Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


Els germinats.

germinats

Què és la germinació?

La germinació és un procés extraordinari que allibera les energies latents dels grans (llavors) per fer-ne una planta capaç de crear més grans. La germinació constitueix l´alternativa a la cocció en l´utilització de les llavors.

germinats-01

Els grans dels cereals i de les llegums són aliments molt concentrats. El seu baix percentatge en aigua unit a la seva riquesa de midons i proteïnes fa que els grans de cereals i llegums no es consumeixin crus. Es couen amb aigua (bulleixen), es rosteixen com les panotxes de blat de moro, o es trituren en molins amb diferents graduacions (farines, sèmoles, cous-cous, bulgur, gòfio, …….. , etc.).
Durant la cocció, els midons es transformen en sucres més simples i per tant més assimilables (exactament passa amb la germinació). Tanmateix, la vida que batega en els gèrmens del grans desapareix després de la cocció; la prova és que un gra escalfat perd la capacitat de germinar <<la seva única raó de ser>>. La cocció li aporta digestibilitat però li pren vitalitat.

Què passa durant la germinació?

Durant els primers dies, una força increïble anima tot el gra. El midó es transformat en sucres més simples per els enzims vius, les proteïnes descompostes en aminoàcids; la concentració del gra disminueix per l´absorció de grans quantitats d´aigua. Vitamines i enzims de tota classe es sintetitzen, els minerals es mobilitzen, la Vida es manifesta en la seva forma més activa i jove. Com la cocció, la germinació és una espècie de pre-digestió, que a vegades no podríem fer per nosaltres mateixos.
Alguns dies més amb una mica de llum i la fàbrica de clorofil·la comença a funcionar i a enverdir els germinats. És ara quan estan en el seu punt de màxima vitalitat, quan la tassa de creixement arriba al màxim. És ara quan estan llestos per ser menjats. Si s´espera més temps, la quantitat de clorofil·la augmenta però la de cel·lulosa també. Com la cel·lulosa (la fibra dels vegetals) no s´assimila, contribueix a incrementar el treball de  digestió. En aquest punt, ens trobem amb un aliment que s´assembla amb les fruites en quan a contingut d´aigua i a les verdures per la seva riquesa en minerals, vitamines, enzims i clorofil·la. A més, és l´aliment més viu que es pugi imaginar, doncs inclús quan es mastega segueix viu.

21

Valor nutritiu dels germinats,

Per alguns, el valor nutritiu dels germinats es evident, veuen immediatament el potencial rejovenidor dels teixits que poden contenir uns aliments tan vius i joves. Altres necessiten més explicacions, més anàlisis. Universitaris, metges e investigadors s´han interessat per les germinacions i han pogut deduir el següent:

De fet, es pot germinar qualsevol llavor i els procés és beneficiós per totes. Els canvis experimentats són comuns, i per això en una en concret per estudiar-la globalment.

L´alfals germinada és una de les germinacions més riques i complertes. A més de posseir una gran quantitat de vitamines i minerals, conté els aminoàcids més importants i una relació calç/fòsfor excel·lent. Una taula dels components de l´alfals permet posar en evidència la seva riquesa:

L´alfals hauria de ser la primera germinació per fer a casa, és fàcil d´obtenir i de preparar. Dels fenòmens que apareixen en la germinació el augment espectacular de les vitamines és el més notable.
Per exemple, la soja verda germinada conté tanta vitamina A com la llimona, tanta tiamina com l´alvocat, tanta riboflavina com la poma dessecada, tanta niacina com el plàtan i tanta vitamina C com la pinya.
Estudis entorn als germinats demostren que la soja posada a germinar a 28º C. dobla el seu contingut en provitamina A en 48 h., l´augmenta en un 280% en 54 h. i en un 370 % en 72 h. La riboflavina augmenta en un 100% després de 54 h. i el àcid nicotínic es dobla en 72 h.

Un altre element molt important del germinats, és la clorofil·la que fabriquen al enverdir. Aquesta té propietats antianèmiques, està demostrat que un augment de clorofil·la en la dieta d´una persona anèmica comporta un augment important de glòbuls vermells a la sang. També és un element desintoxicador en profunditat del cos i regenera el sistema digestiu debilitat.

pas-01

Pràctica de la germinació,

Quins grans germinar:
Teòricament, quasi qualsevol gra es pot germinar. Deixant de banda les llavors de tomàquet, patates, petunies i algunes més, tots els grans germinats poden servir d´aliment.
Malgrat tot, existeixen llavors amb un valor nutritiu més alt, un gust més interesant i que són més fàcils de germinar. Són aquestes les que ens convé utilitzar per assegurar-nos l´èxit.
Els més utilitzats són: la soja verda, l´alfals, les llenties, el “fenogreco”, els rabanets, les llavors de gallaret o bada-badoc “amapola”, gira-sol, col llombarda, pastanaga, blat, ceba, mostassa i el trèvol. El més important és obtenir llavors de qualitat biològica.

Condicions per la germinació:
Per que un gra germini necessita dues coses aigua i aire. Germinarà millor si no està directament exposat a la llum i si la temperatura és suficient (20 ó 25º C).

pas-02

Mecànica a seguir:

Per començar normalment es fa amb un pot casolà (de vidre amb el tap de rosca, foradat  amb un clau, com si fos un colador), més endavant es poden fer amb germinadores que es venen expressament per aquest fi.
A Biosfera en tenim unes de fang amb tres pisos, per poder germinar tres tipus de llavors a l´hora, a més el fang és un material més càlid que les de plàstic que normalment hi ha al mercat.
– Primer rentar les llavors.
– Posar en el pot aproximadament la mida d´un dit de llavors (alerta que quan germinen augmenten molt de grandària).
– Afegir aigua al pot fins que les cobreixi com tres vegades.
– Deixar tot una nit amb remull.
- A l´endemà, buidar l´aigua, esvandir-los dins el pot i posar el pot decantat boca avall recolzat amb una cullera (p.exemple) a fi que quedi tombat perquè hi entri aire.
– A les 24h. tornar a fer la mateixa operació.
– I així successivament fins que tinguem els germinats a la mida que nosaltres vulguem.
– Una vegada decidim treure’ls s´han de posar a la nevera i anar consumin de mica en mica.
– Tornar a començar l´operació i així sempre tindrem germinats frescos per anar fent.
Es bo anar canviant de tipus de llavors de tant en tant, per anar enriquint els sabors i no fer-ho monòton.
Al fer el canvi, rentar el pot o la germinadora amb aigua i vinagre per netejar el recipient de possibles fongs o verdets que ens embruten els estris.

Com menjar els germinats,

Els germinats sempre es fan servir com a complement, quasi mai es fa un plat complert de germinats. Així a les amanides, apart de tots els components habituals, sempre hi afegirem un pilotet de germinats, també es poden posar a les sopes, cremes, pures, caldos, etc. a l´hora de servir-los, a les truites quan es té l´ou quallat posar-hi els germinats per sobre i embolcallar-los.
Lo que no s´ha de fer mai és escalfar-los massa, dons es moren i perden tot el poder que tenen.

Germinats que trobareu a Biosfera:

A la botiga tenim germinats frescos de Vegetalia, fets per en Santi Vilalta de Sentmenat.
Ni ha de: Soja, alfals, rabanets, ceba, porros, “fenogreco”, llenties, gira-sol, trebol, col llombarda i pastanaga.
A més hi trobareu les llavors per fer-los vosaltres a casa, si voleu.

germinadora

3 comentaris per a

Els germinats.

  • silvia |

    Hola
    Jo vaig comprar el germinador de fang però no me’n surto.
    Sempre m’apareix un fong com una mena de cotó blanc.
    He llençat un munt.
    M’agradaria saber que faig malament.

  • Angel Perera |

    Bona tarda Sílvia,

    Pot ser que d’alguna manera o altre se t’hagi contaminat, agafa un raspall de dents vell i fregue’l amb vinagre, l’esbandeixes i el deixes assecar.

    En la germinació hi han moltes variables: l’humitat, la llum, la temperatura, l’ubicació, …….., aquestes són les més importants.
    Un excés d’humitat pot produir que es floreixin les llavors i que el germinador, al ser de fang, quedi contaminat.
    Un altre tema important és que no estigui a la vora d’aparells electrodomèstics per el tema de la contaminació electromagnètica, vaig tenir un cas d’una senyora que ho tenia sobre el frigorífic i no ho havia manera, el va canviar d’ubicació i es van acabar els problemes.

    Espero haver-te ajudat, quedo a la teva disposició per qualsevol dubte a pregunta al respecte.

    Salut i una abraçada,

  • La cuina de les flors |

    […] dos raviolis per ració amb un cullerot de consomé per sobre. Corona el plat amb uns brots o germinats i amb un quart de flor de Sichuan, que recomanem consumir en últim lloc, per acabar el tast de la […]

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web