Des del punt de vista simbòlic, les persones que sengreixen, en realitat el que fan és “protegir-se” dels altres, o d’algun tipus de situació o trauma instaurat en el seu cap.
En l’obesitat no s’acumula massa òssia, ni muscular, ni s’engrandeix cap òrgan, ni s’omple cap cavitat d’aires malignes. L’única cosa que s’acumula sota la capa de la pell és una quantitat de greix (energia estancada) que no s’utilitzarà i es reté una quantitat de líquid (emocions tòxiques), que l’organisme no pot eliminar.

Les cèl·lules del cos d’una persona obesa, obeeixen una ordre d’acumular greix, i com sigui, de no deixar-la anar, no “cremar-la”. Centrant-nos en el greix, aquest podria considerar-se com un element comodí que el cos, obedient com a mariner a les ordres del patró, l’inconscient, el situa estratègicament amb diferents intencions, tantes com a obesos. Tres exemples:

1.- En l’abdomen, per defensar-se de ser adult. Prenem forma de bebè panxut. Pot ser que l’arbre ataqui als nens quan “creixen”. En l’abdomen també, per simular un embaràs. L’arbre t’accepta com a mare, no com a dona.

2.- En els malucs i cuixes per ocultar el talent creatiu i la llibertat d’expressió artística. L’arbre va assignar a una altra persona aquest territori, o hi ha una prohibició total al desenvolupament libidinal, en benefici d’un altre dels egos, per exemple l’intel·lectual o el material.

3.- En tot el cos a conseqüència d’un abús sexual. Pot provocar que associem “la bellesa” amb “l’agressió”. És a dir, si sóc bonic/a sóc blanc d’agressions sexuals, per tant m’engreixo i d’aquesta manera ningú em mirarà, ni em desitjarà sexualment. És una forma de defensa per estar fora de perill.

Des de la perspectiva de Naska Groppaglio, l’obesitat, així com el estar prim/a, els geps, etc. s’utilitzen per integrar-se en el “clan familiar”. Quan no hi ha suficient espai en famílies amb molts fills, quan un neix no desitjat, del sexe oposat a l’esperat, és possible que el cervell més primitiu trobi estratègies de supervivència que responen a aquests patrons.
També hi ha persones que estableixen la seva prioritat en l’estalvi, en no gastar ni un euro. Són les persones que no inverteixen, només acumulen. L’obesitat podria ser un símptoma d’aquesta disposició, de la por al fet que li falti. Com una assegurança a tot risc, on el greix és “l’assegurança”.

Darrere de l’obesitat també pot haver-hi una mare dominant, possessiva, que exercia un control estricte sobre la seva alimentació, els seus pensaments, els seus sentiments i la seva creativitat. En aquest sentit, l’obesitat representa una oposició inconscient a l’autoritat materna que va abusar de nosaltres. Un exemple pot aclarir-ho: Una nena va començar a engreixar-se perquè la seva mare la volgués i es preocupés d’ella com de la seva àvia que havia emmalaltit i ara estava a casa seva robant-li tota l’atenció.

Alejandro Jodorowsky diu que quan un sofreix un abús, això es segueix repetint. Cal eliminar de la ment el símbol de l’abús i trencar la fixació amb un acte psicomàgic. En el cas de la nena li va receptar que comprés tants quilos d’ossos per a gossos com els que ella tenia en aquests moments de sobrepès. Portar tota aquesta càrrega en un carretó fins al cementiri on estava enterrada la seva àvia i dir-li: ” avieta, aquests quilos són teus, no són meus, m’allibero d’aquesta càrrega”. També hauria de portar mel per endolcir l’acte i que no fos hostil envers la iaia.

Notícies relacionades amb l’obesitat:

Una notícia apunta que l’estómac pot actuar com un “segon cervell”. S’ha descobert tota una xarxa neuronal d’entorn a cent milions de neurones en el conducte intestinal. D’aquesta manera, la que es coneix com a “sentiment intestinal” és el nus en l’estómac que tots coneixem. A risc d’equivocar-nos, podem pensar que en aquest rudimentari “cervell” les ganes d’amor, d’atenció i de tendresa …… ho satisfem amb excés d’aliment.

Una altra notícia parla d’una espècie de “interruptor biològic” de l’obesitat, que ofereix la possibilitat de manipular la presència o absència de greix en zones anatòmicament estratègiques del cos. Aquest interruptor s’activa sobretot per l’estrès crònic. Aquesta troballa explicaria perquè hi ha persones que durant les seves vacances, malgrat els habituals excessos de l’estiu, poden arribar a perdre pes en allunyar-se temporalment de les seves pressions i preocupacions quotidianes.

L’última de les notícies que comentem és una espècie de “programació malalta” que adverteix que aviat hi haurà una epidèmia de càncer d’estómac als països desenvolupats, segons han alertat experts en aquesta patologia. Per a aquests experts, la causa d’aquest increment podria tenir relació amb l’obesitat. (Recordem que les programacions acaben per complir-se)
Seria interessant i sobretot positiu, complementar el que els especialistes mèdics aconsellen respecte a dietes i exercicis per sanar l’obesitat, amb una mirada diferent a la mateixa, entenent l’obesitat com un missatge que el cos ens envia per sanar el que hi ha en la seva arrel.

Hem de preguntar-nos:
-Quin sentit metafòric té acumular el greix o el líquid en aquest lloc del meu cos?
-Què és el que en realitat acumulo i per a què?
-Per què no deixo fluir l’energia i les emocions?
-Què oculto darrera del greix?
-A qui o a què m’assemblo amb aquesta imatge?
-He estat vist pels meus pares?
-He tingut suficient espai per créixer entre els meus germans?
-Estic alimentant la meva falta d’amor amb excés de menjar?

Dr Salomon Sellam