Loading ...
5
Candidiasi.
Tema: Salut
Si pateixes de símptomes crònics inexplicables com cansament, molèsties intestinals, migranyes, dolors musculars, al·lèrgies, picors inexplicables, …? Les proves i analítiques mèdiques que t’han fet no revelen res? T’han dit que els teus símptomes són fruit de l’ansietat, de l’estrès o de la depressió que “suposadament” pateixes? Si és així, és probable que, igual que moltes altres persones, tal vegada sofreixis de candidiasi crònica.
Avui dia, després d’anys d’investigació i estudi, el tema de la candidiasi segueix sent ignorat per molts professionals de la salut. De fet, ha estat severa i injustament criticada per molts metges al·lòpates.
No obstant això, no podem negar que aquesta malaltia és un mal del nostre temps. És un desequilibri fruit del nostre estil de vida modern: mai hem tingut tanta abundància de menjar i, alhora, hem estat tan desnodrits com avui dia, i mai hem pres tants antibiòtics, hormones sexuals sintètiques (a través de fàrmacs i de la carn que mengem) i cortisona com en l’actualitat. Precisament, aquests factors són alguns dels més importants en el desenvolupament d’aquest desequilibri.
Es caracteritza per presentar una simptomatologia molt extensa, confusa, cíclica i recurrent, però, no obstant això, les analítiques i proves de laboratori solen ser normals. Les persones que en pateixen poden dur una vida relativament normal, a pesar de que sempre se senten per sota de les seves possibilitats. A causa de aquesta falta de diagnòstic, i, per tant, a l’absència de tractament, la candidiasi sol fer-se crònica.
Què és la candidiasis?
La candidiasis és una infecció causada per un llevat de la família de les Càndides. La més comuna en el nostre organisme és la Càndida Albicans.
Els llevats estan presents en tots nosaltres poc després de néixer i viuen en harmonia amb nosaltres. Es troben a la pell, aparell digestiu i genitourinari. La seva funció és absorbir certa quantitat de metalls pesats perquè no entrin a la sang, ens ajuden a degradar restes de carbohidrats mal digerits, i juntament amb els bacteris mantenen el nostre equilibri intestinal i el pH. La flora intestinal i vaginal juntament amb el sistema immunitari ens ajuden a mantenir aquests llevats sota control. No obstant això, existeixen una sèrie de factors que poden deprimir-nos el sistema immunitari i desequilibrar la flora intestinal, causant el creixement excessiu d’aquests llevats i, per tant, la malaltia. Aquests factors són:
Excés de sucre o carbohidrats refinats: Aquests són l’aliment principal de les càndides. A part d’alimentar-les directament, els sucres i farines refinades augmenten els nivells de glucosa en la sang, a través de la qual, també podem alimentar-les.
Consum habitual d’aigua de l’aixeta: El clor destruïx la flora intestinal, i el fluor deprimeix el sistema immunitari.
Ús d’antibiòtics, cortisona i hormones sexuals sintètiques: Els antibiòtics destruïxen la flora intestinal bacteriana, però no les càndides. Això fa que puguin créixer sense cap microorganisme que les controli. D’altra banda, la cortisona deprimeix el sistema immunitari, i les hormones sintètiques, entre altres danys, destruïxen certs nutrients (com la vitamina B6) vitals per a la salut del sistema immunitari.
Embaràs: Durant aquest etapa els nivells de progesterona augmenten, induint a les glàndules endometrials a produir glucogen, la qual cosa afavoreix el creixement de les càndides vaginals.
Estrès continu: Un excés de cortisol deprimeix el sistema immunitari, augmenta els nivells de glucosa i destruïx la flora bacteriana intestinal.
Disminució de les secrecions digestives: La falta d’àcid clorhídric i d’enzims digestius impedeix la correcta digestió dels aliments, produint fermentació i putrefacció intestinal. Això genera substàncies irritants per a la mucosa intestinal, afavorint el desequilibri de la flora intestinal i el creixement de les càndides.
Falta de nutrients: Necessitem una gran quantitat de nutrients per a mantenir el sistema immunitari sa, regular les hormones, mantenir una producció sana de secrecions digestives i regular la glucosa, factors tots de vital importància per al control de les càndides. Quan sofrim desnutrició, les càndides tenen més oportunitat de créixer.
Símptomes:
Existeixen moltes persones amb candidiasi que no han estat diagnosticades i, en canvi, són tractades com pacients hipocondríacs, deprimits i/o ansiosos. Malauradament, aquestes persones estan prenent Prozac, Seroxat o ansiolítics, en comptes de seguir un tractament per a la candidiasis. Part d’això, és degut al fet que, normalment, la candidiasi es relaciona únicament als símptomes propis i localitzats que crea la infecció. Per exemple, en general amb la candidiasi vaginal només es contemplen els símptomes localitzats en la vagina; amb una candidiasi oral, es para esment únicament als símptomes pròpiament de la boca… i els tractaments són locals. No obstant això, la candidiasi cal analitzar-la en el seu conjunt, cal anar més enllà de la seva manifestació localitzada.
Un punt molt important que normalment sol ser ignorat a l’hora de diagnosticar i tractar la candidiasi, és que el seu origen sol ser intestinal, encara que estiguem contemplant una candidiasi vaginal.
Els símptomes més comuns en pacients amb candidiasis crònica són: Fatiga, Malestar general, Mals de cap, Distensió abdominal, Diarrees i/o restrenyiment, Indigestió, Cremor estomacal, Desig per a menjar carbohidrats (dolços, pasta, pa, etc), Depressió, Mareig, Sensació de ressaca pels matins, Dolor d’articulacions i músculs, Molèsties vaginals (picors, irritació, ferides etc), Retenció de líquids, Insomni, Infeccions cròniques, Al·lèrgies, Picor anal, Afonia, Congestió nasal, Ofec, Problemes d’ungles, Molèsties oculars i d’oïdes.
Les malalties i desequilibris relacionats amb una candidiasis crònica són: Malaltia de Crohn, Colitis, Síndrome de l’Intestí Irritable, Artritis reumatoide, Asma, Psoriasis i èczemes, Sinusitis, Esclerosi múltiple, Fibromiàlgia, Síndrome de la fatiga crònica Hipotiroïdisme, Hipoglucèmia, Depressió i estats d’ansietat, Anèmia.
Diagnòstic:
Les proves de laboratori no garanteixen el diagnòstic fiable d’una candidiasis crònica intestinal. Per exemple, la majoria de les cèl·lules de les càndides s’adhereixen a la paret de la mucosa intestinal, per la qual cosa és difícil que apareguin en les anàlisis de femta. I, en alguns casos, moltes d’aquestes cèl·lules moren mentre el espècimen es transporta o durant l’espera de l’anàlisi. És important no descartar la malaltia, només pel fet que les proves de laboratori resulten negatives. És millor basar el diagnòstic en una avaluació detallada del pacient: símptomes, historial clínic, anàlisi de la seva dieta… Als EUA molts metges i terapeutes opinen que el protocol clínic per a la candidiasis presenta tan poc risc i cost (sobretot la dieta) que hauria de considerar-se en qualsevol malaltia crònica.
Tractament:
Es tracta d´eliminar i prevenir. Per això hi ha un protocol de 4 pasos bàsics:
1.- Preparació: és vital que debilitem les càndides abans d´atacar-les amb un antifúngic. Si no, si estan fortes podran combatre´l i amb el temps es faran resistents. La millor manera de debilitar-les és fent-los passar gana.
És fonamental eliminar: Productes i aliments que portin sucres o siguin dolços. Fruita. Tots els làctics. Alcohol. Llevats. Patates, bolets, carabassa i moniatos. Cacauets i festucs. Productes fermentats. Farines refinades.
A canvi es poden menjar: Carns, peixos i ous. Vegetals. Llegums. Fruits secs i llavors. Arròs, quinoa, blat serrahí, amarant i mill. Torrades de sègol o “tortas” d´arròs. Llimona i alvocat. Llet de soja, arròs i avena. Tofu i soja texturitzada. Oli d´oliva. Sucs vegetals (menys de pastanaga i remolatxa). Aigua embotellada. Te verd, rooiboss i tisanes.
Durant el temps de canvi de dieta és molt possible que s´empitjori temporalment, això és degut a la desintoxicació i a que les càndides protesten de gana. Si hi han problemes per digerir bé, s´han de prendre enzims digestives.
Al cap d´un mes d´haver començat la dieta (mantenint-la), es pot passar al segon pas.
2.- Eliminació: Una vegada debilitades les càndides, és important introduir un antifúngic per destruir-les (a les dietètiques s´en pot trobar). És necessari començar amb dosis petites i anar canviant d´antifúngic en funció de com reacciona el cos.
3.- Equilibri: Quan la majoria de símptomes han remès, és molt important reequilibrar la flora intestinal amb “Lactobacilus” (en dietètiques). També cal reequilibrar la flora vaginal, existeixen pastilles i òvuls vaginal per repoblar aquesta flora.
En aquesta alçada del tractament, és aconsellable començar a introduir lentament i amb molta cura alguns aliments com fruita, patates, xampinyons i alguns fermentats i observar si es toleren bé. Encara no és aconsellable reintroduir ni els sucres ni els làctics.
4.- Reparació: L´últim pas consisteix en introduir certs nutrients reparadors de la paret intestinal. Els més efectius son La vitamina A i la L-glutamina. Aquests nutrients s´encarreguen de reparar, segellar i enfortir la paret intestinal.
Observacions:
El tractament de la candidiasis sol durar mesos i requereix molta paciència. Al final del tractament la persona, a més de trobar-se fabulosament, també haurà descobert el seu tipus d´alimentació ideal i li servirà com a prevenció d´altres candidiasi.
Normalment gràcies a les càndides s´aprenen tres coses molt importants: saber alimentar-se, saber escoltar-se i conèixer-se millor.
Extracte de: Candidiasi Crònica, de Cala Cervera
NOTA: AQUESTA ÉS UNA DISFUNCIÓ QUE CADA VEGADA MÉS EM TROBO A LA CONSULTA
Moltes gràcies per la teva rapidesa, la meva dieta consisteix en eliminar els llevats (pa, pizzes, arros,pastes (hidrats de carbó), el que passa que no se si em puc menjar de integral, res de embotits, formatges, yougurs,llet de vaca, fruita, alguns fruits secs, de segur que acabaria més ràpid amb el que si puc menjar..jeje!!
llavors me de beure 1.5l d’aiguA amb extractes de pomelo, arandano,eginesea? i ergydren, a més de 2 pastilles de ergyplyles plus ( per la flora )i 2 més my’cohyl, tant per dinar com per sopar..la veritat que em va trobar molt fuixa, tant el pancreas i el fetge no els va veure bè, i les subrenals les tenia a tope de adrenalina, ni flora intestinal..vamos un cuadro..he vist que tens consulta però ja que sóc de Lleida em va millor continuar la visita aquí.. a veure com ho portarè perque la veritat avui he tingut que marxar de classe pq me començat ha marejar, com et deia sóc una noia que menjo molt, llavors la meva pregunta, no em pot donar una baixada de sucre??
Angel el tpus de candidis es ( cándia parapsiliosis)que aquesta la tinc al sistema linfatic, potser?? i l’altra es la de la vagina que no ja no me’n recordo. gràcies
Montse, veig que la teva terapeuta no va desencaminada -sota el meu punt de vista-, cadascú te les seves estratègies. Jo no començo a donar antifúngics fins al cap d’un més de fer dieta, així les càndides estan dèbils i ells fan millor la feina. No obstant en aquest aspecte ella sabrà el protocol que ha d’utilitzar.
Referent a les hipoglucèmies -baixades de sucre-, si es poden donar. De fet normalment les persones amb candidosi sistèmica -càndides de fa molt de temps- de per si ja presenten un índex de glucèmia baix, doncs les càndides en viuen -del sucre- i per tant no en deixen arribar al cos, a més de sobte tanquem totes les fonts de glúcids. Si tens problemes en aquest aspecte, comenta amb la teva terapeuta la possibilitat de prendre picolinat de crom, aquest producte ajuda en casos d’hipoglucèmia i a més fa que no es tingui ganes d’ingesta compulsiva de dolços.
Espero haver-te ajudat.
Salut i molta força.
Àngel
Referent al tipus de càndides, tot es molt ambigu, pot ser???????????
Dons un altre cop moltes gracies, suposo que va molt a saco, com te comentat em va veure molt apurada, te parlo que em vaig visitar el dia 15/10/2011. La veritat que estic molt agraida per aquest foro mena de debat i que ajuda a orientar a les persones afectades.
mil gràcies!!
Bon dia Àngel,
He llegit el teu article sobre candidasi i em sembla reconèixer alguns del simptomes que s’han anat exposant. He perdut bastant la libido, tinc atacs continus de dolços però estic baixa de sucre, gasos, picors vaginals de tanat en tant, llengua blanca…Sento bque em cal fer un canvi en l’alimentació, el és però que estic alletant encara (té 18 mesos) i no sé si prescindir dels cereals (integrals i ecològics tampoc?) i la fruita és convenient.Tu què creus? Pot ser també que l’alletament provoqui moltes d’aquestes alteracions? Moltes gràcies.
Hola Olga,
Si, la veritat és que la simptomatologia és de candidiasi. Cal aprofundir una mica més, però el que és seguríssim és que necessites fer una bona depuració i fer canvis d’hàbits profunds.
Abans d’opinar, unes qüestions:
.- Tens problemes de càndides als mugrons?
.- La criatura, te boqueres? -secrecions blanques a les comissures de la boca-
.- Penses alletar molt de temps?
.- Segueixes algun tipus d’alimentació concreta?
.- Quan de temps fa que notes els símptomes?
L’alletament no te perquè ocasionar un quadre de desequilibris d’aquest tipus.
Quedo a l’espera dels teus comentaris.
Salut i una abraçada molt forta.
Àngel
Bon dia de nou,
no tinc problemes als mugrons i la nena tampoc té boqueres. No tinc plantejada cap data limit de moment per a l’alletament. Anem fent mentre ens trobem bé les dues. Et diria que sobretot al quedar embarassada vaig notar bastant els canvis tot i que uns anys abans de quedar-ne havia tingut algun episodi de candidiasi vaginal i alguna altra simptomatologia, però, amb anades i vingudes. No segueixo cap alimentació concreta, si bé fa uns mesos que faig cerelas tot integrals i he reduït el consum de carn i peix a 1-2 cops la setmana i augmentat molt el de llegums. Consumeixo això si molts cereals (pa, pasta..etc), embotits i formatges.
Moltes gràcies per respondre tan ràpid.
Hola Olga,
Si continues alletant jo no sóc partidari de fer una dieta restrictiva, a no ser que fos estrictament necessari. Per tant, si la cosa no va a més, jo aniria fent fins que deixis d’alletar.
Tingues en compte que tant els dolços, com la pasta, el pa i els formatges, no et convenen gaire -les càndides en viuen, per això t’agraden tant-, utilitza el sentit comú.
No obstant i això, et recomano que quan decideixis acabar l’alletament, encaris el tema i et treguis les càndides de sobre. Ja veus que són una font de molèsties continues, però el pitjor és que poden degenerar en problemes de salut molt més perillosos.
Quedo a la teva disposició per a qualsevol dubte o consulta.
Salut i una abraçada per a totes dues.
Àngel
Bona nit Ângel,
perdona que no me dirija a ti en catalán, pero aunque vivo en BCN y hablo y leo catalán, no lo escribo como me gustaría, así que prefiero hacerlo en castellano…
Quería comentarte que este agosto empecé a tomar hierro por una anemia y estuve 15 días con antibióticos por unas anginas. Al poco tiempo, empecé a tener síntomas de candidiasis. Usé antihongos según consejo del farmacéutico y remitieron los síntomas pero volvieron al cabo de un mes junto con molestias intestinales. Hace unos 20 días visité a mi ginecóloga quien me recetó de nuevo antihongos durante 5 días y después lactobacillus vía vaginal para repoblar la flora. Y en ello estoy. Ya no tengo sofocos, ni agobios, ni sensación de hinchazón, pero todavía queda un ligero picor vaginal (aunque no tiene nada que ver con el incial, todavía me molesta 2 ó 3 veces por día), lo cual parece indicar que la cosa no está curada. No suelo tomar dulces pero sí pan, pasta, arroz…, que después de leerte, tengo intención de eliminar de mi dieta. ¿Esto puede ayudarme? ¿Cuál es el siguiente paso que debería seguir para olvidarme de la candidiasis?
Bona tarda Cristina,
No pateixis per l’idioma, l’important i essencial és que ens entenguem.
Les càndides vaginals són una extensió de les càndides intestinals. Realment el problema està ubicat al sistema digestiu, aquí és realment on hi ha una veritable colonització, i on les càndides s’instal·len, es reprodueixen i provoquen desequilibris. El que passa és que vosaltres -les dones- teniu l’anus i la vagina molt a prop, i per aquesta proximitat hi ha contaminació.
El que et vull fer veure és que si vas tractant les càndides a nivell vaginal, tractes els símptomes però no la causa. Així doncs, trobaràs millora temporal i et marxaran les frisances i picors, però al cap de un temps tornaràs a tenir problemes.
Si vols acabar amb aquest tema has de seguir un protocol que dura uns quatre o cinc mesos, el qual comporta tocar dieta, prendre antifúngics, tenir cura del fetge, i seguir unes pautes quotidianes d’ordre sexual, a l’hora de vestir, i consideracions envers la parella -si n’hi ha-.
És l’única manera d’abordar el tema amb amb un mínim de garanties, i així treure’s de sobre un desequilibri que a la llarga pot produir problemes de salut molt importants.
Salut, i una abraçada molt forta.
Àngel
Hola Àngel.
Soc una alumne d’auxiliar d’enfermeria, i he de fer un treball sobre la candidiasi, el teu article m’ha servit de molta ajuda, però a internet hi ha un munt de pàgines que es contradiuen unes amb les altres. ALgunes diuen que el seu origen i maniifestacions es concentra domés en la vagina i d’altres li donen un origen intestinal. Hem podries ajudar amb alguna web de la que hem pugui fiar?
Moltes gracies!
Bon dia Marga,
Primer de tot comentar-te que, dins el meu bloc tots els articles i opinions que hi penjo estan fets des d’un punt de vista naturopàtic doncs sóc naturòpata i practico la naturopatia.
No vull fer apologia de res, però com que dels diferents punts de vista en surten noves conclusions et comento que:
.- La naturopatia no treballa sobre els símptomes, si no sobre les causes.
.- La naturopatia no tracta la malaltia, si no al malalt.
.- La naturopatia te molt en compte la simptomatologia.
.- Una de les màximes de la naturopatia és: Primum non nocere (http://es.wikipedia.org/wiki/Primum_non_nocere)
.- Una altre d’important és tenir en compte la “Vix Natura Medicae”:http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=2666
Això t’ho explico perquè entenguis que de vegades la medicina convencional o al·lopàtica i la naturopatia no coincideixen amb algunes coses. Per tant trobaràs versions diferents sobre un mateix aspecte.
Fet el preàmbul, referent a la candidiasi et comento que -des de la pràctica del dia a dia- l’origen està al sistema digestiu. He tingut molts casos a consulta de càndides bucals, càndides vaginals, càndides als mugrons, càndides a la pell, balanitis candidiàsica, a les mucoses, a les extremitats en ungles, ……….., i sempre, sempre, sempre, hi havia infecció al sistema digestiu.
Una altre cosa que també cal tenir en compte és que si tractes el sistema digestiu totes les altres manifestacions desapareixen. En canvi si tractes concretament una manifestació sense tenir en compte el sistema digestiu, pot ser alleugeres durant un temps la simptomatologia però el problema torna segur.
No em vull fer el pinxo ni molt menys, però porto molts casos tractats i concretament ara estic fent una tesina per acabar un curs d’expert en Nutrició Cel·lular Activa, on precisament el subjecte d’aquesta és La Candidosi Sistèmica.
Et deixo uns quants links del bloc on trobaràs més informació al respecte:
http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=1147
http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=4342
http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=5162
http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=5225
http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=5849
http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=7642
http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=7665
http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=7916
http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=8566
Amb tot això Marga, no et vull dir que jo ho sàpiga tot o que ja no hi hagi res més, al contrari. Et demano també que quan acabis el treball m’el facis arribar i així el comentem -si vols-.
El que si et puc assegurar, és que fa molt de temps que em barallo amb aquest problema, i que la clau de tot plegat està al sistema digestiu.
No cal dir-te que quedo a la teva disposició per a qualsevol dubte o consulta. Jo també sóc un alumne, i com tu també tinc ganes d’aprendre.
Salut, una abraçada, i que et vagi molt bé el treball.
Àngel
Moltes gracies Angel!!
Intentare fer-te arribar el treball ,però ja et dic que no es molt profund. Moltes gracies un altre cop.
Hola, Àngel
M’agradaria fer-te un parell de consultes.
Tinc 50 anys. He tingut alguns episodis de candidiasis vaginal, el primer dels quals potser fa 20 anys.
També solia tenir dolors abdominals aguts que em portaven a urgències per després remetre amb un gelocatil. Em van fer tota mena de proves i van arribar a la conclusió que devia ser còlon irritable.
Durant el 2008 vaig tenir episodis recurrents d’infeccions genito-urinàries alternats amb episodis de càndides, que vaig solucionar amb ozonoteràpia perquè el ginecòleg va tirar la tovallola.
Llegint la teva pàgina m’ha fet pensar que potser les tingui cròniques, perquè…
– tinc la llengua blanca,
– tinc mals de cap esporàdics,
– vaig molt cansada,
– tinc reflux gàstric,
– tinc gasos,
– faig retenció de líquids,
– de més jove havia tingut aftes a la boca, últimament no,
– acostumo a tenir faringitis recurrents.
És possible que amb tot això NO fos CANDIDIASI, o SEGUR que ho és??
I el segon tema, quan vaig veure una de les fotografies del blog, hi vaig veure la meva filla de 7 anys. Pot ser que ja tan petita tingui càndides, o fins i tot, que les tingués ja en néixer???
Ella sempre està cansada, té picors i irritacions vulvars, té la llengua blanca i es deleix per les pizzes, la pasta, etc, d’altra banda, cosa molt habitual en nens.
Ja em diràs com veus els nostres casos.
Molt agraïda.
Laura
Bon dia Laura,
Anem per parts, primerament en lo que concerneix a tu dir-te que -des de la distància- quasi et puc assegurar que hi ha un quadre de candidosi sistèmica -càndides cronificades-, barrejat amb problemes derivats -sobre tot- digestius-. Et commino a que encaris el problema lo més ràpid possible, doncs pot anar degenerant i acabar amb problemes molt més grossos.
Referent a la teva filla, pot ser molt bé que es contaminés a l’hora de néixer -part vaginal, càndides als mugrons, muguet, ,,,,,,, -. Per els símptomes que nomenes i la similitud de la fotografia -no sé quina és, però me la imagino-, també quasi et puc assegurar que també te una candidiasi instaurada. De la mateixa manera, també, és molt convenient de posar fil a l’agulla i encarar el problema.
Salut i una abraçada molt forta per a totes dues.
Àngel
Bona nit Àngel,
Genial aquest blog!
T’explico un nou cas. Fa cosa d’un any i mig em van diagnostiar la mononucleosi (a través d’analítiques de sang) i des de llavors no he deixat de sentir-me cansat en cap moment, tot i que bastant menys que mentre passava la malaltia.
Aproximadament fa un any que vaig començar a notar-me sempre inflat de l’estómac i em costava anar de ventre fins al punt que em va sortir una morena (no n’havia tingut mai cap i no n’he tornat a teniir més). A més, des de fa cosa de mig any em noto sempre amb les aixelles suades (independentment de la temperatura). Posteriorment
em va sortir una infecció al glan vermellosa que és més o menys vistosa depenent del dia; però que sempre escou (sempre he usat preservatiu en les relacions sexuals). L’uròleg em va receptar Fluconazol i no va marxar i al tornar algun altre cop a visitar-me m’ha dit que no hi veia res, tot i que jo encara ho segueixo veient i segueixo notant la picor.
I, ara, finalment, m’ha sortit una espècie de durícia blanca molt petita a la llengua, que no em causa cap molèstia; però que no marxa.
Jo em segueixo sentint bastant cansat des de primera hora del dia, és co si no hagués dormit, tot i que dormo bé.
I ja que veig que ho preguntes, ja t’avanço que sempre em ve molt de gust qualsevol cosa dolça, tot i que això m’ha passat sempre.
Creus que es pot tractar de candidiasi?
Moltes gràcies i endavant amb la divulgació mèdica.
Josep
Hola Josep,
Doncs podria ser mol bé una candidiasi. Jo en casos on hi han altres manifestacions que poden estar emparentades amb altres problemes i que hi ha el sistema immunològic per el mig, recomano fer el tractament de la candidiasi sempre. De fet a l’escola americana, donada l’escassa existència de efectes secundaris, on mínimament es preveu que hi pot haver infecció es recomana seguir el protocol. De ben segur que millores en tindries.
Salut, i una abraçada molt forta.
Àngel
gràcies!!
Bones,
El passat dimarts vaig anar al meu naturopata i em va dir que tenia candidiasi, no hi vaig anar per aquest motiu però ell me l’ha va detectar.
M’agradaria saber si les fruites estan prohibides, els sucres i els llevats també. Em podries facilitar una llista de tots els aliments prohibits i dels permesoss?
Jo vaig entendre que podia menjar fruita però les més dolces no com ara les figues, el meló…
Vaig oblidar de preguntar-li si podia menjar mel i propolis que acostumo a prendre per la meva gola de mestra.
Moltes gràcies!
Bona tarda, Sònia:
Els aliments no permesos són:
Els dolços: fruites, sucs de fruita, sucres, mels, melmelades, xocolates, gelats, flams, postres dolços de qualsevol tipus, galetes, pastissos, edulcorants de qualsevol mena, …………., en general qualsevol cosa que sigui dolça.
Els llevats i ferments: iogurt, formatge, pa, galetes, cervesa, vi, vinagre, salsa de soja, qualsevol panificable amb llevat, …….., en general qualsevol cosa que hagi tingut un procés de fermentació o hagi pujat amb llevat.
Aquestes dues coses són sagrades.
A part no són interessants: les patates, la pastanaga, la carbassa, els cacauets, els f
estucs, els bolets, ……………, aquestes com menys millor, però si alguna vegada -com a cosa extraordinària- s’en menja no és un pecat mortal.
Tampoc són aconsellables: el làctics, el cafè, i les espècies fortes.
Els cereals: la quinoa, el mill, el blat sarraí (fajol), la pasta i l’arròs integral. (màxim dos o tres cops per setmana).
La dieta és tant o més important que els suplements antifúngics.
Durant tot el procés s’ha de drenar el fetge, i al acabar el protocol s’ha de re-introduir flora, apujar les defenses, segellar el sistema digestiu i normalitzar el pH. Depèn de la persona, fer una última desparasitació preventiva i pot ser donar un multinutrents.
Ja veus que la mel absolutament no, però el pròpolis si -cap problema-
Com a última cosa a nivell sexual, si tens problemes de càndides vaginals utilitza preservatiu i de cap manera facis sexe buco-genital. Podria ser que tot lo altre no et servis de res.
Quedo a la teva disposició per a qualsevol dubta o consulta.
Salut i una abraçada molt forta,
Àngel
Moltes gracies per la informació.
El fong el naturopata me’l va trobar a la boca i diu que s’origina a l’estomac. O això almenys vaig entendre.
Tinc dos dubtes més, la pasta pot ser de blat integral (harina de tigro) o és un dels aliments prohibits? Llegums com les llenties, cigrons, soja és poden menjar amb tota normalitat, veritat?
Em resulta francament complicat seguir la dieta sobretot a l’hora d’esmorzar i berenar. Podries regalar-nos alguna suggerencia per aquests dos àpats??
Gràcies mil!
Sònia
Hola de nou Sònia,
Si, realment les càndides estan allotjades al sistema digestiu, i és aquí on s’han de tractar.
La pasta ha de ser integral i d’espelta. El tractament de la pasta i l’arròs integral com que són carbohidrats -de la mateixa família que els sucres- ha de ser molt acurada, s’en pot menjar màxim un parell de cops a la setmana, intercalats amb quinoa, mill, i blat sarraí (fajol).
Les llegums, cap problema.
Realment on més problema hi ha és en l’esmorzar: Utilitzar les torradetes d’amarant (Allos), alvocat com a paté, tonyina, ou dur, olivada, tortitas d’arròs, embotits de qualitat, truita, fruits secs, ………
Precisament els fruits secs i les llavors, són un comodí molt útil per a berenar i per a picar entre hores: nous, ametlles, avellanes, pinyons, pipes de carbassa, pipes de gira-sol, …….
Salut, una abraçada i dos petons.
Àngel
Bon dia Angel,
Disculpa que te escriba en castellano, pero soy de Valencia y aunque se leer en catalán y también lo entiendo hablado no me siento capaz de escribirlo.
Me gustaria consultarte sobre los empastes que llevan mercurio, que como muy bien has dicho en una de las consultas pueden ser una de las causas de la candidiasis ¿sería necesario cambiarlos?. Porque si hacemos el tratamiento y seguimos con los empastes, que en mi caso ya los llevo unos 20 años, pueden seguir haciendonos daño ó despues de tanto tiempo ya son inocuos. Este tema me tiene un poco preocupada, y sinceramente preferiría no tener que pasar por el dentista, aunque si es mejor para la salud tendré que decidirme.
Te agradezco de antemano tu amabilidad y paciencia respondiendo a tanta gente.
Moltes gràcies i una forta abraçada.
Maria Fernanda
Bon dia Maria Fernanda,
Referent al idioma no et preocupis, el més important de tot és que ens entenguem.
Referent als empastaments metàl·lics, “si” és necessari canviar-los i no tenen data de caducitat. Si n’hi han varis, no es poden treure tots de cop doncs hi hauria un moviment de metalls pesants massa dens al nostre cos, per tant s’ha de fer d’un en un i amb una cadència mínima d’un més -si ho fas, m’ho dius i et donaré un suplement quelant per eliminar els residus de metalls mobilitzats. El que passa és que aquí hi han dues estratègies possibles a seguir:
.- Si les càndides provoquen desequilibris poc importants i suportables, val la pena de treure’ls primer.
.- Si les càndides provoquen desequilibris molt importants i per tant problemes importants, s’ha d’actuar primer sobre les càndides i després retirar els empastaments.
Aquesta és la millor manera d’actuar amb els empastaments metàl·lics.
Quedo a la teva disposició per a qualsevol dubte.
Salut, una abraçada molt forta i dues besades.
Àngel
Hola Angel,
Moltes gràcies per la rapida resposta.
Ahora ya tengo claro lo que tengo que hacer y cuando termine de sustituir los empastes te volveré a pedir consejo para la quelación.
Me repito dandote las gracias por tu atención desinteresada.
Una forta abraçada amb molt de carinyo.
Maria Fernanda.
Hola Àngel,
Moltes gràcies per aquest blog tant interessant. He estat llegint tots els comentaris sobre la candidiasis i em sembla que sóc una clara candidata a tenir-ne.
Pateixo inflor abdominal i gasos,dificultats per fer la digestió,sempre tinc ganes de menjar dolç, cada dos per tres tinc angines, tinc picors vaginals molt sovint i desde sempre he tingut al sensació de que vaig nèixer cansada, cosa que em frustra molt, ja que sóc una persona molt activa, però de vegades no puc seguir el ritme que voldria.
M’han fet molts anàlisis, sempre em surt anèmia, però amb el que em donen mai noto cap millora.
Crec que seria encertat posar-me en les teves mans, almenys per intentar-ho.
Només visites a Sabadell? em queda un pel lluny, però puc fer l’esforç.
Per demanar hora, puc trucar qualsevol dia de la setmana? he llegit que visites només dos dies.
Moltes gràcies per tot!
Bona tarda Ester,
Et quedaries sorpresa de la quantitat de dones que estan en la mateixa situació que tu. Dones que estan cansades d’anar al metge de capçalera i sempre sentir el mateix “senyora vostè no te res” -n’hi han que les tracten amb ansiolítics perquè els diuen que volen estar malaltes o que tenen una depressió-, altres estan encallades en les consultes de ginecologia posant-se òvuls i cremetes antifúngiques, altres van a parar a un al·lergòleg i no paren de prendre antihistamínics, altres tiroxina per la tiroides, altres antibiòtics per les infeccions recidivants que mai s’acaben, altres pateixen desnutrició, falta de libido, crisis de pànic, ………..
Per tant t’animo que d’alguna manera o altre et tractis i solucionis el problema d’arrel i des d’un punt de vista global i natural.
Referent a les visites només estic a Sabadell, no sé d’on ets però em venen Clients de tot Catalunya. Amb això et vull dir que la gent no s’ho pensa a l’hora de solucionar el problema.
Visito a Biosfera Salut de dilluns a divendres, menys el dilluns a la tarda que estic a Arimon.
Per demanar hora pots trucar al 937451141 o envies un e-mail a info@biosfera.cat dient si et va millor els matins o les tardes, i quines hores et són més interessants de venir.
Quedo a l’espera dels teus comentaris.
Salut, i una abraçada molt forta.
Àngel
Bona nit:
He llegit tots els comentaris i m’ha fet pensar en el meu fill(20 anys);li agrada molt el dolç,la pasta,l’arròs integral,la carn,els làctics,el pa,les galetes…
Sovint té aftes a la boca,picors sobretot al cap,està cansat,es refreda habitualment i quan arriben els freds no deixa la mucositat amb més o menys intensitat.
Et sembla que pot ser un problema de càndides?
Gràcies per endavant pel teu temps i dedicació.
Bona tarda Maria,
De símptomes en te, no obstant han d’haver-hi problemes intestinals a nivell de inflors abdominals juntament amb flatulències i gasos. Aquest dos són fonamentals per dictaminar una candidiasi. No obstant tal qual t’expliques, la intuïció de mare crec que ha funcionat -com sempre-.
Hauríem de perfilar una mica més però des de la distància et puc dir que te molts números.
Salut i una abraçada molt forta,
Àngel Perera
Hola Angel,
Hace unos días te escribí pidiendote consejo sobre los empastes metálicos y me dijiste que cuanto empezase a cambiarlos te lo dijera para aconsejarme una forma de quelación.
Voy a empezar con el primer cambio el próximo jueves y después seguiré según me aconsejaste con un cambio mensual, lo que no tengo claro es si la quelación tengo que comenzarla ahora y hacerla durante un tiempo con cada cambio ó si la tengo que hacer al final cuando termine con todos los cambios.
Una vez termine con los cambios de empastes ya me voy a poner con las cándidas, ya que como llevo una dieta sin azúcar y casi sin harinas, (trato de seguir los consejos alimenticios que recomiendas y también he leido lo que escribe sobre la candidiasis Cala Cervera), actualmente la hinchazón y los gases los tengo bastante controlados y me encuentro bastante mejor que hace unos meses.
Es muy dificil encontrar a profesionales que sepan de lo que estamos hablando y encontrar personas como tú que hacéis un trabajo tan grande para que mucha gente pueda informarse es algo muy importante.
Moltes grácies per tot i una forta abraçada.
Maria Fernanda.
Bona tarda Maria Fernanda,
Para la quelación -eliminación de metales pesados- a este nivel, siempre aconsejo la CHLORELLA 300 comp. de Sura Vitasan. Esta alga ayuda al organismo en los procesos de desintoxicación y depuración. Se utiliza en programas de eliminación de metales pesados -mercurio, cadmio, plomo, etc.-. La posologia es de 9 comprimidos al dia, distribuidos 3/3/3, con un buen vaso de agua.
En el caso de extracciones de empastes metálicos, es mejor empezar unos dias antes y seguir 15 dias más. Ya ves que el envase es de 300 comprimidos, No se cuantos empastes tienes, pero la cadencia es la que te he dicho, una semana antes y dos semanas después de la extracción/cambio de cada uno.
Espero haberte servido de ayuda.
Saludos, un abrazo y un par de besos.
Àngel
Hola Àngel,
Fa uns dies em va arribar a les mans el llibre de cala Cervera sobre candidiasi i crec que pot ser l’explicació de molts dels problemes de salut que tinc. T’explico la història des d’on recordo haver començat amb la candidiasi.
Fa 3 anys anys vaig tenir un nen. Als 7 mesos d’embaràs em van trobar diabetis gestacional i unes setmanes abans del part em van dir que tenia candidiasi vaginal. El ginecòleg em va receptar un òvul (no recordo de quin medicament) i no en vam parlar més, de candidiasi. Els primers mesos després d’haver tingut el nen, com passa a totes les mares, em trobava molt cansada i em feien molt mal les articulacions, especialment quan em llevava als matins. Durant tot el temps que va durar la lactància (18 mesos) també tenia molta necessitat de menjar coses dolces. Vaig prendre els anticonceptius Cerazet fins que als 10 mesos h’haver tingut el nen em va tornar la menstruació, ho feia cada 15 dies.
Llavors em van trobar endometriosi, en concret tenia un endometrioma a cada ovari. Fins llavors no n’havia tingut mai. I més o menys alhora em llevava cada matí amb unflors (a les orelles, o al llavi o a l’ull). En aquell moment vaig pensar que eren mosquits, fins que un any més tard vaig tenir un blot més fort i vaig visitar l’al·lergòleg. Em va diagnosticar urticària d’origen desconegut, possiblement hormonal. Em surt cada any entre els mesos d’agost i setembre i després remet fins l’any següent.
De l’endometriosi, em van operar aquest estiu.
A l’estiu també vaig tenir una infecció d’orina i després d’aquesta vaig començar a tenir candidiasi vaginal un altre cop. He fet diversos tractaments amb antifúngics des de llavors i no m’han funcionat. L’única cosa que crec que em va anar bé va ser el tractament amb lactibiane candisis que em va donar el meu homeopata. Vaig estar un mes bé, però aquest mes de gener vaig tenir una gastroenteritis i al cap de dos dies va tornar a aparèixer la candidiasi.
També fa 16 mesos que estem buscant un embaràs, però no hi ha manera.
Durant tot aquest temps des què vaig tenir el nen he tingut èpoques en què tenia la necessitat de menjar dolços i hidrats de carboni i en diverses ocasions m’havia trobat llagues a la boca blanques que anaven i venien. També recordo, d’abans d’estar embarassada, tenir èpoques de molt cansament i d’anar a la metgessa i tornar sense que em solucionessin res. Aquestes èpoques de molt cansament les vaig tenint, no et sé dir quan, però es van repetint de tant en tant.
Fins ara m’han tractat sempre els símptomes tots per separat i jo sempre he tingut la sensació que estava tot relacionat i que tenia algun problema, no sé de quin tipus, que era l’origen de tot. No sé si es tractarà de candidiasi o no, però trobar el llibre de Cala Cervera i el teu blog m’han donat moltes esperances. He començat a fer la dieta del llibre completant-la amb les indicacions d’aliments que dones en els teus comentaris. M’agradaria que m’ajudessis, que m’orientessis una mica i que em donessis la teva opinió.
Gràcies per tota la informació que ofereixes i felicitats pel blog!!
Bon vespre Sandra,
Una de les coses que hi après amb aquests anys és que quan la intuïció us diu “tens candidiasi”, quasi mai falleu.
La Cala d’alguna manera o altre ha sigut la meva primera mestre, és la que va començar a treballar amb serio i professionalment la candidiasi.
L’hi acabo de donar unes pinzellades de com és el protocol que utilitzo a la Laureta en un comentari prop al teu. Si us plau llegeix-ho i comentem els teus dubtes. http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=8916
Seria bo de veure’ns doncs aquestes coses són suficientment importants per tractar-les en directe. No sé d’on ets, però a la consulta em ve gent de tot Catalunya i de fora.
Molts dels problemes que esmenteu i que aparentment no tenen res a veure amb les càndides, si tenen a veure. Un dels factors clau de tot això és tenir el sistema immunitari deprimit, i quan hi ha candidiasi el sistema ho està. A partir d’aquí el que vulguis, infeccions d’orina, al·lèrgies, problemes auto-immunes, ……..
Sobre tot s’ha de treballar a nivell digestiu i a nivell d’on provinguin els símptomes més significatius.
No deixes de ser un cas prototip de problemes de salut varis i importants amb base a la candidiasi.
Salut i una abraçada molt forta.
Àngel.
Hola Angel,
abans que res, dir te que m has donat informacio de molt
interes i que desconeixia, per tant, gracies per la feina que fas..i el teu blog/pagina web.
I volia fer te una consulta ja que estem, ja que per algun motiu he anat a parar a aqui!
Be,t explico :
en primer lloc, comentar te que sempre he menjat de tot i he tingut bona salut, tot i que reconec que la meva dieta els ultims anys potser ha tingut algunes carencies, i que he patit una mica d estress tambe.
(cosa de caracter,i situacions de la vida !)
I aqui començen els problemes…ara fara cosa d un any em vaig començar a notar mes cansada del normal, vaig anar al metge i em va dir que estava un xic baixa de defenses, be ho van dir les analisis…, començo a centrar me mes en menjar millor i en ppi la cosa millora, pero ara fara cosa de 2/3 mesos, per motiu de feina/estudis em vaig haber de passar mitja vida en una piscina, tractada amb clor, donant classes i entrenant…. S enten que l esforç fisic, tot i jo sentir me mes o menys be, em feia anar mes cansada de nou tambe…..be el cas es que vaig començar a patir de llagues a la boca, herpes labial( tot i que sempre n he tingut ) i granets a la cara( que no n havia tingut mai tants ). El pitjor, pero, va ser una faringitis mal curada que va derivar en pneumonia, i amb un posterior tractament d antibiotics ( varis )que m han deixat debilitada i si cal mes baixa de defenses..tot i que intento suplir ho amb una alimentacio molt bona,
el que passa es que tot i haber se curat del tot la pneumonia, alguns dies encara tinc febricula, i avui el ginecoleg m ha diagnosticat candida vaginal, i el seu corresponent tractament farmaceutic, i probiotic…pero no m ha dit res de l alimentacio i estic veient que es bastant essncial prendre certes restriccions, …i tinc alguns dubtes,
per exemple, els iogurts tambe estan contraindicats?perque reforçen la flora i el sistema inmune…
Totes les fruites al principi s han d eliminar?perque la vitamin c de les taronges o de les aranges va de perles pel sistema inmune tambe….i si no m equivoco, els fruits com les mores, cireres,etc..porten quelcom que combat molt be els problemes d orina tipus cistitis i potser tambe vaginals?
Per altra banda, ¿ Es possible que tingui o tingues candidiasi abans de prendre els antibiotics?i aquests ho empitjoressin mes?
¿ Em recomanes parlar ho amb algun metge, a part del ginecoleg?…¿ Un dietista, medecina general,..?
En fi, temo que he entrat en una espiral negativa i vull tallar ho d arrel, no fer res que encara empitjori mes la situacio…
Espero la teva resposta doncs! Gracies per llegir me i fins aviat!
Laia
Bon dia Laia,
Et deixo un recull de entrades del bloc, on trobaràs molta informació al respecte: http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?s=càndides
No obstant i això, et comento:
.- L’estrès és un element desencadenador del problema de càndides. Per la manera com vivim, cada vegada n’hi ha més. És una epidèmia’
.- Els antibiòtics també en són un desencadenant, pot ser -tal com tu dius- que “despertessin” el problema.
.- Quan hi han càndides instal·lades, el sistema immunològic està inhibit, o sigui que pràcticament no funciona, per això moltes vegades s’entra en una espiral d’infeccions i toma d’antibiòtics que no fan res més que agreujar el tema.
.- No obstant, cal que sàpigues que realment el problema de la candidiasi s’ubica en el sistema digestiu, el problema als genitals és per contaminació -teniu l’anus i la vagina molt junts-, per tant és indispensable treballar en els dos fronts, digestiu i vaginal.
.- Hi han moltes variables a tenir en compte durant el protocol: Dieta, neteja de fetge, ph del cos, pH de la vagina, antifúngics, flora vaginal, relacions sexual, anticonceptius, maneres de vestir, si hi ha company sexual saber si pot contaminar, evitar l’humitat, banys alcalinitzants o acidificants, etc, etc. I al acabar el protocol: Pujar el sistema immunològic, controlar el pH, repoblar de flora viva el sistema digestiu i la vagina, segellar el sistema digestiu, desparasitar, ………..
No et vull espantar, el que et vull transmetre és que s’ha de fer bé, si no encara és pitjor. Tot això por desenvolupar problemes de salut més importants.
Per això et recomano que busquis un naturòpata que estigui especialitzat en el tema. La medicina convencional, o no contempla el problema, o es dedica a tapar símptomes, però mai va a l’arrel del problema.
Sincerament, jo et diria que vinguessis a la consulta. Tracto a una pila de gent d’aquí i de fora per falta de professionals que es dediquin al tema.
Quedo a la teva disposició per a qualsevol dubte o consulta sobre la qüestió.
Salut i una abraçada molt forta.
Àngel
Bon dia Àngel, fa una setmana hem varen diagnosticar Candidiasis crònica una dra. amb Kinesiología i ara a part de fer detoxificació també he tingut que eliminar força aliments com llevats, sucres, làctics…Si us plau podries penjar alguns menus adequats per tota la gent que ens trobem en aquesta situació.
Fa dos anys vaig estar 1 mes al hospital degut a una peritonitis i des de llavors no he fet net.
Moltes gràcies
Salutacions
Cinta
Hola Cinta,
Doncs la veritat es que hem dedico a això. Sé que és una mica complicat al principi, doncs desapareixen de la dieta coses força habitual com pot ser la fruita, el pa, el vi, la cervesa, evidentment tot els dolços, iogurts, formatges, etc.
El feedback que m’arriba dels meus Clients/tes és que la primera setmana és desconcertant, però al cap de res s’acostumen la nou sistema. L’àpat més difícil és l’esmorzar, doncs al desaparèixer el pa, la fruita, el dolç, el cafè, i els làctics que da tot en precari. Aquí s’ha de jugar molt amb les torradetes de sègol de la casa Allos, les galetes d’arròs, els embotits, l’albocat madur per empastifar, l’ou dur, la tonyina, l’olivada, les “llets” vegetals, els cereals inflats s/sucre i amb moderació, ……
Espero haver-te ajudat.
Salut i una abraçada molt forta.
Àngel
Bona tarda,
He començat la dieta i el tractament el més de febrer amb un doctor homeopata,i ho porto molt be, crec, no vaig pensar a demanarli al doctor sobre l’estevia per poder fer pastissos, sobre si hi ha cap sistema per fer pa amb algun impulsor, he llegit que el bicarbonat serveix peró no sé amb quines quantitas, el llevat en pols tipus royal és llevat prohibit?
gràcies per les respostes
Ma.Jesús
Hola Mª Jesús,
Als meus Clients/tes els hi trec del cap qualsevol tipus de pa, pastis, galetes, ……… El meu protocol és de quatre mesos. i durant aquest temps hi han dues coses que s’han d’esborrar completament del cervell, els dolços en general,i els llevats i fermentats.
Per tant, oblida’t de fer pastissos, pa, hi altres variants de cap mena. Ja en tornaràs a menjar quan tinguis arreglat el problema.
Referent a l’estèvia, jo només l’utilitzo en casos en que hi hagi una hipoglucèmia important. Té un efecte lleugerament antifúngic, però per coherència i rigidesa, no l’anomeno mai, si no cal.
Per tant, el grup d’hidrats de carboni -sobretot dolços- oblida’ls, els cereals són de la mateixa família però si són integrals màxim un o dos cops per setmana, i els fermentats i llevats també oblida’ls.
Ja en tornaràs a menjar, no pateixis.
Salut i una abraçada molt forta.
Àngel
Hola Angel,
Fa tres setmanes que em vaig despertar amb punxades als ovaris i vaig treure molt de fluix. També vaig començar a sentir cremor d’estómac i dolors abdominals, que no desapareixia. També hi ha moments als que me costa respirar bé i els símptomes estomacals persisteixen. Vaig anar al metge i em va donar un xarop (flaturil) per digerir bé i em va fer una citologia. Els resultats van indicar que tenia fongs (candides) i un altre bacteri. En cap moment, però, m’han relacionats els símtpomes, sinó que m’han donat “solucions” per a cadascun d’ells per separat. Em va donar tractament en òvuls (clotrimazol) i en crema, com també metronizadol per a l’altre bacteri. Tot i notar alguna millora, encara tinc símptomatologia. És la tercera vegada en un any que em detecten aquests fongs. Utilitzava l’anell vaginal, però vaig decidir treure-me’l, però tinc dubtes de si els “parxes anticonceptius” també m’en podrien provocar més. Quina és la teva opinió?
Moltes gràcies.
M’he deixat de comentar que em surten com unes urticaries a la pell (però no em piquen, sinó que se’m posa vermell), i molta sequedat vaginal i alguns dies tinc mareig i maldecap. També pateixo molt de restrenyiment des de fa temps, per la qual cosa el metge em va dir que possiblement els meus dolors abdominals, abdomen inflat i cremors estomacals, fossin les conseqüencies de l’estrenyiment.
Gràcies de nou
Bona tarda Montse,
Quan hi ha un diagnòstic de candidiasi juntament amb problemes al sistema digestiu, s’ha de treballar el origen -sistema digestiu-.
També a nivell vaginal, però és més secundari.
Els altres símptomes que nomenes poden ser ben bé resultat de la candidiasi.
T’escric un correu al teu mail, per concretar una mica més.
Salut i una abraçada molt forta.
Àngel
Hola Àngel, acabo de veure aquest blog i voldria fer-te una consulta. Tinc 49 anys i fa aproximadament més d’un any que sovint tinc sensació de mareig, sobretot quan m’aixeco al matí,que a vegades despareix evacuant però no sempre. Soc molt propensa als gasos i sembla com si tingués distenció a la part de l’estomac o almenys és la sensació que tinc, a més molta inflor i o tinc restrenyiment o vaig amb diarrea sovint. Em trobo sense energia i em fan mal les articulacions ara de les mans. No menjo gaire dolç però de tant en tant si, ara a l’estiu bec cervesa com a refresc. No menjo gaire carn ni peix ni ous, básicament menjo verdura i fruita. No sé si aquest malestar que tinc poden ser càdides als budells
Hola Xantal,
Quasi tots els símptomes que nomenes poden ser de càndides, però per certificar-ho seria bo de veure’ns.
Salut, una abraçada, i dos petons.
Àngel
Fa quatre setmanes em van treure el queixal del seny i vaig prendre durant 7 dies antibiòtic. N’he pres molt poques vegades d’antibiòtic. La qüestió és que al 6è dia de prendre l’antibiòtic la meva parella es va adonar que tenia la llengua d’un altra color. Blanquinosa amb un color com verdós/marronós a sobre. No em feia mal, només que tenia mal aspecte. Vaig anar al dentista i em va dir que eren fongs provocats segurament per l’antibiòtic. Ens van receptar Myconstatin. Portem tres setmanes fent el tractament i tot i que al principi vam notar millora aquests dies sembla que estiguem com al principi. Estem fent una dieta molt saludable, evitant dolços sobretot. El dentista ens va dir un mes de tractament… encara queda una setmana, però estic preocupada. N’hi ha prou amb el Myconstatin? Hauríem de fer alguna altra cosa? Normalment quan tarden a desaparèixer els símptomes de la llengua? Per altra banda, et volia comentar que al llarg de tres anys m’han trobat un parell de vegades càndides a la vagina però ni molt menys tinc totes les molèsties intestinals que descrius. Tolero molt bé el menjar, vaig bé de ventre, no sóc molt de dolços… Hauria de fer alguna cosa? T’agrairia moltíssim una resposta. Moltes gràcies!!
Bona tarda Gemma,
Primer de tot fes-me arribar una foto de la llengua, si us plau. Te la fas al matí així que et llevis, sense beure aigua ni rentar les dents.
Comentar-te que tothom en te de càndides, però ni molt menys han d’afectar la llengua ni provocar problemes vaginals.
Referent al tema digestiu:
.- Tens inflors abdominals -sensació de panxa inflada-.?
.- Tens gasos?
Referent al tema vaginal:
.- T’han trobat càndides. Quin símptomes tenies?
.- Has utilitzat algun protocol al respecte?
El Mycostatin mata simptomatologia però no arregla el problema.
Et treuen el queixal a tu i tot de sobte em parles amb plural: Ens van receptar …….., Estem fent una dieta ……., ??????
La teva parella te problemes semblants als teus?
Espero els teus comentaris i decidim.
Salut i una abraçada molt forta.
Àngel
Hola Angel,
A veure si em pots ajudar. Des de sempre he tingut molts gasos i mal de pantxa per la inflor que em suposava. De petita vaig tindre parasits i aftes pq menjava moltes xuxes i dolços.
Fa temps que ja no tinc aftes, però els gasos sempre m’acompnyen. Des de que vaig ser mare he notat que n´hi ha aliments que no els tolero bé com el pà i embarasada m´agafaven còlics abdominlas que ningú no ha sabut explicarme la raó dels quals. Altres símptomes que tinc són sudoració excesiva i “alitosi” que no aconsegueixo millorar amb res. Fins ara els metges no m´han donat cap solució i ni raó.
¿Creus que podria tractar-se de candidiasis?
Perdona el meu català escrit i moltes gracies per anticipat.
Hola Maite,
Molts símptomes coincideixen, i ho pot ser ben bé, però seria necessari que parléssim més per corroborar-ho am més propietat.
Si vols fes-me un truc i en parlem una mica 937451141.
Salut, una abraçada, i dos petons.
Àngel
Hola Angel,
No n’havia sentit a parlar mai, de les càndides. Tinc alguns símptomes dels que descrius, però no tots, i no sé ben bé si podria ser això o no:
– Tinc moltes al.lèrgies des de fa molts anys: gats, gramínies, àcars, préssec…
-Tinc la panxa inflada des de fa uns mesos, tot i que tinc un fill d’un any i tinc uns quants miomes a dins. He notat, però que últimament m’he engreixat una mica, tot i que segueixo sent bastant prima.
– No tinc gasos.
– M’agrada molt, però molt la xocolata i els dolços en general.
– No sóc molt panarra (de pa), ni de cereals.
– No tinc picors vaginals, només a vegades anals.
-No prenc antibiòtics des de fa molt de temps, no m’acostumen a sentar bé i a més encara dóno el pit al meu fill.
-Estic molt i molt cansada tot el dia, amb dolor a les articulacions, però ho associo a tenir un nen petit i estar per ell.
– No tinc mai mal de cap.
– No tinc ni estrenyiment ni diarrea.
– Normalment no tinc aftes a la boca, només em passava quan portava brackets, tot i ara encara porto una conteció metàl.lica a l’interior de les dents.
– No acostumo a tenir cremor a l’estómac, normalment paeixo bé.
T’agrairia que donéssis un cop d’ull als símptomes o no símptomes que t’he posat i saber la teva opinió.
Moltes gràcies