L´aparell digestiu:

Cada dia l´utilitzem i ens servim d´aquest aparell i normalment no tenim consciència del que hi passa, des de que fem un mos, fins que n´excretem els residus.

L´aparell digestiu consisteix en un llarg tub que corre des de la boca fins l´anus, i al qual s´hi uneixen el fetge, la vesícula biliar i el pàncrees.

L´aparell descompon els aliments en substàncies senzilles mitjançant un complicat procés mecànic i químic que s´anomena digestió.
D´aquesta manera l´organisme pot absorbir aquestes substancies i utilitzar-les per mantenir el subministrament d´energia, per fabricar teixits per el creixement o per fer-les servir per reparar el nostre cos, entre moltes altres coses.

A la boca,

Es desenvolupa la primera etapa mecànica de la digestió (pre-digestió), l´aliment és reduït a fragments petits mitjançant el mastegament i al mateix temps s´humiteja amb saliva que conté enzims digestius. De el fet de mastegar bé (conscientment) o malament, en depèn el que posteriorment tinguem una digestió més o menys pesada i el que produïm gasos, procedents de la fermentació dels trossos d´aliments no triturats, que ens donen sensació d´inflor a més de produir-nos eructes i flatulències.

La deglució mobilitza l´aliment mastegat cap a l´esòfag i l´estómac, el procés comença quan la llengua impulsa l´aliment cap a la faringe, (l´epiglotis es tanca, per impedir que passi a l’aparell respiratori), i és portat fins l´estómac per moviments involuntaris (peristàltics).
Entre l´esòfag i el estómac existeix una vàlvula, en forma d´esfínter, que és l´encarregada de deixar entrar el menjar i no deixar-lo tornar enrere.
Hi han nombroses persones que tenen aquesta vàlvula espatllada i tenen refluxos de matèries procedents del estómac (hèrnia de Hiat). Tenen verdaders problemes d´acidosi i d´escaldament de les parets del esòfag e inclús de les cordes vocals que fan que su passin molt malament. El motiu, és senzillament el fet de que les parets del estómac estan preparades per treballar en un mitjà àcid per poguer fer la digestió sense problemes, però les parets de l´esòfag no, i l´acid literalment, les crema.

A l´estómac,

L´aliment és emmagatzemat durant unes 3 hores durant les quals és remogut i sotmès a l´acció d’enzims. S´obté una «papilla» semi líquida anomenada quim i s´envia cap el budell prim, mitjançant contraccions musculars de l’estómac per continuar la digestió.

El budell prim,

Completa el procés de la digestió reduint els aliments a substàncies senzilles. Aquestes s´absorbeixen a través de les pilositats intestinals; cada pilositat te petitíssims vasos sanguinis que porten les proteïnes i els hidrats de carboni a la sang, així com petits vasos limfàtics que absorbeixen els greixos i els distribueixen a la resta del cos.
Els muscles de les parets, mitjançant la peristalsis porten el contingut cap al budell gruixut.
Els aliments tarden entre 3 i 6 hores en recorre el budell prim.

El budell gruixut,

Rep els desfets que no s´han pogut absorbir. Durant 12 – 36 hores, absorbeix aigua i sals d´aquests desfets a través de la paret del colon. La resta que queda forma una matèria sòlida (femte) que s´emmagatzeme en el recte i que finalment és expulsada a través de l´anus.
En el seu començament, és a on si localitza l´apèndix, que resulta ser una estructura en forma de cuc, a la qual no se li coneix cap utilitat, i que si s´obstrueix i s´inflama pot arribar a produir verdaders mals de cap (de fet no fa pas masses anys la gent s´en moria, en deien “miserere”).
Fem un incís per dir que la cadència normal d´evacuació de les femtes (anar de ventre), és d´una o dues vegades al día. Anar més vegades al dia amb assiduïtat entra dins l´anormalitat i anar cada dos o tres dies també.

Fetge,

El fetge és l´òrgan més gran del cos (1,5 Kg. aprox.) . És comparable amb una gran central química en la que si fan més de 500 processos diferents.
•    Regulació del sucre.
•    Depuració de la sang.
•    Producció d´escalfor.
•    Producció de bilis ( la seva finalitat és col·laborar amb la digestió i es vessa en el budell prim).

La vesícula biliar,

És, a on també si fabrica una part de la bilis i a on si emmagatzema, aquesta serveix per efectuar la descomposició dels greixos a fi de metabolitzar-los.

Pàncrees,

És una glàndula situada al darrera de l´estómac, produeix enzims digestius que es vessen al budell prim per digerir els aliments.
També produeix hormones: el glucasón i l´insulina, que desenvolupen un paper important en la regulació del contingut de sucre a la sang.

Profilaxi de l´aparell digestiu:

•    Menja poc a poc, vol dir degustant la textura, el gust, la temperatura.
•    Mastega bé.
•    Pren menjàs fàcils de digerir.
•    Incorpora a la dieta aliments rics en fibra.
•    Procura defecar una vegada al dia i sempre a la mateixa hora, millor al llevar-se.
•    Menja, si és possible, a la mateixa hora.
•    Adequa la quantitat d´aliments ingerits al tipus d´activitat física desenvolupada.
•    És millor quedar amb una mica de gana que tip.
•    Manté el teu ritme d´ingestes. No te´n saltis cap.
•    Fes un dejuni a l´any, allibera el cos de toxines i dipòsits de greixos.