Loading ...
13
Proteïnes vegetals.
Tema: Alimentació
Tothom, normalment quan es parla de proteïnes pense en la carn, el peix, els ous i els làctics (proteïnes animals), però hi ha un altre tipus de proteïna amb molt més rendiment a tots nivells, que és la proteïna vegetal.
Què són les proteïnes?
El seu nom deriva del grec “protos” que significa: primer o principal.
Són de gran importància per el creixement, desenvolupament i conservació de la vida.
Són l´aliment base de tota cèl·lula vivent i proporcionen els materials dels teixits, muscles, ossos, glàndules, òrgans interns, sistema nerviós, sang, pell, cabell, ungles, algunes hormones, enzims i anticossos.
Consideracions sobre els làctics:
La llet a patir dels 6 ó 7 anys ja no es digereix bé. Si en prenem que sigui fermentada (iogurt, kèfir, formatges) així ja està semi digerida per els ferments. El mite del calci és un tòpic, el sèsam en porta moltíssima més quantitat.
Proteïna animal “versus” proteïna vegetal:
A nivell econòmic global, per produir 0,5 Kg. de proteïna animal fan falta de 3 a 6 Kg. de proteïna vegetal.
A nivell energètic econòmic personal, es necessita moltíssima més energia per digerir l´animal que la vegetal, per tant el rendiment és molt baix.
I a més, l´animal, comporta molts “efectes secundaris” com:
.- L´acidificació del cos, que el desmineralitza i pot produir osteoporosis a llarg plaç.
.- Conté grans nivells d´àcid úric.
.- Per poder preservar i manufacturar productes carnis és necessari afegir-hi moltes substàncies químiques i conservants, d´aquesta manera s´evita la multiplicació d´organismes tòxics i al mateix moment es millora el seu color, olor i textura.
.- No hem d´oblidar la quantitat d´hormones, antibiòtics i productes sintètics que ingerim, si la producció no és ecològica.
.- Si observem com es sacrifiquen els animals, podem intuir que en la seva carn encara existeix la tensió i el terror dels últims moments. Al ingerir-la, aquestes emocions ens afectaran a diferents nivells energètics de la nostra persona (emocional “violència gratuïta” i mental “agressivitat”).
Les 6 proteïnes vegetals:
Les llegums:
A tots els països es cultiva una gran varietat de llegums que, a més de ser un bon complement dels cereals integrals, ens ofereixen un considerable aport proteínic. Junts poden proporcionar-nos un equilibri de tots els aminoàcids essencials que el nostre cos necessita, sense haver de recorre als aliments d´origen animal i a les grasses saturades.
Les llegums més populars són: les llenties, els cigrons, les mongetes seques, la soja verda, els azukis, les faves i els pèsols (amb totes les seves varietats).
Amb tot, per que les llegums siguin digestives, no hem d´oblidar la importància que té el procés de cocció. Així, coure-les amb una petita porció d´algues (especialment kombu o wakame) facilitarà l´absorció dels nutrient a la vegada que en redueix el temps.
El tofu:
Derivat de la soja blanca, té un sabor delicat i una textura cremosa i lleugera. En japonès vol dir “quallada de soja” i ve a ser com un formatge fresc, però tret del liquat de soja. A l´Orient, ha sigut durant mil·lenis la principal font de proteïna de la dieta diària. En algunes famílies s´en menja tres vegades al dia i les tendes de tofu són tan corrents com els forners a l´Occident.
Té un 23% més de calç que la llet de vaca, la seva digestibilitat és boníssima, no conté colesterol i a més gràcies al sue contingut d´àcid linoleic permet eliminar els dipòsits de colesterol que puguin existir.
Es menja en amanides, i també a la planxa, arrebossat, per fer estofats, macarrons, canelons i en general com si fos un tros carn, en paelles, rostits, etc.
El tempeh:
És un aliment originari d´Indonèsia, el·laborat a partir de la soja blanca parcialment cuinada i fermentada.
Les seves principals característiques son:
.- Conté un 19,5% de proteïna de gran qualitat.
.- No conté colesterol i no més un 7,5 de grasses, quasi totes no saturades.
.- És molt fàcil de digerir, gràcies als enzims produïts durant la fermentació.
.- És un aliment integral que conté molta fibra dietètica natural, que fomenta la bona salud i la estabilitat estimulant i depurant el sistema digestiu.
Es menja a la planxa o es fa servir saltejat amb all i pebre negre, també ni ha de macerat amb salsa de soja o en pebre vermell.
El seitàn:
És la proteïna del blat (anomenada gluten i que constitueix la part del gra més rica en vitamines i minerals), que ha sigut separada del midó i del segó després d´amassar-lo, rentar-lo i coure´l.
Cap altre aliment mereix amb més propietat el qualificatiu de “carn vegetal”, no solament per el seu alt contingut amb proteïna (24,7%), si no per la seva olor, textura, sabor i consistència semblant a la carn.
A més es pot fe servir a la cuina de la mateixa manera que la carn.
És un aliment altament reconstituent i de bona digestió, per tota la família ja que és natural, a diferència de moltes ·”carns vegetals” que es troben en el mercat i que són en realitat, productes altament processats, amb un gran nombre d´ingredients, sabors i colorants.
Es tracta d´una proteïna molt versàtil que pot utilitzar, entre altres, en plats de cereals, pasta, sopes, caldos, estofats, arrebossats, fregits, barbacoes, graellades, a la brasa.
Les llavors:
Son la millor font natural de vitamina E. Contenen també gran quantitat de proteïnes i grasses de bona qualitat i fàcil assimilació, així com vitamines i minerals.
Energèticament, totes les llavors contenen encara la seva “memòria universal” : estan vives (latents per engendrar una nova planta), tonifiquen el cos físic, reforcen el sistema nerviós, incrementen la vitalitat i s´els atribueix efectes rejovenidors. Inclús, al contrari del que es pensa, utilitzats amb certa moderació, no engreixen, a no ser que els incloguem en la nostra dieta diària junt amb els làctics (que són grasses saturades de naturalesa energètica enganyosa i acumulativa.
Les que s´utilitzen més son: les de sèsam, les de gira-sol i las de carbassa, es poden menjar crues o torrar-les lleugerament a casa i posar-les a les amanides o per sobre els caldos i cremes.
Els fruits secs:
Es poden incloure en qualsevol plat acompanyant cereals, proteïnes o inclús pasta, en amanides, plats de verdures, algues, estofats, postres, sopes, ……
Tots ells es poden utilitzar com font o complement de proteïna, però si els volem utilitzar amb certa freqüència, és recomanable de prendre´ls variats, amb èmfasis en els d´origen local.
Des de l´ametlla a les avellanes, nous, cacauets, pinyons, etc., cada un ens aportarà unes qualitats i riqueses nutritives diferents.
Per altre banda també existeixen mantegues o cremes de llavors i fruits secs com:
.- El tahin de color clar (mantega de sèsam sense torrar.
.- El tahin més fosc (mantega de sèsam torrat).
.- Mantegues vegetals: de gira-sol, ametlles, avellanes, cacauets.
Els fruits secs si s´en fa abús poden provocar acumulacions d´energia i mucositats semblants a les produïdes per el consum de làctics.
El millor moment del dia per prendre proteïnes vegetals:
Si en la nostra dieta hi conviuen proteïnes animals i vegetals, les animals les hem de consumir al matí o al migdia, deixant les vegetals molt més fàcils de digerir per la nit. I si solament prenem proteïna vegetal, ho podem fer durant tot el dia, però pensant que si les mengem a prop d´anar dormir, interferirem la feina de reparar i equilibrar amb el fet de digerir i al mati ens llevarem cansats.
Fa temps em van ensenyar a fer SEITAN a casa. Farina de blat amassada, rentada fins que apareix com una textura esponjosa i, fent boles, les bullim a una olla amb un brou al gust on hi ha una quantitat important dr tamari o salsa de soja. Es molt diferent aquest procès del que fan els fabricants que serveixen les botigues?
Esteve,
El proces és el mateix, encara que industrialitzat o sigui en més quantitats. No obstant, com sempre, les coses fetes a casa sempre són més bones, recorda els canalons de la teva mare o de la teva iaia i compara’ls -per exemple- amb els de la Fonda Rius de Sant Llorenç Savall que són famosos, normalment els de casa la iaia són millors.
Salut,
Angel, tinc un dubte respecte a això:
[C&P]- Si observem com es sacrifiquen els animals, podem intuir que en la seva carn encara existeix la tensió i el terror dels últims moments. Al ingerir-la, aquestes emocions ens afectaran a diferents nivells energètics de la nostra persona (emocional “violència gratuïta” i mental “agressivitat”).
Em podries donar alguna dada científica sobre això? Potser un estudi? una referència? la veritat és que em sorpren moltíssim aquesta afirmació i vull saber una mica més sobre el tema.
Gràcies
Per arribar a entendre certs termes o conceptes i per arribar explicar-se com ens afecta en la nostra evolució espiritual el fet de menjar proteïna animal procedent d’un sacrifici, s’ha de tenir algunes nocions clares.
.- Primer de tot s’ha de tenir clar que, parlant a nivell nutricional pur les proteïnes animals tenen un rendiment nefast.
.- Segon s’ha de tenir la ment molt oberta i poder valorar valors com la intuïció, el sentit comú i la intel·ligència del inconscient.
.- Tercer has de tenir la certesa de que tu ets part del tot i per tant ets el tot, i qualsevol cosa que afecti a una altre part del tot t’afecta a tu.
,. Quart tot no s’ha de basar en dades científiques, l’empirisme també val si no encara estariem a l’edat mitjana.
Aquestes quatre nocions són bàsiques per abordar el que tu vols: saber una mica més sobre el tema.
Hi han dues lleis universals irrefutables que intervenen en aquest tema:
.- La primera és: no mataràs.
.- La segona és: tal faràs tal trobaràs (ull per ull, dent per dent).
Si hi penses una mica, t’adonaràs que quan es trenca una llei d’aquest tipus les conseqüències no poden ser gaire gratificants.
Un animal en un escorxador o perseguit per gossos de caça sent molta por. Això estimula les seves glàndules productores d’adrenalina, que alliberen material tòxic en el seu cos. Qui ingereix la carn d’aquest animal podrà rebre proteïnes i vigor, però també estarà rebent material indesitjable.
Si tens en compte que tota la creació tendeix a la evolució, que els diferents estadis de la materia són diferents nivells evolutius, que els animals són éssers amb sentiments menys evolucionats que nosaltres i per tant amb vibracions energètiques més baixes, és fàcil entendre que quan ens els mengem les nostres vibracions etèries ens baixen i per tant no evolucionem si no que involucionem.
També et puc parlar a nivell personal i garantir-te que amb aproximadament 10 anys que fa que la meva dona i jo no mengem cap animal podem extrapolar situacions actuals a situacions idèntiques anteriors i notar que els nivells de agressivitat i de relativització de problemes no tenen res a veure amb les inicials.
Per últim et faig arribar un escrit de Omraam Mikhaël Aïvanhov titulat “Al comer” perquè vegis lo sutil que pot ser el fet de menjar:
¿En què penseu quan mengeu? ¿En els vostres problemes financers, en les vostres penes d’amor, en la última paraula ofensiva que us han dirigit …. ?
¿Com penseu que en tals condicions podeu copsar totes les energies que conté l’aliment?
Esteu distrets, dispersos, mastegueu mecànicament i, encara que el vostre organisme sigui així sostingut i reforçat, en realitat no més ha rebut els elements més materials, per tant els menys vivificants.
No teniu ni idea de totes les energies de les que us podríeu beneficiar si sapiguéssiu menjar veritablement, en el silenci interior, concentrant-vos en el aliment per extreure’n les partícules etèries, perquè aquestes són las partícules més beneficioses.
Així doncs, durant l’àpat, intenteu no pensar en res més; com a mínim, durant mitja hora, i concentreu la vostra atenció en lo que poseu a la vostra boca, amb la finalitat de extreure dels aliments les energies subtils que contribuiran aixímateix a modelar la vostra vida psíquica.
Com pots veure David, el fet de menjar implica tot una serie de camps que avui en dia no es tenen en compte però que no per això ens deixen de afectar.
Espero que t’hagi aclarit una mica més els conceptes o com a mínim t’hagi posat una primera pedra que et serveixi a tu per construir-hi a sobre una eina per créixer.
Salut i una abraçada,
Ah. Primer he pensat en no he llegit tota la parrafada perque en tenia prou amb els quatre primers punts, però et dono les gràcies per l’esforç, i per demostrar-ho acabo de llegir tot. L’empirisme pot ser científic, pot ser hauries de repasar alguns conceptes. Ara ja entenc que aquella afirmació és basaba en una creencia i no pas en un coneixement.
Perdona per fer-te perdre el temps.
El no mataràs i la llei del tailón son moralina.
Referent a: “També et puc parlar a nivell personal i garantir-te que amb aproximadament 10 anys que fa que la meva dona i jo no mengem cap animal podem extrapolar situacions actuals a situacions idèntiques anteriors i notar que els nivells de agressivitat i de relativització de problemes no tenen res a veure amb les inicials”
Crec que deixes fora moltíssims altres factors que podem afectar a la teva conducta (més o menys agresiva) i per tant no me serveix de res, és ben bé una anècdota, que per altre banda t’agraeixo que m’expliquis.
Alguna altre vegada havia escoltat aquella idea de l’escorxador i les emocions i tal. M’havia fet un passeig pel blog i aquest article de les proteïnes vegetals semblaba relativament seriós menys per allò. D’aqui el meu dubte. Per tant suposo que simplement no estem al mateix nivell de necessitat de coneixement. Jo no sóc capaç d’entendre de que parles i potser tu tampoc saps quin es el valor que jo li dono a la ciència, la qual sembla que et faci por. De vegades sembla que a la gent li fa por coneixer. ¿De veritat creus que jo m’he de sentir satisfet de coneixement amb els arguments que dónes? aquesta postura em semblaria inconcebible.
De tot el discurs en tinc una de creença. Crec que si bé pintes això de les proteïnes vegetals com la panacea, lo cert és que quelcom dins meu em diu que no tot és absolutament bo o absolutament dolent. I per tant crec, recalco crec, que aquí ets tu qui no te una visió prou àmplia.
Lamento molt haver de venir a fer el troll, no era pas la meva intenció t’ho aseguro. Molta salut i una abraçada per a tu també, d’un consumidor de cadàvers no gaire agressiu.
David, sincerament tal com tu argumentes crec que no estem pas al mateix nivell, ni millor ni pitjor senzillament diferent. Jo no pretenc en absolut alliçonar a ningú, ans el contrari crec que amb el coneixement de la diversitat hi ha més possibilitat de certesa. Ho sento però no entraré amb disquisicions d’aquest tipus, jo estic per altre labors més interessants. Suposo que algun dia o altre ho arribaràs a entendre si no tens tantes barreres mentals. Vinga nano que tu pots. Salut.