La xocolata és l’aliment basat en el cacau més conegut i difós en el món pel seu particular sabor, textura i coloració.

La xocolata és va originar a Mèxic, probablement el 1500 aC. Els olmeques, nadius del golf de Mèxic, consumien el cacau. El segle III, la beguda de xocolata era consumida principalment per la classe alta dels maies amb fins cerimonials. En la seva composició, és barrejava el cacau amb pimentó, vainilla, mel, i altres components. Els asteques (segles XI a XVI), a més de consumir la xocolata com a beguda freda pròpia de classes altes, utilitzaven el cacau com a moneda i ho associaven amb Xochiquetzal, la deessa de la fertilitat.

Dades nutricionals:

Els dos principals ingredients de la xocolata són calòrics: el greix i el sucre.

El valor nutritiu i energètic d’aquest aliment és molt alt. De fet, el cacau proporciona 293 calories per cada 100 grams i la xocolata, segons la seva composició, aporta entre 450 i 600 calories.

.- Els hidrats de carboni: els proporcionen sobretot els sucres, que aporten gairebé la meitat de l’energia total. El cacau com matèria primera conté a més midó i fibra, però aquests components queden després més diluïts en els productes finals de xocolata.
.- Els greixos: proporcionen l’altra meitat de l’energia de la xocolata elaborada. L’excepció és el cacau en pols, que té molt poc contingut gras.
.- La fibra: es troba en quantitats apreciables tant en el cacau en pols com en l’insoluble; no obstant això, els productes acabats de xocolata contenen quantitats poc significatives.
.- Els minerals: en les xocolates negres i en el cacau en pols l’aporti de minerals es veu reduït per la seva dilució amb altres ingredients; en canvi, la xocolata amb llet i la xocolata blanca es veuen enriquits sobretot amb l’aporti de calci.
.- Les proteïnes: no tenen un lloc destacat, excepte en la xocolata amb llet i la xocolata blanca, els ingredients lactis de la qual augmenten el seu valor proteic. A més, el cacau com matèria primera també oferix percentatges més alts.
.- Les vitamines: destaca sobretot l’aporti d’àcid fòlic (B9). Les xocolates blanques i amb llet presenten majors quantitats de vitamines que la resta dels derivats del cacau a causa de els lactis que contenen.
.- L’energia: les xocolates en general (i en menor quantitat el cacau en pols) són aliments molt energètics ( tònics).

No obstant això, en temps recents, s’ha trobat el motiu pel qual el cacau i els seus derivats ( la xocolata és el principal d’ells fins al present ) resulten beneficiosos per a la salut humana:

És ric en polifenols-flavonoides, com l’epicatequina, potents antioxidants que protegeixen al sistema circulatori, especialment al cor, el “xocolata negra” és particularment ric en polifenols que entre altres efectes benèfics prevé o reduïx els efectes del SFC (síndrome de fatiga crònica) i encefalomielitis miàlgica.

Posseïx una elevada dosi de promotor de serotonina gràcies al triptòfan,un aminoàcid molt important en el nostre organisme regulador de neurotransmissors i una bona dosi d’anandamida, ambdós psicotròpics naturalment existents en l’ésser humà i obtinguts en dosis suficients ( mínimes ) al consumir xocolata, faciliten una sensació de plaer ( sense caure en la irrealitat o l’estupefacció ), per la seva banda, tal sensació de plaer reforça al sistema immunològic, també s’ha observat que la ingesta de xocolata compensa les inversions de pèptids que solen ocórrer en el sistema nerviós central dels éssers humans durant la seva adolescència quan s’enamoren.

La xocolata “negre” és la que es considera actualment més benèfica ja que la xocolata blanca és pobre en cacau però amb moltes grasses i glúcids. S’aconsellen dosis de 3 gr. diaris de cacau que equivalen a una presa estàndard de xocolata negra per dia, això disminuïx el risc d’accidents vasculars i de hipertensió, encara que estudis (Druk Taubel, Diane Becker, Norma Hollemberg) publicats a inicis de juliol de 2007 assenyalen que el sol consum d’una petita presa de xocolata negra per dia ja reduïx la pressió sistòlica en un 8% o 9%. No obstant això, un article publicat al desembre de 2007 en The Lancet assenyala que molts fabricants de xocolata redueixen els flavonoides pel seu gust amarg, afegint-hi per contrapartida endolcidors i grasses.

Les principals contraindicacions conegudes ( març de 2007 ) al consum de xocolata són les següents: excés de calories ( això si es realitza una dieta excessiva de xocolata, i més encara si aquest va barrejat amb greixos hidrogenats, sucres o glúcids afegits ), en quan el consum de productes industrialitzats sobre la base de la xocolata és freqüent que se substitueixi els glúcids per sacarines o per ciclamats els quals poden així mateix comportar riscos per a la salut.

El perill dels dolços i de la xocolata amb particular:

En una societat a on, “sobren els aliments però escassegen els afectes” , el menjar moltes vegades serveix per a omplir el buit que provoquen les relacions socials.

Els dolços no ajuden:

Els hidrats de carboni simples (energia ràpida), estimulen sobre tot la secreció d´insulina per el pàncrees, lo que augmenta els nivells de glucèmia i proporciona una sensació de benestar. Recorre als dolços (hidrats de carbó refinats) per alleugerir la barreja de gana i ansietat és inadequat, ja que si bé la glucosa estimula una secreció extra d´insulina que proporciona satisfacció, el nivell de sucre torna a baixar de pressa fins situar-se per sota de lo recomanable. Amb això s´entra en un cercla viciós: l´organisme torna a demanar dolços per pujar la glucosa perquè realment ho necessita i així sense parar, o sigui provoca situacions d’addicció.
Per superar aquests estats d´hipoglucèmia lo aconsellable seria prendre hidrats de carboni integrals de manera continuada. Per exemple fer una mono-dieta d´uns cinc dies a base d´arròs integral, per estabilitzar la funció del pàncrees i superar la <<addicció>> als dolços.

Una bona opció de substitut per a la xocolata és la garrofa:

.- Porta fibra (encara que és una mica astringent i pot restrènyer una mica).
.- No cal afegir-hi sucre, ja el porta d’ella mateixa.
.- Ens estalviem els greixos del cacau.

A la garrofa tradicionalment se l’anomena “Pa de San Joan”. Les llavors finament mòltes es converteixen en farina de garrofa.

És una bona font dels següents nutrients importants:
.- Tiamina – B1.
.- Riboflavina – B2.
.- Niacina.
.- Vitamina A.
.- Calci.

La garrofa també conté potassi, fòsfor, magnesi, sílice i ferro.
Rica en sucres naturals, poc contingut de midó i grassa (2% greix vs. 52% greix de la xocolata).
Conté pectina, que és bona per a regular la digestió i és deliciosa en begudes fredes, calentes i alguns plats. Tres cullaradetes de garrofa i 2 cullaradetes d’aigua equivalen a 1 presa de xocolata. També és bona per als infants perquè proveïx calci i fòsfor per a les dents i ossos.
Se sembla al cacau en color i sabor.
Per als que desitgin restringir el consum de sucre, cafeïna i greixos saturats, la garrofa és l’alternativa saludable a la xocolata.