L´alimentació saludable és una festa de colors:

Molts dels pigments naturals que donen color als vegetals i fruites que consumim, són poderosos antioxidants; és a dir, substàncies que neutralitzen l’acció dels radicals lliures, que danyen les cèl·lules i causen malalties en l’ésser humà. Per això, una dieta rica cromàticament, permet neutralitzar-los, abans que desenvolupin tumors cancerígens.

Aliments vermells

Els vegetals amb una tonalitat vermella, presenten un pigment anomenat licopè considerat un dels antioxidants més potents identificats fins ara. El més probable és que rebem fins al 90% del licopè que el nostre organisme requereix dels tomàquets, la qual cosa explica perquè una dieta abundant en tomàquets permet evitar el desenvolupament de les tumoracions canceroses. En un estudi realitzat a Itàlia (en el Centre Aviano per el càncer) es va comprovar que les persones que ingereixen tomàquets crus almenys 7 vegades a la setmana redueixen en un 50% els riscos de desenvolupar càncer d’estómac, de bufeta urinària i colon. També les remolatxes es troben entre els vegetals de color vermell, com les magranes i els nabius, tots ells inclouen un antioxidant anomenat betacianina, el qual és summament beneficiós per a l’organisme. Les pomes contenen les anomenades antrocianines (agents anticancerosos molt efectius), sense contar el seu alt contingut en vitamina C, en fibres insolubles (eviten el restrenyiment i protegeixen el colon contra el desenvolupament de tumoracions canceroses) i pectina, una fibra soluble que controla els nivells de colesterol total en la sang. Per descomptat,  (per els carnívors) el salmó, la carn de boví (parts magres) i la carn de porc són fonts excel·lents de proteïnes i de ferro. En el cas específic del salmó, el seu contingut d’àcid gras Omega-3 és elevat, la qual cosa redueix el nivell de colesterol en la sang, a més de protegir contra el desenvolupament de les malalties cardiovasculars. I cal esmentar, finalment, el vi negre (o vi vermell), que no només conté flavonoides que protegeixen el sistema circulatori i eviten la formació dels perillosos coàguls sanguinis que són els responsables dels accidents cardiovasculars, sinó que s’ha comprovat que inclou un altre element, el resveratrol, que protegeix al cos contra el càncer.

Aliments verds

Deuen el seu color a la clorofil·la, que al ser descomposta durant els processos digestius es converteix en un element que protegeix al cos contra el càncer. En aquest sentit s’han realitzat nombrosos estudis, però un dels més interessants va ser fet per la Universitat de l’Estat de Oregon (Estats Units), el qual comprova que els animals que són alimentats a força de vegetals de tonalitat verda intensa, i que són exposats a elements carcinògens (que causen càncer), presenten un risc molt menor de desenvolupar càncer d’estómac, colon i fetge que aquells que són sotmesos a una dieta no tan abundant en aquest tipus de vegetals. Dosi recomanada? Els especialistes consideren que una porció d’espinacs, diàriament, té el contingut de clorofil·la necessari per a neutralitzar el risc que presenten moltes substàncies. I -molt important- quan més intensa sigui la tonalitat de verd del vegetal, major és el seu contingut de clorofil·la, pel que els seus efectes de protecció són més potents. Comencem per esmentar el bròcoli i els carbassons, que no només proporcionen a l’organisme dosis elevades de vitamina C (que ocupa una paper principal en l’activitat dels enzims de l’organisme, les quals són responsables de totes les reaccions químiques en el cos), sinó també betacarotè i folats. L´alvocat és ric en greix monosaturat, i s’ha comprovat que baixa els nivells de colesterol total en la sang. Si bé es tracta d’una fruita d’alt contingut en calories, el potassi que inclou és inclusivament superior al dels plàtans. El kiwi, en tant, és una font magnífica de vitamina C, a més de que conté fibra i magnesi. La col és una de les principals fonts de vitamina E al nostre abast, la qual és essencial per a l’estructura de les cèl·lules, per a mantenir l’activitat dels enzims del cos i per a la formació dels glòbuls vermells de la sang. A més, conté potassi i magnesi. La soja verda conté vitamina C, folats, magnesi, ferro i zinc. El julivert, la ceba tendre i els porros són rics en vitamina C. Les fulles més verdes de l’enciam, contenen més vitamines A, C i fibres, vitamina B1, B2, B6 i C, juntament amb antioxidants com els carotens i la clorofil·la. Són precisament aquests últims elements els quals confereixen les propietats més notables a l’enciam: la clorofil·la, els carotens, l’àcid fòlic que també inclou en petites quantitats, etc. Així per exemple la probabilitat d’infart es reduïx considerablement en les persones que de manera habitual consumeixen enciam fresc gairebé tots els dies. L’enciam inclou en la seva composició una quantitat important de calci i magnesi, a més amb la particularitat que són absorbides fàcilment i van gairebé directament a l’os per a formar les sals minerals imprescindibles en l’adquisició de la duresa i densitat òssia. Finalment, hem de recordar que l’enciam té efectes calmants i sedants i assegura un bon repòs per a l’organisme, reduint els estats de nerviosisme i irritabilitat. I l’oli d’oliva, amb un alt contingut de greix monoinsaturat i en vitamina E, activa el sistema immunològic i defensa a l’organisme contra el desenvolupament d’infeccions i malalties.

Aliments grocs

El color groc pàl·lid que presenten molts dels vegetals que consumim habitualment (com les patates) prové d’un pigment anomenat antoxantina, el qual és un excel·lent antioxidant: la tonalitat més intensa de groc és donada pel betacarotè que conté. Encara que no s’esmenti freqüentment, les patates tenen el doble de contingut de potassi que els plàtans, a més de fibra i carbohidrats complexos. Els ous contenen proteïna, diverses vitamines del complex B i vitamina A. El rovell de l’ou, específicament, és ric en àcid fòlic. No obstant això, és important no ingerir més de 2 o 3 ous a la setmana, a causa de el seu alt contingut en colesterol. El formatge conté proteïnes, potassi i grassa; no obstant això, en l’actualitat hi ha varietats de formatges en les quals el contingut de greixos ha estat reduït considerablement. La pasta proporciona tiamina i niacina, elements que són indispensables per a mantenir la capacitat energètica del cos. També la pasta inclou magnesi, folats i riboflavina. Llimones, taronges i pinyes són fruites que proporcionen fibra, així com vitamina C, que activa el sistema immunològic.

Aliments taronges

Quin pigment els confereix aquesta tonalitat? El betacarotè. Els estudis científics realitzats al respecte demostren que hi ha més de 600 substàncies diferents, anomenades carotenoides (la tonalitat de les quals varia entre el groc pàl·lid i vermell intens), que són antioxidants poderosos, pel que protegeixen contra el càncer. D’acord a investigacions que han estat realitzades pel departament d’Agricultura dels Estats Units, el betacarotè baixa els nivells de colesterol en la sang i prevé contra els atacs cardíacs. El suc de taronja (o la taronja com fruita), com ja hem vist, oferix vitamina C. Els mangos contenen vitamina B-6, indispensable per a mantenir la sang en condicions òptimes. A més, constituïxen una font adequada de vitamines antioxidants, com són les vitamines A, C i E. Els préssecs, rics en fibra i vitamina C. La carabassa i el meló són bones fonts de vitamina A i C. Per els carnívors, les gambes i altres mariscs proporcionen proteïnes i la vitamina B12, que protegeixen el funcionament del sistema nerviós. També inclouen ferro i niacina.

Aliments marrons

Els xampinyons presenten abundància de fibra i de carbohidrats complexos, pel que són excel·lents per a persones que estan a dieta (el seu contingut calòric és mínim). A més, són rics en biotina, una de les vitamines del complex B que és essencial en la descomposició dels àcids grassos i els carbohidrats. Les nous són riques en greixos, però en general són grasses monoinsaturades que ajuden a controlar els nivells de colesterol total en la sang. També són riques en vitamina E, ferro, folats i zinc (aquest últim mineral és indispensable per a mantenir la pròstata en condicions saludables). En general, totes les nous activen el sistema de defenses de l’organisme, protegint contra les infeccions. L’arròs integral i els cereals constituïxen una excel·lent font de fibra i de carbohidrats. El te conté flavonoides, un element que s’ha comprovat que protegeix contra els accidents cardiovasculars. Finalment, les figues deshidratades són una bona font de potassi i calci, a més de que proporcionen un volum de fibra adequada a l’organisme.

Aliments blaus i violetes

El color blau és característic dels gerdons i moltes altres maduixes que deuen la seva tonalitat a un pigment (la antocianina), els colors de la qual en realitat poden oscil·lar des del vermell pàl·lid fins al violeta intens de les mores. És un excel·lent antioxidant i s’ha pogut comprovar que neutralitza diversos elements que causen el càncer. A més, dilata els vasos sanguinis, contribuint a disminuir el risc d´accidents cardiovasculars. L’albergínia és una de les millors fonts de potassi que podem trobar avui en la naturalesa, un mineral que elimina l’excés de sodi de l’organisme, contribuint a mantenir la pressió arterial dintre de nivells normals. Les prunes (ja sigui en fruita o seques) constituïxen una magnífica font de fibra (excel·lents per a combatre el restrenyiment). Els raïms morats són rics en flavonoides (per a evitar el desenvolupament de les afeccions cardiovasculars i el càncer) així com en resveratrol. El fetge de boví és una bona font concentrada de vitamina A, B12, ferro, riboflavina i folats. És alt en colesterol, pel que el seu consum s´ha de limità.

Aliments blancs

La coliflor, el mateix que altres vegetals de la família dels cruciformes, tenen un alt contingut d’uns compostos, que científicament s’ha comprovat que són efectius per a controlar i prevenir diferents tipus de tumoracions canceroses. El iogurt, el formatge fresc i el kèfir tenen un alt contingut en proteïnes i també calci, indispensable per al desenvolupament normal dels ossos i evitar la osteoporosis. Per els carnívors el pollastre és una bona font de niacina (essencial per al funcionament sexual, ja que activa l’elaboració de les hormones sexuals) a més de que inclou dosis formidables d’altres vitamines del complex B que prevenen els problemes en la pell i en el sistema nerviós. Així mateix, posseïx zinc (que evita les infeccions) i ferro. La tonyina, les ostres i els calamars tenen un elevat contingut d´Omega-3 (que protegeixen contra les afeccions cardiovasculars). També inclouen zinc, bo per al creixement, el desenvolupament dels òrgans reproductius, el funcionament de la pròstata i la cicatrització de les ferides. Les sardines contenen la dosi diària necessària de vitamina B12 que l’ésser humà necessita, així com calci i una mica dels olis Omega-3. La civada proporciona fibra, tiamina (essencial per al funcionament dels nervis, els músculs i el cor), i magnesi (essencial per a la formació dels ossos i dents).