No hi ha fórmules màgiques per a perdre pes,

Cal desconfiar de les dietes que proposen una ingesta massa baixa de calories.

El millor consell que es pot donar sobre les anomenades dietes miracle, és que fugim d’elles. Així ho defensen diverses associacions de dietistes, endocrins i consumidors. Totes elles es mobilitzen cada any per aquestes dates per a conscienciar a les autoritats sanitàries i a l’opinió pública sobre la gran quantitat d’informació tendenciosa sobre aquests règims suposadament ‘màgics’. Posen l’accent en els perills que comporten els mètodes que prometen perdre pes de forma ràpida, sense esforç i que manquen de fonament nutricional i científic. No es coneix amb exactitud el nombre de dietes que es difonen a través de diversos mitjans de comunicació. No obstant això, moltes modalitats dietètiques publicades duen el mateix nom i anuncien pautes d’alimentació diferents, el que resulta confús per a la gent.
Dues pistes que ens ajudaran a identificar les dietes correctes: no prohibeixen la ingesta de cap grup d’aliments, més aviat tot el contrari, i permeten una pèrdua de pes gradual, que no hauria de superar el quilo o el quilo i mig per setmana.

Tipus de dietes miracle:

No hi ha una classificació universal i definida que englobi a les dietes miracle, pel que poden agrupar-se segons diferents punts de vista. Des de l’òptica nutricional, una classificació pot ser la que fa referència a la composició energètica i nutritiva de cada dieta.

Dietes de baix valor energètic (entre 400 i 1.000 Kcal/dia)
No totes informen sobre el seu valor energètic, el que suposa un risc afegit. Hi ha dietes que no aporten suficient energia per a portar a terme les funcions vitals de cada dia i això té repercussions en l’organisme que es manifesten a curt i mig termini – segons l’estat de salut inicial de la persona i el temps que s’ha seguit la dieta- amb trastorns orgànics, com alteracions gastrointestinals, malestar general, marejos, intolerància al fred, sequedat de la pell, fragilitat de les ungles, pèrdua de cabell, contractures musculars, insomni, ansietat, irritabilitat i fins i tot depressió. Aquest tipus de dietes es basa en el consum gairebé exclusiu de vegetals, amb quantitats, en ocasions ridícules, d’aliments proteics (carns, peixos i ous) i d’oli. Per exemple, 40 grams de carn en el menjar i 1 o 2 culleres soperes d’oli per a tot el dia. Tot just hi són presents els aliments rics en hidrats de carboni integrals (pa, arròs, pasta, patates, llegums, cereals…), que han de suposar la base d’una dieta equilibrada, fins i tot quan es tracta d’una dieta hipocalòrica. Amb una dieta que aporti menys de 1.200 calories al dia resulta difícil cobrir només amb aliments comuns la quantitat necessària de micro-nutrients (vitamines i sals minerals).

Dietes pobres en hidrats de carboni i riques en greixos
Són dietes que suggereixen menjar carn, embotits, formatges, ous, mantega i altres aliments proteics i grassos, però que limiten la ingesta de pastes i arrossos. Aquest tipus d’alimentació apareix reflectida en nombroses dietes, algunes molt conegudes, com la Dieta d´Atkins, Scardale o de la Clínica Mayo. Prometen resultats ràpids només si es mengen aliments grassos i calòrics, que a la llum de nombrosos estudis científics són els que s’han de moderar per a compensar l’excés de proteïnes, grasses i calories de la dieta habitual i per a prevenir trastorns associats a aquests excessos, com les afeccions cardiovasculars. Aquest tipus d’alimentació també pot produir marejos i fatiga, risc de deshidratació, taxes elevades de colesterol, triglicèrids i àcid úric. A més, l’escàs aporti d’aliments rics en fibra (verdures i hortalisses, fruites, cereals integrals) d’aquestes dietes afavoreix el restrenyiment.

Dietes riques en hidrats de carboni
Aquestes modalitats es caracteritzen per un consum abundant d’aliments rics en hidrats de carboni i limiten els aliments proteics i grassos. Amb aquestes dietes la persona corre el risc d’un aporti insuficient d’àcids grassos essencials, vitamines liposolubles i proteïnes. A més, un excés de fibra afecta a l’absorció de sals minerals (ferro, cinc) i pot provocar trastorns intestinals com diarrees, còlics abdominals i flatulència.

Mono-dietes i dietes “pintoresques”
Les primeres es denominen així perquè fomenten el consum d’un aliment concret, que en general dóna nom a la dieta (dieta de la carxofa, de la pinya…), al que li atribueixen propietats excepcionals sobre la resta d’aliments, això sí, sense base científica. El seguiment d’aquestes dietes pot resultar avorrit i produir trastorns digestius i psíquics, ja que trenquen el ritme alimentari normal. També podem trobar dietes la base “científica de les quals i nutricional” es basa a utilitzar com reclam el nom o l’experiència de personatges famosos o a incloure aliments exòtics o missatges originals, del tipus “la dieta del bon humor”.

Quan desconfiar d’una dieta:

.- No especifica amb claredat la quantitat, el nombre de racions i la freqüència de consum dels diferents aliments que inclou la dieta.
.- No especifica si la quantitat d’aliment indicada es refereix a aliment cru o cuinat, de manera que la persona interpreta la lectura segons la seva conveniència o el seu coneixement i enteniment.
.-No indica el nombre de ingestes al dia.
.-Proposa plats complexos sense indicar la recepta. Exemple: carpaccio de bacallà amb cogombres petits i una mica de caviar vermell, albergínies farcides de gambes al forn, etc.
.-Prohibeix la ingesta d’un grup de nutrients.
.-Promet pèrdues de pes “altes” en poc temps.

Els riscos per a la salut:

La veritat és que no es pot extreure ni un sol avantatge del seguiment de qualsevol d’aquestes dietes. La reducció en l’aporti energètic no s’ha de fer de manera general per a tota la població, menys encara de forma dràstica, sense tenir en compte els hàbits d’alimentació de la persona, el consum de calories que ingereix cada dia de manera espontània, els seus hàbits de vida, etc. No existeixen fórmules màgiques per a perdre pes, pel que es pot afirmar amb seguretat és que el seguiment de les dietes miracle conduïx a desequilibris en l’organisme amb repercussions més o menys greus per a la salut. La principal es centra en la inadequada manera en la que es perd pes amb elles. S’aprima a costa de perdre líquids i electròlits, glucogen, proteïnes corporals, i, en un menor percentatge, grassa, que és el que realment interessa perdre. Després d´acabar la dieta miracle, moltes persones recuperen el pes o els quilos perduts amb facilitat i en poc temps, a causa de la rehidratació de teixits i a l’augment en la ingesta de calories (efecte jo-jo). A més, no es corregeixen els hàbits dolents d’alimentació de la persona que poden ser, en part, responsables del seu excés de pes.

L´efecte jo-jo:

Aquest tipus de dietes prometen aprimar-se de forma ràpida i sense esforç, no obstant això, qui les posen en pràctica, al abandonar-les recuperen més quilos que els perduts (fenomen conegut com efecte jo-jo) i no només no aconsegueixen corregir els mals hàbits d’alimentació, sinó que accentuen els errors. Quan es porta a terme una restricció energètica o de calories, és a dir, quan la persona inicia una dieta per a perdre pes, l’organisme engega una sèrie de mecanismes amb la finalitat de compensar aquest dèficit d’energia. Les dietes miracle de baix valor calòric (menys de 1200 Kcal/dia), així com aquelles en les quals la distribució de l’energia va a favor d’un determinat nutrient (riques en proteïnes i/o grasses i baixes en hidrats de carboni, etc.) produïxen un desequilibri des del punt de vista nutricional i el cos comença a mobilitzar les seves reserves d’energia de la següent manera:
En primer lloc, l’organisme utilitza el glucogen emmagatzemat en el fetge per a transformar-lo en glucosa de forma immediata. La glucosa, un hidrat de carboni, és el principal combustible energètic, en particular del sistema nerviós i de les cèl·lules sanguínies. Si es trenca el glucogen per a obtenir glucosa, s’allibera gran quantitat d’aigua que s’eliminarà pels ronyons. Les reserves de glucogen són limitades, pel que a continuació el cos recorre a les proteïnes del múscul com font alternativa d’energia. Això pot ocasionar astènia, debilitat i atròfia muscular. El múscul (la principal zona d’acumulació de proteïnes) és el teixit que major quantitat d’aigua conté, pel que amb la utilització energètica de les proteïnes també s’allibera gran quantitat d’aigua, juntament amb sals minerals i substàncies tòxiques com la urea i l’àcid úric, que deriven del metabolisme proteic. Els dipòsits de greix de l’organisme (teixit adipós) comencen a utilitzar-se al cap de dues setmanes (10 dies aproximadament) de la realització d’una dieta hipocalòrica. L’excés de greix en l’organisme és el veritable responsable de la sobrecàrrega i de l’obesitat. Per tant, amb les dietes miracle la durada del qual, en molts casos, no excedeix de dues setmanes, es perd pes i volum a costa de glucogen, proteïnes, aigua i minerals i no de greix.

EN RESUM: QUALSEVOL TIPUS DE DIETA ENFOCADA A LA PÈRDUA RÀPIDA DE PES, ÉS UNA PÈRDUA DE TEMPS, LA MANERA DE RESOLDRE EL TEMA MÉS INTEL·LIGENTMENT ÉS MODIFICANT HÀBITS ALIMENTARIS, ADAPTANT LES QUANTITATS DE LES INGESTES I FENT EXERCICI, NO HI HA MÉS.