Manera en que es realitza l’examen:

Per prendre la mostra d’orina, la persona recull una quantitat neta (“del mig de la micció”). Per a això, els homes i els nens han de tenir net el cap del penis, mentre les dones i les nenes han de rentar-se l’àrea que hi ha entre els llavis de la vagina amb aigua i sabó i esbandir molt bé.

Quan s’iniciï el procés d’eliminació de l’orina, s’ha de deixar que una petita quantitat d’aquesta caigui a la tassa del bany (això neteja la uretra de substàncies contaminants). Després, en un recipient net es recomana recollir aproximadament una o dues unces (30 a 60 ml) d’orina i retirar-lo.
Finalment, s’ha de lliurar aquest recipient al terapeuta o al seu assistent. Per a bebès, s’ha de rentar completament l’àrea al voltant de la uretra i obrir una borsa col·lectora d’orina (borsa plàstica amb una cinta adhesiva en un extrem) i després col·locar-li la borsa al bebè. Als nens se’ls pot introduir tot el penis dintre de la borsa; a les nenes se’ls adhereix la borsa sobre els llavis majors. Se li pot col·locar el bolquer al bebè (amb borsa i tot). Es recomana revisar al bebè freqüentment i retirar la borsa després que aquest hagi orinat en ella. En els bebès actius, és possible que s’hagi de repetir el procediment, ja que la borsa es pot moure. Finalment, l’orina s’aboca en un recipient per portar-lo al terapeuta.

Preparació per a l’examen:
És possible que el terapeuta aconselli suspendre certes drogues que poden afectar els resultats de l’examen. S’ha de consumir una dieta equilibrada normal durant diversos dies abans de l’examen. La mostra d’orina s’ha de dur al laboratori i si està contaminada amb flux vaginal o sagnat, s’ha de recollir una mostra neta. Si és un bebè al que se li va a recollir la mostra, possiblement es necessitaran dues borses addicionals.

Raons per les quals es realitza l’examen:
El pH és una mesura que indica quant àcid o alcalí és un líquid, com la sang o l’orina.
El pH a la sang es manté en un marge estret entre 7.35 a 7.45. El cos manté aquest marge utilitzant amortidors, químics que poden canviar indistintament entre dues formes, un àcid feble o una base feble. Els amortidors són només “substituts” temporals per a evitar canvis dramàtics en el pH de la sang.
La correcció a llarg termini del pH de la sang requereix que els ronyons excretin l’àcid o la base en l’orina. Per exemple, quan el pH de la sang està baix (àcid), els ronyons reaccionen excretant més àcid en l’orina. El pH de l’orina es torna més àcid fins que el pH de la sang retorna a la normalitat.
En alguns casos, la verificació del pH ajuda a identificar els desequilibris àcid-bàsics i en altres casos, es necessita un examen de pH en la sang.
És possible que el terapeuta vulgui modificar el pH de l’orina per a ajudar a prevenir càlculs renals. L’orina àcida s’associa amb càlculs per xantina, cistina, àcid úric i oxalat de calci; mentre que l’orina alcalina s’associa amb càlculs per carbonat de calci, fosfat de calci i fosfat de magnesi.
Alguns medicaments són més efectius en ambients àcids o alcalins, per exemple: la estreptomicina, la neomicina i la kanamicina són més efectives en el tractament de les infeccions del tracte urinari quan l’orina és alcalina.

Valors normals:
Els valors normals fluctuen de 4,6 a 8,0.

Significat dels resultats anormals:
Un pH alt en l’orina (orina alcalina) pot ser indici de:
.- Succió gàstrica.
.- Insuficiència renal.
.- Acidosis tubular renal.
.- Infecció del tracte urinari.
.- Vòmit.
Un pH baix en l’orina (orina àcida) pot ser indici de:
.- Malaltia pulmonar obstructiva crònica (per exemple, enfisema).
.- Cetoacidosis diabètica.
.- Diarrea.
.- Inanició.
L’examen també es pot realitzar per a investigar: Alcalosis, Nefritis intersticial. Acidosis tubular renal distal, Sepsis, ………

Consideracions especials:
Una dieta amb un contingut alt de fruites cítriques, verdures o productes lactis pot augmentar el pH de l’orina.
Algunes drogues també poden augmentar el pH de l’orina, incloent l’acetazolamida, el citrat de potasi i el bicarbonat de sodi.
Una dieta alta en carns o nabius “arándanos” pot disminuir el pH de l’orina.
Entre les drogues que poden disminuir el pH de l’orina es troben el clorur d’amoni, els diurètics clorotiazídics i el mandelat de metenamina.
El pH de l’orina pot resultar afectat per diversos factors després de la recol·lecció de la mostra, per exemple, deixar l’orina en un recipient destapat. Així mateix, els bacteris usualment incrementen el pH a mesura que descomponen la urea en amoníac.

El pH i l’escala de mesura:
El grau d’acidesa o alcalinitat d’una substància depèn de la seva concentració en ions d’hidrogen (H+). Expressem aquesta concentració amb l’ajuda d’una abreviatura (pH, potencial d’hidrogen), seguida d’una xifra que indica el seu valor.

El pH és el valor de mesura segons el grau d’acidesa o alcalinitat. L’escala de mesura va del 0 al 14. El pH 7 (pH neutre) indica un equilibri entre les substàncies àcides i les bàsiques.
Quan més alta sigui la concentració de ions d’hidrogen, més dèbil  és el pH . Va de 7 a 0. Zero és l’acidesa absoluta i representa la concentració més forta en ions H+.
Quan més dèbil és la concentració de ions d’hidrogen, més elevat és el pH. Va de 7 a 14. Catorze és l’alcalinitat absoluta i representa la concentració menys forta en ions de H+.
Això és un càlcul logarítmic, el que significa que la concentració en ions H+ és d’una unitat a l’altre 10 vegades més elevada que l’anterior (pH=-log{H+}):
Exemple:
Concentració en ions H+ amb relació al pH7, la neutralitat.
pH6=10 vegades més àcid.
pH5=10×10=100 vegades més àcid
pH4=10×100=1.000 vegades més àcid
pH3=10×1.000=10.000 vegades més àcid
pH2=10x 10.000=100.000 vegades més àcid
pH1=10×100.000=1.000.000 vegades més àcid
pH0=10×1.000.000=10.000.000 vegades més àcid
Amb aquest exemple entenem que una lleugera variació del pH en l’escala de mesura en realitat correspon a una forta concentració en ions d’hidrogen.
Una persona ben alimentada, amb bona salut i equilibri mostrarà un pH urinari al voltant del 7.
En la nostra moderna civilització en la que la malnutrició, la sobrealimentació l’estrès, els pensaments negatius i l’agressivitat estan a l’ordre del dia, el pH de camp mostra cada vegada més una tendència cap a l’acidesa amb totes les conseqüències que això comporta. Per norma general, provant el pH urinari podem determinar si el cos intenta lliurar-se de masses àcids. Encara que aquest test no és fiable al 100%, si el nostre organisme manifesta símptomes d’acidesa, hem de saber que el camp és àcid amb seguretat.

Com i quan em de provar el pH urinari:
Agafi una tireta reactiva destinada a aquesta finalitat, submergeix-la en l’orina (un vas, per exemple) i controli tot seguit el resultat en l’escala de mesura. Per obtenir un resultat fiable, s’aconsella fer el test durant un període de 7 a 10 dies tres vegades al dia.
La primera prova es realitzarà al mati abans d’esmorzar. La segona al migdia abans de dinar i la tercera a la nit abans de sopar. Divideix la suma de les tres proves per 3, per obtenir la mitjana. La primera micció del mati, que te tendència a l’acidesa, no es tindrà en conte (nit = fase de major eliminació de desfets metabòlics, cel·lulars i altre  ⇒ fase àcida).
Exemple:
1ª prova:            4,5 (des de la 2ª micció)
2ª prova:            5,5
3ª prova:            5,0
Total:                15,0                       15 : 3 = 5 de mitja.
Segons l’escala anterior amb aquest resultat constatarem que el pH 5 és 100 vegades més àcid que el pH neutre (7), el pH ideal.

Uns resultats ocasionals que indiquin un camp àcid no son alarmants, però uns valors regulars per sota de 6 demanen una correcció del camp.