Glàndules:

Amb aquest nom es designa a tots els òrgans que produeixen un líquid (secreció). Tenim les glàndules salivals, que produeixen saliva, el fetge que produeix la bilis; les lacrimals que produeixen llàgrimes, les dels òrgans genitals i totes les glàndules que cobreixen les mucoses de l’estómac, intestins i pell.

Una de les funcions més important de les glàndules consisteix en destruir i eliminar substàncies estranyes, tal com ho fa el fetge que filtra el producte de la digestió, retenint les seves impureses i expulsat-les per la bilis, així succeeix amb altres òrgans. Les secrecions glandulars constitueixen, una de les defenses més admirables de l’organisme i mitjançant les quals el cos realitza la seva purificació.

Drogues, sèrums, vacunes, medicaments en general, aliments quimicalitzats, sedentarisme, contaminació electromagnètica i ambiental, allunyament d’un mateix, estrès, debiliten el normal treball d’aquests òrgans defensors de la vida orgànica.

La glàndula tiroides:

La glàndula tiroides està situada a la part anterior del coll; les hormones de la glàndula tiroides regulen el metabolisme de totes les cèl·lules de l’organisme.

Nomenem metabolisme a tots els processos físics i químics del cos que generen i utilitzen energia, tals com:

.- Digestió d’aliments i nutrients.
.- Eliminació de les deixalles a través de l’orina i dels excrements.
.- Respiració.
.- Circulació sanguínia.
.- Regulació de la temperatura.

L’hipotiroïdisme és un trastorn en el qual hi ha una deficiència d’hormona tiroïdal en l’organisme i es produeix quan la glàndula tiroide no secreta suficient tiroxina (T4) i triyodotironina (T3). La T4 regula les funcions essencials, com la freqüència cardíaca, la digestió, el creixement físic i el desenvolupament mental.

L’hipotiroïdisme i els seus símptomes:

El hipotiroïdisme es manifesta per debilitat, fatiga, hipersensibilitat al fred, inflor de la cara i membres, pal·lidesa, abatiment, tristesa, apatia, augment de colesterol i triglicèrids, edemes a causa de mala circulació, pèrdua de la libido, sagnat menstrual intens i cicles menstruals curts des de l’últim període al següent, disminució de la intel·ligència, caiguda del cabell, pell seca, ungles trencadisses, depressió, rigidesa en les articulacions, restrenyiment, hipertensió, sobrepès, detenció de la nutrició i desenvolupament.

La forma de vida en relació al hipotiroïdisme:

L’hipotiroïdisme, és entre tantes altres, una de les considerades malalties epidèmies de l’època. Si bé al igual que el hipertiroïdisme es refereix a una disfunció de la glàndula tiroide, ens referim a ella en particular pel fet de ser avui més comú i ser aparentment, patida per un alt nombre de persones.

En les persones que s’apropen a les nostres consultes és molt comú que un percentatge elevat vinguin de la medicina convencional i estiguin medicades, amb prescripcions en la seva majoria, de per vida, per atenuar els símptomes d’hipotiroïdisme. Això és preocupant i ha sigut el motiu pel qual s’ha investigat al respecte.

Quan una persona viu en constant desequilibri, producte d’una vida d’exigència, d’estrès, desconnectada de les fonts primàries de la vida (aigua, aire pur, terra, foc, sol), de les seves sensacions corporals, de la seva sexualitat, dels seus vincles amorosos, portant endavant una tasca laboral no gratificant, que només li implica rebre el suport econòmic, és obvi que això ha de generar una disfunció, no només en la tiroide sinó en totes les seves glàndules i funcions corporals.

Si bé és cert que els símptomes d’hipotiroïdisme es refereixen a malalties incòmodes de suportar i necessàries d’abordar, les mesures respecte a la seva irregularitat i a la quantitat d’hormona tiroïdal present s’ha fet una constant en les consultes mèdiques, quan en realitat el que els símptomes de hipotiroïdisme poden deure’s a factors que tenen a veure amb el desequilibri de la persona.

D’altra banda és lògic que davant d’una manera desequilibrada de viure la tiroide, així com tantes altres funcions corporals, glàndules, òrgans i el sistema nerviós, es trobin en estat de una forta irregularitat.

Si segurament es mesurés l’estat de la glàndula pineal o pituïtària o les renals i altres, es trobarien també desequilibris.

Preocupa veure que una persona a la qual li costa baixar de pes ja sigui degut a una mala alimentació, molt desordenada, a addiccions importants (dolços, farinacis, coca-coles …), a causa d’una vida sedentària, on no hi ha gairebé moviment, a causa a haver fabricat una cuirassa de greix per insensibilitzar-se i no estar en contacte amb el món, amb la vida, sigui medicat de per vida, amb medicaments per l’hipotiroïdisme, al·legant que la disfunció de la tiroide és la causa de la seva obesitat. Succeeix el mateix amb una persona a la qual li cau el cabell o té les seves ungles trencadisses, la causa podria ser una mala absorció de nutrients, un mal funcionament hepàtic o intestinal i tantes altres irregularitats.

El metge al veure aquests símptomes i amb les anàlisis corresponents diagnostica hipotiroïdisme perquè la mesura del T3 i T4 no correspon amb els índexs correctes.

Es prescriu per a tota la vida la droga corresponent, sense percebre que els símptomes que el pacient presenta i la baixa de T3 i T4 formen part d’un quadre general, d’estrès, desvitalització, desenergetització, baixa del sistema immune, a causa d’una forma de vida errada, a una desconnexió de la persona amb les fonts naturals de la vida i fonamentalment amb ella mateixa.

En aquest marc la tiroide també actua disfuncionalment i la funció del terapeuta és la d’ajudar a la persona a trobar el seu equilibri psicofísic general, ensenyant a viure, a comprendre la importància del canvi d’hàbits en general i en el motiu subjacent de la malaltia , ajudant òbviament a regular la tiroide, però no només ella sinó tot el que implica viure d’una manera plàcida.

Si això passés, no caldria medicar de per vida, sent que a més aquests medicaments generen problemes hepàtics severs que impedeixen trobar també el propi equilibri.

Els metges, en general actuen fragmentàriament, veient només la disfunció d’un òrgan o glàndula, sense percebre que l’ésser humà és una totalitat de sistemes, funcions, sentiments, pensaments, emocions. Aquesta totalitat implica, a més la interconnexió amb el medi circumdant. Per tant no es pot resoldre la malaltia o el desequilibri sense veure l’individu de manera holística.

Causes

La producció d’hormona tiroïdal per la glàndula tiroides depèn de molts factors, molts dels quals, com hem marcat anteriorment tenen a veure, fonamentalment amb l’estil de vida.

Les hormones tiroïdals estan compostes de Iode i l’aminoàcid tirosina. Una manca de Iode porta al desenvolupament del goll (bocio), una glàndula tiroides augmentada. Una disminució del nivell de iode en la dieta i en la sang és la causa que les cèl·lules de la glàndula tiroide assoleixin una mida bastant gran degut a l’estimulació de la glàndula pituïtària.

Al seu torn la glàndula pituïtària o hipòfisi, la secreció de la qual està determinada pel fòsfor, com a element cabdal, produeix la congestió de la tiroide. La pituïtària desperta a la vegada la funció de la glàndula pineal i la matriu.

La pituïtària augmenta la seva activitat amb l’esforç mental, portant al seu torn, les seves pròpies vibracions a despertar a la pineal.

Aquestes dues glàndules la pineal i la pituïtària són antenes receptores i emissores de la vibració mental, per les que s’emeten o reben pensaments positius (constructius) o negatius (destructius). D’altra banda aquestes glàndules són els òrgans on es manifesten les més elevades operacions intel·lectuals de l’ésser humà, com ja va intuir Descartes, al dir que la pineal és el seient de l’ànima.

La pineal està caracteritzada per el clàssic tercer ull dels ciclop mitològics. (Curs de Medicina Natural, Dr Eduardo Alfonso, Editorial Kier).

Segons el mateix autor, el funcionament de l’aparell pineohipofisari (és a dir glàndules pineal i hipòfisi o pituïtària), està íntimament lligada amb la sexualitat. La glàndula pineal és depressora de la funció genital i la pituïtària i tiroide són estimulants o activadores d’aquestes funcions. Per tant és necessari un cert equilibri en les secrecions de les glàndules (pineal, pituïtària, tiroide) per evitar les patologies sexuals que són avui tan comuns, com ara l’anul·lació total de l’energia sexual o les perversions sexuals i alteracions d’un ordre natural en relació a la sexualitat.

És a dir, les irregularitats de les glàndules pituïtària i pineal, porten a la irregularitat de la tiroide i és vist com l’esforç mental i la vibració dels pensaments que emetem, estan directament implicats en el funcionament de les glàndules anomenades, com així també la irregularitat d’aquestes glàndules estan relacionades amb comportaments sexuals anormals (anul·lació o morbositat).

Tractament a través de l’alimentació:

Des del punt de vista de l’alimentació, aquells aliments rics en iode poden ajudar a regular la funció de la tiroide.

Si bé avui molts de nosaltres som conscients de la importància de la qualitat de la sal comuna de taula, un tan per cent molt elevat de la població funciona amb amb sal refinada, la taxa de goll continua sent elevada, perquè també és cert que hi ha molts elements que inhibeixen l’iode disponible a l’organisme. Aquest mineral, igual que tants altres es veuen inhibits per la mala qualitat de la sang. Una sang acidificada, per “la mala sang”, intoxicada per la presència de contaminants, per la ingestió d’aliments quimicalitzats, pel contacte que es té amb tot tipus de contaminants en general, més l’estrès com a forma de vida, fa que tots els minerals es vegin disminuïts, inclòs el iode.

Per evitar la pèrdua de iode és necessari suprimir, carn vermella i d’aus, sucre (sobre tot el blanc), cafè, te negre, herba mate, alcohol, farinacis, begudes de cola, embotits, reduir l’excés de greixos (productes lactis com mantega, crema de llet, formatges durs i tous), i eliminar radicalment els aliments quimicalitzats o industrialitzats en general.

També existeixen els anomenats aliments “bociógenos” que és necessari evitar en cas d’hipotiroïdisme com: naps, cols, mostassa, grans de soja, cacauets, pinyons i mill. Si aquests aliments es cuinen perden la seva activitat com afavoridors del goll. Molts d’aquests són beneficiosos per a la salut com els naps, les cols, la soja i el mill, per la qual cosa es recomana cuinar-los per poder beneficiar-se’n dels seus poders terapèutics.

Aliments rics en iode:

Aquests aliments han de ser incorporades a l’alimentació quotidiana més enllà de patir hipotiroïdisme o no, són beneficiosos com preventius i per donar aquesta quota de minerals que tots necessitem consumir per poder estar en un bon estat de salut.

Com a mesura primària és fonamental el reemplaçament de la sal comuna de taula per sal marina de bona qualitat.

La Bardana és una planta vegetal que conté una alta quota de iode.

A més dels peixos, les algues marines són una font molt rica de iode i el seu consum ha de formar part de la ingesta diària.Les algues marines, ajuden a reduir la pressió arterial i el colesterol. Són font fonamental de minerals: iode, calci, ferro, magnesi. Regulen la temperatura del cos, aixequen el sistema immunitari. Pel seu contingut en minerals, purifiquen l’organisme i ajuden a dissoldre dipòsits de greix i mucositats.

Totes són riques en iode i entre elles podem nomenar:

.- Alga Nori: Té més proteïna que la carn de vedella, és rica en minerals especialment: Calci, Ferro i Iode, redueix el colesterol i ajuda a eliminar dipòsits grassos. Es torra a la flama d’una fogó, se l’utilitza per a amanides, tallada a quadradets, també es fa el sushi.

.- Alga Agar-Agar: Ajuda a regular el trànsit intestinal, per la qual cosa és adequada en dietes d’aprimament, combat el restrenyiment. S’utilitza com a espessidor en gelatines.

.- Alga wakame: És la de més important contingut de vitamina B i conté grans quantitats de Vit. A i C, té propietats antibacterianes i s’usa per a purificar la sang, millora la funció renal i hepàtica, estimula la producció d’hormones. Se l’utilitza especialment en sopes.

.- Alga hiziki: Té 14 vegades més calci que un volum comparatiu de llet o formatge, afavoreix la dentadura i és molt recomanada per a nens i mares gestants, equilibra el sistema nerviós i redueix el sucre a la sang, també s’utilitza en problemes circulatoris. Se la recomana per consumir juntament amb verdures saltejades i amanides.

.- Alga kombu: Regula la tiroide pel seu alt contingut en Iode (aprima a les persones obeses i engreixa a les massa primes), està indicat en els processos reumàtics i artrítics, efectiva per problemes de ronyó i hipertensió, beneficia el cabell i la pell, neutralitza les flatulències produïdes per les llegums a causa del seu àcid glutàmic. Se l’utilitza en guisats de llegums, cuita en amanides amb altres vegetals o verdures al wok, també per bullir els cereals i les llegums.

.- La Avena, és un cereal que conté iode i s’aconsella el consum a persones amb problemes de hipotiroïdisme, conté molta fibra, per la qual cosa ajuda en problemes de restrenyiment. Regula la funció hormonal, tant en homes com en dones. Ajuda a baixar el colesterol. Té poders antidepressius i redueix la necessitat de nicotina. Dóna força i vigor al mateix temps que relaxa.

Altres nutrients per regular la tiroides:

El zinc, així com la vitamina E, i la vitamina A, col laboren en molts processos de l’organisme inclosa la producció de l’hormona tiroïdal. Les vitamines del complex B, també són necessàries per al funcionament de la tiroides.

.- Aliments rics en Zinc: ostres, llavors de carbassa, nous, cereals integrals, llet, iogurt.

.- Aliments rics en Vitamina E: llavors de gira-sol, ametlles, germen de blat, grans de soja, arròs integral, blat integral.

.- Aliments rics en Vitamina A: pastanaga, espinacs, cabdell vermell, julivert, albercocs, patata.

.- Aliments rics en Vitamina B: cereals integrals (blat, arròs, civada, mill, quinoa, amarant, ordi, blat de moro).

Tots aquests aliments no només han de ser ingerits a manera de curació sinó com una aportació de nutrients i beneficis fonamentals per a un bon estat de salut.

Activitat física:

L’activitat física augmenta l’activitat metabòlica, la pràctica de ioga específicament és beneficiosa ja que certes postures activen la tiroides, en comprimir, flexibilitzar i estimular la zona on aquesta glàndula està ubicada.

La postura anomenada Bhujangasana o postura de la cobra, Dhanurasana o postura de l’arc, Sarvangasana o suport a les espatlles, Halasana o postura de l’arada, Viparita Karani, totes activen el funcionament de la tiroide. Les dues primeres són postures que porten a arquejar la columna per la qual cosa la zona de la tiroides es flexibilitza enrere, generant molta irrigació a la zona de la gola. A través de les altres postures esmentades, que són postures d’inversió, la sang que descendeix és retinguda en la tiroide, mitjançant l’anomenada “clau de mentó o barbeta”, estimulant energèticament a aquesta glàndula.

La pràctica continuada del ioga prevé i resol irregularitats hormonals i alhora ajuda a restablir el funcionament endocrí general.

L’aspecte relacionat amb la impossibilitat de comunicació:

Segons la part del cos on es manifesta la disfunció podem fer la lectura sobre el que ens està expressant aquesta disfunció i què necessitem comprendre per generar un canvi.

La zona de la gola és el lloc, l’espai físic, des d’on expressem la nostra forma de veure la vida, pensaments, conviccions, consideracions sobre nosaltres mateixos i del món que ens envolta.

Avui un dels problemes claus que existeixen a la humanitat és la falta de comunicació, es viu tan acurat, tan abstret, tan endins cadascun el seu propi món, que no hi ha temps, ni interès, ni energia, per expressar i connectar profundament amb els altres i amb el exterior en general.

Aquesta incomunicació molt té a veure amb l’afecció de la glàndula tiroides.

Comunicar-se, no significa només treure a fora el que es pensa, o l’opinió que es té sobre les coses, comunicar significa, relacionar-se, compartir, cuidar, ajudar, poder expressar a un altre el sentiment profund d’un mateix. Comunicar és també connectar profundament amb un mateix, no estar dispers, allunyat de les pròpies sensacions i vivències, comunicar-se és adonar-se del sentir, ser veraç amb un mateix i poder actuar en conseqüència.

La incomunicació que es viu, és deguda a que, primàriament ningú, en general, és molt conscient de les seves pròpies sensacions i sentir, alguns poden creure que sí que en són conscients, però potser no s’adonen de l’arrel del seu sentir, amb la qual cosa és gairebé impossible poder expressar això a l’altre, veure’l, interessar-lo.

Aquesta actitud d’incomunicació es va accentuant cada vegada més en un mateix al punt que es reprimeix, es nega i fins s’oculta el sentir veritable i s’anul·la, en conseqüència, la possibilitat d’expressar-ho.

La manera més a mà que tenim de treure la nostra veritat és a través de la veu, el fet de contenir aquesta possibilitat bloqueja la zona de la gola i tots els òrgans del voltant se’n veuen afectats, l’hipotiroïdisme té a veure amb aquests fets.

També ocorre que sabem bé el que ens passa i sentim però no ens animem a dir-ho i llavors per deixar de dir el que un creu que és veritable, també podem bloquejar l’energia de l’esmentada zona.

No es tracta tampoc, de dir a tota costa o treure i comunicar el que un sent en forma agressiva, irònica, amb enuig, protestant, demandant, criticant. Això genera el mateix bloqueig energètic.

Moltes persones temen expressar la seva voluntat o opinió per por de ser jutjades, per inseguretat, generant violència en si mateixes al reprimir i també cap a fora perquè el que calla, el que no transmet, genera conflicte en els seus vincles afectius.

Altres no poden treure les seves opinions i formes de veure la vida si no és amb violència, amb la qual cosa també es agredeixen a si mateixos.

Les possibilitats d’autocuració:

És clar que una vida on l’alimentació és artificial, deficitària en quant a nutrients, producte de la ingesta d’aliments quimicalitzats i aliments excitants del sistema nerviós (cafè, te negre, herba mate, sucres amb excés, carn, gasoses), on la persona no pren consciència de les seves emocions i sentiments profunds, on el treball és una exigència, on no hi ha una sexualitat plena, on el ser dona o home està desdibuixat, on els vincles primaris, amb pares o fills, o parella, estan en conflicte, on no hi ha una visió sobre el ser part d’una trama, d’una xarxa humana, de vida interconnectada amb tot l’Univers, sabent que cadascun forma una anella fonamental, per generar l’ordre social, comunitari, planetari, una vida sense tot això, tindrà molts desequilibris, no només de la tiroides.

Per resoldre el funcionament d’aquesta glàndula, cal començar per generar petits canvis, canvis d’hàbits de vida, espais de temps per comprendre, per canviar fonamentalment l’alimentació, moure el cos, donar-se espais per observar les sensacions corporals, connectar amb els elements de la Natura, donar-se espais per comprendre els conflictes vinculars i mirar-los descarnadament, sense negar o minimitzar, sinó veure els propis conflictes amorosament, veure la capacitat de comunicació que es té, sentir-se un mateix més bestiola, més primari, més part de la Naturalesa , desenvolupant la sensualitat.

Si tot això anés passant en un mateix, sense exigència però sí entenent que és en aquesta direcció cap a on un va, totes les glàndules s’anirien equilibrant, els òrgans del cos també i no hi hauria necessitat d’ingerir medicaments.

L’equilibri general s’esdevé quan la ment es va equilibrant i això els metges no ho ensenyen ni ho entenen, només molt pocs. És més els metges prescriuen els medicaments per a tota la vida i els inculquen als seus pacients que han de consumir-los a risc de la mort, ningú no ensenya a viure, quan sabem, justament, que no hi ha curació possible sense aprendre a viure.

No es tracta de deixar la medicació perquè sí, sinó producte d’anar generant el canvi. Si no s’està disposat a generar canvis, la pastilla complirà, potser, alguna funció. També es tracta de dubtar quan a un li prescriuen per a tota la vida un medicament, en aquest cas per regular l’hipotiroïdisme. Si fos així, preguntar l’origen del desequilibri i buscar formes alternatives que permetin millorar la condició psicofísica en general.

No ens eduquen en la salut, sinó justament en el contrari, en la malaltia, a buscar el medicament apropiat, a resignar-se de per vida a tal o qual pastilla que regula l’irregular i també a resignar-se a la quantitat de contraindicacions que cada medicament te, tal com figura en els prospectes. És molt comú escoltar a gent conversant sobre la nova aparició de tal o com medicament que “JA” màgicament fa desaparèixer el símptoma, com si es tractés d’un objecte de consum.

En l’era del consum, és lo mateix un medicament que la nova marca d’automòbil o la sabatilla Nike. Hi ha medicaments que estan de moda i són consumits per quantitats de persones (els quals aporten T3 i T4, els ansiolítics, els antihipertensors, els que combaten la hipercolesterolèmia, i ningú percep que aquesta suposada moda està relacionada amb els arranjaments que els laboratoris medicinals tenen amb els metges. Quants més medicaments venen majors premis reben. I una persona que els consumeix, sense qüestionar, sense investigar és còmplice d’aquest mercantilisme i corrupció.

Sortir d’aquest perillós intercanvi entre laboratoris medicinales, metges i pacients és començar a fer-se càrrec d’un mateix, de la seva pròpia vida.

D’aquí que, des de la meva posició sempre defenci la Salut Holística Higienista que alguns naturòpates practiquem.