Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


Algues, les verdures del mar.

r210965_8101142

Des de l´Antiguitat i a tot el mon, els pobles costaners incorporen vegetals marins als seus àpats diaris, però tradicionalment són els japonesos i coreans els que més han desenvolupat el seu potencial culinari. Al Japó, tot i tenir milers de km. de costa, les algues tenen tanta popularitat que no abasteixen la demanda interna i n´han d´importar.

Riquesa nutricional:
El vegetals marins sempre han estat apreciats per les seves propietats saludables. Estudis recents fets al Japó demostren que la gent viu més temps i amb més salut a les àrees on es consumeixen a dojo. Els casos d´hemorràgies cerebrals e hipertensió arterial son realment estranys en aquelles contrades. És ben sabut entre el poble nipó que el consum regular de hiziqui i arame assegura una complexió neta, pell suau i tersa i el pèl brillant i espès.
Les algues tenen entre 10 i 20 vegades més de minerals que les verdures de terra, calç, ferro, potassi, iode, magnesi. El iode ( bo per prevenir la hipertròfia de tiroides) es difícil d´obtenir fora de les algues.
El seu contingut en greixos és molt baix i els seus carbohidrats no s´absorbeixen del tot son riques en vitamines A, B, C, D3, E, K, i en menor quantitat la B12. Encara que l´alga espirulina (d´aigua dolça) es la font vegetal més important de B12, molt apreciada per els vegetarians doncs al regne vegetal no abunda.

Propietats depuratives:
Les algues no absorbeixin tanta contaminació com el peix, a on el nivell de contaminants és alt senzillament no hi poden créixer. De fet, una de les seves propietats és propiciar l´expulsió de metalls contaminats, radioactius i tòxics (estudis recents de l´Universitat de Montreal demostren que combaten les toxines del cos i permeten le seva eliminació natural. Gràcies al seu alt contingut en minerals, produeixen a la sang un efecte alcalinitzant que contraresta el efecte acidificant de la dieta moderna i depura l´organisme.
Poden ajudar també a dissoldre els greixos i dipòsits de mucositat que apareixen en el cos per consum excessiu de carn i productes làctics.

Diferents varietats:
Els vegetals marins figuren entre les formes de vida més antigues de la terra i de les que menys han evolucionat. Encara que las fulles, les tiges i las arrels varien de mides, la composició dels seus teixits és la mateixa. L´arrel no absorbeix l´aliment si no que actua com a àncora, l´aliment el pren de l´aigua a traves de tota la seva superfície i el converteix en compostos orgànics. La reproducció es fa per espores.
No n´hi ha cap que sigui tòxica, totes son comestibles, l´únic factor restrictiu per l´ús culinari és, probablement, la duresa i el paladar “soso” en algunes d´elles.
Els tipus més utilitzats son: Wakame, Dulse, Arame, Hiziqui, Kombu, Agar agar, i Nori.
Normalment es compren seques (es guarden molt de temps).

Preparació:
Sempre es fan servir com a complement, mai com a plat sencer.
Al ser seques, normalment sempre s´han de posar en remull per que es rehidratin. Algunes augmenten de mida espectacularment, per lo tant hem de posar en remull poca quantitat per obtenir la desitjada, l´experiència ens anirà guiant.
Primer es rentan ràpidament a sota l´aixeta amb aigua freda, en acabat es remullen. Cada alga te el seu temps diferent de remull depenent de la seva densitat i textura, llavors es tallen si és necessari i es cuinen o no.

imagen-13

L´alga Nori normalment no es remulla a no ser que vulguem fer una pasta o puré per condimentar, si es fa servir per fer els “sushis” cal torrar-la ràpidament (5-10 segons) amb una flama fins obtenir un color verd més clar.
En quan a l´aigua del remull, val la pena d´aprofitar-la dons porta molts minerals dissols, les persones que portin una alimentació baixa en sal que no la facin servir.
No és necessari inventar plats exòtics per menjar algues, senzillament es poden afegir als plats de cuina tradicional de sempre.
Per aprofitar els seus beneficis cal menjar-ne petites dosis i regularment, si les fem servir poc i en grans quantitats (sobredosis) no obtindrem rendiment.

imagen-2

Preguntes i respostes:
Beneficis: Aporten molts minerals, alcalinitzen la sang, redueixen colesterol i depuren.
Quantitats diàries: 1 ó 2 cullerades al dia en qualsevol plat.
.- A quina edat es pot començar a menjar-ne? Al tres primers mesos, al mamar si la ma-re en menja i al moment que comencem a menjar sòlid posar-hi la kombu a les cremes de cereals i continuar amb la nori, la wakame i la dulse.
.- I les persones grans? Tothom necessita menjar algues. Especialment en edats avançades, quan els ossos es debiliten i necessitem un aport suplementari de minerals.
.- Que passa amb la contaminació dels mars? Les verdures marines, malgrat la seva alta absorció de minerals del mar, no absorbeixen tanta contaminació com els peixos. A on la contaminació és alta, senzillament no poden créixer.
.- Quan tems es conserven? Mesos. S´han de guardar en pots hermètics.
.- Combinen bé amb altres aliments? No hi ha contraindicacions per combinar, al contrari, enriqueixen i ajuden a digerir millor.
.- Quina és millor per començar? Per una de suau com la wakame, es combina bé amb tots el plats que volguem i la kombu per enriquir sopes, brous i plats de llegums.

Mireu a la pàgina de vegereceptes i trobareu: Paella d’arròs amb wakame i seitàn.

8 comentaris per a

Algues, les verdures del mar.

  • Concepció Masagué |

    Bona informació, clara i al mateix temps anima a menjar algues.

  • jonathan anzules |

    la veritat em pereix molt interessant, les qualitats que explica la esactitud elementals
    de les conclusions explisitas d’aquest tema
    ehhyy
    i si pot envia’m informació a la vostra adreça em ineteresa

  • pepita |

    Magrada tot l’ho que heu posat pero us vull donar una idea ,perque no poseu alguna cosa de on les podem trobar?
    si desidiu posar em podreu enviar un missatge?

  • Angel Perera |

    Bon dia Pepita Maria,
    Les trobaràs a tendes de dietètica, de menjar ecològic, o tendes per l’estil.
    Salut.

  • Josep M. Puig |

    Un article molt ben resumit i molt il·lustratiu. Us aconsello, només, a fer-ne una revisió de lleguatge. La paraula “soso”, en català és “insípid” i la paraula “doncs” és incorrecta. En aquests casos, cal posar-hi una conjunció causal (per exemple “perquè”) el problema deriva de la paraula “pues” castellana que serveix tant per una expressió consecutiva com causal, i en català, no. Quan la frase que expressem és la causa de l’afirmació anterior, l’ús del “doncs” és incorrecte. Hem d’emprar, en aquests casos la conjunció “perquè” o equivalent. Us felicito per l’article i a partir d’ara, entraré en aquest món de les algues. Hi ha algues d’aigües dolces? Tenen alguns avantatges?

  • Angel Perera |

    Bon dia Josep M.,
    Prenc nota de les correccions, gràcies.
    Referent a les algues d’aigua dolça, n’hi han i tenen un valor més com a nutrient (B12), com a aport de clorofil·la, i com a queladors de metalls pesants. Faig referència a l’espirulina, a la chlorella i a la klamath.
    Una abraçada molt forta.
    Àngel

  • OLGA |

    Hola,

    Que passa si tenim problemes d’hipertiroidisme i prenem Levotirox per regular la tiroides? No es desde sempre. Ha estat despres d’haver donat a llum i 14 mesos despres encara no s’em ha regulat. He llegit molt sobre els beneficis de les algues i m’agradaria poder-les incorporar a la meva dieta pero em fa por. Gracies!!!!

  • Àngel Perera Izquierdo |

    Hola Olga,
    Quan hi han problemes de tiroides, siguin els que siguin, millor no prendre algues per el seu alt contingut en iode. En segons quin casos són interessants i en segons quins no, per tant sempre és interessant l’opinió d’un facultatiu que dictamini.
    Una abraçada molt forta.

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web