L’Acadèmia Americana de Medicina Ambiental (AAEM, per les sigles en anglès), va fer pública el maig del 2009 la seva posició sobre els aliments transgènics. “Per la salut i la seguretat dels consumidors” criden a establir urgentment una “moratòria als aliments genèticament modificats i la implementació immediata de proves independents i de llarg termini sobre la seva seguretat”.

Criden als metges “a educar als seus pacients, a la comunitat mèdica i el públic per evitar els aliments genèticament modificats”; a “considerar el paper dels aliments transgènics en els processos de malaltia dels seus pacients” i a “documentar els canvis en la salut dels pacients quan deixen de consumir aliments transgènics “. Insten “als seus membres, la comunitat mèdica i la comunitat científica independent, a recopilar estudis potencialment relacionats amb el consum de transgènics i els seus efectes sobre la salut, i a començar una investigació epidemiològica per a examinar el paper dels aliments transgènics sobre la salut humana” .

Una important conclusió en la que basen la seva presa de posició és que, a partir dels múltiples exemples analitzats, “hi ha més que una relació casual entre aliments transgènics i efectes adversos per a la salut”. Expliquen que segons el criteri de Hill (de Bradford Hill, àmpliament reconeguts acadèmicament per avaluar estudis epidemiològics i de laboratori sobre agents que puguin suposar riscos per la salut humana) “existeix causalitat en la força d’associació, la consistència, l’especificitat, el gradient i plausibilitat biològica “entre el consum d’aliments transgènics i els efectes adversos a la salut.

Entre els efectes negatius, comprovats a partir de desenes d’estudis en animals, mencionen “riscos seriosos”, com infertilitat, desregulació immune, envelliment accelerat, desregulació de gens associats amb síntesi de colesterol i regulació d’insulina, canvis en el fetge, ronyons, melsa i sistema gastrointestinal. Citen, entre d’altres, un estudi del 2008 amb ratolins alimentats amb blat de moro transgènic Bt de Monsanto, que vincula el consum de blat de moro transgènic amb infertilitat i disminució de pes, a més de mostrar l’alteració de l’expressió de 400 gens.

L’Acadèmia assenyala que davant la generalització del consum de transgènics, cosa urgent és realitzar estudis epidemiològics. Això és altament rellevant per al cas del blat de moro a Mèxic: aquí el blat de moro es consumeix quotidianament a tota la població, per la qual cosa els efectes dels trasngènics en aquest tipus d’alt consum són diferents i molts més greus que el que es pot observar en casos puntuals.

Una font citada per el document de l’Acadèmia és l’extens llibre Genetic Roulette (Ruleta genètica) de Jeffrey Smith, que documenta en forma minuciosa i amb centenars de referències científiques, 65 casos d’efectes adversos dels transgènics sobre la salut de persones i animals , incloent-hi casos de vaques i ovelles que van morir a Alemanya i l’Índia, després d’alimentar-les rutinàriament amb collites transgèniques. Aquest autor alerta que tots som conillets d’índies per a la indústria biotecnològica -que ha pogut alliberar en el camp i envair els aliments amb transgènics sense necessitat de provar la seva innocuïtat per a la salut humana en cap part del món- però que particularment els nens i les dones embarassades són les que corren més riscos.

L’associació mèdica es refereix també el recent estudi de la Unió de Científics Preocupats d’Estats Units, que analitzant 13 anys de cultius transgènics mostren que aquests tenen menors rendiments i que si hi va haver augment de producció no es va deure als transgènics sinó a manejos de tipus convencional. Introdueixen aquest anàlisi sobre productivitat, per concloure que tampoc en aquest aspecte hi ha cap avantatge, pel que res justifica el “seriós risc per a la salut en les àrees de toxicologia, al·lèrgia i funció immune, salut reproductiva i salut metabòlica, fisiològica i genètica” que representen els transgènics, per la qual cosa l’únic sensat és aplicar un estricte principi de precaució, establint una moratòria total i immediata.

Als riscos que plantegen els transgènics en si mateixos, s’agrega l’augment d’ús d’agrotòxics i les malalties que aquests provoquen (estan dissenyats per fer servir més agroquímics, novament no per casualitat sinó per causalitat: els fabricants de trangénicos, Monsanto, Dow, Dupont, Syngenta, Bayer, Basf, són també els majors fabricants de verins agrícoles del planeta).

La trampa està en la inversió de lògica que les transnacionals han aconseguit imposar: en comptes d’etiquetar amb una advertència als aliments que contenen agrotòxics i transgènics, obliguen a que s’hagi de separar, etiquetar i costin més cars els aliments orgànics i sans.

La solidesa de les posicions argumentades per l’Acadèmia de Medicina Ambiental contrasten amb la supina ignorància del ministre i secretaris d’Agricultura de molts països que declaren -sense cap tipus de prova- que els transgènics no són un risc per a la salut. Igual que amb els porcs industrials de Granges Carroll i altres grans criadors que creen nous virus i epidèmies Quanta gent haurà d’emmalaltir o morir perquè deixin de protegir -i subsidiar- els guanys de les transnacionals que creen les malalties?

Hi ha moltes alternatives per produir i alimentar sanament, que no impliquen riscos, mantenen les fonts d’aliment per a les majories, cuiden la biodiversitat, afirmen la sobirania alimentària i els drets dels pagesos. Els transgènics només creen riquesa per a unes poques transnacionals i amenaçant la salut de tots.

Quasi ningú te consciència real de menjar aliments transgènics, però no dubteu ni mica de que quan menjeu algún animal  (tocino, vedella, xai, ….. ) alimentat amb pinso que conté cereals transgènics -actualment ho són quasi tots-, per traçabilitat els gens mutats passen al últim que s’els menja, o sigui a tu. Amb l’agravant que en aquest cas, per llei, els productors no estan obligats a dir-ho en les etiquetes.

Avui, la única manera de evitar els transgènics cent per cent és amb l’alimentació ecològica.