La cada vegada major preocupació per la salut i el culte al cos fa que, moltes vegades, ens deixem guiar per consells de tercers que en alguns casos ens resulten de gran utilitat però que, en altres, són absolutes falsedats.

I és que molts dels hàbits alimentaris que tenim emanen de la tradició oral: petits consells que s’han anat transmetent de generació en generació, recomanacions dietètiques la procedència de les quals no està contrastada científicament o procedeix de fonts poc fiables.

Mirem-ne 10, pot ser les més representatives, de les que se’n parla més. No obstant i això si algú se li acudeix alguna asseveració que no veu prou clara que ho digui i l’esbrinem amb molt de gust.

1 – La fruita com a postres engreixa:
No hi ha cap raó científica que sustenti aquesta afirmació, si bé és cert que si una persona pren una o dues racions de fruita abans de dinar, tendirà a menjar menys després. En la relació entre la quantitat de la ingesta i el possible augment de pes, i intervenen varis factors entre els que si conta, com metabolitza el cos la ingesta -l’assimila tota o no-, o si la persona és sedentària o per el contrari crema calories. Per tant no és veritat i amés cal tenir en compte que cadascú és un món.

2 – Les fruites àcides s’aprimen:
La premissa que cal tenir en compte amb tots els aliments és que cap engreixa, però tampoc no hi ha aliments que aprimin. És una qüestió d’equilibri: el ingerit i el gastat. Totes les fruites en general, ja siguin més o menys dolces o àcides, són molt baixes en calories, i per perdre pes i estar sans … valen les dues.

3 – Les maduixes són afrodisíaques:
La ciència, de moment, no ha trobat cap associació amb aquesta asseveració. El que passa és que la ment te molta força i a vegades -per no dir sempre- els pensaments cristal·litzen. De fet la maduixa s’assembla a una part del cos del home molt sensible a nivell sexual. Serà per això?.

4 – Les taronges, les pastanagues i els préssecs són aliments bronzejadors:
El seu color ataronjat es deu als betacarotens, una família de compostos actius amb un gran poder antioxidant, que no bronzegen però sí que protegeixen les cèl·lules de la pell de les perilloses radiacions solars, s’ha demostrat que aquest pigment es converteix en vitamina A i a més és un poderós antioxidant de les cèl lules i per tant retarda l’envelliment d’aquestes.. Per això, no només cal prendre fruites acolorides per a protegir la nostra pell, sinó que a més hem de prendre altres mesures físiques.

5 – La síndria i el meló són desaconsellables per als diabètics:
La diabetis respon a l’alteració dels nivells de sucre (glucosa) en la sang, i per tant s’han de controlar les quantitats i els tipus d’aliments que continguin hidrats de carboni (pa, pasta, arròs, patates, fruites, begudes, etc ), ja que poden comportar pujades importants de la glucèmia (nivell de glucosa en sang) i tenir efectes negatius. És cert que les fruites tenen sucre, però en la seva majoria en forma de fructosa, que no té un efecte tan directe sobre la glucèmia. Sense entrar en el debat del tipus de sucre, més que la varietat de fruita (podrien incloure’n altres com els figues, el plàtan o el raïm) és la quantitat que se’n prengui i el moment en el qual s’ingereixen. D’aquesta manera, és recomanable prendre almenys 3 racions de fruites al dia, fins i tot per a una persona que pateixi diabetis, variades i porcions de fruites, mitjanes o petites, preferentment de postres o acompanyant altres aliments, i millor senceres que en sucs ( el sucre s’absorbeix més ràpidament per la menor quantitat de fibra).

6 – Menjar la fruita amb pell és més nutritiu:
Una part de la fibra i moltes substàncies actives es troben en major proporció a la pell de les fruites, especialment les que tenen colors vius, però també estan en la polpa. Per exemple, la pell de la taronja és molt rica en vitamina C i olis essencials, però la polpa n’és més rica. Altres com la poma o les prunes perden part de les seves propietats al pelar-les, però al seu interior encara contenen importantíssimes quantitats de nutrients. Per això, amb pell o sense pell, però fruita cada dia. És molt important que si es prefereix menjar la fruita amb pell, siguin ecològiques si no ens empassarem tots els pesticides que fan servir a l’agricultura convencional (en una poma poden haver-ni més de trenta).

7 – Les verdures perden les seves propietats si les congeles:
Menjar verdures congelades és una bona manera de prendre verdures de “fora de temporada”, ja que les de temporada es millor menjar-les fresques. La congelació requereix un escaldat previ que elimina les substàncies que poden afectar negativament a les verdures durant la congelació. És cert que la seva textura i color es veuen afectades, el seu valor nutritiu en menys mesura però també per lo tant sempre que es pugui fresques.

8 – Les hortalisses crues tenen més propietats que les cuinades:
De l’àmplia quantitat de substàncies presents en les hortalisses, algunes d’elles són sensibles a les altes temperatures, per exemple la vitamina C, que es perd gairebé en la seva totalitat, però moltes altres, com per exemple el licopè, potent antioxidant present en els vegetals vermells, augmenta la seva capacitat de ser absorbit quan fem un sofregit, saltat o salsa. D’altra banda, no hem d’oblidar que les verdures i hortalisses cuinades es digereixen molt millor que les crues mal mastegades. A més, les verdures i hortalisses bullides perden part dels seus nutrients en l’aigua de cocció, per la qual cosa és molt important adequar la quantitat d’aigua o fer coccions al vapor. Si bulliu verdura convencional (no ecològica), mai reutilitzeu el suc doncs en ell hi queden la majoria de restes químiques.

9 – Les verdures poden perdre les seves propietats si les cous més del compte:
Així és, algunes vitamines són sensibles a la calor com la C, la niacina o l’àcid fòlic, per la qual cosa les coccions prolongades redueixen considerablement el seu contingut. Per tant coure-les el mínim indispensable.

10 – Menjar meló a la nit resulta indigest.
L’afirmació és avalada, fins i tot, per el refranyer popular, “el meló al matí or, a la tarda plata i a la nit mata”. En aquests casos hem de considerar la tolerància individual als aliments i no fer cas del que li pot “caure malament” a altres. Però sí és cert que el meló i la síndria són fruites molt riques en aigua que “quan es prenen en excés i en una sola ingesta” poden diluir l’àcid de l’estómac i dificultar la digestió. El meló concretament és millor menjar-lo sol.