L´orxata: un refresc saludable,

Tradicionalment se la considera un simple refresc. No obstant això, l’orxata -a més d’exquisida- és una beguda saludable i rica en nutrients que la converteixen en un producte nutritiu i energètic que els experts recomanen prendre en qualsevol època de l’any i, especialment, a l’estiu quan ens exposem a un major desgast.

“Desecant, expel·leix flatulències, fortifica les entranyes, alleuja els còlics, provoca l’orina i el menstruo i és bona per als vertígens i els atordiments de cap, s’usa glopejant-la per a úlceres de boca i genives”. Així parlava de l’orxata de xufla el doctor Pío Font en el seu llibre Flora espanyola publicat a mitjans del segle XIX. Avui, aquesta beguda ha deixat de valorar-se com aliment medicinal però els experts en Nutrició la recomanen pels seus valors nutricionals i el seu poder refrescant enfront dels rigors i el desgast físic propis de l’estiu.

Més que un refresc,

Per a molta gent l’orxata de xufla no és més que un refresc però en realitat es tracta de molt més. És una rica font de nutrients entre els quals destaquen les vitamines C i E, i minerals com el fòsfor, el magnesi, el potasi, el calci i el ferro a més de midó, greixos insaturats, proteïnes i uns enzims que faciliten la digestió. De fet, aquesta beguda té més ferro, magnesi i hidrats de carboni que la llet. Amb l’avantatge, respecte d’aquesta, que no conté lactosa ni caseïnes -sucre i proteïnes característiques de la llet- ni colesterol. Per això els experts ho consideren un producte nutritiu i energètic.
Un d’ells, el catedràtic de Microbiologia de la Universitat Politècnica de València Enrique Hernández, destaca les propietats curatives i antioxidants de la qual alguns l´anomenen “llet vegetal”. Aquest catedràtic assenyala que la vitamina E que conté l’orxata disminuïx els efectes nocius que el “colesterol dolent” -LDL- produïx en el nostre organisme. I explica que el seu valor nutritiu es deu sobretot a la quantitat d’àcid oleic que posseïx i que -assegura- “és bastant major que el de l’oli d’oliva”. Així mateix, assevera que és un producte “recomanable per als diabètics” i “ideal per a nens, ancians i esportistes”.

Una beguda digestiva,

L’orxata de xufla és una beguda nutritiva i saludable, apta i recomanada per a nens i majors. Sempre que no se li hagi afegit sucre el seu consum es recomana especialment a qui tingui l’estómac delicat, digestions pesades, meteorisme (combat les fermentacions intestinals que provoquen flatulència) o diarrea. Però -per raons òbvies- si l’orxata conté sucre no es recomana per a qui sofreixin de diabetis o de qualsevol altra malaltia en la qual s´hagi controlar el consum de sucres senzills.

Com es fa:

L’elaboració de l’orxata comença amb el rentat de la xufla, un tubercle d’origen egipci molt singular per les seves específiques necessitats climàtiques i edafológiques (del sòl), requisits que a Espanya només reuneix la comarca valenciana de L’Horta Nord.
Una vegada rentades, les xufles es posen en remull durant unes 8 hores, transcorregudes les quals es procedeix a la seva trituració. Durant el procés s’afegix aigua en una proporció de 3 litres per cada quilo de xufla i es deixa macerar la massa. Quan ha discorregut el temps oportú, es premsa i tamisa el producte i es dissol en ell la quantitat desitjada de sucre, canyella i pela de llimona i es cola de nou. “Feu l’orxata a casa“.
Fet això, només queda posar a refredar la barreja. Així s’obté una orxata líquida o granisada en funció del grau de fred al que se la hi hagi sotmès. I ja està llesta per a servir.

Diferents tipus d´orxata,

Cada vegada és més freqüent trobar orxata en qualsevol època de l’any encara que és especialment a l’estiu quan les prestatgeries dels supermercats es poblen amb els envasos dels diferents tipus d’orxata que es fabriquen i que reconeix i certifica el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Xufla de València.

Segons aquest consell, en el mercat podem trobar:

– Orxata de xufla natural. És la qual es prepara amb la proporció adequada de xufla, aigua i sucre perquè el producte tingui un mínim de 12% de sòlids solubles i un mínim de 2,2% de midó, 2,5 de greixos, 6,3 de pH i menys del 10% de sucre en forma de sacarosa. Aquesta és la típica orxata fresca que prenem a les “Jijonenques” i altres establiments dedicats als gelats i torrons. Aquest tipus d´orxata es la més natural i s´ha de prendre al mateix dia que es fa, doncs d´un dia per l´altre es fa malbé.

– Orxata de xufla natural pasteuritzada. És l’orxata natural sotmesa a un tractament de pasteurització per sota de 72º C, sense afegir additius ni coadjuvants tecnològics. La seva composició i característiques organolèptiques i fisicoquímiques seran les mateixes que les de la anterior.

– Orxata de xufla esterilitzada. És la que s’obté després de sotmetre l’orxata a un procés tecnològic que transformi o suprimeixi total o parcialment el seu contingut en midó i processar-la després del seu envasat mitjançant un tractament tèrmic que asseguri la destrucció dels microorganismes i la inactivitat de les seves formes de resistència.

– Orxata de xufla UHT. És l’orxata sotmesa a un procés per a suprimir el midó i processada mitjançant un tractament tèrmic UHT que asseguri, després del seu envasat asèptic, la destrucció de microorganismes i de les seves formes de resistència.

– Orxata de xufla concentrada. És la preparada amb les proporcions de xufla, aigua i sucre o sucres adequats per a obtenir un producte amb una concentració mínima de sòlids dissolts del 42% i un pH mínim de 6 i que, per dissolució amb aigua, permeti obtenir un producte de característiques organolèptiques i microbiològiques corresponents a la de l’orxata natural.

– Orxata de xufla condensada. Ja sigui pasteuritzada (mínim de 60% de sòlids dissolts, 4,2 de midó i 5,4 de greix) o congelada (mínim de 50% de sòlids dissolts, 5,4 de midó i 7,2 de greix).

– Orxata de xufla en pols. És l’orxata sotmesa a un procés tecnològic que pugui suprimir o transformar -total o parcialment- el seu contingut de midó en forma de partícules o grànuls sòlids i obtinguda mitjançant processos d’assecat amb un contingut en aigua inferior al 5%. Cal rehidratar-la per poder-la prendre.

Fixem-nos bé, doncs, en l’etiqueta i assegurem-nos que comprem el producte més adequat per a la nostra necessitat. I si es decanta per l’orxata natural, recorda que pots consumir-la durant un màxim de 1 o 2 dies després d’obrir l’envàs i sempre que l’hagis conservat en la nevera.

No només de xufla,

Encara que en el nostre país es consumeix majoritàriament l’orxata elaborada a partir de xufles existeixen en el mercat orxates elaborades amb ametlles, coco o arròs. La d’ametlles i arròs s’elaboren de la mateixa forma que la de xufla. En el cas de la de coco, es cou aquest i se li afegix aigua, llet i sucre. Cadascuna d’elles aporta els nutrients propis de cadascuna de les matèries primeres a partir de les quals s’elabora.

Una història curiosa:

Conta la llegenda que quan el rei Jaume I de Catalunya i Aragó va arribar a València, una noia li va donar a provar una beguda fresca, blanca i dolça. Complagut pel seu sabor, el monarca va preguntar pel nom de la beguda, al que la jove va respondre que era llet de xufla. Però Jaume I la va corregir dient: “Axo no és llet. Axo és or, xata” . I conten els valencians que d’aquell episodi procedeix el nom castellanitzat de l’orxata.