Quan un soldat compleix una missió -sigui la que sigui, des de dur-li una tassa de te al seu oficial en comandament, fins a pilotar un avió del punt A al punt B-, tot comença amb una ordre que ha d’executar. Aquesta ordre pot ser explícita o venir dels reglaments, però en tot cas l’autoritat sempre flueix de dalt cap avall.

Desafortunadament, en la nostra vida diària, no sempre funciona així. intel·lectualment, sabem que la Força de la Llum del Creador ens va posar en el món per a fer aquest treball. Acceptem el reglament d’aquest univers en el moment de la Creació. Però d’alguna manera, pensem que podem enganyar al sistema, fer el que ens doni la gana, ser murris, especialment quan les coses no ens surten com volem.

Tot el que fem flueix com una ordre directa des del nostre “Oficial Superior”?

De manera similar, quan un general entra en una habitació, un soldat de rang inferior sent que està seguint les ordres d’aquest general encara que mai s’hagin conegut abans. És un flux directe d’ordres, sense espai per a les opinions. Així és com funciona.

En algun moment, la bomba ha d’explotar, i hem d’adonar-nos que no estem aquí com agents independents. La Kabbalah ensenya que ens necessitem els uns als altres, com individus i col·lectivament, per a complir la nostra missió en aquest món. No puc fer el que em doni la gana i ignorar a tot el món i totes les coses al meu voltant.

D’alguna forma, hem d’adaptar aquesta cadena de comandament a les nostres pròpies vides. I no vull dir que hàgim d’acceptar ordres cegament dels nostres pares, els nostres caps o el govern, encara que hi ha un moment i un lloc per a fer-ho.

No podem ser agents independents. De la mateixa manera que no podem saltar del campanar de  la Puríssima senzillament perquè no creiem en la gravetat, hem de seguir la jerarquia del univers. Hi ha lleis que s’han de seguir. I ha de quedar-nos clar que tots estem sota les mateixes ordres. Les lleis de l’univers s’apliquen a tots de forma equitativa.

Quan ens empipem i esperem que les regles es flexibilitzin per a nosaltres, estem desafiant al sistema. Quan tractem a les persones de manera diferent, per raons egocèntriques o d’altre tipus, estem actuant com agents independents. Amb aquest comportament, no duraríem ni un dia a L’Iraq. Ja és un miracle quant hem durat a la Terra. I aquest és el punt: portar-nos amb picardia envers al sistema no ens ajuda; només ens fa mal.

I amb aquest comportament, no es crea res de semblant a la unió.

Aquesta setmana, considera quines lleis de l’univers has estat forçant o incomplint. Si necessites un curs de repàs sobre aquestes lleis, torna a llegir “El poder de la Kabbalah“. Treballa a escoltar (i estar pendent de) la guia (i ordres) que vinguin del “Oficial al comandament”.

És l’única elecció que tenim si volem completar aquesta missió amb èxit.