Què és el Glaucoma?
El glaucoma és una malaltia de l’ull que li va prenent la visió de manera gradual. En general no presenta símptomes i pot resultar amb la pèrdua de la visió de manera sobtada. Sense el tractament apropiat, el glaucoma pot portar a la ceguesa. La bona notícia és que amb exàmens oftalmològics periòdics, la detecció primerenca i el tractament pot preservar-se la vista.

Com funciona l’ull:
Per tal d’entendre el glaucoma, primer hem d’entendre com funciona l’ull.

La gràfica següent us ajudarà a identificar les parts importants del ull: la coberta rígida de color blanc s’anomena esclerosa i serveix per protegir l’ull; es pot veure part d’aquesta en la part anterior del mateix. A més existeix una membrana clara i delicada anomenada conjuntiva que cobreix la esclerosa.

A la part anterior de l’ull es troba la còrnia, que és la part transparent de la coberta protectora de l’òrgan i que permet que entri la llum. El iris és la part de color que es contreu i s’expandeix perquè la pupil·la deixi entrar la quantitat adequada de llum, la qual dirigeix cap al cristal·lí, que al seu torn enfoca la llum sobre la retina (el recobriment intern del ull). Les fibres nervioses de la retina porten la llum i les imatges al cervell per mitjà del nervi òptic.

Un drenatge sa

La part anterior de l’ull està plena d’un líquid transparent anomenat fluid intraocular o humor aquós que és fabricat pel cos ciliar. Aquest surt de l’ull mitjançant la pupil·la per després ser absorbit cap al torrent sanguini per mitjà del sistema de drenatge de l’ull (format per una malla de canals de drenatge que està al voltant de la vora externa de l’iris). Si el drenatge és adequat, la pressió de l’ull es manté a un nivell normal. La producció, el flux i el drenatge d’aquest fluid és un procés actiu i continu necessari per a la salut de l’ull.

La pressió interna de l’ull (pressió intraocular o PIO) depèn de la quantitat de fluid que es trobi dins del mateix. Si el sistema de drenatge de l’ull funciona correctament, el fluid sortirà lliurement sense acumular-se. Així mateix, la producció d’humor aquós en quantitats adequades manté la salut de l’ull. La teva PIO pot variar al llarg del dia, però en general es manté dins d’un rang que pot maniobrar l’òrgan.

L’ull amb glaucoma

En la majoria dels tipus de glaucoma, el sistema de drenatge de l’ull es tapa i el fluid intraocular no pot drenar. Al acumular-se, causa un augment de pressió a l’interior de l’ull que danya al nervi òptic que és molt sensible, portant a la pèrdua de la visió.

El disc òptic

Tenim milions de fibres nervioses que van des de la retina al nervi òptic, les quals s’ajunten en el disc òptic. A mesura que augmenta la pressió del fluid dins del ull, danya aquestes fibres nervioses que són molt sensibles i comencen a morir.Al passar això, el disc òptic comença a fer forat rebutjant les fibres del nervi òptic, el qual adoptarà la forma de copa o corba. Si la pressió es manté molt alta per massa temps es pot danyar el nervi òptic, resultant en pèrdua de la visió.

Existeix una altra causa?

Es va pensar que la pressió intraocular elevada era la causa principal del dany del nervi òptic i així és. Però encara que constitueix clarament un factor de risc, ara sabem que hi han d’intervenir altres factors, ja que les persones amb pressió intraocular “normal” també poden patir de pèrdua de visió per glaucoma.

Es nota?

El glaucoma sol estar present en ambdós ulls, però en general la pressió intraocular es comença a acumular primer en un de sol. Aquest dany pot causar canvis graduals en la visió i, posteriorment, pèrdua de la mateixa. Amb freqüència, la visió perifèrica (lateral) s’afecta primer, per la qual cosa al principi el canvi de la visió sol ser petit i la persona no ho nota. Amb el temps, la seva visió central (directe) també es començarà a perdre.

¿Hi ha símptomes?

En la forma més comuna del glaucoma, l’acumulació de la pressió del fluid passa lentament. Amb freqüència, no hi ha símptomes molestos o dolorosos. En les varietats menys freqüents de glaucoma els símptomes poden ser més severs, i inclouen els següents:

.- Visió borrosa
.- Mal d’ulls i de cap
.- Nàusees i vòmit
.- L’aparició d’aures o taques anulars de color “arc de Sant Martí” al voltant de les llums brillants
.- Pèrdua sobtada de la visió

De quina maner es diferencien el fluid intern dels ulls de  les llàgrimes?

L’humor aquós és un líquid transparent que es produeix de manera contínua dins de l’ull. Difereix de les llàgrimes que produeix l’ull. Les llàgrimes es produeixen per unes glàndules que estan fora de l’ull i humiteja la superfície externa del globus ocular.

M’he de preocupar?

El glaucoma pot afectar les persones de totes les edats, des dels nadons fins als adults més grans. Encara que tots estem en risc, les persones amb major risc per al glaucoma són els majors de 60 anys, els parents de persones amb glaucoma, les persones d’ascendència africana, els diabètics, els que utilitzen esteroides de manera prolongada i les persones amb pressió intraocular elevada (hipertensos oculars). Els investigadors encara no estan segurs de per què els canals de drenatge de l’ull deixen de funcionar correctament. El que sí sabem és que el glaucoma no es desenvolupa per llegir molt, llegir amb poca llum, per la dieta, per utilitzar lents de contacte, ni per altres activitats quotidianes. També sabem que el glaucoma no és contagiós ni amenaça la vida i rarament causa ceguesa si es detecta a temps i es tracta correctament.

Què es pot fer per prevenir el glaucoma?

(1) Intervenir en l’alimentació:

(Aliments adequats per al glaucoma)

En el tractament del glaucoma es recomana menjar aliments rics en els components següents:

.- Vitamina B1 o tiamina: S’ha comprovat que els malalts de glaucoma presenten baixos nivells de tiamina. La ingestió d’aliments rics en tiamina podria ser beneficiós per a aquests malalts. Són aliments vegetals rics en tiamina els fruits secs (ametlles, nous, avellanes, cacauets, etc.); Els cereals integrals i els seus derivats (civada, arròs, blat, moresc, ordi, germen de blat, pa integral, etc.) Les mongetes seques, la soja i la resta de llegums, les taronges, les patates, les cols, els espàrrecs, les panses, etc

.- Vitamina A: És necessària per a la vista, especialment perquè no es produeixi ceguesa nocturna que és la manca de visió amb condicions baixes de llum a la que l’ull ha de fer una adaptació a la foscor. La seva deficiència fins i tot pot provocar aquesta malaltia. El seu poder antioxidant és molt interessant per mantenir la vista en bon estat, prevenint malalties com la pèrdua de visió que normalment es produeix en la gent gran, la ceguesa nocturna, les cataractes o el glaucoma. Igualment ajuda als ulls a superar infeccions bacterianes, com en la conjuntivitis. . Són aliments rics en aquesta vitamina els espinacs, la pastanaga, els créixens, la borratja, l’alfàbrega, la carbassa, el tomàquet el coriandre, els espàrrecs, la dent de lleó, els pebrots, la síndria, els melons, les cols de Brussel·les, els plàtans, les pomes, les prunes, les taronges, els mangos, etc.

.- Vitamina C: Les seves propietats antioxidants ajuden a prevenir l’aparició de malalties de la vista, especialment aquelles de naturalesa degenerativa, com la pèrdua de visió, les cataractes o el glaucoma.

.- Rutina: Als malalts de glaucoma se’ls subministra suplements de rutina per millorar la tensió ocular. Una alimentació rica en aliments amb rutina podria millorar l’estat de les persones amb glaucoma. Són aliments rics en rutina els cítrics (Taronges, llimones, mandarines, etc)

(Aliments no adequats per al glaucoma)

.- Les proteïnes: Els malalts de glaucoma no haurien d’abusar dels aliments rics en proteïnes de la seva dieta, donat que aquests empitjoren els símptomes. Són aliments rics en proteïna les carns animals, els ous o el peix.

.- Estimulants: Els aliments rics en cafeïna com el cafè i la cua. Els aliments rics en altres estimulants com el cacau o la xocolata.

(2) Fer exercici aeròbic:

Diversos estudis han tingut en compte exercicis aeròbics com el ciclisme, el córrer, nedar i anar al gimnàs, i van determinar que l’exercici intens pot reduir la pressió intraocular. Un estudi realitzat a Portland, Oregon, indica que el “exercici aeròbic quotidià pot representar un mecanisme no farmacològic efectiu per als pacients que podrien patir glaucoma”.

Un advertiment és que els pacients i persones en risc han d’evitar exercicis que els tinguin cap per avall o sobre les espatlles, “com certes posicions de ioga o en el busseig”, ja que poden incrementar la pressió de l’ull. Qualsevol persona que s’exerciti ha de prendre molta aigua abans, després i durant els exercicis, però es recomana consumir-la poc a poc. “El prendre gairebé un litre d’aigua en un termini de 15 a 30 minuts pot causar un increment en la pressió. Els pacients amb glaucoma han de ser especialment curosos” amb tot això.