La digestió dels aliments té lloc gràcies a l’acció dels enzims, el seu dèficit porta diverses complicacions ……….

Els enzims són proteïnes que es produeixen en els organismes vius i que fan possible que es duguin a terme reaccions metabòliques. Hi ha diferents tipus d’enzims: digestius, metabòlics i dietètics, si bé el dèficit d’enzims digestius és el que més afecta tant a la digestió com a l’absorció i aprofitament dels nutrients.

Els enzims adopten una estructura tridimensional que permet reconèixer els materials específics sobre els quals poden actuar -substrats-. Cadascuna de les transformacions, que experimenten els aliments en el nostre sistema digestiu, està associada a un tipus específic de enzim. Aquests enzims són els anomenats enzims digestius. Cada enzim actua sobre un sol tipus d’aliment, com una clau encaixa en un pany. A més, cada tipus d’enzim treballa en unes condicions molt concretes d’acidesa, com es pot veure en el quadre de sota. Si no es donen aquestes condicions, l’enzim no pot actuar, les reaccions químiques dels processos digestius no es produeixen adequadament i els aliments queden parcialment digerits (això ens fa entendre lo important que és el combinar correctament els aliments).

Els enzims i la digestió:

.- Ptialina Actua sobre els midons.

Proporciona: Mono i disacàrids.

Es produeix a la boca (glàndules salivals).

Condicions per a que actuï: medi moderadament alcalí.

.- Amilasa Actua sobre els midons i els sucres.

Proporciona: Glucosa.

Es produeix a l’estómac i pàncrees.

Condicions per a que actuï: medi moderadament àcid.

.- Pepsina Actua sobre les proteïnes.

Proporciona: Pèptids i aminoàcids.

Es produeix a l’estómac.

Condicions per a que actuï: medi molt àcid.

.- Lipasa Actua sobre els greixos.

Proporciona: Àcids grassos i glicerina.

Es produeix en el pàncrees i els budells.

Condicions per a que actuï: medi alcalí i prèvia acció de les sals biliars.

.- Lactasa Actua sobre la lactosa de la llet.

Proporciona: Glucosa i galactosa.

Es produeix en l’intestí (la seva producció disminueix amb el creixement).

Condicions per a que actuï: medi àcid.

El procés normal de digestió dels aliments, mitjançant l’acció dels enzims, dóna com a resultat nutrients elementals (aminoàcids, glucosa, àcids grassos, etc.) que assimilem en l’intestí i són aprofitats per l’organisme. Tanmateix, quan els enzims no poden actuar o la seva quantitat és insuficient, es produeixen processos de fermentació i putrefacció en els aliments a mig digerir. En aquest cas, són els ferments orgànics i els bacteris intestinals les encarregats de descompondre els aliments. La diferència és que en lloc d’obtenir exclusivament nutrients elementals, com en el cas de la digestió propiciada per els enzims, es produeixen a més una gran varietat de productes tòxics (indole, escatole, fenols, etc.). Aquestes substàncies també passen a la sang, sobrecarregant els sistemes d’eliminació de tòxics de l’organisme.

Enzims intracel·lulars

Altres enzims actuen a l’interior de les cèl·lules, transformant els nutrients que els hi arriben a través de la sang en altres substàncies, com l’àcid oxalacètic o el pirúvic, que formen part del metabolisme cel·lular. Els enzims intracel·lulars també són els responsables dels processos de degradació cel·lular. En aquests processos s’obtenen nutrients elementals a partir dels materials estructurals propis de les cèl·lules quan l’aportació mitjançant la dieta s’interromp (per exemple, durant el dejuni), o quan la cè· lula no pot utilitzar els nutrients de la sang (per exemple, en la diabetis).

Particularitats

Hi ha enzims que necessiten la participació d’altres compostos químics no proteics, anomenats cofactors, per poder actuar realment com a enzims. Aquests compostos poden ser: el grup prostètic, com per exemple el grup hemo de l’hemoglobina, o un coenzim, com el coenzim A o el fosfat de piridoxal. A la part proteica sense el cofactor s’anomena apoenzim, i al complex enzim-cofactor holoenzim.
També hi ha enzims que es sintetitzen en forma d’un precursor inactiu anomenat proenzim. Quan es donen les condicions adequades en les quals l’enzim ha d’actuar, es segrega un segon compost que activa l’enzim. Per exemple: el tripsinogen segregat pel pàncrees activa a la tripsina en l’intestí prim, el pepsinogen activa a la pepsina en l’estómac, etc.
Els enzims actuen generalment sobre un substrat específic, com la ureasa, o bé sobre un conjunt de compostos amb un grup funcional específic, com la lipasa o les transaminases. La part de l’enzim que “encaixa” amb el substrat per activar és anomenada centre actiu, i és el responsable de l’especificitat de l’enzim. En alguns casos, compostos diferents actuen sobre el mateix substrat provocant una mateixa reacció, per la qual cosa se’ls anomena isoenzims.

Funcions dels enzims

Cada grup d’enzims posseeix unes funcions pròpies en l’organisme. Els enzims digestius permeten que l’organisme absorbeixi i aprofiti els nutrients que contenen els aliments presents en la dieta. Els enzims metabòlics contribueixen a l’eliminació de toxines i substàncies de rebuig, a més d’ajudar al bon funcionament del sistema immunològic, mentre que els enzims dietètics ajuden a que tinguin lloc diferents processos digestius a més de contribuir al correcte funcionament d’altres enzims.

Causes de la seva deficiència

La manca o destrucció d’enzims pot ser degut a l’existència de certes malalties, al propi procés de l’envelliment o a afeccions digestives que afecten principalment a l’estómac i l’intestí.

Carència d’enzims digestius

Hi ha tres tipus d’enzims digestius, els proteolítics, necessaris per digerir les proteïnes; les lipases, per digerir els greixos, i les amilases, necessàries per digerir els hidrats de carboni. La major part es formen a l’interior de cèl·lules presents a la boca, l’estómac, el pàncrees i l’intestí prim, és a dir, al llarg del tub digestiu i glàndules annexes.

El dèficit d’aquestes enzims afecta l’absorció i aprofitament dels nutrients ja que les proteïnes, hidrats de carboni i greixos, sense la presència d’enzims, no es poden fraccionar i donar lloc a substàncies més senzilles que puguin passar al torrent sanguini per poder ser utilitzades per les nostres cèl·lules. A més això pot donar lloc a processos de fermentació i putrefacció dels aliments que han quedat parcialment digerits, cosa que causa l’aparició de diferents símptomes com dispèpsia (digestions difícils), flatulència o aerofàgia (excés de gasos), problemes de la pell, astènia o fatiga, dolors musculars o articulars i reaccions al·lèrgiques, entre d’altres.

Un exemple de deficiència d’enzims digestius és la manca de lactasa a l’intestí. Aquest enzim és l’encarregat de degradar la lactosa (sucre de la llet), i la seva manca provoca una intolerància a la lactosa que cursa amb flatulència, diarrea i dolor i inflor abdominal. En aquest cas convé eliminar o disminuir la quantitat de llet i altres aliments que contenen lactosa de la dieta. Els iogurts i els formatges curats i semicurats a penes contenen lactosa, per la qual cosa es toleren força bé i resulten aliments interessants per cobrir les necessitats diàries de calci, mineral imprescindible per al manteniment de l’estructura òssia.

Consells dietètics

Els enzims dietètics, enzims que formen part de la composició dels aliments, es destrueixen en gran mesura per l’acció de la calor, és a dir, al rostir, coure, escalfar o fregir els aliments. Per tant els aliments crus seran la principal font alimentària d’enzims, el que fa important que la dieta inclogui bona quantitat d’amanides i fruita fresca. Existeix per exemple enzims proteolítica, la bromelina i la papaïna, que es troben a la pinya i la papaia respectivament, per la qual cosa el consum d’aquestes fruites després dels àpats pot contribuir a que la digestió sigui més fàcil. No obstant això, aquestes enzims abunden més en altres parts de la planta que en el propi fruit, motiu pel qual se sol recórrer a càpsules ja que les contenen en dosis superiors.

Encara que es porti a terme una alimentació equilibrada, si l’aparell digestiu no pot transformar i absorbir els nutrients, és difícil gaudir d’una bona salut, per la qual cosa si és necessari es pot recórrer a l’ús de suplements d’enzims, sempre sota la supervisió de un especialista que en valori la necessitat en cada cas, per assegurar l’aprofitament dels nutrients i evitar l’acumulació de substàncies tòxiques en l’organisme.

On trobar-les?

Són aliments rics en enzims: els vegetals que es consumeixen crus com verdures i hortalisses, fruites, germinats, aliments fermentats, melassa i begudes tan refrescants com la orxata de xufla.
A més, existeixen en el mercat i botigues especialitzades, preparats enzimàtics que faciliten la digestió de proteïnes, greixos i hidrats de carboni, molt útils en persones amb dèficit enzimàtic.