Diversos compostos químics atempten contra el nostre equilibri nutricional. Entre els que atempten més severament la nostra salut hi trobem els químics ambientals, els additius químics presents a l’agricultura i en els aliments ultra processats, i els fàrmacs [1].

Per els seus atributs deflactants, tots aquests químics els considero com antinutrients. Tots ells atempten contra tot tipus de nutrient que l’organisme necessita en els seus processos vitals. La seva agressió és tant selectiva com no selectiva i actuen ja sigui inhibint el rol d’un o més nutrients bàsics, deprimint la seva presència o simplement per antagonisme amb ells. En particular, en aquest article ens ocuparem d’un dels antinutrients que està causant més problemes a la nutrició humana: el rol dels fàrmacs, com a factors antinutricionals.

La incidència i la gravetat de la toxicitat per fàrmacs també poden estar influïdes per diverses variables del pacient (p. ex., edat, sexe, patologia de base, factors genètics, factors geogràfics), així com a factors relacionats amb el fàrmac (p. ex., tipus de molècula, via d’administració, durada del tractament, dosi, biodisponibilitat). Com exemple, la incidència és probablement més gran i més greu en les persones grans. Encara no s’ha aclarit el grau en què la mala prescripció i els errors en el seu compliment per part del pacient contribueixen en la incidència de reaccions adverses. [2]

Les causes de mort relacionades amb fàrmacs notificades amb més freqüència són: hemorràgia gastrointestinal i úlcera pèptica (amb corticosteroides, aspirina, altres antiinflamatoris o anticoagulants); altres hemorràgies (amb anticoagulants i citotòxics); anèmia aplàstica (amb cloranfenicol, fenilbutazona, sals d’or , citotòxics); lesions hepàtiques (amb clorpromazina o isoniazida), insuficiència renal (amb analgèsics), infeccions (amb corticosteroides o citotòxics), i anafilaxi (amb penicil·lina o antisèrums). La al·lèrgia és un factor rellevant en les reaccions que no són mortals, però la seva importància com a causa de mort és menor. [2]
Com que els fàrmacs són gairebé sempre compostos estranys a l’organisme, poden agredir el nostre estat nutricional de moltes maneres: poden induir a la malnutrició, provocar canvis en la gana, interactuar amb els nutrients. [2]
La hipo-nutrició també pot ser resultat d’addicció a fàrmacs o per ús incorrecte de fàrmacs. A vegades la hipo-nutrició pot constituir un factor més preocupant que altres com la ingesta insuficient, malabsorció, pèrdua sistèmica anormal de nutrients deguda a diarrea, hemorràgia, insuficiència renal o sudoració excessiva, infecció, fins i tot l’obesitat. Molts fàrmacs afecten la gana, l’absorció i el metabolisme tissular. [2]

D’altra banda, la deficiència de nutrients, com calci, magnesi o zinc, pot fer encara més difícil el metabolisme dels fàrmacs. Les deficiències d’energia i proteïnes redueixen els nivells tissulars d’enzims i poden dificultar la resposta als fàrmacs en reduir la absorció i causar disfunció hepàtica. La resposta farmacològica també pot afectar-se pel deteriorament de l’absorció a causa de canvis en el tracte gastrointestinal. En alguns casos, la deficiència de vitamina C s’associa amb disminució de l’activitat d’enzims metabolitzats de fàrmacs. La freqüència de reaccions farmacològiques adverses en els ancians pot estar relacionada amb una situació de hipovitaminosi C. [2]

La màxima preocupació del naturisme sobre els fàrmacs rau en l’efecte devastador dels fàrmacs en el sistema nutricional del cos humà, la base de la vida. Per això, a continuació hem seleccionat 17 grups de fàrmacs. A la llista següent es fa servir el nom genèric del fàrmac i s’ha evitat utilitzar el nom comercial, llevat que s’indiqui:

.- AINE (Antiinflamatori no esteroïdal). La meitat de les morts relacionades amb els fàrmacs ocorren en persones majors de 60 anys. Les persones grans tenen un risc de major toxicitat amb certs fàrmacs, entre els quals es troben els AINE, juntament amb les benzodiazepines d’acció llarga, warfarina, heparina , aminoglucòsids, isoniazines, dosis altes de tiazides, antineoplàstics i la majoria dels antiarítmics. [2] De tots els AINE disponibles, la indometacina és el que produeix més efectes adversos en el sistema nerviós central (SNC) i per tant el seu ús s’hauria d’evitar en els pacients d’edat avançada (fàrmac d’alt risc) [2]. Els antiinflamatoris no esteroïdals, com el piroxicam, ibuprofèn, paracetamol o indometacina, dels que tant s’abusa a la vida diària ja sigui per alleujar un mal de cap, el malestar d’un refredat com dolors articulars, entre altres, incrementen el risc de patir aquesta condició. La indometacina interactua amb el potassi, per la qual cosa s’ha d’evitar l’administració conjunta. En general els AINE inhibeixen de manera no selectiva i de forma reversible o no reversible enzims que intervenen en la cascada de l’àcid araquidònic, important nutrient del grup de els àcids grassos útils. També inhibeixen de manera competitiva i majorment reversible a la COX o ciclooxigenasa, disminuint la síntesi de prostaglandines (PG), lípids associats a la producció de substàncies reguladores de la coagulació de la sang i tancament de les ferides, la aparició de la febre com a defensa de les infeccions, la reducció de la secreció de sucs gàstrics. Les PG funcionen com a hormones locals; influeixen en sistema reproductor (acció vasodilatadora i estimulant de la mucosa llisa), sistema endocrí (estimula o inhibeix la producció d’hormones), sistema cardiovascular (vasodilatador). Les PG també tenen influència en el relaxament muscular i processos inflamatoris.

.- Analgèsics. L’aspirina, com altres analgèsics ha estat associada a la dificultat en l’absorció d’importants nutrients com Vitamines B5 o àcid pantotènic, C, A, Calci, Fòsfor, Potassi. D’acord amb el Manual Merck, diversos analgèsics són considerats fàrmacs d’alt risc, com ara la finilbutazona (hepatòleg), indometacina (efectes adversos en l’SNC), pentazocina (al·lucinacions, confusió). Per la seva banda, l’aspirina pot presentar dany agut de la mucosa gastroduoenal com a efecte de l’edat en la resposta farmacològica [2].

.- Antiàcids. Fàrmacs com el Gel, Gelusil, Maalox, Myanta, Tum, i Rolaid redueixen l’activitat del tracte gastrointestinal, i en conseqüència, disminueixen l’absorció de molts nutrients. Estan dissenyats per disminuir el potassi i l’absorció de l’àcid fòlic i el ferro. És comú que alguns antiàcids baixin els nivells de fòsfor a la sang. [6] En particular debiliten la formació de la Vitamina B12.

.- Antibiòtics. Els antibiòtics, especialment certs fàrmacs com les cefalosporines, poden ser responsables del deteriorament de la Vitamina K, que regula els riscos d’hemorràgies en l’organisme. [2] La diarrea és un altre dels efectes col·laterals de molts antibiòtics amb la conseqüència de pèrdua neta d’importants nutrients que es formen o que actuen en els nostres intestins. Els antibiòtics agredeixen dràsticament a molts nutrients, especialment algunes Vitamines del grup Bx, Vitamines B1, B2, B3, C, E, K, Biotin, Inositol. Són causa molt freqüent de candidiasi crònica.

.- Anticoagulants. Aquests fàrmacs són responsables del deteriorament de la Vitamina K, que regula els riscos d’hemorràgies en l’organisme.

.- Anticonvulsius. La majoria de les persones que reben difenilhidantoïna, fenobarbital, primidona o fenotiazines en un tractament anticonvulsiu prolongat desenvolupen nivells baixos de folat sèric i eritrocitari i de vegades anèmia megaloblàstica, probablement perquè afecten els enzims metabolitzats de fàrmacs dels microsomes hepàtics. La deficiència de vitamina D induïda pels anticonvulsius està ben identificada. S’ha descrit malabsorció de vitamina B12 amb àcid aminosalicílic, iodur potàssic d’alliberament lent, colquicina, trifluoperacina, etanol i anticonceptius orals. També aquests fàrmacs poden ser responsables del deteriorament de la Vitamina K, que regula els riscos d’hemorràgies en l’organisme [2].

.- Anticonceptius orals.  L’etanol i els anticonceptius orals inhibeixen l’absorció de l’àcid fòlic. Pot presentar depressió en dones que prenen anticonceptius orals, gairebé sempre amb aquells d’alt contingut en progestàgens. Es pensa que el mecanisme pot ser una inducció del triptòfan pirrolasa, el que condueix a una desviació de la piridoxina o vitamina B6 per a la síntesi de la niacina o vitamina B3 a costa de la formació del neurotransmissor 5-hidro xitriptamina [2]. En general, els anticonceptius orals són voraços “consumidors” de Vitamines B2, B6, B12, C, D, E, àcid fòlic. També S’ha descrit malabsorció de cobalamina o vitamina B 12 amb anticonceptius orals [2]. Són causa molt freqüent de candidiasi crònica.

.- Antidepressius. La principal conclusió a què ha arribat un equip d’investigadors de la Unitat d’Epidemiologia Clínica de l’Institut de Salut d’Ottawa (Canadà) – publicat a la revista “British Medical Journal” – és que els antidepressius inhibidors de la recaptació de serotonina produeixen un augment del risc d’hemorràgia gastrointestinal en pacients d’edat avançada o en aquells que hagin tingut una hemorràgia prèvia (el treball va ser realitzat entre 1992 i 1998 sobre una població de 317.824 persones medicades amb antidepressius i amb una edat superior als 65 anys, els pacients van ser observats fins que van acabar el tractament, van tenir un sagnat gastrointestinal, van morir o fins que va finalitzar l’estudi).
La serotonina potència l’agregació plaquetària. Els inhibidors de la recaptació de serotonina en disminuir la seva concentració a la sang actuen sobre l’acció plaquetària disminuint l’agregació. Els autors conclouen que el tractament amb antidepressius inhibidors de la serotonina incrementa substancialment el risc d’hemorràgia en pacients octogenaris i en aquells que han tingut episodis previs de sagnat gastrointestinal amb el que el seu ús en aquests subjectes s’ha de valorar acuradament. [4]
Fàrmacs com Fluxetine Hydrochloride, Phenelzine Sulfate, Imipramina, Nardil, Prozac. Zoloft, Trofanil redueixen la CoQ10 i la Vitamina B2, que poden derivar en problemes amb la pell, ulls, mebranas i nervis, pressió sanguínia alta, fatiga i falta d’energia corporal. L’ús de Phenelzine sulfate (Nardil) pot elevar les necessitats de vitamina B6. Aquest psicofàrmac també pot interferir negativament amb alguns aliments que contenen monoamina tyramine, com formatges, salsa de soja, carn, pizza i cervesa, produint mals de cap, palpitacions i dificultats respiratòries. [6]

.- Antidiabètics. Fàrmacs com el Metformin utilitzat com a droga anti-diabètica disminueixen els nivells d’àcid fòlic i de la Vitamina B12, incrementant la homocysteine i el risc a un mal funcionament coronari. És conegut l’ús que el nostre cos fa d’aquestes vitamines per mantenir el normal DNA, de manera que els fàrmacs podrien estar accelerant l’envelliment prematurament. Hi ha sospites també de riscos mutagènics. Un altre fàrmac per tractar de la diabetis com el Insulin també baixaria els nivells de magnesi, potassi i fòsfor. [6]

.- Antiulcerosos. El consum perllongat de fàrmacs com el Ranitidine Hydrochloride, Cimetidina Hydrochloride, Prilosec. Zantac, Tagamet, pot tenir seriosos efectes en els nutrients que el cos necessita diàriament. Com redueixen l’acidificació intestinal, també redueixen l’absorció de la Vitamina B12, la qual cosa pot tenir efectes adversos com danys al sistema nerviós i provocar símptomes de senilitat. En produir ambients alcalins a l’estómac, alteren notablement l’ambient gastrointestinal que afecta negativament la beneficiosa flora bacteriana. També són afectades la Vitamina D, l’àcid fòlic i els minerals ferro i zinc. [6]

.- Carcinogènics. [2] Un carcinogen és un agent físic o químic que pot produir una neoplàsia. Els carcinògens químics es defineixen per la capacitat de desenvolupament de tipus de tumors que no es veuen en els controls, per una major incidència d’algun tumor en els animals exposats que en els no exposats, o per l’aparició més primerenca de tumors en comparació amb els controls.
S’accepta que el 90% dels càncers humans estan provocats per factors ambientals o nutricionals. Aquests inclouen l’hàbit de fumar, certs hàbits dietètics i l’exposició a la llum solar, a productes químics i fàrmacs. S’estima que el 10% restant es deu a factors genètics, vírics i a les radiacions.
La majoria dels efectes carcinogènics dels productes químics tenen un període de latència prolongat, no és estrany que transcorrin entre 20 i 30 anys abans que es desenvolupin els tumors. Aquests efectes retardats rarament es detecten en els primers assajos clínics dels nous fàrmacs. Les substàncies químiques capaces de produir càncer en els animals de laboratori tenen estructures diverses, el que suggereix que molt probablement hi ha nombrosos mecanismes involucrats en la inducció d’un càncer. Es creu que la carcinogènesi depèn de diferents promotors químics i que és un procés multifàsic, des de l’inici dels canvis cel·lulars fins al desenvolupament i proliferació de les cèl·lules tumorals.

.- Corticosteroides. Com a diversos altres fàrmacs (anticonvulsius, estrògens, isoniazida, penicil·lamina i hidrazalina), els corticosteroides són fàrmacs inactivants de la Vitamina B6 o piridoxina., Important element que intervé en la sang (eritropoesi), en el SNC i en el manteniment de la pell i la deficiència de la qual pot causar convulsions en els lactants i anèmia en els adults . Altres nutrients afectats per drogues corticosteroides, com el prednisone i el cortisone , són les Vitamines A, D, el calci, fòsfor, magnesi i el potassi .

.- Diürètics. Certs fàrmacs afecten al metabolisme mineral. Els diürètics farmacològics, especialment les tiacides i els corticosteroides, poden causar depleció de potassi , el que incrementa el risc de arritmies cardíaques induïdes per la digital. L’ús habitual de purgants també pot conduir a depleció de potassi . El cortisol, la desoxicorticosterona i la aldosterona causen una intensa retenció de sodi i aigua, almenys passatgera. La retenció de sodi i aigua també es produïx amb els anticonceptius orals estrògens-progestágens i amb la fenilbutazona. Les sulfonilureas, la fenilbutazona poden dificultar la captació o l’alliberament de iode pel tiroides; els anticonceptius orals poden rebaixar el zinc i elevar el coure en el plasma, i l’ús perllongat de corticosteroides pot produir osteoporosis [2]. El metabolisme de les vitamines es veu afectat per alguns fàrmacs. El etanol alenteix l’absorció de tiamina o Vitamina B1 , i la isoniazida és un antagonista de la niacina o vitamina B3 i la piridoxina o vitamina B6 .

.- Fàrmacs causants d’obesitat. Definitivament, els fàrmacs s’han sumat fa poc temps a la llista de determinants de l’obesitat a causa de l’ús creixent i a vegades descontrolat ús de la farmacoteràpia. Pot produir-se guany de pes per les hormones esteroides i les quatre classes principals de fàrmacs psicoactius: antidepressius tradicionals -tricíclics, tetracíclics, inhibidors de monoaminooxidasa-, benzodiacepinas, liti i fàrmacs antipsicòtics . Limitar l’ús del tractament farmacològic per a prevenir el guany de pes pot constituir un dilema terapèutic important.

.- Fàrmacs i additius inhibidors de la Vitamina C. Molts químics inhibeixen o antagonitzen amb la important funció de la Vitamina C a l’organisme. Entre aquests es troben: antibiòtics, anticonceptius orals, antihistamínics, aspirines, barbitúrics, cortisona, estrogen, sulfamides. Un cas quotidià ho representa l’acció desintoxicant de la Vitamina C contra els additius utilitzats per a reduir  la deterioració dels aliments i la presentació al públic d’una varietat major d’aliments atractius que d’una altra manera seria impossible. Un exemple és l’ús dels nitrits en els embotits. Els nitrits inhibeixen el creixement de Clostridium botulinum i confereixen a les carns conservades el sabor desitjat. No obstant això, està demostrat que els nitrits es converteixen en l’organisme en nitrosamines, que són coneguts carcinògens en els animals. A més, la quantitat de nitrit afegida a la carn és petita però s’ajunta amb la quantitat de nitrats present de forma natural en els aliments que es converteixen a nitrits per l’acció de les glàndules salivars. La vitamina C de la dieta permet reduir la formació de nitrits en el tracte gastrointestinal.

.- Fàrmacs productors de metabòlits amb efectes tòxics. Molts fàrmacs produïxen metabòlits actius en concentracions clínicament rellevants. Alguns exemples són les benzodiacepines -p.ex., diazepam, clordiazepòxid-, els antidepressius derivats de les amines terciàries -p.ex., amitriptilina, imipramina -, antipsicòtics -p.ex., clorpromazina, tioridazina – i analgèsics opiacis -p.ex., morfina, meperidina, propoxifé-. L’acumulació dels metabòlits -p.ex., N -acetilprocainamida, morfina-6-glucurònic- pot produir efectes tòxics en les persones grans a causa de la disminució del aclariment renal relacionat amb l’edat; toxicitat que pot ser greu en malalts renals.

.- Reductors de colesterol. Les estatines, com inhibidor de la producció corporal de la coenzim HMG , involucrada en la producció de colesterol, també redueix la síntesi de la coenzim CoQ10 en el cos, que és essencial en la generació d’energia en l’organisme. Així el fàrmac pot causar mals majors com falles cardíaques i càncer. El fàrmac Gembibrozil , altre reductor de colesterol pot elevar els nivells de glucosa amb riscos de diabetis i mals coronaris. També redueix l’absorció de les Vitamines A, B12, D, I i K i del mineral de ferro. Un altre fàrmac Digoxin, un poderós estimulant cardíac incrementa la pèrdua per excreció de magnesi i potassi amb amenaces de arritmias. [6]

RESUMINT:

Mentre ens vegem obligats a recórrer als fàrmacs, també hem de preocupar-nos de complementar la nostra dieta amb suplements nutricionals que reposin els nutrientes, vitamines, minerals i altres que hagin estat afectats pel tractament medicamentós. En aquests casos, pots demanar al teu naturòpata que t’assessori en el disseny d’un bon pla natural de suplementació de la dieta per contrarestar els efectes que produeixen els fàrmacs al·lopàtics. La meta és una Possible Cultura Sense Fàrmacs. Evitar els fàrmacs és una fita raonable del Naturisme per al Segle XXI. Si ens alimentem bé, ens mantenim sans, no necessitem fàrmacs, i si no utilitzem fàrmacs no emmalaltim. Ens serà suficient consumir els nutrients que el cos necessita i utilitza eficaçment. Pel cap alt podrem recórrer als suplements dietaris per a complementar la nostra dieta i a alguns mètodes psicofísics per a incrementar les nostres energies i mantenir òptims nivells de relaxació i concentració. La decisió és dels consumidors, no requereix de decrets.

Referències:

[1] IESN, “Propietats Biològiques, Químiques i Energètiques dels Aliments” . Març 2001.

[2] Manual Merck. 10a. Edició.

[3] ASN/IESN. Butlletí N°2 de Salut Natural Informa. Juny/Juliol 2001. http://www.geocities.com/iesnchile/salut/salnatinf2.html

[4] El Mundo – Espanya. Setembre 21 de 2001. Veure més antecedents a http://medscape.elmundo.és

[5] La Tercera. 17-Abr-2001.

[6] Let’s Live, Gener 2000.

Special Report, Jack Challem: “Prescripion for Disaster”.

Referencies seleccionades: Pelton R, Lavalle J, Hawkins I. Drug-Induced Nutrient Depletion Handbook. Graedon ,J., Ph D. Dangerous Drug Interactions: The People´s Pharmacy Guide. Moore, Thomas. Prescription for Disaster. Pronsky, ZM. Food-Medication Interactions. Holt, GA. Food and Drug Interactions: A Health Care Professionals’ Guide. Morgan, SL . Folic acid supplementation prevents deficient blood levels and hyperhomocy steinemia during long term.