Estic segur que ja has provat mil i una dietes, de tots els tipus, la de la poma, la de la lluna, la de proteïnes, la del astronauta, en fi, hi ha una multiplicitat de dietes que es van posant de moda i a les que vas agafant i deixant per temporades. Però que cap t’ha donat l’efecte buscat.

Potser alguns ho han aconseguit per temporades, altres han desistit pensant que mai ho aconseguiran, altres s’enganyen dient “avui m’ho menjo tot i demà començo”.

Però el més comú en tots és l’ansietat per menjar.

.- “No tinc gana però menjo igual”.

.- “No em puc frenar quan alguna cosa m’agrada”.

.- “Quan me’n adono vaig pel tercer plat”.

.- “Es que em cauen malament els ametllats però el primer que faig quan estic nerviós és passar per un quiosc i comprar-me’l”.

.- “M’ho menjo tan ràpid que en necessito dues o tres per saciar-me”.

.- “Estic a dieta però una galeta petita que em farà?, i al final acabo menjant-me tot el paquet”.

Aquestes són frases que tots hem escoltat i que molta vegades hem dit. O sigui que la majoria de les vegades no és per gana que mengem sinó per ansietat.

Què és l’Ansietat?

Segurament heu escoltat aquesta paraula, fins i tot et diria que està de moda: “Menjo per que estic ansiosa”. “Fumo per ansietat”. “Bec per ansietat”. Però alguna vegada t’has preguntat que és l’ansietat?.

Podríem dir que l’ansietat és una malaltia de les societats actuals i té molt a veure amb el ritme i les exigències de les grans ciutats.

Però la base de l’ansietat és voler saber el que passarà.

Doncs quan estàs ansiós no és per el que t’està passant en el moment si no pel que se suposa que et passarà. És a dir, l’ansietat està connectada amb el futur. La teva ment, els teus pensaments no estan en el teu aquí i ara si no que estan fantasiejant sobre i el que et passarà. Ningú es posa nerviós per lo que li està passant en el moment.

L’anada i tornada de l’Ansietat

Et pots posar trist, angoixat, content, i enutjat. L’ansietat són pensaments que et porten a un altre temps i espai. I depèn de com està la teva imaginació et pot dur a la cresta de la glòria i l’èxit i immediatament davant el temor que les coses no surtin com vols o vas somiar fer-te caure en l’avenc de la desil·lusió. O que l’ansietat et porti immediatament al pensament del fracàs. Per tant, i d’acord amb la teva creativitat viuràs per avançat una quantitat de desastres possibles. Així que la teva ansietat creixerà el doble ja que el temor a la desil·lusió o al patiment per avançat et portaran a llocs d’inseguretat i desconfiança. I tot això passa assegut tranquil lament a casa teva. És a dir, ja has viscut, t’has emocionat, has patit l’experiència sense que realment hagi passat.

A qui no li ha passat d’haver-se de trobar amb algú i desenvolupar tot un diàleg intern: “Jo li diré” … “Llavors em contestarà” … “I jo ràpidament li respondré” … en fi tot un desgast. Doncs en general quan ens trobem realment amb la persona passa qualsevol cosa menys el que ens hem imaginat.

¿Us adoneu com quedem d’alterats o cansats després d’aquests diàlegs interns?. I, torno a repetir, sense que hagi passat encara res. Pel que veiem llavors l’ansietat és pel temor al que vindrà. Que, per descomptat, ens porta inseguretat. Doncs, qui té el futur assegurat?. És més, quantes vegades estas convençut que vas a fer alguna cosa i per altres circumstàncies es canvia el pla?. Per exemple, fa una setmana vàreu decidir amb els teus amics d’anar a passejar el dissabte. Ho preparàreu tota la nit anterior i resulta que al matí es munta una tempesta. Et dones compte de a quantitat de situacions que pretenem controlar i gestionar quan en realitat tot és incert?.

Et vull explicar un acudit que me’n recordo cada vegada que em passa una cosa imprevista. Era es un rabí que vivia en un poble de l’estepa russa. Durant 20 anys, tots i cadascun dels matins creuava la plaça del poble per anar a pregar a la sinagoga, i tots i cadascun dels matins l’observava un policia que odiava als jueus. A la fi, un matí, el policia es va apropar al rabí i li va preguntar a on anava. “No ho sé” va respondre el rabí. “Què vol dir això que no ho saps?. Durant els últims 20 anys, t’hi vist cada matí anar a aquesta sinagoga que està al altre costat de la plaça, i ara véns amb què no ho saps? Vaig a donar-te una lliçó, perquè te’n assabentis “. I, dit això, va agafar al vell rabí de la barba i el va conduir així fins al calabós. Mentre el policia obria el pany de la porta del calabós el rabí, mirant-lo maliciosament, li va dir: “Veus ara el que volia dir quan et vaig dir que no ho sabia?”.

Així que com veiem l’ansietat és un procés mental però el nostre cos no hi està aliè. Llavors ens agafen atacs de nerviosisme, no podem dormir, o no podem parar de menjar sense mesurar les conseqüències del que estem menjant, o se’ns tanca l’estómac i no podem provar queixalada. Doncs en aquests moments no estàs prestant atenció als teus actes, no ets conscient del que fas.

Com no Menjar

Segur que em vols preguntar: com ho faig per a no menjar quan estic ansiós?. El primer que jo et demanaria és que et prenguis uns minuts per esbrinar el que t’està succeint.

Seria ideal que t’asseguessis i comencessis a escriure tot el que et passa en aquell moment. Sense crítica i sense judici només escriure el que pensas i sents en aquest moment.

És summament important que no et barallis amb el que et passa, ja que et poses bastant malament quan t’apareix aquesta compulsió ansiosa. Si a sobre li agreges el teu propi càstig que és criticar-te, entres en un camí sense sortida. No es pot anar en contra del que un sent. L’únic que podem fer … ¡Escolta bé!. L’únic que realment ens modifica i pot ajudar-te a canviar i a conèixer el que ens passa és observar el que pensem, investigar el que sentim no rebutjar-ho. Doncs davant del rebuig el que fem és patir i mirar immediatament a una altra banda.

Quan vas a comprar una camisa la mires per tot arreu, te la proves, veus el color, la mida, observes tots els detalls. Per que aquesta és l’única manera de conèixer el que et vas a comprar. Jo et demano que facis el mateix amb el que sents, amb el que penses, amb les teves emocions, amb les teves sensacions. No les rebutgis. Mira per tot arreu observa els detalls.

Coneix-te, coneix-te, i veuràs com poc a poc comences a transformar-les.

No et barallis amb el que et passa, fes-te amic de tu mateix i del que et passa. Un instant de consciència, de donar-te compta de tot, equival a trencar hàbits que ja no serveixen. La Meditació t’ajudarà.