Hi ha begudes que proporcionen una sensació d’energia i mantenen la ment clara i la concentració, sense l’inconvenient de la cafeïna. El cafè és la beguda estimulant per excel.lència que prenen la majoria dels ciutadans en començar el dia. No conceben beure res diferent perquè esperen d’ell que els ajudi a aclarir la ment i a mantenir-la activa durant el matí i, fins i tot, durant tot el dia.

Tanmateix, hi ha substituts que aconsegueixen els mateixos efectes i eviten els possibles inconvenients de la cafeïna. El cafè és una de les begudes més consumides, però el seu contingut en cafeïna ha donat lloc a l’aparició de diferents productes amb un denominador comú: intenten reproduir el sabor amarg del cafè (la veritat és que no aconsegueixen) i, tot i ser energètics i revitalitzants com aquest, no són excitants. El te Kukicha, el te Mú i els anomenats “cafè de cereals” són alternatives que es troben en botigues especialitzades.

Els productes substitutius donen sensació d’energia, força i vitalitat, alhora que permeten mantenir la concentració i la ment àgil, però no s’assemblen al cafè ni en la naturalesa, ni en la composició o en els efectes fisiològics.

Alternatives tonificants i energitzants:

.- Te Kukicha. És un te de tres anys elaborat amb branques seques i torrades. És pobre en teïna perquè amb el pas del temps ha desaparegut en gran mesura, de manera que tonifica però no excita. El seu valor afegit és la seva forta condició remineralitzant, ja que en estar tres anys a la planta és molt ric en minerals, sobretot, en calci.

.- Te Bancha. És semblant a l’anterior respecte al temps de preparació, tres anys, encara que en lloc d’elaborar-se amb branques es prepara amb les fulles seques del te verd. Igual que el Kukicha, ajuda a vèncer la fatiga pel seu efecte remineralitzant. L’inconvenient d’ambdós és que poden provocar astringència (restrenyiment) en persones sensibles si es pren massa.

.- Te Mú. Representa una barreja de 16 herbes -equilibrades entre elles pel que fa a concentració-, que confereixen a la infusió un sabor i una aroma singulars. El ginseng és una de les plantes que conté la barreja, a més de gingebre, regalèssia, canyella i dent de lleó. La majoria d’elles destaquen per les seves qualitats digestives i depuratives.

En general, aquests tes es preparen en forma de decocció. Per a això, cal abocar una cullereta o una bosseta de te per tassa d’aigua. S’escalfa a foc lent i es deixa bullir suau entre cinc i deu minuts. Després es filtra i es serveix per prendre’l calent.

Succedanis i infusions:

Els succedanis del cafè sorgeixen per cobrir una demanda concreta: ser els substituts d’aquesta beguda per als qui prefereixen prendre una infusió calenta, però volen prescindir dels inconvenients excitants del cafè, i ajudar als qui necessiten reduir la dosi diària de cafeïna. Tot i que les persones “molt cafeteres” adverteixen diferències en el gust, l’aroma i les sensacions dels succedanis, consideren que poden fer bé la funció per la qual es prenen.

L’arrel de la planta xicoira, torrada i polvoritzada, és el succedani més usat i conegut. Si es pren sola, diluïda en aigua calenta, aconsegueix una infusió de sabor amarg que imita al cafè, encara que sense cafeïna. És comú que la xicoira sigui un dels components dels anomenats “cafè de cereals” ( “beguda de cereals”), juntament amb cereals com la malta, l’ordi i el sègol.

Els cereals es torren i es molen fins a obtenir una pols fosca. En ser dolços, es barregen amb plantes amargues com la xicoira, la bardana o la dent de lleó, una arrel que pertany a la mateixa família que el gingebre. Les figues seques polvoritzatde també són en general ingredients comuns. La barreja de tots ells aconsegueix un producte amb un gust i una aroma que imita bastant al cafè i destaca per una doble avantatge: no conté cafeïna i ajuda en les digestions.

A diferència del cafè, les begudes de cereals es poden prendre en qualsevol moment i diverses vegades al dia, fins i tot abans d’anar a dormir, ja que no afecten el son.

El cafè descafeïnat:

L’elaboració del cafè descafeïnat és industrial. Es parteix del cafè, al que per diversos processos tecnològics se li extreu la major part de la cafeïna. Segons la normativa, la quantitat d’aquesta no ha de superar el 0,1% en els cafès descafeïnats i el 0,3%, en els cafès solubles descafeïnats. Aquesta xifra és molt inferior a la que conté de mitjana el cafè, que ronda el 4% (expressat sobre substància seca).

La alternativa del cafè descafeïnat, si no és ecològic, no la recomano doncs en el procés industrial per descafeïnar-lo utilitzen dissolvents i com podeu comprendre és pitjor el remei que la malaltia.

En les últimes dècades, diversos experts de centres de recerca i tecnologia alimentària han descobert varietats de plantes de cafè amb una quantitat de cafeïna molt baixa, pel fet que els falta l’enzim que converteix la substància teobromina, produïda a les fulles.