Hipòcrates, el mestre de la medicina, va dir: “el que s’utilitza es desenvolupa, el que no s’utilitza s’atrofia”. A diferència de les màquines, que es desgasten, els organismes vius augmenten la seva capacitat d’adaptació com més utilitzen els seus òrgans.

Per contra, quan no s’utilitzen totes les estructures orgàniques, els teixits es redueixen i debiliten. Especialment els musculars i tendinosos, que s’escurcen: el múscul es fatiga amb facilitat i aquest cansament genera contractures doloroses que solen derivar en molèsties cròniques.

L’activitat física involucra tots els sistemes i no només a l’aparell muscular fent-los adaptar-se a aquesta activitat. Per la seva banda la manca prolongada d’exercici, coneguda com sedentarisme o vida sedentària, incideix en les funcions orgàniques, que comencen a deteriorar-se: si per una fractura, per exemple, s’immobilitza una cama, al cap d’unes setmanes aquesta haurà perdut bona part de la seva massa muscular i gairebé tota la seva força, el que obligarà a un procés de rehabilitació. Passa una cosa semblant després de llargs períodes de convalescència al llit.

Sedentarisme: Sinònim de Deteriorament

La manca d’exercici o sedentarisme disminueix la capacitat d’adaptació a l’activitat física posterior caient així en un cercle viciós. Al seu torn, la proporció de greix és cada vegada més gran en relació amb els altres teixits, encara que no necessàriament hagi augmentat de pes, a causa de la disminució de la massa muscular.
Si una persona que realitza un treball sedentari (com estar assegut davant un ordinador) corre o camina uns quilòmetres sense haver realitzat un entrenament previ, passarà els dies següents amb dolors i molèsties. El mateix passa quan es comença a practicar una activitat física.
El sedentarisme comporta també disfuncions orgàniques: restrenyiment, varius, propensió a la inflamació dels òrgans abdominals (provocada per distensió dels músculs debilitats de la paret abdominal), sensació de fatiga.
Molts mals d’esquena que no tenen origen en traumatismes o malalties es deuen a la debilitat dels músculs d’aquesta zona, que es contractura de forma gairebé permanent. Sovint, el simple esforç de mantenir dreta l’esquena representa per al sedentari una exigència més gran de la que els seus músculs són capaços de suportar.

Un sac d’ossos …

Quan es porta una vida sedentària, l’esquelet es torna fràgil i feble i perd poc a poc la seva aptitud per complir funcions més enllà dels moviments rutinaris. L’os, contràriament al que es creu, és un teixit molt actiu: al llarg de tota la seva vida modifica la seva estructura interna segons els requeriments de resistència i tensions a què es veu sotmès.

En el complicat entramat microscòpic dels ossos, unes cèl·lules anomenades osteoblasts fabriquen teixit ossi a les zones que necessiten ser reforçades a causa de les demandes externes de resistència. Com a contrapartida, un altre grup de cèl·lules -els osteoclasts- es dediquen a destruir os reabsorbint el calci i els altres components ossis en aquells llocs on no fan falta. Per això l’esquelet de l’individu sedentari es descalcifica progressivament (el que esdevé osteoporosi) i es torna menys resistent a tensions, més fràgil als traumatismes i més propens a malalties degeneratives com artrosi i artritis, que el dels qui viuen assíduament entrenats.
No obstant això, la capacitat de l’os per remodelar-se requereix cert temps d’adaptació progressiva a les noves exigències: si no es té en compte aquest procés es poden produir desgasts i lesions per abús tant o més greus que les provocades per desús.

Una qüestió de Qualitat de Vida

La qualitat de vida d’una persona es pot mesurar segons diferents paràmetres. Un d’ells és l’envelliment neurològic, pel qual es va tenint menor resposta i menor capacitat de reacció davant els estímuls, com ara un clàxon, un canvi de llums o una situació d’emergència. Això està íntimament relacionat amb la velocitat: a mesura que passa el temps ens posem més lents i la lentitud és un gran indicador de la pèrdua de rendiment. I no s’ha de mirar molt lluny per trobar exemples: observeu a persones grans que caminen molt o fan gimnàstica, treballen i es mouen tot el dia i després a inactius contemporanis d’aquests, que se sentin a mirar televisió i donen a penes els passos imprescindibles per satisfer les seves necessitats. Veureu que la diferència física (i fins i tot la mental) és notable.

Per això, l’activitat física beneficia la funció cardiorespiratòria i d’ella depèn la nostra resistència a l’esforç. Una vida sedentària, que sol anar acompanyada per una mala alimentació i un mal descans, desemboca sense remei en una deterioració de l’organisme i, en molts casos, en una malaltia crònica. I les malalties cardiovasculars són malalties cròniques degeneratives, fortament associades a les condicions de vida.
Els músculs del cos tendeixen a aplanar-se, a perdre força i a endurir-se si no s’els treballa correcta i periòdicament. El mateix passa amb la flexibilitat: cal exercitar-la si no volem perdre-la. Tot això ens demostra fins a quin punt una vida sedentària influeix de manera negativa en la nostra qualitat de vida.

Cos en moviment i Salut

Podem identificar tres classificacions diferents en relació amb la inactivitat i l’exercici, les quals, en ordre ascendent de condicionament físic, són:

1. El nivell sedentari, amb escassa o nul·la activitat física. Es tracta de persones que, probablement, suportaran més malalties, viuran menys, i patiran una qualitat de vida relativament baixa.

2. El nivell d’aptitud d’exercicis de baixa intensitat en relació amb la salut i la longevitat. Els que s’ubiquen aquí obtindran beneficis significativament més elevats que els que pertanyen al primer nivell en termes d’índexs de malaltia més baixos i de vida més prolongada.

3. El nivell atlètic d’exercitació, que s’acosta -i de vegades arriba- al nivell d’aptitud requerit per competir, però que no implica sobreentrenament. Els que s’ubiquen aquí es caracteritzen per una vida més prolongada, un risc una mica menor de patir malalties greus i una qualitat de vida més elevada. No obstant això, sobrepassar-se en la recerca d’una aptitud aeròbica -és el cas d’atletes super competitius- només pot conduir a perdre els mateixos beneficis que intenten aconseguir.

Propostes Actives:

.- Oblidar-se dels ascensors: pujar i baixar lentament per les escales.
.- Realitzar compres en comerços que estiguin una mica més lluny de la llar per aprofitar la caminada diària.
.- Exercitar els músculs dels braços mentre estem asseguts fent moviments circulars.
.- Caminar com a mínim de 10 a 12 illes de cases per dia. A poc a poc el cansament de les primeres vegades desapareixerà.
.- Dormir sobre matalassos rígids per conservar la postura i agafar un son profund.
.- Anar en bicicleta pel parc per obtenir així una injecció d’oxigen vital.
.- Caminar i nedar són els millors exercicis físics. Sempre després de realitzar una activitat intensa no ens podem aturar sobtadament.