Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


Càndides vaginals i embaràs.

Gairebé totes les dones adultes en algun moment de la seva vida experimentaran alguns problemes amb el seu cos, específicament en les àrees íntimes. La incidència de les infeccions vaginals són freqüents, i en particular una infecció per llevats la produïda per la càndida albicans. També m’agradaria afegir que l’embaràs i la infecció per llevats sovint acompanyen els altres disturbis. Hi ha una sèrie de raons per què les dones embarassades tinguin infeccions per llevats, i moltes d’elles són difícils de dominar.

La infecció per llevats també es coneix com Monilia vaginitis o candidiasi vaginal. Aquesta infecció és originada principalment pel fong Candida. Més concretament, el fong Candida albicans és la majoria de  vegades la causa de la infecció en l’àrea vaginal de la dona. La càndida és un microorganisme que existeix naturalment en el cos d’una dona. Aquest fong en proporcions adequades i en el seu estat natural no ha de ser motiu d’alarma.

El creixement de fongs a la regió vaginal pot veure’s afectat per el que es menja, per el nivell de neteja personal, i també per quin tipus d’estil de vida es porta. Si es menja massa sucre i carbohidrats, el fong té una oportunitat molt millor de sobreviure i desenvolupar-se causant finalment el desenvolupament de la infecció per llevats. El fong Candida s’alimenta dels alts nivells de sucre en el cos i la sang.

Els canvis en els nivells d’estrògens durant l’embaràs són la causa habitual de les infeccions per llevats en les dones embarassades. Durant aquest període, l’organisme produeix grans quantitats d’estrogen i glucogen. El creixement del llevat es produeix en els llocs on el glucogen hi és present. Segons els experts, el glucogen pot avançar el ràpid creixement del  llevat, així com deixar que s’enganxi a les parets vaginals.

Prendre antibiòtics també ajudarà al creixement del fong. L’ús d’antibiòtics durant períodes prolongats de temps pot destruir els bons i els no tant bons organismes que composen la flora vaginal. Una vegada que el fong s’ha fet càrrec de la regió, el cos tendeix a respondre com si es tractés d’una infecció.

Els símptomes més corrents són picor amb un desig vehement de rascar-se, irritació, sensació de cremor, dolor en tota l’àrea genital i la irrupció d’un color vermellós a la vagina i el seu voltant. Aquests poden ser els primers signes de la infecció. A mesura que empitjora, pot aparèixer en forma de descàrrega un fluix de color blanc, amb textura de formatge lletós que no té olor. Durant l’embaràs l’activitat sexual normalment pot augmentar les probabilitats d’una infecció per llevats. El dolor i la inflor durant el coit són típics d’una la infecció i evitar les relacions sexuals fins que estigui curat és el camí més savi a prendre. De totes maneres si es volen evitar contagis per part del company -en el cas de que estigui infectat- és molt recomanable l’ús del preservatiu, doncs els símptomes en els homes són molt menys perceptibles i poden quedar emmascarats i així sense ser-ne conscients infectar a la parella. A tall d’anècdota hi han moltes dones que no acaben de fer net perquè la seva parella les va re-infectant sense voler, en aquest cas fins que ell no fa un tractament anti-càndides no s’acaba el problema de tots dos.

El millor d’això, i sé que és el que les mares estan ansioses de saber, és que la infecció del llevat no té efectes negatius sobre el nadó dins de l’úter. La infecció no tindrà un impacte en el desenvolupament del nadó. L’únic moment més delicat és durant el part, aquí si que el nadó es pot contagiar i posteriorment haver-li de fer un tractament tant a ell com a la mare. El tocòleg que us porti ja farà el que hagi de fer en aquell moment.

Una de les avantatges és el fet de que el tractament d’una infecció per llevats en les dones adultes en situació prenatal és la mateixa que la de les dones que no estan esperant. Estem parlant de candidiasi vaginal estrictament.

Així doncs durant l’embaràs solament s’ha de tractar la candidiasi a nivell vaginal (òvuls i regular el pH) doncs la dieta estricta i la toma d’antifúngics no és massa recomanable en aquest estat (evidentment s’han de restringir els dolços i els llevats). Una vegada hagi passat el període de puerperi i possiblement un quant temps més -per no afectar la qualitat del alletament del nadó- és quan s’ha d’abordar el tractament íntegre de les càndides, doncs de tots és sabut que el problema de la candidiasi s’arregla des de el sistema digestiu que és on realment hi ha el problema.

1 comentari per a

Càndides vaginals i embaràs.

  • Núria Piñol |

    Bon dia,

    em poso en contacte amb tu perquè en breu publicarem a internet la nova revista familiar digital i en català Pares i Nens. La revista es centra en la preconcepció, embaràs, nadons, nens i nenes i adolescents tocant transversalment diferents temes de salut, educació i oci que són d’interès per a les famílies.

    Hem vist alguns articles que publiques i ens han agradat, creiem que podrien tenir cabuda a la nostra revista, i és per aquest motiu que ens agradaria parlar amb tu d’una possible col-laboració amb nosaltres, en cas que t’interessés. Doncs és ara quan estem creant el nostre equip de col-laboradors.

    Si t’interessés, pots posar-te en contacte amb mi a través de l’adreça d’email que he adjuntat amb el meu nom.

    Moltes gràcies,

    Núria Piñol
    Directora de Pares i Nens

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web