Coneguda mundialment, la ceba és a més d’un excel·lent aliment en qualsevol cuina, un incomparable remei per a molts mals que afecten a la humanitat i a més relativament molt barato.

Un fruit de la mare Naturalesa curatiu en tots els seus usos. Els pobles de l’antiguitat coneixien tant el seu valor nutritiu com el seu benvolgut valor curatiu. Si bé la ceba és la causant de tantes llàgrimes en la cuina, el seu ús porta més que alegria a qui la tingui en compte a l’hora d’alleugerir malestars i malalties quan la situació ho requereixi. Gairebé cap tipus de cuina deixa d’incorporar un bulb tan ric i benèfic enlloc del món.

La ceba conté moltes vitamines i minerals en el seu estat cru, el seu valor s’aprecia des de molt antic, ja en el antic Egipte era considerada una formidable font de salut i poder per a qui la consumia. En general es menjava en grans quantitats i en estat cru. La ceba aportava fortalesa i salut a aquells que havien de portar a terme tasques que exigirien força i habilitat.

Propietats:

En l’actualitat, no ha perdut el seu benvolgut valor, doncs moltes persones saben dels seus variats usos aplicats en les teràpies domèstiques. Els nostres avis sabien molt bé de la bona salut que aportava l’ús de cebes en la dieta diària. Les malalties en les quals actua eficaçment les cebes són: Asma, catarros, ronquera, úlceres, inflors de qualsevol tipus, malalties de la pell, problemes de gola, és desinfectant, actua contra les impureses de la sang i l’enforteix, és imprescindible en la bona formació i manteniment dels ossos, excel·lent per al cansament cerebral, ajuda al restabliment estomacal, intestí, ronyons, en casos de reumatisme, gota, constipats, tos, grip, tisi, caigudes, cops, torcedures, restrenyiment, caspa, creixement del cabell, cucs, microbis, ènemes, càncer, insomni, diarrea, berrugues a la cara i mans, retencion d’orina, tos convulsa, i moltes més.

La ceba conté substàncies que ajuden al cos al seu bon estat aportant, sofre, fòsfor, silici, ferro, calci, magnesi, sodi, vitamines A, B i C. A causa de el seu suc purificador expulsa de la sang tota classe de toxines i substàncies estranyes, per això té, la ceba un lloc de privilegi en les cures de tipus casolanes. Per a fer ús del seu gran poder curatiu es pot bullir cebes i el líquid resultant es pren després com si fos un te. Això és efectiu en casos de dolors estomacals, reuma, restrenyiment, i tots els problemes d’origen intern abans citats. Un te de cebes en casos de grip o constipat és molt curatiu. També es pot esprémer una ceba, extreure’n el seu suc mitjançant una espremedora o ratllant-la manualment. El suc es barreja amb una mica de suc de llimona, s’afegix una mica de sucre i es pren a cullerades durant tot el dia i la nit.

Per a expulsar el pus dels grans en la pell, s’utilitza suc de cebes, barrejant-lo amb una mica de fang i mel, s’escalfa tot just  una mica i s’aplica sobre la zona afectada, col·locant-hi després una gasa per a mantenir la calor. Es deixa per espai d’unes hores -millor fer-ho al vespre- i es retira rentant la pell amb aigua tèbia. D’aquesta manera ajudarà a l’organisme a expulsar aquestes substàncies estranyes que va encapsular en un antiestètic granet. Tambien en casos d’ulceracions de la pell es pot aplicar el suc de la ceba en combinació amb oli d’oliva i friccionant suaument la zona afectada. Així mateix, es poden picar algunes cebes, s’escalfen en una mica d’oli i es practiquen cataplasmes en casos de dolors reumàtics o artrítics. El mateix és aplicable en casos de torcedures, cops, dolors per caigudes, etc. Qui tingui problemes de caiguda del cabell, pot extreure el suc de les cebes i barrejant-lo amb una mica de suc de llimona i suc d’ortigues, ha de friccionar-se el cuir cabellut amb la barreja, això és eficaç tant en cas de caspa, seborrea com pèrdua de cabells. Es deixa per espai d’una hora actuar el líquid en el cuir cabellut i després pot rentar-se amb un xampú d’ortigues. Per a combatre l’insomni s’ha de tallar una ceba per la meitat i aspirar pel nas la seva olor, d’aquesta manera actua a través dels conductes nasals que informen al cervell i aviat es manifestarà una sensació de somni. Tambien es pot fer un te de cebes amb una mica de mel o sucre i beure’l abans de ficar-se al llit.

Contra les berrugues:

Buidar una ceba extraient-ne el centre de la mateixa amb lo qual hi queda un buit que fa de recipient, agregar-hi una certa quantitat de sal. Després tapar amb la mitja part superior de la ceba que s’hagi tallat abans, al moment de buidar-la. Deixar la ceba en un recipient que pugui contenir el líquid que durant la nit es desprendrà, pot ser un plat profund, o una tassa gran. A l’endemà, amb un pinzell o un bastonet per les orelles aplicar sobre les berrugues. Es pot fer durant el dia, si no s’ha de sortir o a la nit. Després d’una hora rentar-se la pell. L’aplicació diària del suc resultant farà que en poc temps desapareguin les berrugues del rostre o de les mans.

Xarop de ceba i llimona contra la bronquitis:

Pelar una ceba i tallar-la a rodanxes. Col·locar-la en un vas de vidre. Cobrir-la amb 1/2 tassa de mel, afegir-hi el suc de dues llimones i 40 gotes d’extracte de pròpolis. Barrejar-ho bé. Tapar i deixar-ho reposar durant 24 hores.   Colar i posar el xarop en un recipient de vidre fosc.   Guardar a la nevera. Prendre’n una cullerada tres vegades al dia.