L´alimentació és una activitat que és present constantment en la nostra vida. Tothom sap que alimentar-se és una cosa necessària i que si no ho fem de manera adequada pot ser causa de malalties. Això és degut al fet de que el nostre cos necessita determinades substàncies contingudes pels aliments, denominades “nutrients”, que serveixen per formar i mantenir els teixits i aconseguir l´energia necessària per poder realitzar totes les funcions vitals.

Alimentació i nutrició:

L´alimentació: no és solament un procés automàtic del nostre organisme, sinó que és un procés voluntari, conscient i condicionat per multituds de factors. Entre els factors que influeixen, hi ha des de la modificació dels aliments mitjançant tècniques agrícoles, ramaderes i industrials modernes, la manera en que els preparem i els ingerim, fins l´influència de les modes en el hàbits alimentaris.

La nutrició: és el procés fisiològic del nostre organisme, que té per finalitat mantenir-ne l´integritat i assegurar-ne les funcions. Comprèn diversos aspectes, des de la recepció a través dels aliments de les substàncies necessàries, a la seva transformació i aprofitament a l´interior del organisme fins a l´excreció d´allò que no és aprofitable o és perjudicial.

De tot això, la cosa realment important és que som nosaltres mateixos els que escollim els aliments que mengem. Per tant podem dir que de nosaltres depèn la qualitat i quantitat d´aliments que ingerim, i per tant la nostra nutrició. Peró per escollir correctament, cal que sapiguem primer quines son les substàncies nutritives que contenen els diferents aliments.

Composició dels aliments:

– Hidrats de carboni: Són la millor font d´energia del cos, pel creixement, el manteniment i l´activitat física i mental, per tant dins la dieta han de tenir un paper destacat.
Es troben en els cereals (pa, pastes, farines, sèmoles, galetes, etc.) en els dolços (sucres, mels, melmelades, etc.) en les llegums i a les fruites i verdures en menys quantitat.
La majoria d´hidrats de carboni són midons o sucres.
La cel·lulosa és un hidrat de carboni indigerible, peró de gran ajuda per digerir els altres nutrients i per ajudar al trànsit intestinal.
Qualsevol excés d´hidrats de carboni en la dieta, que no es cremin, és emmagatzemat pel fetge i els muscles en forma de greix i passa a utilitzar-se en cas d´emergències com l´exercici o el dejuni.

– Fibra: El nostre organisme no pot digerir la fibra, però és un nutrient valuós i necessari per què ajuda a produir femtes toves i copioses, de manera que poden passar fàcilment pels budells i al mateix temps evitem que absorbeixin tots els greixos. Això preveu el restrenyiment i determinades malalties intestinals.
Alguns especialistes sostenen que la fibra ajuda a prevenir d´altres malalties incloses les del cor.
Avui en dia tal com està muntada l´alimentació convencional, existeix un dèficit molt important de fibra, ja que pràcticament tots els aliments es refinen.
La major part de fibra la trobem en les fruites amb pell (no us la mengeu si no són biològiques, en una poma hi poden haver més de trenta pesticides), a les verdures i a les esclòfies dels cereals (tot el producte integral que ingeriu, que sigui també biològic doncs els pesticides i herbicides es queden a les esclòfies o parts externes dels aliments.
Són bones fonts de fibra el segó, els fruits secs, fruites seques (prunes i figues) i qualsevol aliment integral.

– Vitamines: Regulen els processos químics del cos i ajuden a convertir els greixos en energia. Les vitamines no poden ser produïdes pel cos i s´han de prendre mitjançant la dieta (alerta amb el suplements de vitamines sintètiques o químiques, el cos les detecta com a coses estranyes i pràcticament no les assimila,  o sigui llencem el diners).
Es divideixen en dos grups: Solubles en greix (A, D, E i K) i solubles en aigua (C i B).
Les primeres es troben en aliments com el peix blau i el formatge. La “A” és vital per la vista, la “D” per el esquelet, la “K” per la coagulació de la sang, ….. etc.
Les solubles en aigua, afavoreixen la digestió i es troben bàsicament en les verdures de fulla i a la fruita.
Cal tenir en compte que en els aliments elaborats industrialment, pre-cuinats, en conserva i passats per temperatura, les vitamines quasi no hi existeixen.

– Greixos: Els greixos al igual que els hidrats de carboni son font d´energia.
Si es menja igual pes de greixos i d´hidrats de carboni, obtindràs més energia dels greixos. L´excés de greixos es diposita sota la pell o al voltant dels òrgans.
Hi ha dos tipus de greixos: Saturats , provinents normalment d´aliments de tipus animal (mantega, formatge, embotits, etc.) i els Insaturats, d´origen vegetal (oli d´oliva, nous, etc.). Els segons son millors, ja quer els saturats guarden relació amb alguns trastorns del cor. Els aliments amb més greixos son: Greixos de porc (embotits), manteges, margarines, fruits secs, formatges, “bolleria” industrial, etc.)

– Proteïnes: En la dieta és necessari que hi hagi una aportació moderada de proteïnes, ja que són la matèria prima per construir cèl·lules i teixits. També formen enzims (substàncies que regulen les reaccions químiques del cos), hormones i parts de la sang.
Es troben en les carns, peix blanc, aus, llet i derivats, ous, llegums, fruits secs, i també en el tofu, el seitàn i el temphe.
Estan formades d´aminoàcids, cadenes químiques construïdes per complir les seves funcions específiques.
Per subministrar energia, les proteïnes han de fer-se servir com a últim recurs.

– Minerals: L´organisme no pot produir minerals però son fonamentals per la vida. Intervenen en el creixement dels ossos, l´equilibri de l´aigua corporal, el control nerviós i muscular i la producció d´energia. La millor manera d´assegurar una bona aportació de minerals és menjar aliments biològics (està demostrat que les fruites i verdures de conreus intensius tenen un 80% menys d´elements d´aquest tipus), i variats com més millor.
Es classifiquen en dos grans grups:
Macro-elements, o elements principals: són els que es troben en major proporció en els teixits, s´han d´aportar en quantitats diàries superiors als 100 mg., i son el calci, fòsfor, magnesi, sodi, potassi i clor.
Micro-elements o Oligoelements: s´en necessiten mil·ligrams o micrograms diàriament i són el ferro, zenc, iode, seleni, coure, crom, manganès, molibdè i fluor.
La seva falta pot produir: anèmia, càries, alteracions metabòliques, alteracions neuromusculars, etc.
Al igual que les vitamines, en els aliments cuits (sobre tot bullits) pocs minerals hi queden, en aquest cas s´han diluït.

– L´aigua: És un component, que forma part dels aliments en molta quantitat, no oblidem que, per exemple la pastanaga és un 91% aigua. L´aigua dels aliments s´en diu “aigua metabòlica” i al dia, menjant bé n´ingerim aproximadament 1.300 ml., que junt amb els 1.200 ml. que bevem, fan els 2.500 ml. que hem de reposar per pal·liar la pèrdua per eliminació.
Tots els processos metabòlics que que tenen lloc al cos, només es poden realitzar en presència d´aigua. És un element molt vital, recordem que sense aigua no es pot viure gaires dies. Quan existeixen quadres amb diarrees o febre, l’aigua encara és més fonamental.