Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


Un dels mals més freqüens: el mal d’esquena.

Gairebé deu milions d’espanyols majors de 16 anys pateixen lumbago o dolor cervical de forma habitual. Una xifra, tal com destaquen els reumatòlegs, molt preocupant que podria rebaixar-se seguint una sèrie de senzilles recomanacions en el dia a dia.

Qui en algun moment puntual de la seva vida no ha patit un dolor a les lumbars o de cervicals? Les males postures tant en el treball com en la nostra vida diària, el sedentarisme, l’obesitat i algunes activitats -sobretot laborals- en les que es requereix d’un gran esforç físic, solen ser els detonants d’aquest tipus de malalties que més del 80 per cent de la població patirà al llarg de la seva vida.

I és que, encara que en algunes ocasions no passen de ser més que un incòmode dolor puntual, la veritat és que en altres poden convertir-se en causa de dolor crònic si no es tracten a temps o de la forma adequada. De fet, tant el típic lumbago com el dolor cervical s’han convertit en les dues malalties cròniques que més es diagnostiquen al nostre país a persones de més de 16 anys, segons reflecteix l’Enquesta Europea de Salut a Espanya realitzada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publicada fa poc més d’un mes.

En concret, l’estudi indica que un de cada quatre espanyols pateix de manera freqüent aquests dolors reumàtics, el que en números rodons puja a gairebé deu milions de persones al nostre país amb aquest tipus de problemes, una xifra molt superior als que pateixen hipertensió o al·lèrgies.

Algunes pràctiques senzilles com és la realització d’esport -sobretot la natació-, el repòs o unes simples normes bàsiques d’higiene postural a l’hora de realitzar activitats tan quotidianes com anar a comprar, parlar per telèfon, netejar o planxar podrien reduir aquestes preocupants xifres. Per això, des de les consultes dels Serveis de Naturopatia i  Quiromassatges es produeixen des de fa temps consells pràctics per dur a terme a la vida diària i reduir aquest tipus de malalties.

Estrès i tensió, principals causes

Pel que fa a l’origen d’aquest tipus de problemes reumatològics, els experts assenyalen que hi ha persones en les que les males postures, la manca d’exercici o el sobreesforç físic desencadenen un dolor cervical o lumbar que es cronifica si no es corregeixen aquests factors mecànics.

No obstant això, de vegades no són factors externs els detonants, sinó que les causes de patir dolor lumbar o cervical poden trobar-se en la pròpia mala estructura de la columna -en persones que pateixen escoliosi, que tenen alguna vèrtebra deformada per una osteoporosi important, per exemple, o per artrosi- o en una massa muscular feble.

Però curiosament, des de la Societat Espanyola de Reumatologia es destaca que en la gran majoria dels casos l’origen del dolor cervical o lumbar rau en una tensió muscular mantinguda, relacionada amb freqüència amb estrès o tensió emocional.

Finalment, com a causes menys freqüents, però potser més consistents amb l’aparició d’aquest tipus de dolor, es pot destacar d’una banda els traumatismes, com girs o cops bruscos, i d’altra les malalties inflamatòries de la columna, com les espondilitis, artritis o altres.

Consells bàsics per evitar el dolor

Sigui quina sigui la causa, els experts deixen clar que hi ha consells comuns per a mitigar el dolor i com a suport a un tractament analgèsic adequat. Així, assenyalen que és preferible fer un exercici suau, amb estiraments lents, al repòs, que només s’ha d’aconsellar en períodes de molt dolor i durant un temps no superior a tres dies.

A part de l’exercici controlat, per combatre el dolor lumbar es pot recórrer a l’aplicació de calor local i als massatges, pràctica que cada vegada és més habitual en la nostra societat, però per a la qual cal recordar sempre que ha de ser realitzada per professionals qualificats.

De tota manera, i seguint la norma de que “és millor prevenir que curar”, aprendre a agafar pes de la forma adequada, a caminar i a asseure’s correctament condueix a que es redueixi el nombre de vegades que aquest tipus de dolor apareix. I sobretot, mantenir una musculatura forta a l’esquena és el millor consell per aconseguir que, si arriba, el dolor passi ràpid.

Alguns dels consells que cal destacar en aquest sentit són: portar el pes el més a prop possible del centre del cos (molt important sobretot amb bosses i motxilles, que no han de penjar molt); doblegar els dos genolls si s’agafa pes del terra i no fer rotacions d’aquests mentre es recull la càrrega; evitar aixecar objectes per sobre de les espatlles, si es tracta d’objectes pesats, buscar ajuda, i a l’hora de fer la compra o portar equipatge, repartir la càrrega equitativament entre les dues mans.

En el dia a dia …

A més d’aquestes mesures, els quiropràctics destaquen que hi ha una sèrie de consells preventius per al dia a dia que ajuden a evitar aquest tipus de malalties. Així, assenyalen que si s’està de peu durant una llarga estona, el més adequat és alternar el pes del cos a cada cama, intentar doblegar o donar suport a un esglaó o similar un peu cada vegada i fer basculament de pelvis de tant en tant, sobre sobretot quan siguem conscients que estem arquejant molt la columna.

A l’hora de caminar, s’ha de fer amb l’esquena recta, la panxa ficada i els braços penjant relaxats. A més, cal utilitzar un calçat adequat: ni talons alts ni sabates planes, que tinguin una plantilla tova i que no estrenyin. I si el que fem és estar molt de temps asseguts, és aconsellable canviar de postura cada cert temps, evitant aquelles en les que l’esquena s’arqueja o quedi sense suport.

Pel que fa a la nostra postura en el cotxe, els experts recorden que cal apropar el seient el suficient per que els peus assoleixin els pedals còmodament i situar les dues mans al volant, i regular el reposacaps perquè realment es reposi en ell. Si fem trajectes llargs, hem d’aturar-nos cada dues hores i realitzar exercicis d’estirament durant 5 minuts.

Un dels moments més importants en la cura de la salut de la nostra esquena és el descans nocturn. Referent a això, el més recomanable és utilitzar un matalàs adequat, ni massa dur ni molt tou, i evitar tant els coixins excessivament alts com dormir sense coixí. Qualsevol postura és adequada si s’està a gust, llevat d’aquelles en les que s’arqueja massa cap a fora l’esquena, el que passa en moltes persones quan estan cap per avall.

I pel que fa a les tasques domèstiques, els experts apunten diverses pràctiques senzilles: agenollar-se o, almenys, doblegar els genolls al fer el llit, al netejar objectes que estiguin per sobre de les espatlles, pujar a una alçada; repartir la càrrega entre ambdós braços en tornar de la compra, o planxar descansant una cama en una petita tarima. Un bon consell és intentar utilitzar els abdominals per fer qualsevol tasca, fins i tot a l’hora d’agafar objectes o pujar escales.

L’exercici físic, un valor segur

En aquest tipus de patologies reumatològiques, la pràctica d’exercici, encara que sigui lleu, és sempre motiu de millora. I és que, cal evitar a tota costa el sedentarisme, ja que amb la realització d’alguna activitat física no només es tindrà menys dolor, sinó que el pacient es trobarà cada vegada millor.

Però cal tenir en compte que la constància en la realització de qualsevol exercici és la base per que la rehabilitació tingui èxit. No val amb la realització esporàdica d’alguna activitat física. Per això, s’ha de ser conscient que si és una cosa que no agrada o que costa, no s’ inclourà en la rutina diària.

Per a això s’ha de triar un tipus d’exercici que satisfaci i que s’adapti a la situació personal de cadascun: natació si es té piscina a prop i se sap nedar raonablement bé, bicicleta estàtica si no es vol sortir al carrer, caminar a ritme lleuger, pilates, gimnàstica de manteniment, tai-txi, etc.

No obstant això, també s’han de tenir en compte diversos aspectes importants a l’hora de posar-nos “mans a l’obra”. Així, si es realitzen exercicis específics per a l’esquena o coll, s’han de fer de forma gradual i, si es pot, al principi amb supervisió. No s’ha d’intentar fer-ho tot el primer dia, sinó que és aconsellable anar augmentant el ritme i intensitat dels mateixos de forma progressiva.

Finalment, els experts ens recorden una màxima a tenir en compte sempre: els exercicis no haurien de produir dolor si estan ben fets. Si això passés, i no es té seguretat d’estar fent-ho bé, s’han de reduir a la meitat o fins i tot deixar de fer-los, ja que podem estar provocant una dany més gran a la nostra esquena. L’ajuda professional és, en aquests casos, imprescindible a l’hora de continuar amb l’exercici.

3 comentaris per a

Un dels mals més freqüens: el mal d’esquena.

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web