Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


Estèvia, la planta dels diabètics i d’altri.

De totes les propietats medicinals que es poden enumerar de l’estèvia destaquen els efectes que té per a la qualitat de vida dels diabètics. Bona part dels afectats per aquesta malaltia (es calcula que més de 135 milions a tot el món) podrien beneficiar-se de les propietats reguladores dels nivells de sucre en sang que aporta la ingesta de fulles tendres de l’estèvia. Els estudis mèdics constaten que el principi actiu de la planta indueix a les cèl·lules beta del pàncrees a produir per elles mateixes importants quantitats d’insulina, el que contribueix a reduir la glucosa en sang, que és la causa de la diabetis mellitus 2.

Les farmacèutiques volen esclaus

Lamentablement, la pressió de les grans corporacions farmacèutiques que tenen en els diabètics uns “clients addictes” no facilita que es pugui avançar en noves investigacions que permetin aprofundir en els efectes medicinals d’aquesta planta. En qualsevol cas, l’estèvia és una planta ideal per ser auto-cultivada per un mateix i perquè, de forma senzilla, un pugui beneficiar-se de prendre cada dia unes fulles que tenen, de manera comprovada, efectes molt beneficiosos per a la salut. Lamentablement, les multinacionals de edulcorants com Coca Cola o Cargill han patentat el 2007 i als Estats Units, un producte derivat de l’estèvia anomenat “rebiana”, al qual s’han associat fins a 24 patents, fonamentalment en relació amb els processos per extreure els extractes de les fulles perquè no deixi el gust amarg que té l’estèvia. Per la seva banda, les farmacèutiques aposten per la tecnologia de la producció artificial de tipus transgènic de la insulina com a solució per abaratir els costos del tractament de la diabetis. És clar que les grans corporacions no estan disposades a que un pugui tenir en el seu propi balcó un rebost de salut.

Un potent edulcorant natural

Que l’estèvia sigui un planta saludable rau, com hem comentat, en que les seves fulles tenen una substància anomenada estèvia, la qual cosa les fa que siguin de 10 a 30 vegades més dolces que el sucre. El sabor dolç es deu als glucòsids d’esteviol, principalment a l’estèvia i al rebaudiòsid A. Està constituïda per una barreja de com a mínim vuit glucòsids di-terpens (el glucòsid és una molècula obtinguda per condensació entre dos monosacàrids, mentre que un terpè és un lípid derivat de l’hidrocarbur isoprè, que purificat és entre 100-300 vegades més dolç que la sacarosa i que per les seves característiques físico-químiques i toxicològiques permet la seva inclusió en la dieta humana per a ser utilitzada com un edulcorant dietètic natural, sense efectes col·laterals. Una planta d’1 metre d’alçada produeix entorn a uns 70 grams de material sec utilitzable, dels quals 25 gr. corresponen a fulles. L’estèvia és una “pols blanca cristal·litzada, inodora, no higroscòpica, no fermentable, de gust dolç i tot en solucions molt diluïdes, molt soluble en aigua”. No obstant això, té com a principal obstacle per a la seva comercialització el que s’anomena un retrogust, que per ser eliminat requereix processos de laboratori costosos. No obstant això, la ingesta de les fulles tendres és molt més econòmica i igual de saludable i amb més propietats medicinals que els extractes purificats.

L’ús medicinal de l’estèvia

Consultant multitud d’estudis i amb l’experiència de centenars de diabètics que l’estan consumint a Catalunya i la resta de l’Estat, s’aprecia que és una planta que regula el sucre de la sang, que redueix la pressió arterial i que regula l’aparell digestiu en general. També actua favorablement en moltes persones amb ansietat, redueix greixos en persones obeses i és diürètica. La dosis que solen utilitzar la major part de persones que han observat efectes beneficiosos és de 4 fulles tendres, menjades directament abans o mentre es dina i 4 fulles més, abans o mentre es sopa. Si no es disposa de fulla tendra es pot preparar una infusió de fulla seca (una infusió al matí i una altra al vespre). La dosi per a una infusió és una culleradeta de postres de fulla seca trossejada per tassa d’infusió. També podem preparar una dosi per a dos dies. En aquest cas prenem un litre d’aigua i el portem a ebullició. Després tanquem el foc i afegim 4 cullerades de postres de fulla seca triturada, deixant-la reposar com a mínim 30 minuts abans de prendre-la. D’aquesta manera la fulla lliura totes les seves propietats. Després podem guardar-ho a la nevera.
Una altra aplicació de l’estèvia són els rentats bucals amb infusió de la mateixa. S’ha observat un efecte similar a altres antisèptics químics com la clorhexidina, de manera que l’ús de l’estèvia es pot considerar com a preventiu de les càries bucals.

Els esteviols

Les fulles de l’estèvia rebaudiana contenen, com hem esmentat, una barreja de vuit glucòsids diterpens (entre els quals es troben principalment els esteviols i el rebaudiòsid). L’estèvia és un edulcorant natural no nitrogenat extremadament dolç. En estat pur és 300 vegades més dolça que la sacarosa. Podríem descriure l’estèvia com un glucòsid integrat per una molècula de esteviol, al qual se li s’adhereix la sòfora a través d’un grup hidroxil del carboni número 13. La seva fórmula empírica és C38H60O18 i la seva massa molecular és de 804,2 g.
Entre les seves propietats físico-químiques desitjables per a l’elaboració d’aliments podem destacar:
.- La resistència a la calor. La seva estructura no es modifica per la seva exposició a altes temperatures i per tant no perd el seu poder edulcorant. És apte per a aliments calents o al forn. És estable a temperatures normals que s’utilitzen en el processament dels aliments: pasteurització, esterilització, cocció.
.- L’alta solubilitat en aigua i en solucions hidroalcohòliques.
.- La resistència al pH. És estable en un rang ampli de pH, 3 a 9, fins i tot a 100 ° C. Per sobre de pH 9 es produeix una ràpida pèrdua de la dolçor, però pocs aliments mostren valors de pH> 9. En begudes gasificades que inclouen en la seva composició àcid cítric i fosfòric, es detecten pèrdues de dolçor del 36% i 17%, respectivament, quan s’emmagatzemen a 37 ° C.
.- No aporta calories. L’estèvia exhibeix a altes concentracions un retrogust una mica amarg i indesitjable, el qual s’intentarà treure o si més no emmascarar, mantenint la hipòtesi que el factor responsable del retrogust seria una possible oxidació d’un o més components presents a l’estèvia rebaudiana Bertoni.

Processos d’extracció i purificació de l’estèvia

Hi ha un gran nombre i varietat de patents de processos d’extracció i purificació de l’estèvia, els quals es podrien resumir en els següents passos: extracció de les fulles d’estèvia rebaudiana amb aigua o solvents orgànics, filtració, precipitació d’impureses i coagulació per canvi de pH ; neteja sobre resines d’intercanvi iònic; cristal·lització; assecat.
És important destacar que, si en el procés no s’obté un producte amb gust acceptable, s’apliquen altres tractaments com ara modificacions enzimàtiques o químiques, però el producte resultant no es podria dir natural.
L’estèvia el podem trobar de diverses formes:
.- Extracte obtingut per difusió: líquid dens de color fosc, resultat de bullir les fulles en aigua així es poden potenciar els sabors dels aliments als quals se’ls afegeix aquest líquid.
.- Extracte obtingut per maceració: líquid preparat per macerat de les fulles en aigua destil·lada o en una barreja de licor alcohòlic (apte per al consum humà) i aigua. Presentació líquida obtinguda per dissolució de l’estèvia purificat en aigua (solució). Tots els mètodes emprats són naturals i responen a una finalitat determinada: simple infusió, forma líquida o en forma de cristalls solubles, cada una d’elles tindrà diferents propietats o aplicacions.

La regulació de l’estèvia a la Unió Europea

La regulació de nous aliments a la UE vigent des de 1997 requereix que qualsevol aliment considerat «exòtic» compleixi amb unes estrictes condicions de seguretat abans que s’introdueixi en el mercat europeu. Per introduir a la UE un aliment per primera vegada es requereix que s’apliquin les condicions que estableix el reglament sobre Nous Aliments de la UE. La norma distingeix cinc categories de productes, en funció de la tecnologia aplicada o de l’origen d’aliments i dels seus ingredients, alhora que atribueix a les autoritats responsables de seguretat alimentària de cada país un paper fonamental en tot aquest procediment. Per aconseguir que un aliment nou entre a la UE, el procediment més senzill és que un país sotmeti a avaluació un producte enviant la seva proposta als altres estats membres per tal que emetin la seva conformitat. Les fruites considerades exòtiques com el mango, la papaia, la magrana, el te blanc, etc., Han augmentat un significatiu 26% entre 2001 i 2004, segons un estudi recent. Ara per ara l’estèvia no pot comercialitzar-se com aliment. El 2007 l’Associació Europea de l’estèvia (EUSTAS) va presentar la sol·licitud d’autorització com a aliment nou (novel food) per a les fulles de l’estèvia i també ho va sol·licitar per als extractes purificats (mínim 95%) l’estatut d’additiu alimentari edulcorant. Es poden vendre productes derivats de l’estèvia per a aplicacions cosmètiques, agrícoles i d’alimentació animal. A Espanya, el laboratori Anagalide, membre fundador de l’Associació Europea de l’estèvia comercialitza per a diverses aplicacions diversos productes derivats de l’estèvia. L’empresa Dietètica Online ven per la seva banda la planta tallada a granel útil per a preparar infusions. Fora d’Espanya, el laboratori MEDHERBS ofereix una gran quantitat de productes de estèvia, incloses fulles seques per tisanes o llavors per al seu cultiu. Tot just ara a Biosfera ens està arribant extracte líquid i en forma de comprimits solubles per edulcorà.

Pera a més informació: BLOC D’EN JOSEP PÀMIES


1 comentari per a

Estèvia, la planta dels diabètics i d’altri.

  • lluis |

    haig de dir que aquesta planta, es com miraculosa al temps que t’enamora, en contre de altres tractaments per a la diabetes , ja que com diu el refrany les pastilles t’espastillen, no és gens agradable pendre pastilles en canvi ana infusiò! fins i et fa sentir com un senyor a banda dels beneficis!!! ,

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web