Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


Astènia primaveral (2).

Astenia 01

Cansament. Desànim. Tristesa. Falta de gana … Per milers de persones la primavera arriba acompanyada d’una sèrie de canvis en l’estat d’ànim. Un “baixada” estacional que es coneix amb el nom d’astènia primaveral.

astenia 02

Què és l’astènia primaveral?

Astènia és una paraula d’origen grec que significa debilitat. L’astènia primaveral és un trastorn estacional que sorgeix amb l’arribada del bon temps i es caracteritza per una sensació de manca de vitalitat generalitzada i cansament que no remet al descansar. Sol durar uns dies o com a molt unes setmanes i desapareix quan l’organisme s’adapta a la nova estació. Curiosament, no apareix després de fer un gran esforç, com seria el normal, sinó que es manifesta quan desenvolupem activitats senzilles i quotidianes.

Quines són les causes?

No es coneixen amb exactitud però podríem dir que es deu a una mala adaptació del nostre organisme a la sèrie de canvis que suposa la primavera: augment de la temperatura, de la intensitat lumínica, de les hores de sol, variacions en els nivells d’humitat i pressió atmosfèrica … Tots aquests factors ens afecten. Per això els símptomes de l’astènia primaveral oscil·len des d’uns dies a unes setmanes, ja que és el que tarda el cos a modificar els seus ritmes biològics. Atès que el cervell és molt sensible a les variacions climàtiques i horàries tots acusem aquests canvis, encara que de diferent manera: mentre algunes persones els assimilen amb facilitat i rapidesa, altres pateixen un procés d’adaptació més lent o difícil, que es converteix en una astènia quan es manifesta en un grau lleu i pot arribar a una depressió quan la gravetat és més gran.

Quins són els símptomes?

Tot i que per la seva simptomatologia es pugui tenir la impressió de patir una patologia, hi ha especialistes que insisteixen que l’astènia primaveral no es pot considerar una malaltia ni un síndrome, ja que els seus efectes desapareixen quan l’organisme s’ajusta als canvis estacionals. D’aquí que el seu diagnòstic no sempre sigui senzill. Els símptomes poden variar d’una persona a una altra, encara que les manifestacions més comunes són:

.- Fatiga muscular (cansament amb esforços mínims).
.- Fatiga intel.lectual (dificultat per concentrar-se, pèrdua de memòria, lentitud mental).
.- Disminució de la vitalitat sense manifestacions de depressió.
.- Estat apàtic i melancòlic.
.- Malestar general (dolors musculars, cervicals, cefalees …).
.- Alteracions lleus en el somni i / o somnolència.
.- Pèrdua de la libido o desig sexual.
.- Sensació d’esgotament en aixecar-se al matí.
.- Marejos, nàusees, malestar estomacal.
.- Canvis d’humor, irritabilitat, apatia i tristesa sense motiu aparent.
.- Dificultat per a la concentració i sensació de fer un esforç enorme per dur a terme activitats que normalment no ho requereixen.
.- Picors aleatoris.
.- Pèrdua de cabell.

Astenia 03

Quina incidència té? Afecta igual a homes i a dones?

Alguns estudis parlen que afecta una de cada deu persones. No obstant això, no és fàcil determinar la seva incidència per lo genèric de la seva simptomatologia: qui la pateix no sempre va al naturòpata i, de vegades, aquest tampoc la diagnostica com tal. Es presenta principalment entre els 20 i els 50 anys i afecta especialment dones que moltes vegades reben equivocadament el diagnòstic de depressió o anèmia. Hi ha, però, especialistes que asseguren que afecta per igual a homes i dones de qualsevol edat. Hi ha persones amb una major sensibilitat biològica o més predisposició, per exemple, les persones que pateixen estrès, tenen un problema emocional o psicològic previ, pateixen un desequilibri hormonal, porten una dieta deficitària o, fins i tot, treballen a torns. Altres estudis han detectat que els nens també són proclius a sentir aquest tipus d’esgotament.

Com s’ha d’afrontar l’astènia primaveral?

Si una persona pateix alguns dels símptomes, podrà combatre aquest trastorn fent reajustaments en la seva rutina diària, com:

1.- Disminuir el ritme de treball i descansar més. Es poden realitzar descansos de cinc minuts cada hora per practicar tècniques de relaxació i respiració.

2.- Augmentar el temps d’oci. El contacte amb la natura i prendre el sol és reparador, redueix els símptomes de cansament.

3.- Anar a dormir sempre a la mateixa hora. Prendre una infusió relaxant i al llit, res de pensar en solucionar problemes. És el que s’anomena “Higiene del son”.

4.- Suprimir el consum de substàncies excitants, com el cafè, el te negre (es pot prendre te verd, roiboos, o et blanc), els refrescos amb cafeïna o el tabac.

5.- Portar una dieta saludable i equilibrada, augmentant el consum de fruites i verdures. Prendre aliments que ajudin al fetge -que és l’òrgan més afectat a la primavera-, a suportar els excessos de l’hivern: porros, carxofes, endívies … i intentar fer els àpats sempre a les mateixes hores.

6.- Beure almenys dos litres de líquid al dia, en forma d’infusions, sucs i aigua.

7.- Practicar exercici físic moderat, millor a l’aire lliure.

8.- Utilitzar tècniques de relaxació i respiració: tai-txi, el ioga, manualitats. Els massatges tipus tui-na (massatge terapèutic xinès), reflexoteràpia (massatges als peus) o auriculoteràpia (activar els punts reflexos a l’orella) també ajuden.

9.- Emprar remeis naturals alleuja els símptomes: flors de Bach, oligoelements (per l’astènia són molt útils coure, fòsfor, ferro i manganès), suplements de vitamines del grup B (presents en el llevat de cervesa …)

Si els símptomes persisteixen més enllà d’un mes, s’ha d’anar al naturòpata.

Pot l’astènia primaveral fer-se crònica?

L’astènia primaveral és un trastorn passatger, els símptomes solen desaparèixer entre les dues i tres setmanes. Si supera els sis mesos estem davant d’una astènia crònica. Si no es troba la causa específica d’aquesta debilitat i no millora amb repòs, podem trobar-nos davant la síndrome de fatiga crònica, una afecció de causa desconeguda que cada vegada afecta a un major nombre de persones, en un 80% dels casos dones. Als qui la pateixen, en moltes ocasions, se’ls diagnostica depressió o anèmia, quan en realitat estan emmascarant un problema més seriós i difícil de prevenir.

Qüestió de llum

L’hipotàlem, regió de l’encèfal situada a la base cerebral, rep impulsos nerviosos de la retina i estimula la glàndula pineal, una estructura que regula la secreció hormonal i de neurotransmissors segons la intensitat lluminosa que rep. Els neurotransmissors són substàncies implicades en el to anímic i la vitalitat de les persones (per exemple, la melatonina cerebral actua per iniciar els processos de son i vigília, la serotonina afavoreix la vitalitat i l’alegria). Quan els nivells hormonals o de neurotransmissors no són els adequats, l’individu se sent cansat, fins i tot trist. Això és el que en part succeeix amb l’astènia primaveral.

Astenia 04

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web