Perquè els aliments ens aportin energia i millorin la salut, és necessari deslligar l’acte de menjar de qualsevol carència afectiva o inquietud emocional.

Concentrar-se en l´acte de menjar en sí, a vegades no resulta fàcil, perquè des de nens ens han habituat a associar els aliments amb emocions, que tenen ben poc a veure amb les seves qualitats dietètiques o gastronòmiques.

Molts dels nostres records, bons o dolents, estan íntimament lligats amb el menjar: sabors oblidats que un dia redescobrim amb sorpresa, aliments als que ens resistíem amb tenacitat i que ara som capaços d´apreciar, menjars memorables que van coincidir amb el algun moment especial …… Però més enllà d´aquestes fites, l´alimentació es compon en gran mesura de rutina, i en això cada persona té uns patrons propis.

Vincle afectiu:

La psicòloga Maria Selva Basualdo, habituada a treballar amb persones que pateixen trastorns alimentaris, assenyala que la forma de menjar es gesta durant la més tendre infància.
El nadó reb les seves primeres impressions del món, mentre succiona la llet de la seva mare o de un biberó.
La seguretat i el contacte íntim que experimenta, són el major vincle am la seva vida a la placenta.
Descobreix també que la llet calma la seva ansietat i li proporciona benestar, i així comença a instaurar un acte reflex: menjar per superar una emoció. El xumet complirà una funció similar al calmar-li el plor.
Amb el temps, els adults li oferiran una galeta per consolar-lo el dia que es faci mal, i li prometran llaminadures si es porta bé.

Boca i sistema nerviós:

En aquest procés d’associació del menjar a les emocions externes, la boca desenvolupa un paper  fonamental. És un òrgan molt lligat als sentiments: per ella expressem els nostres afectes i, a la vegada, és la via per la que entren els aliments al cos. La connexió d´aquest òrgan amb el sistema nerviós és evident.
Si a mesura que el nen creix no s’orienta correctament aquesta relació entre menjar i amor, es corre el risc de que acabi utilitzant l´aliment com compensació de la falta d’efecte, per calmar altres emocions que li produeixen estrès o per manifestar la seva rebel·lia, per exemple obstinant-se en rebutjar aliments que els seus pares valoren de manera especial.
En una societat on, “sobren els aliments però escassegen els afectes” , el menjar moltes vegades serveix per a omplir el buit que provoquen les relacions socials.

El paper de la serotonina:

En el nostre país el pa i l´arròs (integrals) són dos aliments bàsics que poden contribuir de manera fisiològica a calmar l´ansietat, perquè a més de ser sadolladors (que atipen) produeixen un efecte relaxant.
Les situacions d´estrès generen una gana que no és física sinó psíquica i que respon a la necessitat de consol i benestar. Actualment això s´atribueix a que l´estrès redueix les reserves de serotonina,<< un neurotransmissor vinculat estretament amb les sensacions de  placidesa, ben estar emocional i sacietat>>. La carència de serotonina genera una inquietud que porta a menjar amb excés i no és sempre fàcil de dominar.
No tots els aliments permeten aplacar aquesta gana. Solament els hidrats de carboni complexes  (pasta, arròs, pa, cereals), preferentment integrals, afavoreixen la producció de serotonina de manera eficaç i duradora.
Les fruites són els únics aliments rics en carbohidrats que no alleugen l´estrès, ja que no disparen la secreció de serotonina. Per això la gana psicològica persisteix després d´haver menjat fruita.

Els dolços no ajuden:

Els hidrats de carbó simples (energia ràpida), estimulen sobre tot la secreció d´insulina per el pàncrees, lo que augmenta els nivells de glucèmia i proporciona una sensació de benestar. Recórrer als dolços (hidrats de carbó refinats) per alleugerir la barreja de gana i ansietat és inadequat, ja que si bé la glucosa estimula una secreció extra d´insulina que proporciona satisfacció, el nivell de sucre torna a baixar de pressa fins situar-se per sota de lo recomanable. Amb això s´entra en un cercla viciós: l´organisme torna a demanar dolços per pujar la glucosa perquè realment ho necessita i així sense parar.
Per superar aquests estats d’hipoglucèmia lo aconsellable seria prendre hidrats de carboni integrals de manera continuada. Per exemple fer una mono-dieta d´uns cinc dies a base d´arròs integral, per estabilitzar la funció del pàncrees i superar la <<addicció>> als dolços.

Vitamines i minerals molt importants:

Al refinar els aliments (farina, pa, pasta, sucre, arròs, etc. <<blanc>> “no integral”), la indústria els priva d’algunes vitamines i minerals, molts d’ells crucials per el sistema nerviós. Així aquests dèficits en poden portar a situacions de: indigestibilitat per falta de  vitamina B1, irritabilitat i desànim per falta de B6, la falta de B9 (àcid fòlic) s´associa estretament amb la depressió, els alts i baixos emocionals per manca de B3, la carència de zenc amb baixa tolerància a l´estrès, el dèficit de crom es tradueix en una sensació d’ansietat que pot portar a l´ingesta compulsiva de dolços per augmentar la secreció d’insulina, la falta de magnesi es tradueix en irritabilitat i inquietud i la falta de iode  s´associa a la fatiga i l´apatia. Amb dèficits mengem més per pal·liar-los, sense resultat.
Les persones que adopten règims biològics i integrals solen quedar sorpreses per la sensació de serenitat i d´estar centrades que els hi proporcionen.

Test per avaluar l´actitud davant el menjar:

És qüestió de contestar, si o no, a les següents preguntes:

1.- ¿Tens tendència a menjar de més quan no pots controlar una situació?
2.- Si et sents baix d’ànims, ¿un tros de xocolata o unes galetes t´alleujaren momentàniament?
3.- ¿Menges alguna vegada per avorriment?
4.- ¿T’aixeques alguna vegada a les nits per menjar? (Un apunt al respecte: cada vegada hi han més persones que ho fan, per això aquest trastorn alimentari s´està transformant en un problema de salut a nivell social).
5.- ¿Tens tendència a menjar més en alguna d´aquestes situacions: els diumenges per la tarde, els dies tristos i foscos, quan estas sol i sents la necessitat d’evadir-te o compartir …….. ?
6.- ¿Ets sents malament després d’haver menjat en excés o intentes compensar-ho no sopant?
7.- ¿Menges amb ansietat o més del compte quan ets sens cansat, per exemple després d’una jornada de treball sedentari i intens?

Si es contesta afirmativament a més de dos preguntes estàs entre la majoria, doncs és molt rara la persona que mai hagi cedit a la necessitat impulsiva o emocional de menjar.
Si es contesta afirmativament a més de quatre preguntes, és signe inequívoc de que intentes calmar la teva ansietat, la falta de estima o autoestima menjant més del compte. Has d´intentar corregir sens falta aquest hàbit,  ja que pot ser perjudicial per la teva salut, encara que no ho percebis.

El plaer de menjar:

Quan una persona està estressada o té sensació de carències d´efecte i per tant angoixa, segrega més adrenalina del normal que pot danyar el seu estómac, o menys serotonina lo que farà que es senti decaiguda. D´aquesta manera es pot començar a establir un vincle emocional, íntim i intens amb el menjar, utilitzant-lo com substitut o font de plaer per pal·liar momentàniament les situacions anteriors.
En aquest cas, el menjar, ha de passar de ser el problema a ser la solució. (De fet la solució real està en identificar i incidir en el problema que provoca els desequilibris emocionals). Ben administrats els aliments aplaquen la gana física, nodreixen el cos, milloren la salut i calmen la gana emocional. Aprendre a deslligar l´actitud en vers el menjar de qualsevol carència efectiva, fa que la persona es senti serena, agraïda de poder obtenir plaer del sabor dels aliments i del do que això representa.
Si som conscients de que tot el que mengem és una font d’energia, que entra en el organisme i pot influir en la consciència, cap aliment ens podrà resultar indiferent.