27
Tractament natural per l’escoliosi.
Tema: SalutL’escoliosi és coneguda com la desviació lateral de la columna en forma de ‘S’. La forma de S és pel fet que la columna busca una manera de compensació d’acord a la seva funció, en relació al seu eix (que va del atles al còccix), és a dir que, si bé la corba escoliòtica principal pogués ser dorsal, per compensar i mantenir un equilibri a la columna, la mateixa naturalesa per disposició de la gravetat (la caiguda lliure dels cossos) i la funció fisiològica del raquis, de mantenir dret el cos, pronunciarà una segona corba en la regió lumbar.
Les escoliosi poden ser acompanyades per:
.- Rotació vertebral, on les vèrtebres es giren sobre si mateixes a la vegada que es corba la columna lateralment (roto-escoliosi).
.- Curvatura convexa posterior dorsal (cifosi). Comunament anomenada “gepa”.
I també poden ser de tipus:
.- Congènit.
.- Postural.
Els casos d’escoliosi de tipus postural són molt més fàcils d’atendre que els congènits, per raó que la falca vertebral és menys accentuada. Les escoliosi congènites, deformen el cos vertebral forçant-lo a adoptar una forma de falca amb el tall cap al costat corbat.
Els tractaments manuals per corregir l’escoliosi postural inclouen (des del punt d’acció de la quirofísica):
.- Hidroteràpia de raig, contrastos de temperatura amb foments, compreses i cataplasmes.
.- Desinflamació amb fang enzimàtic.
.- Descontracturació muscular amb digito-pressió i massatge.
.- Suport de ventoses i / o ultrasons.
.- Manipulació quiropràctica.
.- Exercicis correctors i rehabilitants.
.- Faixes ortopèdiques (dorsolumbar, lumbosacra o generals de columna).
En el cas de l’escoliosi congènita, el comú és intervenció quirúrgica. Cal destacar la importància de la rehabilitació post operatòria i sobretot de la qualitat humana i tècnica del cirurgià ortopèdic.
Des del punt de vista de la disciplina quirofísica, una columna escoliòtica, a més de contractures musculars, comporta inflamacions que cal disminuir. Per a la correcció de l’escoliosi, un cop determinat el tipus (congènit o postural) i amb suport dels Rx, procedirem amb un protocol que pot anar des d’una hidroteràpia amb aigua calenta a tolerància del pacient sobre la zona afectada fins a la prescripció de faixes ortopèdiques.
Vegem-ho per passos:
1a.- Hidroteràpia
Excel·lent seria l’aplicació de raigs a pressió per estimular la zona. 15 minuts d’aigua calenta a pressió per acabar amb un raig d’aigua freda i assecatge de la zona. Això amb la intenció de tornar a la temperatura normal el cos del pacient, al mateix temps que la inflamació va cedint pel contrast, que per una part estova el teixit muscular i els elements de la inflamació es dissolen, i de l’altra, amb el contrast, la vasoconstricció encapsula de nou els elements de la inflamació ja disminuïts i no permet que es tornin a reunir, ja que molts s’han filtrat pels vasos limfàtics per ser rebutjats per l’orina, suor o excrements fecals.
Una altra alternativa és la utilització de foments (amb aigua calenta) per 3 minuts, en contrast amb compreses (aigua freda), un minut. Sis vegades es repeteix el contrast 3-1, acabant sempre amb l’aigua freda.
1b.- Fang enzimàtic
Com la nostra intenció principal és desinflamar, ens podem ajudar del fang preparat especialment per a això. Hi ha terres amb propietats específiques, que van des de desinfectants, densinflamants, estimulants o constrictores. Per al nostre cas el fang vermell, argila, fang del mar negre o cendres de volcà, són poderosos auxiliars contra la inflamació perquè contenen sals i altres minerals com el magnesi. Les sals sense processar (sal gruixuda de mar) són desinflamatoris naturals per a casos dermatològics, gàstrics o musculars, aplicant-se sempre en aigua calenta i de manera externa, No ingerint-la. El fang enzimàtic és una barreja de fang amb vinagre i sals, a més d’olis essencials afruitats. El fang del mar negre ajuda perquè les sals d’aquest mar són tan penetrants que desinflamen als 5 min. d’aplicació.
El fang es col·loca sobre la zona a tractar per un període de 30 min. Podent-lo deixar fins a 1 hora. Es retira netejant-se l’àrea i es segueix amb el següent pas.
2.- Descontracturació muscular i massatge de correcció escoliòtica
S’inicia amb un massatge de moviments llargs sobre l’esquena amb el pacient en decúbit ventral (cap per avall). En els llocs de contractura muscular localitzada (en forma de “boletes”), es fa massatge en forma focalitzada amb moviments circulars. Hi ha una sèrie de punts específics per a la digito-pressió que poc tenen a veure amb l’acupuntura (hi ha alguns que tenen relació), però sí amb àrees musculars sensibles que en ser pressionats de manera gradualment profunda, relaxen jocs musculars (trapezi, erectors de l’espina , quadrat lumbar, inter-espinals). En el nostre cas, aplicarem després del massatge de moviments llargs i focalitzats per escalfament, les digito-pressions pròpies als músculs suboccipitals, erectors de l’espina, trapezi, inter-espinosos i, si s’escau, al quadrat lumbar.
Immediatament després, farem un massatge de correcció a les curvatures. Sempre partint de la curvatura escoliòtica principal en direcció oposada a aquesta corba, a la banda “plana”, no el voluminós de l’esquena, i sempre empenyent el múscul, no la vèrtebra. L’empenta es fa a pressió forta, prenent el múscul erector de l’espina immediat a l’apòfisi espinosa de la regió còncava de l’escoliosi, per estendre’ns en un massatge profund d’arrossegament en direcció costal.
Seguirem amb la curvatura compensatòria, procedint de la mateixa manera.
3.- Suport de ventoses
Per a més d’un dels especialistes en columna, qui utilitza mitjans de succió per aire o calor és un retrògrada, xarlatà, ignorant primitiu o salvatge, però sabent utilitzar aquest mitjà alternatiu es poden realitzar grans actes terapèutics. Les ventoses s’apliquen fent-les córrer partint de les àrees musculars còncaves a l’escoliosi cap als costats. Realment ajuden de manera important, recordem als terapeutes tradicionals japonesos i als nadius americans.
4.- Manipulació quiropràctica
Un cop fet tot el tractament per desinflamar, relaxar i descontracturar correctament, passem a la correcció quiropràctica, manipulació òssia o ajust vertebral. Aquest es realitza amb molta cura en l’ordre que el quiropràctic o quirofísic vegi convenient. Els moviments s’han d’efectuar sempre en les exhalacions del pacient. Aquestes són les traccions o pressions mínimes que es donin incloure:
.- Tracció cervical amb intenció d’impacte general a la columna:
Amb el pacient en decúbit dorsal (cap per amunt), es posa una tovallola per la nuca (del pacient), de manera que al tancar-la, pugui pressionar i sostenir el cap i executar la tracció en una sèrie de tres moviment; dos dels quals són molt suaus i el tercer amb força, de manera que el pacient senti una estrebada còmode, però ferma des de les cervicals fins al punt de la escoliosi principal. De vegades s’arriba fins a la curvatura compensatòria.
.- Extensió suau, però ferma, des dels braços i cames amb intenció d’obertura dels espais inter-vertebrals.
En decúbit dorsal, el pacient és pres per una persona per els canells, mentre una altra el sosté pels turmells. Qui el pren de les mans comença a estirar a poc a poc i el manté així per uns segons (7-8), acabant amb un suau estrebada cap a si.
.- Pressió als costats de la columna amb les dues mans per a la correcció escoliòtica.
El terapeuta es posa a un costat del pacient. El pacient es troba en decúbit ventral (cap per avall). El terapeuta acomoda una mà a un costat de la columna del pacient, l’altra trobant-se amb la primera, a l’altre costat de la columna. D’aquesta manera, en cada exhalació del pacient es fa pressió, obligant a les vèrtebres a acomodar-se a poc a poc al seu lloc. El quiropràctic inicia des de la part alta de l’esquena (7 ° ma cervical) fins al final de la columna dorsal. Després repeteix el moviment en sentit oposat des de la 12è va dorsal fins a la 7 ° ma cervical).
.- Obertura d’espais inter-vertebrals i extensió dels músculs erectors de l’espina i inter-vertebrals.
Aquest moviment és en extrem delicat i consisteix en doblegar la columna cap a davant, per pressionar després amb les mans del terapeuta (darrera del pacient) sobre les vèrtebres lesionades, de manera que s’obren els espais articulars al mateix temps que s’estiren els músculs afectats i que afecten l’escoliosi. aquest moviment es realitza amb el pacient en decúbit dorsal (boca amunt).
5.- Exercicis correctors i rehabilitants
Els exercicis i moviments correctors inclouen des del tractar de caminar els més dret possible, seure igualment recte (higiene de columna), evitar treballar ajupit, fins penjar d’algun suport ferm per sobre dels braços estirats i deixar caure el cos, hi ha maneres de penjar-se dels turmells de manera que la columna cau lliurement. Són importants les abdominals i aixecaments de columna. Aquest últim es realitza cap per avall, amb les mans a la cintura o al clatell per elevar l’espina dorsal (baixa i suau).
Un exercici molt bo és:
1. Dempeus s’aixeca el colze d’un braç fins a l’altura del cap, la mà del mateix queda doblegada enrere del clatell
2. Amb la mà de l’altre braç es pren el colze per darrere del cap i es tracciona.
3. Gira el maluc cap a davant en el sentit de la mà que tiba i es manté aquí tres segons.
4. Es relaxa.
5. Continua amb l’altre braç.
6.- Faixes ortopèdics (dorsolumbars, lumbosacra o generals de columna).
Per mantenir la columna recta és important ajudar-se amb les faixes. Les dorsolumbars amb varetes laterals ajuden a mantenir la columna amb curvatura dorsal i lumbar, encara que són molt incòmodes. Hi ha faixes de correcció postural que auxilien a mantenir el cos dret amb les curvatures naturals d’una la columna sana.
En els processos de recuperació post operatoris de columna, les faixes són indispensables per a una ràpida recuperació. Tot i que cal advertir sobre el temperament del pacient, que es torna una mica més irritable, perquè recordem que pateix de pressió a la base del sistema nerviós.
El nombre de sessions varia d’acord a cada pacient, trobant millora variable d’acord a la constitució d’aquest.