Què és un limfedema? Per donar una idea senzilla del que és això, cal parlar del sistema limfàtic, el qual està constituït per una xarxa de teixits, òrgans i vasos de parets molt més primes que la de les venes. Aquests conductes contenen limfòcits (glòbuls blancs) que participen en el combat de malalties i infeccions. Músculs i vàlvules dins d’aquestes parets primes properes a la superfície de la pell ajuden a recollir fluids i proteïnes dels teixits de tot el cos a través d’un líquid incolor anomenat limfa, que els diposita en el torrent sanguini.

La limfa és transportada lentament a través de vasos limfàtics, i en el seu recorregut travessa petites estructures en forma de fesol a les quals se’ls anomena ganglis limfàtics. Els ganglis limfàtics filtren les substàncies tòxiques o nocives del cos i activen el sistema immunològic (de defensa) del cos. Quan hi ha proteïnes o altres compostos grans que no poden ser transportats, s’adhereixen a les parets de les venes podent arribar a acumular-se, i al cap d’un temps formar grumolls (edemes), i com a conseqüència un bloqueig en el sistema limfàtic. Quan això succeeix, la limfa es va acumulant en el teixit gras (adipós) que es troba sota de la pell (dermis), donant origen als anomenats limfedemes, problema que, quan afecta les extremitats inferiors, els peus, turmells i cames es solen inflar.

Això sol succeir sobretot en l’embaràs quan hi ha excés de pes, per mal funcionament del sistema limfàtic, durant el període menstrual, per romandre molt de temps de peu o quan hi ha clima calorós. Afecta principalment a les dones i els símptomes, a més de la inflor, és l’elevada temperatura en aquesta zona, i una sensibilitat més gran.

Hi ha diversos tipus de limfedemes:

.- Els primaris, que poden aparèixer en qualsevol etapa de la vida, en aquesta categoria s’ubiquen aquells provocats per l’obstrucció de la limfa que es presenta en l’adolescència a causa dels desajustos hormonals que el cos experimenta en aquesta etapa de la vida, i que solen desaparèixer quan l’organisme s’estabilitza.

.- Els limfedemes secundaris són conseqüència d’un bloqueig o interrupció en el sistema limfàtic, el qual normalment es dóna en els engonals i i també a les aixelles, i pot ser deguda a infecció, atrofia, càncer o teixits cicatritzats com a conseqüència d’intervenció quirúrgica, (en les extremitats superiors sol passar en dones a qui se’ls s’extirpa un pit per causa d’un tumor), radioteràpia, etc.

.- Els limfedemes terciaris ocorren sovint després d’una picada d’insecte o una lesió o cremada lleu, la zona afectada sol mostrar inflada, sensible al tacte i molt calenta. En aquest cas s’aconsella l’elevació del membre i l’administració d’alguna teràpia o remei per a la seva millora.

El desenvolupament de limfedemes es pot deure a diverses causes, una entre les quals es troben:

.- La cel·lulitis i els sobrepès: aquesta afecció es caracteritza per la formació de grumolls i dipòsits grans i irregulars de greix en zones com les cuixes, el maluc i les natges. La cel·lulitis és conseqüència de que les venes ubicades en aquestes regions perden tonicitat i elasticitat, el que fa que la sang no circuli fluidament i que les cèl·lules no siguin nodrides com haurien de ser-ho. Quan l’acumulació de greix s’excedeix o és anormal, destrueix el col·lagen i l’elastina (elements que ajuden a mantenir la pell suau i ferma), i és això el que provoca la flacciditat. Si això no es corregeix el problema empitjora amb els anys, principalment si es porta vida sedentària, una dieta deficient, baixa en fibra i alta en greixos saturats.

.- L’atrofia del sistema limfàtic per causes genètiques hereditàries.

.- Una altra de les causes que provoquen els limfedemes és la radioteràpia que s’utilitza per combatre el càncer en certes regions, la qual pot afectar considerablement els ganglis limfàtics de zones veïnes a la zona afectada.

Prevenir els limfedemes:

.- Moure’s: l’activitat física manté actiu i saludable el sistema circulatori, i d’aquesta manera es fa més fluid el desplaçament de la limfa.

.- Evitar la cel·lulitis: detectar la cel·lulitis abans que aparegui és el millor remei per combatre-la. Si sents dolor o pesadesa a les extremitats, si hi ha enrogiment, pèrdua de força o inflor a peus i mans, cal tractar d’esforçar-se en portar una dieta baixa o nul·la en greixos saturats, evitar a tota costa fregits, embotits, llet de vaca i els seus derivats. Cal iniciar immediatament una rutina d’exercici com córrer, nedar o ballar, a més que es beneficiós acostumar-se a estar en alguna taula inclinada per almenys 20 minuts al dia, de manera que la contra gravetat permeti als vasos una circulació més fluïda i vigorosa.

.- Evitar l’excés de pes: cal portar una dieta molt baixa en proteïnes animals i eliminar el sucre blanc. D’altra banda, s’ha d’augmentar el consum de fibra, aigua pura i vegetals frescos.

.- Per controlar les molèsties i prevenir els limfedemes, es recomana a més el massatge limfàtic, el qual ha de ser aplicat per fisioterapeutes especialitzats, per tal d’aconseguir drenar els conductes limfàtics de la pell.