Aquests dies he estat escoltant molt. Moltíssim. M’encanta conèixer cares noves, escoltar les seves històries de transformació, compartir llàgrimes i somriures i això la consulta m’ho proporciona.

És un treball gratificant. Però no és un treball còmode; i per això m’agrada tant.

Estem composats de dues facetes: l’espiritual i la física. L’espiritual és la meva ànima. La física és el meu cos, el meu ego, el meu intel·lecte i tot el que ve amb aquest. Ambdues no poden compartir el poder. En qualsevol moment donat, una d’elles està a càrrec de l’altre. En qualsevol moment donat, una d’elles està sent alimentada.

Quan estic incòmode, fora de la meva zona de confort, la meva ànima es complau. S’acosta més a la seva font. S’acosta més al seu propòsit.

La incomoditat ve en moltes formes: humiliació, dolor, confusió. Bàsicament, sempre que estic anant -proactiva o reactivament- en contra de la meva naturalesa, que és buscar la comoditat.

Dintre d’aquesta veritat espiritual es troba un gran secret per a obtenir més control sobre les nostres vides. La incomoditat és inevitable. Però quan la iniciem, quan la busquem, ho fem sota els nostres propis termes, i al triar-la ens connectem amb una Llum molt més gran que si la incomoditat simplement ens toca.

Així que aquesta setmana et repto a que et reptis a tu mateix/a. Sigues honest/a i elabora una llista del que és incòmode per a tu. Totes les coses que et fan vergonya, que eludeixes, que et fan posar vermell.

I persegueix aquestes coses. Admet les teves falles. Fes de voluntari una hora més. Respon aquesta trucada que desitjaries que es desviés directament a la teva bústia de veu. Fins i tot resisteix l’impuls de prendre’t la pastilla quan apareix el mal de cap… encara que sigui per uns minuts més.

Com més et trobis fora de la teva zona de confort, més t’alliberaràs de les limitacions del món físic.