L’Esclerosi Múltiple (EM) és una malaltia que es caracteritza per la presència de lesions desmielinitzants disseminades per tot el sistema nerviós central; existeixen diverses formes de manifestació i la intensitat és variable segons els casos.

Estadísticament, l’EM és una malaltia que té més presència epidemiològica a Amèrica del Nord i Europa, i significativament menor a Àsia, Àfrica i Sud-amèrica, sorprenentment, afecta més a les persones econòmicament benestants.

L’esclerosi múltiple (EM i MS, en les seves inicials angleses i alemanyes, respectivament; EM en català) és una malaltia en què el sistema immunitari propi actua contra la mielina, una substància de la coberta de les fibres nervioses. En l’esclerosi múltiple és el mateix organisme qui emprèn un atac immunològic contra si mateix que danya la mielina, una substància que recobreix les fibres nervioses. En conseqüència, l’habilitat dels nervis per conduir les ordres del cervell es veu interrompuda. Aquests errors del sistema immunològic s’atribueixen a una predisposició genètica en combinació amb factors ambientals com són les infeccions per virus i, concretament, el virus Epstein-Barr (EBV). El sistema nerviós central pot anar perdent la seva funció a diferents parts del cos. Així doncs, és una malaltia neurodegenerativa, crònica i no contagiosa. Encara no existeix cura. Pot tenir causes genètiques però actualment les causes exactes encara són desconegudes.

Tot i que encara no es coneix amb certesa quina és la funció de la capa de mielina (una capa formada per una làmina de proteïnes entre dues làmines de lípids) que envolta la axons (alguns investigadors sostenen que actua com un semiconductor) se sap que al menys té tres funcions importants: suport de la fibra nerviosa, embolcall de protecció i d’aïllament i funció nutrient. Qualsevol factor que alteri o destrueixi la capa de mielina provoca una pèrdua de funcionalitat de seriosa a molt greu de la fibra nerviosa que envolta

Símptomes:

Els símptomes que caracteritzen aquesta malaltia són: debilitat o cansament anormal, alteracions visuals -visió doble o moviments incontrolats dels ulls-, problemes de parla -parlar depresa i de forma confusa-,tremolors, atàxia -disminució de la capacitat de coordinar els moviments musculars voluntaris: l’atàxia causa moviments irregulars, insegurs y espasmòdics-, alteracions emocionals, deteriorament cognitiu, incontinència urinària, sordesa, paràlisi parcial o total en una part del cos.

L’evolució de la malaltia es dóna per brots o crisi i remissions, també pot avançar progressivament sense distingir clarament les fases d’agudització de la malaltia amb aquelles de remissió. Un cop fet el diagnòstic, el pacient mitjà té una expectativa de vida limitada a uns 25-30 anys.

L ‘Alternativa Natural

Lamentablement, el malalt tipus segueix inevitablement aquest penós curs degeneratiu, sense remei per el seu sofriment, simplement per manca de obtenir resultats eficaços amb la medicina al·lopàtica. Comparativament amb el trist curs degeneratiu que segueixen la majoria dels pacients, les poques persones que he conegut i han seguit programes d’ajuda naturals han detingut l’avanç de la malaltia en la majoria dels casos i han aconseguit revertir moltes de les seqüeles que implica el procés.

.- La importància d’una bona alimentació

El Dr Roy Swank que va fer un treball de seguiment durant diverses dècades a un important grup de malalts d’EM estudiant l’evolució de la malaltia en comparació amb els hàbits alimentaris. Va descobrir que aquelles persones que seguien una alimentació molt baixa en greixos saturats d’origen animal, tenien una major supervivència.

D’acord amb aquest treball, una persona amb EM hauria d’eliminar o limitar a nivells molt mínims les carns vermelles i tots els seus derivats, així com els ous i els lactis. El consum d’olis vegetals de primera premsada en fred, els cereals integrals, les llegums, els fruits secs, el peix, les verdures i les fruites, amb sentit comú i ben equilibrats, constitueixen la millor opció per aspirar a detenir l’avanç d’aquesta malaltia.

.- L’Estrès i les Infeccions

Epidemiològicament, els brots solen donar-se amb major freqüència després d’un episodi d’estrès o una infecció.

En el primer cas, la pràctica de meditació o ioga són les millors opcions per dotar l’individu d’eines d’autocontrol psíquic i que li permetin comptar amb recursos emocionals per enfrontar la seva condició. Algunes formes de psicoteràpia, com la Programació Neurolingüística, són molt útils per a generar una visió pragmàtica de la vida i desenvolupar estratègies que ens facilitin la reinserció plena en la societat, encara que sigui amb algunes limitacions.

Pel que fa a les infeccions, la prevenció és el camí més adequat, evitar grips, refredats, etc., és relativament accessible si ens aprofitem correctament de la Medicina Natural. El pròpolis, l’equinàcea o l’all -entre altres-, presos de manera permanent -l’equinàcea s’ha de prendre fent parades de tant en tant- són eficaços per a aquest propòsit, en cas d’agafar una infecció, és fonamental augmentar les dosis habituals amb el consell d’un naturòpata.

.- Regular la immunitat

Ja que la EM és una malaltia de tipus autoimmune, és a dir que les nostres pròpies defenses en lloc de ser eficients en la neutralització de virus, bacteris, fongs o substàncies tòxiques, agredeixen els nostres propis teixits, en aquest cas, el teixit afectat és el sistema nerviós.

Per pal·liar aquesta situació, la alopatia -medicina convencional-, quan cursa un brot, recorre als corticoides, substàncies que suprimeixen el fenomen inflamatori i deprimeixen el sistema immune; aquesta immunosupressió, al mateix temps  predisposa a noves infeccions que poden ser causa de nous brots i de mortalitat en afectats. Les substàncies abans esmentades -all, pròpolis, equinàcea-, a més de ser immunoestimulants, actuen com immunoreguladors. En qualsevol cas, els millors complements nutricionals per a aquesta finalitat són l’Oli d’Onagra (Omega 6) i el Oli de peix (Omega 3); ambdós olis han de ser ingerits en forma contínua i en quantitats apreciables.

Altres elements naturals que potencien aquests resultats i la possibilitat de èxit, són el fruit del noni, l’Aloe Vera, el Cartílag de Tauró, o el MSM (Metilsulfonilmetano).

.- Altres Recursos

Els antioxidants (Vitamines C, E, Betacarotè, els minerals seleni, zinc, Magnesi, el coenzim Q10, la cúrcuma) són una valuosíssima ajuda addicional, el Ginkgo Biloba i la Lecitina de Soja són tònics i regeneradors del sistema nerviós, els resultats també es poden apreciar en la resposta favorable del pacient.

Un recurs molt important

Tot producte que actuï reconstruint la capa de mielina o almenys aturi el seu deteriorament contribuirà a detenir l’avanç de l’Esclerosi Múltiple.

La Cabellera de Lleó (Hericium Erinaceus) actua de quatre maneres diferents contra l’Esclerosi Múltiple:

1. D’una banda ataca la malaltia d’arrel, ja que el seu efecte com regeneradora de la mucosa gàstrica i intestinal permet, d’una banda que les proteïnes siguin eficientment transformades en aminoàcids lliures o pèptids curts pels enzims estomacals i d’altra banda, corregint el SIP (Síndrome de Intestí Permeable) que facilita l’entrada de pèptids no desitjables al flux sanguini, amb la consegüent reacció auto-immunitària.

2. A més, els seus betaglucans, que tenen propietats immunoreguladors, actuen justament per evitar la reacció exacerbada del sistema immune que provoca que els limfòcits ataquin la capa de mielina.

3. També les seves “erinacines” i “hericinones” tenen la propietat de reparar i reconstruir les capes de mielina danyades.

4. Finalment, les “hericinas” de tipus A, B, C, D i E indueixen a la síntesi del factor NGF que permet precisament la regeneració dels axons danyats per la falta de protecció de l’embolcall mielínica.

Els treballs de Kolotushkina EV, Moldava MG, Voronin KY i Skibo GG del Bogomoletz Institute of Physiology, National Academy of Sciences, a Kíev (Ucraïna), han demostrat que a part d’actuar com a estimulant del factor de creixement de nervis (NGF), el extracte de Cabellera de Lleó promou el creixement i neo-formació de la capa de mielina.

És curiós assenyalar que en una publicació de l’any 2004, escrita per HH Althaus, del Max-Planck Institute de Göttingen (Alemanya) (Remyelination in Multiple Sclerosis: a new role for neurotrophins?), aquest autor assenyala que la desmielinització provocada per la reacció autoimmune és la causa de l’Esclerosi Múltiple i especifica que: << … l’actual tractament que és fonamentalment immunosupressor, ha de ser complementat amb teràpies que millorin la re-mielinització, no només per restaurar la velocitat del senyal nerviosa sinó també per prevenir un dany axonal irreversible, i per a això s’haurien de estimular els oligodendròcits que encara romanen sans.» ¡I això és justament el que aconsegueix la Cabellera de Lleó!

Si us resulta interessant aquest tractament amb micologia aplicada -extractes de bolets-, dieu-m’ho o truqueu-me -608442028- doncs hi ha tot un protocol per fer-ho el millor possible, que inclou una depuració prèvia del organisme, la prescripció del tractament i posterior seguiment del procés.