Fa uns cents d’anys, vivia un kabbalista savi i solitari. No tenia tutor, ni mestre, ni company. Sabia que no podia transformar-se sense l’aportació d’una altra persona, així que els demanava constantment al seu cavall i al conductor del seu carruatge que li diguessin el que feia malament. Si ell no podia transformar-se sol, nosaltres tampoc podem.

Pensa en això: Què suposa un major desafiament per a tu: bregar amb tu mateix o amb els altres? La gent ens posa a prova i ens provoca. A través d’ells veiem els nostres assumptes. Qui et reptaria si estiguessis en una illa deserta? No pots compartir aquest camí amb un coco. Necessitem a algú amb qui interactuar.

Compartir el camí té molts altres beneficis: pregàries, orientació, noves perspectives. La investigació mèdica mostra que la persona es cura amb major rapidesa quan té a algú, encara que sigui un estrany, que prega perquè es recuperi. No és necessari dir res més.

El meu pare necessitava a la meva mare per transitar aquest camí, i no va ser fortuït que tinguessin dos fills: jo necessito al meu germà i el meu germà em necessita a mi. És el mateix per tots nosaltres: tots necessitem a algú que ens ajudi a transformar-nos.

Així que aquesta setmana recorda que aquest camí no és per fer-lo sol. Sigues conscient de a qui estàs afectant i com els estàs afectant. Si descobreixes que no tens a ningú en la teva vida amb qui compartir el teu camí envia’m un correu a <<angel@biosfera.cat>> i entre tots dos comentarem el tema.

Aquesta és una setmana perfecta per atreure un company/a espiritual a la teva vida.