Menjar per viure i no viure per menjar,

L’ésser humà s’origina, com tots els éssers vius a partir d’una cèl·lula, de la qual la meitat de components són proveïts pel pare i l’altra meitat per la mare; ha de créixer fins a arribar, al cap de diversos anys, a l’estat adult, havent multiplicat el seu volum inicial milions de vegades; ha de desenvolupar una activitat física i intel·lectual d’acord amb la seva edat i ocupació; ha de mantenir el seu pes i grandària, i reparar contínuament el seu organisme davant les múltiples agressions externes que signifiquen les malalties, els accidents, els esforços, l’embaràs, la lactància en la dona, etcètera, etcètera.

El creixement, el manteniment, l’activitat i la reparació s’assoleixen amb la incorporació de materials externs que es diuen ALIMENTS, a semblança d’una màquina, que requereix de metalls per a construir-la, de lubrificants per a mantenir-la i de combustible perquè funcioni.

Els aliments humans han variat en les distintes etapes del desenvolupament històric (carns crues de petits animals, o restes d’herbívors morts pels grans carnissers, fruits silvestres, fulles i arrels en etapes prehistòriques, fins als aliments dessecats i envasats dels nostres dies); són així mateix diferents en distints climes i països, i en un mateix lloc també varien d’acord amb les condicions socials, ambientals i econòmiques dels individus.

Com hem de menjar:

L’ésser humà podria assemblar-se a una màquina, però no ho és; no n’hi ha prou amb subministrar-li combustible com els aliments, sinó que aquests han d’estar convenientment preparats perquè li agradin, distribuïts al llarg del dia per a poder mantenir la seva activitat, i a més han d’ingerir-se en una atmosfera tranquil·la, cordial, perquè l’aparell digestiu segregui els sucs necessaris per a la transformació i assimilació dels aliments.
És un error greu menjar precipitadament, intranquil o discutir a la taula; el convenient és descansar abans i havent dinat, ja que la fatiga dificulta el bon funcionament dels òrgans de la digestió.

Varietat: Condició essencial,

L’aparell digestiu humà és apte per a digerir una gran varietat d’aliments. Cada aliment aporta només una part de les substàncies necessàries per a la vida. Per això la condició essencial d’una dieta normal és la seva varietat.
Els aliments poden substituir-se, uns per uns altres, quan continguin els mateixos principis nutritius, per exemple, la carn de vaca pot substituir-se per la d’anyell, porc, fetge, pollastre, peix, conill, formatge, llet, o ous, doncs tots ells contenen proteïnes. Les verdures fresques, així com les fruites, aporten vitamines, hidrats de carboni i sals minerals, mentre que l’oli, la mantega i els embotits subministren greixos. També les verdures i fruites han de ser variades, doncs no totes tenen les mateixes vitamines. Per exemple: el préssec, la pastanaga i la carbassa són rics en vitamina A; en canvi, en els cítrics, enciam i hortalisses de fulles verdes, predomina la vitamina C. El pa, fideus, arròs, sucre, melmelades, castanyes, etcètera, són rics en hidrats de carboni.

Què hem de menjar:

L’elecció de la qualitat i quantitat d’aliments és pròpia per a cada persona i ha d’estar d’acord amb el seu tipus físic, activitat, clima que habita, etc.
La ració alimentària és bona quan assegura el manteniment de la salut, el normal funcionament dels òrgans i de la psiques, el creixement, i, a més quan cobreix la pèrdua d’energia ocasionada pels processos vitals de cadascuna de les cèl·lules. El valor energètic de cada aliment es calcula segons el nombre de calories que proporciona per gram. S’entén per caloria una mesura de física biològica que equival a la quantitat de calor que és necessari produir per a elevar en un grau (de 14,5º a 15,5º) la temperatura d’un gram d’aigua. Així, la combustió de les proteïnes subministra 4,1 calories per gram, igual que els hidrats de carboni; en canvi, els greixos produïxen 9,3 calories per gram. S’ha calculat que, per a mantenir el seu pes, una persona adulta necessita com a mínim 1 g de proteïna de bona qualitat per quilogram de pes; per exemple, un adult que pesa 60 quilograms, necessita 60 grams de proteïnes diàries.
Com els aliments han de proporcionar l’energia suficient per al desenvolupament de les funcions orgàniques, es considera que la ració mínima per a un individu adult en repòs i en clima temperat és d’unes 2.400 calories, havent-hi d´afegir 50 calories per hora de treball lleuger, fins a 100 per a treballs moderats i unes 200 per a treballs intensos. Tot això, per descomptat, de manera equilibrada.

Aliments indispensables:

A més de proteïnes, grasses i hidrats de carboni, hi ha altres substàncies que si bé ni proporcionen energia, són absolutament indispensable per al manteniment de la salut, ja que regulen els processos vitals.
Són les vitamines: Es classifiquen en vitamines hidrosolubles, que es dissolen en aigua, com les vitamines del complex B (B1, B2, B5, B6, B12), C i P, i vitamines liposolubles, que es dissolen en greix, com les vitamines A; D; E i K.
Existeix també una sèrie de substàncies minerals que, o en grans o en petitíssimes dosis, són necessàries per a l’organisme (calci, sodi, potassi, fòsfor, sofre, magnesi, ferro, iode, coure, cobalt..).
L’ésser humà no pot fabricar aquests aliments ni tampoc emmagatzemar-ne molts d’ells; per això ha d’incorporar-los diàriament ingerint nous aliments.

Classes d’aliments:

Segons la seva naturalesa química, els aliments es classifiquen en: hidrats de carboni, grasses i proteïnes. Els hidrats de carboni són substàncies elaborades per vegetals (midó i sacarosa) o animals, com el glucogen i la glucosa. Aquesta última és la forma més simple i soluble dels hidrats de carboni i, per tant, transportable per la sang. El glucogen i la glucosa es troben en les fruites, hortalisses, sucre, dolços, farina, fideus, pa fetge, llet, etc. La seva funció és essencialment energètica, com el combustible ho és per als motors. Els greixos poden ser d’origen vegetal (olis) o animal (mantega, cansalada). Com entren en la formació de les membranes cel·lulars, la seva presència és indispensable; a més de la seva funció energètica, constituïxen la reserva per excel·lència, doncs s’acumulen en el teixit anomenat adipós. Han de desdoblegar-se en àcids grassos per a ser absorbides per la mucosa intestinal. Les proteïnes es distingeixen de les anteriors per tenir en la seva molècula nitrogen a més de carboni, oxigen i hidrogen, que constituïxen les molècules dels hidrats de carboni i grassa. Per a ser assimilades han de desdoblegar-se en aminoàcids, que són els seus components més simples.
La funció de les proteïnes és energètica, però fonamentalment, reparadora, generadora de massa corporal; és a dir, contribuïxen a la formació de les proteïnes humanes, al naixement de noves cèl·lules i formació de teixits. Per això són necessàries durant tota la vida, especialment en els períodes de creixement i situacions especials, com l’embaràs la lactància, i després d’operacions i malalties.

L’aliment de les plantes, els animals i l’home,

Els aliments són substàncies que, al ser incorporades pels éssers vius, els permeten a aquests realitzar tots els processos necessaris per al seu desenvolupament i compensar les pèrdues d’energia que els ocasionen.
Les plantes verdes tenen l’extraordinària capacitat d’elaborar els seus propis aliments partint d’elements minerals simples, dissolts en aigua, que prenen del sòl, i amb l’energia solar, en presència de clorofil·la, fabriquen substàncies orgàniques, associant, per fotosíntesi, molècules d’aigua amb anhídrid carbònic i sals nitrogenades, per a constituir hidrats de carboni, olis i proteïnes.
Però els animals i l’home estan mancats d’aquesta facultat, i llavors han de prendre de les plantes o dels animals aquestes molècules complexes ja formades.
L’home és un ésser omnívor, és a dir, que pot menjar aliments d’origen vegetal (verdures i fruites), d’origen animal (carns, llet, ous, etc.) i d’origen mineral (aigua, i sals); no obstant això, no pot assimilar-los tal com els ingereix. Necessita dividir i separar les molècules compostes, convertint-les en altres de més simples que puguin travessar les membranes de les cèl·lules i, al mateix temps, li serveixin de base per a refer molècules orgàniques més complexes.

Conclusions:

Com hem vist, la funció principal del fet de menjar és el d´alimentar-nos, o més ben dit nodrir-nos, i així poder complir amb les funcions vitals fonamentals i indispensables per desenvolupar el bon funcionament i gestió del nostre vehicle motriu en aquesta vida, que és el nostre cos.
Hem de ser conscients de que:
.- De cos solament en tenim un.
.- El cos no té recanvis originals i amb els possibles a utilitzar (trasplantaments o tecnològics), sempre anirem en precari.
.- El fet de portar una vida amb un cos sa i amb sensació de salut no te preu, i per lograr-ho l´alimentació té un paper fonamental.