La gana és el desig d’ingerir aliments i està regulat per diferents estructures situades en el cervell. Aquestes estructures o parts formen el que s’anomena centre de la gana, i els seus components són el centre de la fam i el centre de la sacietat.

La sensació de fam ve donada per la necessitat de l’ésser humà de cobrir els seus requeriments energètics. Quan el centre de la fam s’estimula, apareix la sensació de gana, però si per contra l’estímul arriba al centre de la sacietat, el desig de menjar s’atura.

Qui controla les sensacions

El nivell de sucre a la sang o glucèmia, és l’encarregat d’enviar aquests estímuls i així regular la ingestió d’aliments, per tant el baix nivell de sucre en el nostre organisme ens indueix a menjar. Un exemple d’això és la sensació de fam prèvia a l’esmorzar.

És important assenyalar que l’estómac també és un regulador de la gana, ja que quan roman per un llarg període sense rebre aliments es contrau. Quan l’estómac es contrau, el desig de menjar s’intensifica, mentre que quan hi ha aliments en el seu interior, el senyal arriba al centre de sacietat i així, deixem de menjar.

Tota la regulació de la gana es produeix en el cervell, i els diferents estímuls sensorials generen un impuls nerviós, que actuen sobre el centre de la fam apareixent o eliminant el desig de menjar. Però pot passar que certes lesions cerebrals en els nuclis de l’hipotàlem, afectin el centre de la sacietat, i així es descontrola tot el mecanisme, la persona afectada presenta ara una gana insaciable de caràcter patològic, i per contra els estímuls psicològics que actuen inhibint el centre de la fam fan que la persona caigui en una anorèxia nerviosa.

No obstant i això si no masteguem bé i mengem amb tranquil·litat, o sigui mengem ràpid i engolim, no donem temps al cos de que ens avisi de que ja estem tips. Quan el cos ens arriba a avisar ja ens hem passat el límit de llarg, estem més que tips. Per tant repeteixo: Mastegar bé, és fonamental per a controlar la sacietat.

De fet a l’hora de recomanar quantitats necessàries a nivell d’ingestes, la majoria de nutricionistes convencionals fan equilibris per quantificar calories ingerides i grams d’aliments determinats per confeccionar dietes.

Personalment treballo amb els hàbits alimentaris i no pas amb calories, el meu mètode és molt pràctic, faig fer una depuració d’un més, llavors incideixo en regular els hàbits cap a naturals i saludables, i referent a les quantitats ensenyo a menjar poc a poc mastegant bé i a esperar  i saber detectar la senyal del cos que ens avisa de que n’hi ha prou.

Altres factors que afecten la sacietat

La gana també es veu influenciada pel clima, ja que en ambients freds augmenta el desig de menjar. Això es deu al fet que mitjançant aquesta ingestió augmentada de menjar, prenem calories que ens permetran mantenir la temperatura corporal.

Un altre recurs que repetidament s’utilitza per reduir la gana és el tabac, que no cal dir que és summament perjudicial per a la salut, atesos tots els seus efectes nocius.

Cal assenyalar un cas específic com la diabetis , la sang presenta un elevat nivell de glucèmia, però aquest sucre no pot entrar a la cèl·lula, per acció de la insulina, llavors el centre de sacietat no rep la informació per aturar la ingesta d’aliments. És per aquest mecanisme que els malalts diabètics presenten molta gana, però quan la diabetis està controlada aquesta sensació de gana desapareix.

Acostumament

Deia abans que l’estómac regula la gana quan es troba buit generant una contracció i en conseqüència sensació de fam, aquest malestar es manté durant diversos dies, però passat aquest temps les molèsties desapareixen, i no es té sensació de gana.

Aquesta falta de gana es produeix perquè el nostre organisme ha començat a consumir o utilitzar les seves reserves de sucre, i quan les esgota, comença a degradar les reserves grasses (lipòlisi). Com a producte de la degradació dels greixos es produeix una substància anomenada cetona la qual suprimeix la gana. És així que la sensació de fam desapareix i es pot sobreviure cert temps sense ingerir aliments.

En moltes situacions les persones prenen medicaments per poder regular la gana. A aquests fàrmacs se’ls denomina anorexígens i exerceixen la seva acció directament sobre el centre de la sacietat, inhibint la gana. Però al mateix temps que desapareix el desig de menjar, provoquen diversos efectes secundaris ja que estimulen el sistema nerviós central, augmentant la tensió arterial i la freqüència cardíaca, fins i tot generant vòmits, nàusees, insomni, etc.

A causa de les serioses conseqüències d’aquests fàrmacs, una persona mai ha automedicar-se per aconseguir un canvi en el pes corporal. Tot medicament ha de ser prescrits per un metge.

La millor manera per regular la gana

La millor i única forma eficient de regular la gana és respectar una dieta equilibrada i fraccionada en 5 tomes diàries: esmorzar, a mig matí una col·lació, dinar, berenar i sopar. D’aquesta forma es regularà correcta i eficientment el desig de menjar, ajudarà a evitar el pica-pica d’aliments (snacks) entre hores o la ingesta excessiva en una sola ració, que tenen com a conseqüència un inevitable sobrepès o obesitat. Sempre, ha d’imperar el sentit comú.