Que el director de Discovery DSalud, José Antonio Campoy, porta anys sense tallar-se un pèl a l’hora de denunciar l’actual corrupció del sistema sanitari, és ben sabut per tots els qui el segueixen -prop de 100.000 persones cada mes només a través del web www.dsalud.com (dades oficials de Urchin Programari Corporation)- però certament en l’editorial de la revista corresponent a Febrer que acaba de sortir al carrer, s’ha superat. Així que donat el seu interès i amb permís de l’empresa editora, aquest cop ens fem ressò del mateix reproduint-lo sencer en la seguretat que molts internautes voldran difondre’l entre els seus contactes. Aquest és el text que transcrivim tal qual:

Els disbarats del Ministeri de Sanitat

En l’àmbit de la salut és igual qui governi a Espanya: al capdavant del Ministeri de Sanitat sempre es designa a algú que acaba estant al servei dels grups de poder, molt especialment el de les multinacionals farmacèutiques. Així que la possibilitat de que la societat accedeixi algun dia a metges i serveis de salut realment eficaços i curatius en lloc de pal·liatius i iatrogènics és nul·la. ¿Que això porta a la desesperació a milions de persones, ignorants de que se’ls està enganyant? No importa. ¿Que això porta a la mort només en els nostres hospitals públics a més de 400.000 persones cada any mentre són tractades d’aquesta manera, (morbiditat hospitalària espanyola segons l’Institut Nacional d’Estadística)? No importa.

¿Que els metges comencen a veure desesperats com cada any la indústria s’inventa noves malalties per així poder vendre fàrmacs específics per a elles -una autèntica burla en realitat- i en aquests moments és ja tal la quantitat de patologies existents -milers- que ni els propis metges coneixen els seus noms i els símptomes que se suposa els caracteritza sent per això incapaços d’identificar-les i, per tant, d’afrontar el problema dels seus malalts? No importa.

¿Que la indústria ha decidit, atesa la impossibilitat de curar amb els seus fàrmacs una sola de les seves inventades malalties, fer negoci al·legant que sí que pot prevenir-les comercialitzant per a elles tot tipus de vacunes que donar a les persones sanes? No importa. Que aquestes vacunes no prevenen res perquè mai una sola vacuna ha demostrat prevenir una sola malaltia? No importa.

I reptem públicament als col·legis de metges, als laboratoris i al Ministeri de Sanitat a que ens lliurin la documentació científica que prova que almenys una si ho aconsegueix. Que ens demostrin que hi ha una sola vacuna que prevé alguna malaltia. La que sigui. És més, els retem a que ens demostrin que el VIH existeix i és la causa de la SIDA. I que els tractaments oncològics oficialment aprovats i d’obligat ús en els centres públics prevenen o curen el càncer. O que una sola de les drogues utilitzades pels psiquiatres prevé o cura alguna de les inventades malalties psiquiàtriques. O que coneixen tan sols un sol fàrmac que previngui o curi alguna de les anomenades malalties cròniques i degeneratives. I ens és igual si és un fàrmac per al Parkinson, l’Alzheimer, l’atàxia cerebel·losa, l’Esclerosi Múltiple, la Fibromiàlgia, la Fatiga Crònica, la Psoriasi, el lupus eritematós, la Sensibilitat Química Múltiple o qualsevol altra de les milers de malalties avui catalogades. És més, que ens demostrin que hi ha un sol fàrmac realment eficaç que previngui o curi qualsevol de les malalties més simples: el refredat, la grip comuna, l’acne, una rinitis … No poden perquè no existeixen tals fàrmacs. Res del que hem comentat poden demostrar-ho científicament. En canvi, sí que està científicament constatada l’enorme perillositat de gairebé tots ells: incloses les vacunes amb les quals irresponsablement s’inocula als nadons i els nens.

Llavors, què està passant? Com és possible que els metges segueixin fent el joc a la màfia que dirigeix ​​un sistema sanitari tan podrit com el implantat pels qui controlen el negoci mitjançant testaferros a l’OMS, les agències internacionals de presumpte control de fàrmacs, els ministeris de Sanitat, els col·legis mèdics i les facultats de Medicina? I, sobretot, com és possible que es menteixi una i altra vegada públicament sense que a ningú li passi res? Com és possible que es faci el joc a empreses que en les últimes dècades han estat portades als tribunals en innombrables ocasions per greus delictes amb resultat de milions de víctimes -entre elles desenes de milers de morts- els dirigents no estan a la presó perquè el podrit sistema polític-judicial occidental els permet comprar amb diners la seva inpunidad?

Que el Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat donés a conèixer el mes de desembre un informe dient, per exemple, que només unes poques de les “anomenades teràpies naturals han demostrat la seva eficàcia en situacions clíniques concretes mitjançant l’aplicació de mètodes científics” és una burla. Perquè ni un sol dels fàrmacs que el ministeri ha aprovat, ha demostrat científicament prevenir o curar una sola patologia. És més, com permet el ministeri, per exemple, que hi hagi metges que diguin que els productes homeopàtics no serveixen per a res quan tenen avui la consideració de fàrmacs i la seva venda està restringida a les farmàcies? Si no serveixen per res, la seva venda és una estafa i s’hauria de processar immediatament a qui els fabriquen, els comercialitzen i els distribueixen però, sobretot, als metges que els recepten, als farmacèutics que els venen i als responsables sanitaris que els han aprovat. Tots als tribunals! I si no procedeix … que es porti als tribunals als qui es burlen d’ells per intentar enganyar greument a la població! La veritat és que vivim una situació esperpèntica. El Ministeri de Sanitat hauria de replantejar seriosament l’eficàcia dels tractaments i productes que finança l’estat. Ja n’hi ha prou de malbaratar milers de milions d’euros en productes iatrogènics que ni prevenen ni curen res! És hora que algú ordeni que es revisi l’aprovat fins avui. És indignant que s’exigeixi un comportament ètic a tothom … i s’obviï als agents involucrats en el “negoci de la malaltia”. Cal regenerar urgentment el putrefacte sistema sanitari a nivell mundial però per això hem de començar fent-ho nosaltres a casa nostra. És cada vegada més urgent.
José Antonio Campoy. Director.