Ens van fer creure que el “gran amor” només succeeix una vegada, generalment abans dels 30 anys. No ens van explicar que l’amor no s’acciona ni arriba en un moment determinat. Ens van fer creure que cadascun de nosaltres és la meitat d’una taronja, i que la vida només té sentit quan trobem l’altra meitat: no ens van explicar que ja naixem sencers, que ningú en la nostra vida mereix carregar a les seves esquenes la responsabilitat de completar el que ens falta. Les persones creixen a través de les relacions amb la gent. A més de que, si estem en bona companyia és més agradable.

Ens van fer creure en una fórmula anomenada “dos en un”: dues persones pensant igual, actuant igual… que era això el que funcionava. No ens van explicar que això té un nom: anul·lació. Que només sent individus amb personalitat pròpia podrem tenir una relació saludable. Ens van fer creure que el casament és obligatori i que els desitjos fora d’aquest terme han de ser reprimits. Ens van fer creure que els guapos i prims són més estimats. Ens van fer creure que només hi ha una fórmula per ser feliç, la mateixa per a tots, i els que s’escapen d’ella estan condemnats a la marginalitat. No ens van explicar que aquestes fórmules són equivocades, frustren a les persones, són alienants, i que es podem intentar altres alternatives.

Ah, tampoc ens van dir que ningú ens diria tot això: cadascú ho va a haver de descobrir pel seu compte. I llavors, quan estiguis “enamorat de tu mateix”, podràs ser feliç i t’enamoraràs d’algú. Vivim en un món on ens amaguem per fer l’amor encara que la violència es practica a plena llum del dia. JOHN LENNON