portada1
  • Author:Joan Rosell
  • Comments:0

La fotografia de disseny

Joan Rosell 2

El primer classificat, amb 29 punts, ha estat en Joan Rosell. Tant la seva primera fotografia com la que li ha quedat com a segona són indiscutiblement les millors. És una evidència que en aquest tema el disseny havia de triomfar. L’únic que puc dir de la primera classificada és que no m’ha sorprès gens que fos així. Ara, si hem de filar prim, trobo que s’ha passat deixant la part inferior de la foto amb un excés de blanc. Amb tot, trobo que tot i essent les millors fotos que s’han presentat, tant la primera com la segona es podrien agafar, emmarcar-les i regalar-les a un sabater perquè les posés a la seva sabateria.

Aquest és el comentari del crític de Càmera Club Sabadell a la meva fotografia de les sabates. Ignorava, tot i sent dissenyador, que existís una fotografia de disseny. Com a molt hi pot haver una fotografia publicitària que es diferencia de qualsevol altra en que el producte fotografiat ho és tot i el que interessa és mostrar-lo de manera directa i colpidora des del seu millor angle. Normalment amb llums difusses i sense ombres, el que fa que el producte sigui aparentment pla i que es diferenciï de la fotografia artística en l’absència (generalment) de llums i ombres.

La primera fotografia que és la que exposo a la portada, el sabater em posaria el meu regal per barret, doncs el fet de que les sabates que vol vendre estiguin tallades, no tindrien una visió real del producte que pretén vendre. El joc de la simetria i d’una policromia molt reduïda fa que l’element principal que és la sabata passi a un segon terme i que agafi rellevància el joc de línies i color de manera d’abstracció.

Pel que fa a la segona, la filosofia és la mateixa que a la primera

sabata-2

Podem comentar tres quarts del mateix, un taló, per molt alt que sigui no dona una visió clara de com és una sabata. El frontal és la part estètica que es veu més i per tant la que té més importància. L’alçada del taló ens dona vertigen, una sensació que no té res a veure (o gairebé res) amb la sabata en sí. També podem llegirla a modus de fetixista, sabata alta, color vermell, un element provocatiu dins del llenguatge visual i que posa en marxa les imaginacions entrenades.

Demostrat que no són fotos publicitàries, podríem dir que són fotografies minimalistes, on el producte s’insinua i que es ressalten element o enquadrament d’una certa estètica i poc vistos pel públic general. És la fotografia atrevida d’un producte.

No tags