• Autor:Joan Rosell
  • Comentaris:1

El problema de l’obesitat… informàtica

Llegia en un fòrum no fa pas gaire que el bon programador és el que genera les mateixes aplicacions que un de dolent (no tant bo) fent servir la mateixa memòria-recursos. Com tot a la vida és una opinió relativa, ja que per molt bon programador que siguis no podràs fer un sistema anorèxic, equivalent als que hi ha avui dia, que càpiga en 512 Kb., entre d’altres coses perquè l’anorèxia està malt vista i és perillosa (perquè sinó :wink: ).

Acaba d’arribar a les meves mans l’Adobe Creative Suite CS4 (no em pregunteu com :? ), l’instal·lador ja ocupa més de 7 Gb. i un cop instal·lat se’n va a 13 o 14. De la mateixa manera la beta del Lleopard de les Neus lluny d’aprimar-se com s’havia dit en un principi també sobrepassa els 7 Gb.

Recordo amb enyorança quan les aplicacions ocupaven 4, 5, 6 megues, i els discs durs eren de 4 Gb. o encara puc anar més enrera amb l’SE que recordo que l’espai que em quedava lliure per treballar no arrivaba a la giga (el disc dur era d’una giga i s’hi havia de restar el S.O.),  i així dies i dies de treball quan estava a 400 kb. havíem de treure del DiscDoubler per comprimir tot el comprimible.

Que vull dir amb això? Doncs que tant si ens agrada com si no tothom s’adapta al que té, a la memòria que té, al procesador que té, a la gràfica que té, perquè estem educats a la societat del consumiste tant tens tant gastes.