Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes
actualitzacions del bloc.
Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.
A Biosfera hem incorporat un test de recent aparició al mercat, per detectar si hi ha infecció per càndides al aparell genital femení. És un test ràpid, senzill, barato, i immediat, que utilitza la cromatografia com a indicador.
El que queda rere nostre i el que s’estén davant, són engrunes comparat amb la immensitat que ens viu a dins.
El cos humà, amb tots els seus desitjos intensos, és una expressió pura del que la Kabbalah anomena “intel·ligència re-activa”. Si no es supervisa, el cos es converteix en un forat negre, la seva pròpia atracció gravitatòria (també coneguda com el desig de rebre per a si mateix) es torna tan gran que succiona tot el que està al seu voltant.
L’ànima, però, és la manifestació de la intel·ligència pro-activa de la Llum. Vol estar en control, no sota el control, de les circumstàncies externes. Vol provar l’essència espiritual de la vida.
Aquí rau la major decisió en cada vida, decidir entre el cos i l’ànima, entre el desig re-actiu i el desig pro-actiu, entre la Llum i la foscor.
Quan haguem de prendre una resolució, sempre hem de pensar: A qui l’interessa al meu cos o a la meva ànima. A vegades el cos és tant tirà que ho emmascare i no ho deixa veure amb claredat. Siguem llestos.
De la relació entre els òrgans del cos i les emocions ja n’havíem parlat anteriorment. Però aquesta vegada ho farem amb una mica més de varietat, donat que en general hi ha una revolució emocional que està esclatant per el que ens toca viure i perquè ja toca que aflorin certes coses d’una vegada.
Tot l’Amor del món està desitjant parlar, però no gosa perquè és tímid.
Aquesta és la gran tragèdia humana.
És impossible seguir sempre una dieta o una recepta, menys per esmorzar, que sol fer-se amb pressa i just quan es va a començar el dia, però pots seguir aquests consells i així tenir sempre un bon esmorzar. No cal oblidar que és l’àpat més important del dia, ens llevem i hem de posar benzina per a tot el dia.
Hi ha termes i condicions en l’espiritualitat, igual que en totes les cosa de la vida. Si no anem a la meitat del camí per connectar amb la Llum, la Llum no vindrà a la meitat del camí per trobar-nos. És com si ens estiguéssim veient en un mirall. Quan ens movem cap al vidre o ens allunyem d’ell, el reflex es comporta d’acord a la nostra acció.
Biosfera col·labora amb una xerrada sobre Alimentació i Salut en el marc d’ajudes a la integració que l’Ajuntament ofereix a les dones immigrants. Aquesta concretament es va fer al Centre Cívic de Campoamor. En aquests tipus de col·laboracions sempre hi ha un enriquiment de coneixement per ambdues parts. Molt interessant.
A més de posseir una funció clarament sexual, la vagina es comporta com un mecanisme de defensa enfront d’una sèrie d’agressions. És el que es coneix com “barrera microbiològica“. En la dona en edat fèrtil, aquesta funció defensiva es compleix gràcies a la descamació de l’epiteli de la mucosa vaginal ia la producció de glucogen per les cèl·lules d’aquesta mucosa, que, per acció dels bacils de Doderlein que resideixen normalment a la vagina, es transforma en àcid làctic, que acidifica el medi. Aquesta acidesa vaginal constitueix una defensa davant de possibles infeccions perquè impedeix el creixement de gèrmens patògens com la càndida àlbicans.
Com més desafiant sigui l’obstacle que enfrontes a la vida, més espiritualment evolucionat seràs si triomfes sobre aquest. Perquè es tracta de l’esforç, no de l’èxit. Com ho expliquen els cabalistes antics: ‘No hi ha Llum més brillant que la Llum que aconsegueix sorgir de la foscor.’ – El Zóhar
Avui, dóna el millor de tu i sàpigues que per més fosques que semblin les coses, hi ha una gran Llum esperant ser revelada.
Malgrat el seu nom “innocent”, la càndida representa un veritable problema per l’univers femení, ja que aproximadament el 75% de les dones pateix de candidiasi almenys una vegada a la vida i en la meitat dels casos el problema es converteix en crònic.
Aquí tens un pensament: la Llum t’estima
Si la idea de la Llum o de Déu és molt abstracta, posa-ho en termes senzills. Pensa en la cura i atenció il·limitats que un pare té per al seu fill. Així és com el Creador pensa en tu. Algunes vegades no ho sembla o no es percep així, però la desconnexió és una estratagema dels cinc sentits. Més enllà hi ha amor. Només amor.
I si la Llum t’estima –i creu en tu– llavors, com és possible que dubtis de tu mateix?
Recorda avui qui ets. I recorda qui t’estima, bebè.
La Bíblia ens relata la història d’un home anomenat Naaman, oficial en cap de la milícia d’un rei que va ser afligit amb lepra. A Naaman se li va indicar que anés a veure un profeta anomenat Elisha, el qual li diria la cura. Quan Naaman va anar a conèixer a Elisha, va ser rebut no pel profeta, sinó per un dels seus ajudants que li va dir el simple remei: Connecta amb el poder de l’aigua i submergeix-te en el Riu Jordà.
“Si fas aquesta acció”, va dir l’ajudant, “seràs curat”.
En lloc d’estar feliç per haver rebut la dita prescripció, Naaman estava molest. No va sentir que Elisha l’hagués tractat amb el respecte que ell es mereixia. I no només estava molest per haver estat rebut pel ajudant i no pel profeta, ¡sinó que també estava desil·lusionat d’haver viatjat fins tan lluny per rebre un consell tan simple!
En essència, la resposta que Naaman va anar a buscar havia vingut en un embolcall diferent al que ell esperava.
Amb molta freqüència en les nostres vides, tenim la mateixa reacció i ens comportem de la mateixa manera. Si el nostre Ego no és enaltit, simplement ens neguem a veure que la resposta que busquem està just davant nostre.
Del que no ens adonem és que quan li preguntem alguna cosa a algú i se’ns dóna una resposta complicada, la persona probablement no sap de què està parlant. La resposta hauria de ser simple perquè la Llum és simple i la veritat també ho és.
Molts de nosaltres passem les nostres vides “buscant” la veritat. No obstant això, lamentablement preferim “buscar” que “trobar” la resposta perquè si la trobéssim hauríem de fer alguna cosa.
Sovint, la veritat és enfront de les nostres cares, però no l’acceptem perquè no ens agrada l’embolcall en el qual ve. Aquesta setmana, quan una situació difícil sorgeixi o algú ens digui alguna cosa que ens molesti o ens incomodi, recordem que de vegades la veritat ve en embolcalls poc probables i ocasionalment desagradables. Però si podem romandre oberts, potser trobem la solució que hem estat buscant.
Val la pena esperar fins al final.
Amb les roses i les fades, podem poetitzar.
Però quan es tracta de pomes, hem de menjar.
Una molt bona feina de l’ADENC
Arriscar és una excel·lent manera de sortir de l’esclavitud ja que és l’oposat a seure’s i simplement rebre. Primer, és incòmode. Segon, és una acció. I si és realitzada amb la finalitat de crear alguna cosa positiva per a algú més, o per al món, molt millor.
Arriscar vol dir que podem estar equivocats, podem quedar exposats a la crítica oa un atac; potser que no siguem aprovats. I no hi ha plaer en això, oi? És més fàcil no fer res.
Arriscar significa col·locar al nostre Ego en la bona línia. Així que canviem la “urgència” de rebre per la urgència de fer.
Com el Rei David va dir: “Considera el trajecte dels teus peus i tots els teus camins seran establerts”.
i
Com una inapreciable amiga educadora divulga: “Primer balla, després pensa” Hem de perdre la por a arriscar-nos.
