En els últims anys ens hem acostumat a veure, sentir i prendre determinades actituds que veiem com a normals o admissibles, sent aquestes actituds i els seus efectes tremendament negatius per a la nostra salut. Ens referim a aquelles actituds que danyen l’ambient.

Són moltes, masses, les accions humanes que estan atacant l’ambient, de manera irreversible moltes d’elles. La demostració d’això és en molts casos evident, en altres casos està avalada per estudis científics i en alguns casos, aquesta demostració és difícil de fer a curt termini, però tots els indicis apunten a la seva perillositat.

La humanitat contemporània comprova com es desenvolupen la tècnica i el progrés, però, també al voltant d’ella, hi ha preocupacions pel progressiu deteriorament de l’ambient. El problema ambiental està profundament relacionat amb el vincle que tenen els homes amb el seu entorn i depèn també de la relació dels homes entre si. El factor demogràfic i l’ús i consum de tots els recursos naturals i industrialitzats que utilitzem els humans a tot el llarg de la nostra vida, a més de la infraestructura social, econòmica i cultural que això implica, són factors determinants en l’emissió de contaminants, afectació de l’ambient i la salut de l’home.

Que l’ambient deteriorat fa emmalaltir no és una novetat, però sí representa un nou escenari. Abans la salut ambiental es vinculava a condicions puntuals com els efectes de la contaminació nuclear o certes professions perilloses, i es creia que la ciència resoldria qualsevol problema. Ara, el forat d’ozó, la gestió de residus, la qualitat de l’aigua, i els riscos ambientals que l’ésser humà encara no sap utilitzar, sumats a la pobresa i la marginació, ofereixen un panorama molt més complex que afecta la salut pública.

La pobresa generalitzada és el comú denominador que afecta als medis tant urbans com rurals, en molts països estan augmentant els percentatges de famílies pobres i la pobresa comunitària afecta la gent de tots els nivells econòmics. Les estretes relacions que uneixen a la pobresa, la mala salut i el deteriorament ambiental són una cosa que els estudis epidemiològics de salut pública i altres estudis sectorials han deixat perfectament establert. Aquestes relacions són recíproques i es reforcen entre si, en el sentit que cada factor és alhora causa i efecte dels altres, i els pot intensificar. La lluita per sobreviure amb escassos ingressos i un suport social insuficient no els deixa a molts pobres més remei que utilitzar els recursos bàsics en forma excessiva e indeguda i acceptar el veure’s exposats a situacions perilloses per a la salut, a les quals poden contribuir involuntàriament.

A nivell comunitari, la pobresa s’expressa com la manca de recursos financers, tècnics i de gestió per subministrar infraestructura i serveis bàsics. Sigui real o bé funció de les prioritats financeres, aquesta pobresa té un cost en termes de l’exposició de la gent a situacions perilloses per a la salut, les necessitats d’atenció de salut i el deteriorament de l’entorn material. L’escassetat pel que fa al subministrament d’aigua, els serveis de sanejament bàsic, el tractament dels residus sòlids i l’habitatge constitueix una preocupació primordial.

És clar que no n’hi ha prou amb el diagnòstic sense una encertada via de solucions ja que el desenvolupament humà i amb això la salut, es construeix sobre bases dinàmiques i multidisciplinàries. Salut, ingressos econòmics i l’ambient interactuen en el desenvolupament humà. El llenguatge global que parla d’atorgar salut al conjunt de la població exigeix igualment models globals d’estudi. L’absència d’aquests models de desenvolupament humà sostenible, que involucrin les variables de salut i pobresa, amenaça la disponibilitat de recursos per al desenvolupament en els països que estan fora del marc dels països desenvolupats.

La puresa de l’ambient és essencial per a la salut i el benestar. No obstant això, les interaccions entre el medi ambient i la salut humana són molt complexes i difícils d’avaluar, el que fa especialment útil l’ús del principi de precaució. Els efectes sobre la salut més coneguts són els relacionats amb la contaminació de l’aire, la mala qualitat de l’aigua i les condicions higièniques insuficients. Els efectes sobre la salut dels productes químics perillosos es coneixen molt menys. El soroll va guanyant importància com a problema per al medi ambient i la salut. El canvi climàtic, la disminució de l’ozó estratosfèric, la pèrdua de biodiversitat i la degradació dels sòls poden afectar també la salut humana.

Entre els factors mediambientals que exerceixen una influència negativa sobre la salut humana es compten els següents:

.- Escalfament de la Terra. El clima i el temps afecten la salut humana de moltes maneres. La incidència de les condicions meteorològiques extremes està augmentant. Tempestes, huracans i inundacions causen la mort de mils de milers de persones cada any i augmenten el perill d’aigües contaminades.

.- Aigua potable perillosa i escassa i sanejament inadequat. S’estima que més de 1.000 milions de persones no tenen accés a subministraments adequats d’aigua neta, i que 3 milions de persones moren cada any de malalties transmeses per l’aigua. Al voltant de 90% dels casos de malària en el món són atribuïbles a factors mediambientals.

.- Seguretat alimentària. (Aliments sans i seguretat de subministrament a llarg termini). Un medi ambient sa per a la producció d’aliments és essencial per a un subministrament d’aliments sostenible i una bona nutrició. La contaminació dels aliments és un problema creixent. Les substàncies químiques orgàniques i els metalls pesants que persisteixen en l’ambient i s’acumulen a través de la cadena alimentària tenen efectes adversos sobre la salut humana, portant el càncer, fertilitat reduïda i dany neurològic. La seguretat de subministrament depèn de la conservació de la productivitat del sòl, la protecció de la diversitat genètica així com de la manera en què s’utilitzen els recursos.

.- Contaminació en locals tancats i contaminació de l’atmosfera local. Moltes de les llars en el món utilitzen combustibles sòlids sense processar per cuinar i escalfar casa seva i tenen poca ventilació. S’estima que 2 milions de persones moren cada any a resultat d’exposició a contaminació en locals tancats. La contaminació de l’atmosfera local també planteja un perill per a la salut en moltes grans ciutats, i la major urbanització podria portar a problemes de salut encara més greus causats per factors mediambientals.

Trobar una solució no és tasca fàcil a causa del increment demogràfic i al vertiginós desenvolupament tecnològic, a més que no és possible responsabilitzar del problema a un sol sector, ja que tant les indústries com les llars i els automòbils participen en la generació de contaminants. Però, un primer pas consisteix a difondre informació sobre el funcionament dels ecosistemes i de la relació que aquests tenen amb l’ésser humà i la seva salut, ja que només així és possible comprendre que el sanejament ambiental ha de ser una responsabilitat compartida per tots.

La salut de les persones és alhora un objectiu i un requisit primordial del desenvolupament. Els individus sans són més productius, i un nivell elevat de salut en la comunitat evita el haver de gastar la riquesa social per fer front a malalties, dolors i alteracions socials.

La relació que hem establert amb la Natura ha posat en perill la nostra permanència a la Terra, esforços aïllats no podran revertir la situació actual. Estem a temps de frenar aquest procés, hem de proposar-nos que l’ambient es converteixi en una via més per unir voluntats, establir pautes, escometre accions i sobretot, mesurar resultats.

Cada persona que trobes, fins i tot aquelles que t’incomoden, comuniquen alguna forma de saviesa.

Avui, para esment en com les teves nocions preconcebudes sobre els altres eviten que els escoltis.

L’àcid úric són substàncies que es formen principalment en el fetge a partir dels nuclis cel·lulars animals com la carn o el peix, i que s’eliminen a través de l’orina. El que passa és que si la seva producció és molt abundant, per exemple en un consum excessiu de carn, llavors no s’elimina completament, acumulant-se sobretot en la immediació del cartílag, i per tant produint malalties tan molestes i doloroses com és la pròpia gota

Quan parlem d’àcid úric parlem moltes vegades d’artritis i gota. L’artritis és curable perfectament sempre que se segueixi un règim especial d’alimentació complementant amb plantes medicinals que purifiquin la sang, eliminin l’àcid úric i activin les funcions dels òrgans del nostre cos .

Les persones que pateixen d’artritis manifesten en general símptomes com migranyes, èczemes, urticària, reumatismes gotosos, gota, dolors d’articulacions, lumbago, mal de cap, ciàtica, dolors nerviosos en diversos llocs del cos, pedres en els ronyons, erupcions a la pell, etc.

El més important és l’alimentació. Contra les artritis deformants de la gota crònica ajuden els banys salats amb iode, els fangs, les cures físiques artificials (raigs ultraviolats, ones curtes, bany de llum, etc.)

Ingerir Preferentment

Cal una dieta estricta, a base de sucs, fruita i un sever tractament d’aliments vegetals crus, entre els quals ha d’ocupar el primer lloc l’all, la ceba, el porro, l’api, el julivert, la pastanaga, el llevat de cervesa, la mel i la llimona.

Si volem eradicar de manera duradora la gota, és imprescindible adoptar una dieta eminentment vegetariana.

.- Hortalisses, en especial: pastanaga, carbassa, remolatxa, api, ceba, all, patata, moniato, nap, créixens, cogombre, xicoira; especialment l’api cru en forma d’amanida.

.- Fruites, en especial: préssec, plàtan, raïm, panses de raïm, caqui, albercoc, figa, figa sec,a taronja, aranja, mandarina, llimona, pinya, síndria, meló;

.- Ingerir bastant aigua/líquids -prop de 3 litres al dia-. És aconsellable l’ús d’aigües minerals diürètiques, alcalinitzants i sulfato-sòdiques amb l’objectiu de diluir l’orina, reduir infeccions i tractar lesions obstructives.

.- Infusions recomanades: carxofa, cua de cavall, dent de lleó, bardana, arrels de bardissa (zarzamora), arrels de saponaria, escorça de coralet, arrels de betònica, arrels de fonoll i arrels de brusc.
Endolcir amb mel, prendre una tassa al matí en dejú i la resta lluny dels àpats, ortiga verda, coralet, fulls de bedoll, estigma de blat de moro i ginkgo biloba. Beure abundantment durant la crisi de gota.

Cura de Llimona

A més de sotmetre’s a una dieta vegetariana estricta, fins que desaparegui la malaltia, serà necessari prendre abundants sucs de fruites i verdures durant el dia.

El suc de llimona ajuda notablement a l’eliminació de l’àcid úric.

Per això hem d’esprémer una llimona cada matí i beure-la en dejú durant 21 dies seguits. No ha de beure’s de cop com el que es pren un got d’aigua, sinó que ha de beure’s poc a poc a glopets i ensalivant-t’ho bé abans de empassar, d’aquesta manera aconseguim que arribi a l’estómac embolicat en saliva i fem que sigui més fàcil la seva assimilació.

Utilitza amb Moderació

.- Els rostits: peixos, aus, conill.

.- Els espàrrecs, els cacauets, les llegums, els bolets, els espinacs.

Contra Indicats

.- Evitar el consum de cafè, te, begudes alcohòliques, principalment: cervesa i sangria, begudes a base de coles i begudes carbòniques.

.- Embotits: salsitxes, mortadel·la, salami, pernil, xoriço, …..

.- Peixos i mol·luscs: llenguado, sardina, mariscs, anxoves, arengada, verat, ……

.- Menuts: pedrers, turmes, fetge, cor, ronyons, etc.

.- Carns: carn bovina i porcina, cabrit, moltó, cansalada, extractes o salses a base de carn, brou de carn en cubets, ……

.- Altres: maionesa, sopes industrialitzades, ……

Observacions

.- Evitar la ingestió de greixos i l’excés de proteïnes. Els carbohidrats (midó) poden ser usats per a la contribució en l’excreció d’àcid úric.

.- La recomanació dietètica és per a la reducció dels nivells d’àcid úric en sang, alcalinització de l’orina, i increment de la ingesta hídrica.

.- És important mantenir la continuïtat de la dieta encara en les fases asimptomàtiques.

.- Els exercicis milloren la circulació sanguínia, contribueixen en el bon control de la pressió arterial i pes, promouen benestar, però han de ser practicats sense accessos. Busqueu l’orientació d’un naturòpata. A més d’aquest tractament dietètic, es recomanarà al pacient portar una vida higiènica: evitar l’excessiva fatiga intel·lectual i material i la vida massa sedentària, viure a l’aire lliure o si més no fer freqüents sortides i realitzar activitats esportives.

Tractament natural de la Gota

Geoteràpia. – Durant la crisi, prendre banys de peus d’aigua argilosa incorporant-hi una decocció de 200 gr. de flors de fenc en un litre d’aigua i una altra decocció de 200 gr. de palla de civada igualment en un litre d’aigua. Bany de peus molt calenta a 42 º C. durant 15 o 30 minuts.

Aplicacions diàries, o dies alterns de cataplasmes fredes i espesses d’argila verda sobre les parts afectades. Per augmentar l’eficàcia del tractament, es podrà aplicar una cataplasma calenta de flors de fenc seguida immediatament de la cataplasma freda d’argila verda. Dos cops per setmana mig bany o bany complet amb aigua d’argila i flors de fenc. Incorporar 2 Kg d’argila, a una temperatura de 38 º C., durant 10 minuts. Els dies sense bany, raig d’aigua freda a les cames i als braços.

El temps perdut no torna. El que deixem de fer avui es perd per sempre. Això pot ser una gran motivació, perquè ens impulsa a actuar.

Avui, pren una decisió. Salta a alguna cosa desconeguda. Arrisca’t. Aquesta vida passa massa ràpid.

Una dieta vegeteriana, lacto-vegetariana o ovo-lacto-vegetariana ben planificada és apropiada per a totes les etapes de la vida, incloent-hi l’embaràs i la lactància.

Les dietes vegetariana, lacto-vegetariana i ovo-lacto-vegetariana planejades apropiadament satisfan els nutrients necessaris per a nadons, nens i adolescents i promou un creixement normal. Les dietes vegetarianes en la infantesa i l’adolescència poden ajudar en l’establiment d’uns patrons alimentaris sans de per vida i poden oferir alguns avantatges nutricionals importants. Els nens i adolescents vegetarians tenen ingestes menors de colesterol i greixos i majors de fruites, verdures i fibra que els no vegetarians. Els nens vegetarians també són més prims i tenen nivells menors de colesterol.

Bebès

Quan els nadons vegetarians reben quantitats adequades de llet materna o la fórmula infantil comercial i les seves dietes contenen bones fonts d’energia i aliments com ara ferro, vitamina B-12 i vitamina D, el creixement és normal. Les dietes extremadament restrictives, com ara les de estrictament de fruita i crues, s’han associat a un creixement deteriorat i, per tant, no recomanable per a nadons i nens.

Moltes dones vegetarianes trien donar el pit als seus nadons i aquesta pràctica ha de ser animada i recolzada. La llet materna de les dones vegetarianes és similar a la composició a la de les no vegetarianes i és un aliment adequat. Les fórmules infantils comercials s’han d’utilitzar si no es dóna el pit o s’ha de deslletar abans de l’any. La llet de soja maternitzada és l’única opció per als nadons vegetarians que no siguin alletats.

La llet de soja, d’arròs fetes a casa, la llet de vaca i la de cabra no s’han d’utilitzar per a substituir la llet materna o la fórmula infantil comercial durant el primer any, perquè aquests aliments no contenen el quocient apropiat de macro-nutrients ni tenen nivells apropiats de micro-nutrients per al nadó.

Les pautes per a la introducció d’aliments sòlids són iguals per als infants vegetarians que per als no vegetarians. Quan és l’hora dels aliments rics en proteïnes, es pot triturar tofu, llegums (fer puré i filtrar en cas de necessitat), iogurt de soja o de llet, rovells d’ou cuinats i mató. Més endavant, es poden començar a introduir aliments com ara cubs de tofu, formatge o formatge de soja i els trossets d’hamburguesa de soja. La llet de soja comercial, de greix natural, fortificada, o la llet de vaca es poden utilitzar com a beguda primària que comença a l’edat de 1 any o més per a un nen que estigui creixent normalment i estigui ja menjant una varietat d’aliments. Els aliments energètics i llegums, tofu i alvocat triturat han de ser utilitzats quan ja està deslletat l’infant. El greix dietètic no s’ha de restringir en nens menors de 2 anys.

Els nadons que mamen de les mares que no consumeixin productes lactis, aliments fortificats amb vitamina B-12 o suplements de B-12, necessitaran regularment suplements de vitamina B-12. Les pautes per a l’ús de suplements de ferro i vitamina D en infants vegetarians no es diferencien de les pautes per als nadons no vegetarians. No es recomanen els suplements de zinc per a nadons vegetarians, ja que la deficiència de zinc es considera molt  rara.

Nens

Els nens ovo-lacto-vegetarians tenen un creixement similar als dels no vegetarians. Hi ha poca informació sobre els nens vegetarians  estrictes que no segueixen dietes macrobiòtiques, però aquesta informació suggereix que aquests nens són una mica més petits, però dins dels marges normals i estàndards de pes i alçada. El mal creixement dels nens s’associa a dietes molt restrictives.

Els àpats freqüents i l’ús d’alguns aliments refinats (com ara cereals d’esmorzar, pans i pastes fortificades) i d’aliments rics en greix no saturat poden proporcionar als nens vegetarians l’energia necessària. La ingesta de proteïna mitjana dels nens vegetarians (ovo-lacto, vegetarians i macrobiòtics) resol o excedeix generalment les recomanacions, encara que els nens vegetarians poden consumir menys proteïna que nens no vegetarians. Els nens vegetarians estrictes poden necessitar una mica més de proteïnes que els nens que no ho siguin a causa de les diferències de digestibilitat de la proteïna i la composició d’aminoàcids de les proteïnes vegetals, però aquestes necessitats de proteïna es resolen generalment quan les dietes contenen energia adequada i una varietat de vegetals. Les bones fonts de calci, ferro i del zinc s’han d’accentuar per als nens vegetarians juntament amb les pràctiques dietètiques que realcen l’absorció del zinc i del ferro. Una font fiable de vitamina B-12 és important per als nens vegetarians estrictes. Si l’exposició a la llum del sol és limitada, el to de la pell és clar, si és hivern o s’usen protectors solars, s’han de prendre suplements de vitamina D o aliments fortificats.

Adolescents

Hi ha poques dades disponibles del creixement d’adolescents vegetarians, encara que alguns estudis suggereixen que hi ha poca diferència entre els vegetarians i els no vegetarians. A l’oest, les noies vegetarianes tendeixen a assolir una menarquia més tard que les no ho són, encara que no totes les investigacions ho corroboren. Quan la primera menstruació apareix més tard comporta avantatges de salut, incloent un risc menor de desenvolupar càncer de mama i obesitat. Les dietes vegetarianes semblen oferir alguns avantatges alimentàries per als adolescents. Els adolescents vegetarians consumeixen més fibra, ferro, àcid fòlic, vitamina A i vitamina C que els no vegetarians. Els adolescents vegetarians també consumeixen més fruites i verdures i pocs dolços, menjar ràpid i snacks salats comparats amb els adolescents no vegetarians. Els nutrients a reforçar entre els adolescents vegetarians són el calci, la vitamina D, el ferro, el zinc i la vitamina B-12.

Les dietes vegetarianes són una mica més comuns entre adolescents amb desordres alimentaris, per tant, els professionals de la dietètica han d’estar assabentats dels seus joves clients que limiten les seves opcions alimentàries i que mostren símptomes de desordres alimentaris. No obstant això, dades recents suggereixen que adoptar una dieta vegetariana no condueix a desordres alimentaris, pocs vegetarians fan servir les dietes vegetarianes per camuflar un desordre alimentari. Amb una bona planificació, les dietes vegetarianes són opcions apropiades i saludables per als adolescents.

Dones embarassades i lactants

Les dietes ovo-lacto-vegetariana i vegetarianes estrictes poden proporcionar les necessitats energètiques de les dones embarassades. Els nadons de mares vegetarianes tenen generalment pesos en néixer similars als dels nadons de mares no vegetarianes. Les dietes per a embarassades i durant la lactància han de contenir fonts fiables de vitamina B-12. Si l’exposició a la llum del sol és limitada, el to de la pell és clar, si és hivern o s’usen protectors solars, s’han de prendre suplements de vitamina D o aliments fortificats. Els suplements de ferro poden ser necessaris per prevenir o tractar l’anèmia de ferro, que passa normalment durant l’embaràs. S’aconsella a les dones que esperen quedar embarassades consumir 400μg diaris d’àcid fòlic.

Els nadons de mares vegetarianes tenen nivells de DHA menors que els infants de no vegetarianes, encara que el significat funcional no se sap. Els nivells de DHA de la llet materna en dones vegetarianes estrictes i ovo-lacto-vegetarianes semblen ser més baixos que els de les no vegetarianes. El DHA sembla tenir un paper en el desenvolupament del cervell i ulls i és important una font dietètica de DHA per al fetus i el nadó, embarassades i lactants vegetarians estrictes i vegetarians (a menys que es mengin ous regularment). Cal incloure fonts d’àcid linoleic precursor de DHA en la dieta (gra de llinosa, oli de la llinosa, oli de cànula, oli de soja) o utilitzar un suplement vegetarià de DHA (les microalgues). Els aliments que contenen àcid linoleic (blat de moro, càrtam i oli de gira-sol) i àcids grassos transportadors (margarines, aliments amb greixos hidrogenats) s’han de limitar ja que aquests àcids grassos poden inhibir la producció de DHA de l’àcid linoleic.

Gent gran

Els estudis indiquen que la majoria de la gent gran vegetariana té ingestes dietètiques similars als no vegetarians. Amb l’envelliment, les necessitats energètiques disminueixen, però les recomanacions de nutrients, incloent-hi el calci, vitamina D, vitamina B6 i possiblement la proteïna, són més altes. L’exposició a la llum solar és sovint limitada i la síntesi de la vitamina D disminueix en la gent gran de manera que les fonts dietètiques o suplements de vitamina D són especialment importants.

La gent gran pot tenir dificultat amb l’absorció de vitamina B-12 així que s’han d’utilitzar aliments o suplements de vitamina B-12. Els requisits de proteïna són polèmics. El DRIs actual no recomana proteïnes addicionals per a la gent gran. Una meta-anàlisi dels estudis del balanç del nitrogen va concloure que no hi ha prou evidències per recomanar ingestes diferents de proteïna però les dades són limitades i contradictòries. Altres han conclòs que les necessitats de proteïna de la gent gran poden ser del voltant 1-1,25 g / kg de pes corporal. La gent gran pot cobrir fàcilment les seves necessitats de proteïna amb una dieta vegetariana variada amb abundants vegetals rics en proteïnes, incloent-hi les llegums i els derivats de soja.

Les dietes vegetarianes, riques en fibra, poden ser beneficioses per a la gent gran amb restrenyiment. Els vegetarians es poden beneficiar a través d’aliments fàcils de mastegar, que requereixen una preparació mínima, o apropiats per a les seves dietes terapèutiques.

Atletes

Les dietes vegetarianes poden també cobrir les necessitats dels atletes més competitius. Les recomanacions de nutrició per als atletes vegetarians s’han de formular amb la consideració dels efectes del vegetarianisme i l’exercici. L’Associació Dietètica Americana i els Dietistes del Canadà respecte a la nutrició i al funcionament atlètic proporcionen guies dietètiques apropiades per als atletes, encara que es pot requerir una certa modificació per tractar les necessitats dels vegetarians. Les recomanacions de proteïna per als atletes són de 1,2-1,4 g / kg de pes corporal, mentre que els atletes que fan majors esforços poden necessitar 1,6 a 1,7 g / kg de pes corporal. No tots els grups donen suport que hi hagi una necessitat creixent de proteïnes en els atletes. Les dietes vegetarianes que cobreixen les necessitats energètiques i contenen una gran varietat d’aliments proteics, com ara derivats de soja, llegums, cereals o llavors, poden proporcionar la proteïna adequada sense l’ús dels aliments especials o dels suplements. Per als atletes adolescents, s’ha d’atendre especialment a l’energia, a la proteïna, al calci i al ferro. La Amenorrea pot ser més comú entre les atletes vegetarianes que les no vegetarianes, encara que no tota la investigació ho recolza. Les atletes vegetarianes es poden beneficiar de les dietes que incloguin una energia adequada, nivells més alts de greix i quantitats abundants de calci i ferro.

No estiguis molt enganxat a la persona que ets avui dia.

La persona que ets ara només t’està guiant els passos que has de fer per descobrir qui ets en realitat i qui estàs destinat a ser veritablement.

Avui, quan la vida et porti èxits, grans o petits, no posis els peus sobre la taula ni et relaxis.

Siugues conscient que només has aconseguit una fita i que hi ha innombrables quilòmetres per davant.

Els dolços poden generar addicció? El seu consum continu pot ser una obsessió insana més que una preferència alimentària. N’hi ha que no necessiten cap excusa per menjar dolços. Senten una apetència exagerada i desmesurada en qualsevol moment, no poden reprimir-ho i cada dia es delecten amb la dolçor de la xocolata, d’un pastís o d’un grapat de llaminadures.

La veritat és que parlar d’addicció al menjar, al dolç o a la xocolata és excessiu ja que addicció és un terme relacionat amb alguna classe de tòxic que es fixa a certs receptors cerebrals causant habituació, dependència i abstinència. És el cas de les drogues tants les legals com les il·legals, elles causen addicció però no el menjar que en qualsevol cas és una compulsió que comparteix amb les addiccions certes característiques.

Conductualment parlant resulta difícil distingir els termes “addicció” i “compulsió” ja que les dues paraules apel·len a una repetició de la conducta d’intoxicació, a una recerca i acumulació compulsiva del tòxic, a una progressiva pèrdua de control en successives intoxicacions i a una sensació de patiment subjectiu si no es disposa de la mateixa. Probablement el mecanisme neurobiològic de l’addicció i la compulsió és molt similar i per això les semblances conductuals que trobem entre les dues comportaments.

Aquest gust s’entén clínicament com un desig fervent més que un caprici passatger. A més del risc evident d’augmentar de pes i desenvolupar diabetis i càries, el consum regular i exagerat de dolços disminueix la capacitat del sistema immunològic i impedeix als glòbuls blancs fer front a contaminacions bacterianes. L’organisme també és més propens a patir refredats i infeccions diverses, com cistitis i vaginitis i sobretot la addicció als dolços és un símptoma bastant clar de candidiasi.

“Sweet Tooth”, un nou concepte

L’ésser humà sent una predilecció especial pel dolç. És més, aquest mot no només s’utilitza per descriure un sabor, sinó que s’associa amb sensacions agradables i plaents, com la menció a la “dolce vita” o la al·lusió a “tenir dolços somnis”. És el primer gust amb què s’entra en contacte gràcies a la llet materna. A diferència de la d’altres mamífers, concentra lactosa, un tipus de sucre. Però la manca de control en el consum de dolços pot derivar en obsessió. En l’àmbit sanitari s’ha batejat com “sweet tooth” (dent dolça) a l’apetència exagerada pel dolç i les llaminadures.

Cal recordar que el dolç és el gust que més receptors té en la llengua i que es troben presents en la major superfície d’aquesta. Al mateix temps el dolç és probablement el sabor més primitiu que hi ha i el que primer vam tastar i al qual ens habituem. De manera que quan parlem de preferència per la dolçor hem d’entendre que estem tractant no només amb un gust sinó amb un clúster d’aprenentatges associatius que es troben en els més profund de la nostra memòria, es tracta d’enllaços entre estímuls i condicionaments ambientals que entronquen amb les primeres experiències infantils, no és estrany doncs que les persones que prefereixen el dolç tinguin també certs trets de personalitat adherits a ells com la dependència, la docilitat, cert grau de rutinificació, la por i l’evitació a les coses noves o desconegudes , etc.

També els sucres de la xocolata augmenten el nivell de serotonina en el cervell, que millora l’estat d’ànim. S’han realitzat innombrables investigacions per conèixer diferents fenòmens associats a aquest sabor, al consum de sucre, de dolços i d’aliments endolcits, també sobre la percepció diferent de la dolçor entre éssers humans i la seva predisposició genètica, els efectes saludables i les conseqüències perjudicials. En una d’aquestes indagacions, científics nord-americans van comprovar que els que senten addicció per les dolçaines mostren també predilecció pel consum de fruites, aliments dolços però saludables.

Pitjor és el resultat del consum freqüent i desmesurat de begudes ensucrades entre hores -tant refrescos com sucs o sucs de fruita- i l’augment de pes entre els nens, que es pot mantenir en l’edat adulta. La causa sembla ser l’elevada concentració de sucres i energia i la seva baixa capacitat de sacietat, que afavoreix que els que les prenen no compensin aquest consum amb una ingesta posterior més lleugera.

Dependència sense control …

La dependència dels dolços genera en molts casos síndrome d’ansietat, un malestar més comú del que s’embla, ja que sovint es passa per alt i no s’entén ni es tracta bé. L’ànsia pel menjar pot ser tan poderosa com una addicció al tabac o l’alcohol, i perdre l’hàbit és difícil, però no impossible.

Et plantejo algunes qüestions que poden donar peu a la reflexió per comprendre que l’afició per menjar dolç en general, o xocolata en particular, pot considerar-se més una obsessió insana que una preferència alimentària. Algunes de les qüestions són les següents:

.- Ets capaç d’agafar els dolços especials dels seus fills per menjar-te’ls tu?

.- Anheles prendre algun dolç després de cada àpat?

.- No pot esborrar de la teva ment la xocolata (o altres dolços)?

.- Ocultes la teva debilitat a la família i els amics?

.- T’agrada més la xocolata que el sexe?

.- Tractes al dolç com un “amic reconfortant”?

Idees que poden ajudar a l’equilibri

1. Hem de tenir present que una dieta equilibrada no ha de tenir més de 20 o 30 grs. de sucre diaris. És important no sobrepassar aquesta quantitat amb els aliments que seleccionem. Per exemple, 10 grs. de melmelada contenen, entre els sucres naturals i els afegits, 7 grs. de sucres, i que en 100 grs. de préssec en almívar és de 22 grs. Un refresc d’aquests de llauna cobreix ja de per si sol la dosi recomanada de sucres.

2. Una bona opció de dolç són les fruites, ja que contenen sucres i per això són dolces, però és considerat un aliment bàsic ja que també aporta vitamines, minerals, oligoelements, aigua i fibra. Això no es pot dir dels dolços ja que són productes superflus, d’escàs o nul interès nutricional, resultat d’importants manipulacions i amb una considerable dosi de sucre afegida.

3. Els dolços mai haurien de reemplaçar els aliments bàsics. Hem d’estar atents que mai substitueixin particularment als que poguessin entrar en competència, aquests són els productes lactis, el pa i les fruites.

4. El millor moment per consumir els dolços és precisament al moment final del menjar, perquè com ja hem omplert l’estómac, els consumim en menor quantitat, exerceixen menys influència sobre els nivells de glucosa sanguínia, i si suposem que després del menjar es realitza la pràctica de la higiene dental, llavors, proporcionen menys “aliment” a les bacteris causants de les càries dentals.

5. Hem de donar preferència als dolços que tinguin el mínim de contingut en sucre, greixos i additius. Per això, hi ha una gran diferència entre el dolç casolà i l’industrial.

6. En relació amb els anomenats dolços “light”, al optar per edulcorants intensos del tipus aspartam o sacarina, el nombre de calories es redueix dràsticament. Però, també hauríem de tenir present que un consum important de dolços “light” pot portar a la ingesta de quantitats excessives d’aquestes substàncies, no del tot saludables. D’altra banda, tampoc està provat que el consum d’aliments “light” redueixi la ingesta energètica total. A més els endolcidors químics estan relacionats amb malalties greus i degeneratives.

7. Si un consumeix alguna cosa dolça diluir-la amb algun líquid: aigua, liquats vegetals, infusions, …. que fan que no hi hagi una hiper-concentració de sucre i per tant no s’estimula l’alliberament d’insulina.

8. Hem de tenir en compte que el paladar s’educa, si un s’acostuma a menjar alguna cosa dolça, el dia que no ho menja sent que li falta alguna cosa, prova de passar 3 dies sense menjar aquest dolç i veuràs que t’acostumes a no tenir-lo.

9. Recorda com menys sucre, greixos i additius, més saludable serà un producte.

Si un té debilitat pels dolços o per el menjar, ha de tractar de que la seva alimentació sigui un tràmit, una cosa rutinària per no temptar, per no donar-li massa valor al menjar. Donar-li només el valor que té: el nutricional.

Creiem que posseïm coses, com a automòbils, iPads, accions i vincles. Aquesta possessió inunda els nostres treballs, les nostres responsabilitats i, amb freqüència, les nostres relacions. Quants de nosaltres no hem dit les paraules “em pertanys” o “sóc teu”?

No som amos de res. Qualsevol cosa que es pugui perdre demà no ens pertany.

Deixa anar el teu lligam el dia d’avui.

S’ha acabat el bròquil, tornem a la rutina.

De fet la rutina sempre s’ha identificat com una cosa monòtona i avorrida, però en realitat es pot fer que no sigui així. La clau està en fer que la rutina sigui una eina per evolucionar i a més fer que sigui cada dia “especial“, amb una flor sobre la taula, una abraçada al company/a, un pensament per els que ho estant passant malament, una mirada insinuant, ……. Les subtileses són el condiment de la quotidianitat. Proveu-ho i la rutina no serà tanta rutina.

Clica sobre la imatge i torna a clicar sobre el botó “VOTA’M“, així ens ajudaràs a participar en els Premis Blocs Catalunya. Moltes gràcies.