A Biosfera hem incorporat un test de recent aparició al mercat, per detectar si hi ha infecció per càndides al aparell genital femení. És un test ràpid, senzill, barato, i immediat, que utilitza la cromatografia com a indicador.

S’ha de recollir una mostra de flux vaginal amb un bastonet/tampó, aquest fet es fa en pocs minuts i sense cap tipus de molèstia, senzillament s’introdueix delicadament dins la vagina i s’extreu. Aquest tampó es mulla amb un líquid durant 10 minuts, i unes gotes del resultat s’utilitzen per tirar en el test en si, que depenent de la coloració  que agafi -cromatografia- ens dirà si hi ha infecció de càndides vaginals o no.

El test dura aproximadament una 1/2 hora, i al cap d’aquest temps ja en sabrem el resultat. El cost és molt assequible doncs costa 25 €.

El que queda rere nostre i el que s’estén davant, són engrunes comparat amb la immensitat que ens viu a dins.

Clica sobre la imatge i escoltaràs l’arxiu de veu.

El cos humà, amb tots els seus desitjos intensos, és una expressió pura del que la Kabbalah anomena “intel·ligència re-activa”. Si no es supervisa, el cos es converteix en un forat negre, la seva pròpia atracció gravitatòria (també coneguda com el desig de rebre per a si mateix) es torna tan gran que succiona tot el que està al seu voltant.

L’ànima, però, és la manifestació de la intel·ligència pro-activa de la Llum. Vol estar en control, no sota el control, de les circumstàncies externes. Vol provar l’essència espiritual de la vida.

Aquí rau la major decisió en cada vida, decidir entre el cos i l’ànima, entre el desig re-actiu i el desig pro-actiu, entre la Llum i la foscor.

Quan haguem de prendre una resolució, sempre hem de pensar: A qui l’interessa al meu cos o a la meva ànima. A vegades el cos és tant tirà que ho emmascare i no ho deixa veure amb claredat. Siguem llestos.

De la relació entre els òrgans del cos i les emocions ja n’havíem parlat anteriorment. Però aquesta vegada ho farem amb una mica més de varietat, donat que en general hi ha una revolució emocional que està esclatant per el que ens toca viure i perquè ja toca que aflorin certes coses d’una vegada.

El Fetge:

Està al càrrec de descompondre, d’emmagatzemar, i de reconstruir la matèria. Si la vida d’una persona s’enfonsa, i no pot dur a terme la tasca de reconstruir-se, llavors aquesta emmagatzema sensacions de trobar-se sobrecarregada, sobre-exigida, la qual cosa pot crear agressivitat, odi i ressentiment. Molta gent de fet estan sobrecarregats per les circumstàncies de les seves vides, però el llindar difereix àmpliament i per descomptat moltes persones tenen diferents neurosis quan se senten sobrecarregades.

Els Pulmons:

Tenen dues funcions: inspiren la vida i expressen idees a través de la parla. Si es té problemes amb els pulmons, l’expressió d’un està sent sufocada, no es pot expressar lliurement en alguna àrea de la seva vida.

Quan una paraula subjuga a un nen, el nen pot convertir-se ja sigui en una persona molt sorollosa i que sempre pressiona als altres perquè justament l’escoltin, la qual cosa és una sobre-estimulació dels pulmons, o es rendeix, perquè es troba oprimit i tanca la seva comunicació, i llavors te els pulmons febles.

Generalment si es tenen problemes amb els pulmons, és perquè han de fer-se sentir, i aprendre noves formes de comunicació. I pel que fa a sentir-se oprimits, recordeu que hi ha certa gent que se sent oprimida en un segon, un se’ls apropa i ja se senten oprimits, això és el que vull significar. Ells estan tan plens que no poden buidar, per això tota la reducció del estres és una ajuda tan gran.

La meditació redueix l’estres i si s’aprèn a fer-la adequadament és molt útil, però si es fa solament una estona curta això no aconsegueix l’efecte desitjat. La cadència adequada és de 15/20 minuts cada dia, la perseveració és molt important.

L’Estómac:

És l’assimilació de les experiències dels nostres ideals, i si es sent que és massa el que passa, un no pot assimilar les coses adequadament, llavors l’estómac es pot descompondre, i el resultat d’una preocupació crea una esquerda entre la ment i les emocions.

Recordeu novament que si sentiu que és massa el que passa, si teniu molts temes simultanis, si tot està succeint massa de pressa i sense pausa, podeu ser vosaltres mateixos els que esteu creant tot això, ja que són patrons de conducta, llavors cal mirar-ho.

El Pàncrees:

Té a veure amb el sucre i amb la dolçor de la vida, podent ell mateix ser danyat per l’amargor, especialment una mare molt amargada, i hi ha molta gent sofrint aquest problema.

Els Ronyons:

Involucren emocions i són el canal processador d’aigua més important, ja que és aquí on s’emmagatzema els temors resultants de traumes, els quals danyen a la vitalitat de la persona, bloqueja la seva motivació i el seu entusiasme. Quan el temor s’emmagatzema en els ronyons, l’individu es trobarà incapacitat de conduir situacions emocionals futures.

La Melsa:

Reté els fracassos, els desitjos de mort, apatia, i si una persona enfronta més dificultats de les quals pot suportar,  es pot donar per vençuda, i creure que realment ha fracassat, i perdre la seva voluntat per viure, i el desig de viure. Es presenten problemes de circulació i digestió, molta mandra, perquè els sentiments es moren, i un tendeix a intel·lectualitzar-ho tot, i a més se sent aquest tipus d’apatia que tendrament es suporta i auto alimenta.

Les Gònades:

Emmagatzemen l’inconscient, quan un abandona la seva habilitat de controlar-se ell mateix, per mitjà de drogues, alcohol, accidents, quan un perd el seu propi apoderament, energies externes a nosaltres poden possessionar-se de nosaltres i posseir-nos.

Algunes persones que han abandonat el seu propi govern en alguna àrea de la seva vida, com que a la naturalesa no li agrada el buit i també hi ha forats en l’aura, generalment tenen possessions enganxades a elles. És el que vulgarment es diu “tenir implants”.

El Cor:

Té a veure amb l’amor, el dany ocasionat al cor sempre és per la pèrdua, quan un trenca la confiança d’una persona en un mateix, això ens condueix al temor, més pèrdues i també a la possessió, a la gelosia, a l’egoisme, tot això és el dany i el cor està trencat.

La Vesícula Biliar:

És el precursor a tenir problemes cardíacs, i resulta danyat pel temor a la pèrdua, i totes les tensions resultants d’una falta de confiança en la vida.

És ansietat pel que fa al futur i aquí cal mirar el tema de la concepció, si els pares no van ser positius quan vàreu ser concebuts, si l’ànima va passar per un moment de trauma i no veu ser benvinguts a la nova encarnació i hi ha una gran desil·lusió de l’ànima sobre la forma en la qual els pares s’ocuparan del nen, llavors hi ha problemes en la vesícula biliar.

Els Pits:

Representen l’aspecte nutrient del femení, com així també a la sexualitat i emmagatzemen dels sentiments de la dona pel que fa a la seva sexualitat i de com els homes la veuen.

De manera que si hi ha un trauma sexual, repressió, ressentiments respecte a les expectatives del seu rol, llavors pot succeir un dany.

Les Cames:

Ens porten cap a davant, ens sostenen, els problemes es presenten quan la persona no ha tingut el coratge de fer un pas nou. Moltes vegades és perquè aquelles persones no han tingut el suport que ell o ella va creure necessitar, i llavors comença a tenir problemes amb les seves cames.

Les Mans:

Corresponen en donar i rebre, i el problema es desenvolupa quan una persona no se sent igual a unes altres, i no poden trobar l’equilibri just entre el donar i el rebre. Això té a veure amb si s’utilitza la força de voluntat o la cedeix.

Aquest desequilibri es produeix per un ego super-desenvolupat o una falta d’autoestima.

El Coll:

És la part flexible de la columna dorsal, és el balanç de la seva voluntat amb flexibilitat. Un coll dur és una actitud rígida, la tensió se sent en el coll quan la pròpia rigidesa el fa mantenir en conceptes rígids i aquests són reptes.

El Pèl:

És governat pel fetge de manera que la pèrdua de cabell es produeix per aferrar-se rígidament a la violència o enuig. Quan algú imposa la seva voluntat sobre uns altres per provar simplement el seu punt de vista, un segueix posant a la vista ressentiments passats, o sigui recordant-los. I són cabeçuts. Poden tenir problemes amb el pèl.

Els Malucs:

Són els punts d’equilibri, són energia creativa associada amb la criança dels nens.

És la nostra habilitat de parar-nos i valer-nos per nosaltres mateixos, i la flexibilitat en els malucs, està relacionada amb el seu sentiment de llibertat personal, i aquí mirem als adolescents, en els quals es produeixen temes sobre el seu primer sentiment de separació dels pares, de les expectatives, dels seus objectius.

Si un es rendeix al control dels pares, com a adolescents, en comptes de trobar la nostra pròpia direcció, llavors els malucs no es desenvolupen adequadament. De manera que si sentim culpa i ressentiment, perquè hem permès que uns altres prenguin decisions pel nostre compte, i no hem expressat el nostre poder, també tenim possibilitats de problemes en els malucs.

Les Tiroides:

És on emmagatzemem la ràbia, és el desig de poder, d’actituds rígides, quan les tiroides no funcionen bé. Hi ha una calcificació anormal en els ossos, que pot també desenvolupar en una artritis i a la vegada cal tenir en compte que el cos rígid prové d’una ment rígida.

El Tim:

Emmagatzema temor i governa el nostre sistema immunològic de manera que la por fa que una persona retrocedeixi i s’acovardeixi i es pot perdre la integritat en una situació, i quan això succeeix el cos permet l’entrada de virus.

Quan un té un virus, cal mirar per on va sorgir el temor en la seva vida, on un es va acovardir enfront d’una situació, ha de tornar a aquesta situació i imaginar-la en forma diferent i canviar-la i això ajuda a combatre el virus.

Les Glàndules Suprarenals:

Emmagatzemen pena i ens porta al complex de víctimes, em barallo o m’escapo? Sempre creuen que hi ha alguna cosa aquí fora que es va a apoderar d’ells, i els està perseguint.

Quan no estan disposats a suportar amorosament una experiència emocional dolorosa, aquesta persona reacciona com si el món fos responsable per la seva experiència dolorosa, i s’oblida que cada persona és responsable de la seva pròpia creació, de la seva vida.

La Glàndula Pituïtària:

Emmagatzema pena reprimida, perquè en experimentar pena o dolor, pot ser una porta cap a una consciència superior, després que els discerniments de les glàndules inferiors són transmutats.

Suportant amorosament el dolor, justament això permet que nosaltres experimentem la dualitat i ens reconciliem, això també allibera tota la part del jutjar i ajuda a la glàndula pituïtària.

La dualitat representa el correcte i incorrecte, el bé i el mal, el positiu o el negatiu, a tot nivell.

La Glàndula Pineal:

Necessita llum natural, de dia, necessita entusiasme i si no hi ha suficient entusiasme en la vida, la glàndula pineal no funciona adequadament, així que s’ha de sortir a la naturalesa, a fi de trobar una mica de llum natural, i això realment ajuda.

La Columna Vertebral:

La columna vertebral representa la voluntat, la força de voluntat, és com que quan un no manté la seva pròpia visió, en enfrontar-se amb la pressió que ve de fora, un pot arribar a tenir escoliosi, la distorsió de la columna, la que es torça perquè la seva força de voluntat es doblega.

Quan un utilitza la columna vertebral per fer treball espiritual, la nostra força de voluntat està alineada amb la voluntat divina, i algunes persones ho nomene co-creació, però realment es tracta de la columna vertebral que s’obre a l’energia Kundalini, la qual cosa és simplement la part femenina que es troba en la columna i a mesura que nosaltres ens adonem d’això, ella també se’n va adonant.

Els Òrgans Sexuals:

Són reproducció, això per descomptat és l’habilitat d’expressar-se sexualment. Pot haver-hi una inhabilitat de rebre la part femenina si els pares van desitjar un noi del sexe oposat, o pot ser que un s’enfronta a la pròpia moralitat i està realitzant un auto-càstig.

L’Esquena:

És el que un deixa darrere seu, la qual cosa es vol oblidar, la qual cosa està en el fons de la nostra ment, la part baixa de l’esquena és el suport, i el dolor en aquesta part és quan una persona ressent al no tenir el suport que ell o ella creu que necessita, a fi d’aconseguir alguna cosa.

La Bufeta:

Allibera aigua, és l’expressió de manifestar exteriorment les emocions. Si la bufeta és feble, la persona sent dificultats a expressar els seus sentiments.

L’Intestí Prim:

És l’etapa final de la digestió, és el començament de l’absorció, proveeix la base per a la construcció i el creixement, construeix la personalitat, el caràcter, la força de voluntat, la confiança, però el més important de tot és que reflecteix els estats més importants de la nostra vida.

De manera que pot ser que realment no funcionem quan una persona hagi patit una gran vergonya. Aquesta vergonya soferta en la primera infància.

L’Intestí Gruixut:

Té a veure amb la matèria sòlida i això ens mostra si som capaços de bregar bé amb tots els temes materials.

L’Intestí Gruixut té a veure totalment amb deixar-se anar i deixar anar totes les coses que no ens serveixen, i la incapacitat de deixar anar pot ser el resultat d’una por a la pèrdua. Què és el que es perd si es deixa anar?

Tot l’Amor del món està desitjant parlar, però no gosa perquè és tímid.

Aquesta és la gran tragèdia humana.

És impossible seguir sempre una dieta o una recepta, menys per esmorzar, que sol fer-se amb pressa i just quan es va a començar el dia, però pots seguir aquests consells i així tenir sempre un bon esmorzar. No cal oblidar que és l’àpat més important del dia, ens llevem i hem de posar benzina per a tot el dia.

.- Que sigui alcalí

No comencis el dia amb un esmorzar àcid. Evita els fregits, l’excés de sucre i la cafeïna. Si necessites despertar-te, menja una poma o un te, ja sigui blanc o d’algun cereal, tenen el mateix efecte que un cafè, però són més sans i menys agressius per al teu estómac.

Si al matí et despertes amb mal gust a la boca, estàs seguint una dieta massa àcida. Pren en dejú una llimonada tèbia, sense sucre, i comença a sentir-te millor.

.- No combinis dolç i salat

Si vas a esmorzar alguna cosa dolça, no ho combinis amb alguna cosa salat. Quan fa molta calor o després del gimnàs és bo esmorzar fruita. Procura que sigui una sola fruita i no menjar res més.

Pots fer-te un plat de fruita, o un suc, però si a més et menges un entrepà o un parell d’ous, per exemple, deixa de ser un bon esmorzar.

Els sucres de les fruites passen molt poc temps a l’estómac perquè són fàcils de digerir -per això és que són una aportació ràpida d’energia-. Però si l’estómac està ocupat amb altres aliments, llavors aquests sucres es fermenten i provoquen inflamació.

Si creus que esmorzar només fruita no serà suficient, deixa passar 20 minuts entre la fruita i la resta del teu esmorzar.

.- Menja molts carbohidrats

Els carbohidrats són, segons molts dietistes, els grans culpables que no baixem de pes. Això no només és fals, si no que a més evitar-los és poc saludable.

Has de menjar carbohidrats. De fet, dues terceres parts del que mengis han de ser carbohidrats. El secret és triar els que són bons per a tu.

Canvia les teves pastes i arròs per cereals integrals. Menja civada, quinoa, amarant, ordi, en fi, hi ha molt d’on escollir. Evita els cereals refinats i els productes molt elaborats. Hi ha moltes opcions de pa de qualitat, i productes rics en carbohidrats complexos que et donaran energia, tindran cura la teva salut i et faran sentir millor.

.- Que no faltin greixos i proteïnes

Quan el nostre cos està actiu és quan més necessita proteïnes. Hi ha qui prefereix algun producte animal en els matins, com pot ser ou o un làctic, altres prefereixen mantenir l’esmorzar vegetarià. Si és així, els cereals combinats amb alguna llegum (dues cullerades de llenties o una mica de germinat de soja és suficient).

Cereals i llegums, combinats, li donen al cos totes les proteïnes que necessita.

El consum de greixos també és important, sobretot si es realitzen activitats intel·lectuals. Els greixos són el motor del cervell. Pots menjar algunes nous o una llesca de pa amb oli d’oliva.

.- Consumeix els millors aliments

Procura que els teus aliments siguin integrals, orgànics i de temporada. Si vas a menjar un ou, fes-ho amb moderació, però no mengis només les clares: el colesterol no és tan dolent com diuen. I si vols menjar cansalada o una hamburguesa, no mengis seitan ni proteïna hidrolitzada de soja.

Moltes vegades els substituts són igual o més nocius que els originals. L’aspartame fa més mal que el sucre, i la proteïna de soja és rica en glutamat monosòdic.

Menja millor el que t’agrada, i menja el de la millor qualitat. Si vols per exemple menjar carn de porc, fes-ho. No té res de dolent si ho fas, diguem-ne, un cop al mes.

Si menges un substitut, o alguna cosa de mala qualitat, de vegades creus que no et fa mal, aleshores és més fàcil menjar en excés.

.- Queda’t amb gana

No hi ha major error de quedar massa satisfet en l’esmorzar. L’esmorzar ha de ser abundant i el menjar més important del dia, però tampoc hem d’arribar a la sacietat

Que trist que a les 9 del matí, després d’esmorzar, quedis empatxat.

Pots seguir el consell per la felicitat del mestre Ohashi : menja fins al 80 per cent, esforça’t el 20.

.- Hidrata’t bé

Circula per Internet que amb només el 2 per cent de deshidratació, patim pèrdua de memòria i dificultat per llegir i realitzar operacions bàsiques.

La veritat, ignoro si aquesta dada és veritat, però el 90 per cent del nostre cervell és aigua i els nostres ronyons fan una tasca meravellosa controlant els líquids en el nostre cos. Retenen i envien cap als ronyons l’excedent, juntament amb les toxines de la sang, i proveeixen d’aigua si les quantitats en la sang escassegen.

La renovació de la sang augmenta fins a quatre vegades amb l’estrès, pel que és important que et mantinguis hidratat. Pots posar-li una rodanxa de llimona, o taronja a l’aigua per donar-li un toc de sabor.

I de preferència, pren aigua mineral natural, mai de la xarxa.

.- Restringeix els lactis

Si tens problemes respiratoris, com asma, al·lèrgies o si et emmalalteixes constantment de la gola pels canvis de clima, és probable que els teus símptomes s’agreugin en prendre lactis.

La llet conté sucres i proteïnes que no ens nodreixen, sinó que danyen el cos, obstaculitzant l’absorció de nutrients, promovent inflamació i acidifiquen la sang (coneix més sobre els efectes dels lactis en la salut ).

No resolguis aquests problemes amb llet sense lactosa, és una llet molt tractada. Simplement redueix el consum, o si és possible, elimina els lactis de la dieta.

Els lactis produeixen mucositat i tornen més pesat el treball del còlon.

Si et resulta molt difícil adoptar una dieta sense llet i formatge, prova temporalment els substituts vegetals, però sempre de la millor qualitat. Eventualment hauràs de trobar alternatives nutritives que s’adaptin a les teves necessitats i estil de vida.

.- Asseu-te per esmorzar

No esmorzis per omplir-te. Estàs nodrint al teu cos, és un moment sagrat. Fes-ho amb agraïment, plaer i reverència. Seu per menjar, fes-ho tranquil. Concentra’t en els aliments. No esmorzis veient la televisió ni pensant en les activitats del dia.

Gaudeix la companyia de persones estimades, o de música relaxant. I si vas a menjar enfadat o amb pressa, és millor no esmorzar. Pren-te dos gots d’aigua i vés a la feina.

.- Mastega bé

Poques persones entenen la importància que té la saliva en la digestió. Mastegar no es tracta simplement de reduir els aliments, de tallar i picar, sinó de impregnar amb enzims que s’ocuparan de digerir i de regular el PH dels aliments durant tot el procés de digestió.

La saliva té un PH lleugerament alcalí o bàsic, que contraresta els nivells d’acidesa dels aliments i dels àcids de l’estómac. Mentre més masteguem el menjar, menys àcid resultarà per al nostre cos, de manera que contribuïm a millorar la nostra salut i a reduir el risc de contraure malalties cròniques-degeneratives.

Tingues en ment que mai es mastega massa.

Les fades existeixen, si Tu ho vols.

No ho dubtis ni un sol moment, t’ho ben puc assegurar.

Hi ha termes i condicions en l’espiritualitat, igual que en totes les cosa de la vida. Si no anem a la meitat del camí per connectar amb la Llum, la Llum no vindrà a la meitat del camí per trobar-nos. És com si ens estiguéssim veient en un mirall. Quan ens movem cap al vidre o ens allunyem d’ell, el reflex es comporta d’acord a la nostra acció.

Biosfera col·labora amb una xerrada sobre Alimentació i Salut en el marc d’ajudes a la integració que l’Ajuntament ofereix a les dones immigrants. Aquesta concretament es va fer al Centre Cívic de Campoamor. En aquests tipus de col·laboracions sempre hi ha un enriquiment de coneixement per ambdues parts. Molt interessant.