Alguna vegada has notat com fem que tot tracti de nosaltres? Quantes vegades quan un amic està travessant un problema, immediatament anem a una història sobre alguna cosa similar que ens va passar a nosaltres, en lloc d’escoltar realment i senzillament ser una espatlla on pugui recolzar-se? Alguns de nosaltres fins i tot ocupem les nostres ments intentant treure de les seves tragèdies la lliçó que ens ajudi en les nostres pròpies vides, tant, que deixem de sentir del tot el dolor del nostre amic!!!!

Per fer el treball espiritual de reduir el nostre ego, necessitem reduir el nostre sentit d’importància personal, la qual pot ser un gran parany per tornar-nos una persona espiritual. Podem estar tan embolicats amb l’estudi i intentant millorar les nostres pròpies vides que oblidem que ser espirituals és preocupar-nos per els altres.

Tingues clar que: “Quan t’ocupes d’ajudar als altres, la Llum s’ocupa de cuidar de tu“.

Per realment transitar aquest Camí i viure la saviesa de l’espiritualitat ens hem d’esforçar per arribar a un lloc en el qual les nostres vides estiguin més dedicades a ajudar als altres.

Aquesta setmana observa quina quantitat de temps del teu dia dediques a millorar la vida d’altres i busca una forma d’incrementar aquestes accions poc a poc. Potser dedica una mica de temps fent voluntariat, fes alguna donació, busca un familiar amb el qual no hagis parlat en molt de temps i pregunta-li com li va o dina amb algú que realment necessiti un amic. Sigui el que sigui, assegura’t de fer-ho de cor. Acosta’t amb un desig genuí d’ajudar sense esperar res a canvi. Si volem canviar el món, no podem pensar que només es tracta de nosaltres.