‎La dona gaiàtica viu a l’interior de cada dona. És la dona primal, la femella instintiva primordial de la qual ens avergonyim perquè ens han ensenyat a reprimir-la i a rebutjar-la. Jeu adormida i ha estat oblidada, però no ha mort i reneix amb força quan tornem a ella per oferir-li acceptació, nutrició i espai en la nostra vida. La dona gaiàtica pren la Terra com a mestra i reconeix i honra en el seu cos els cicles i la naturalesa sinèrgica de Gaia, el nostre planeta blau.

No està domesticada i és una en si mateixa, lliure i independent com la Mare Terra que només obeeix als mandats de la vida natural. Té clares les seves lleialtats i coneix i defensa el seu territori. Es respecta a si mateixa i és fidel a la seva gent i implacable en la defensa dels seus fills i filles.

La dona gaiàtica ha fet les paus amb la seva mare i amb el seu pare i camina sota la guia dels seus ancestr@s. Coneix les tradicions matristiques ancestrals i treballa perquè aquests ensenyaments no desapareguin i puguin sanar els estralls de la devastació patriarcal.

No intenta caure bé a tothom sinó només ser impecable amb els mandats del seu cor. Estima el seu cos i no es flagel·la, perquè honra en la seva carn a la Mare Terra. Ha pacificat les seves relacions amb els homes i pot compartir amb ells el seu camí amb alegria. Gaudeix lliurement de la seva sensualitat en totes les èpoques de la seva vida i viu amb curiositat el pas del temps com una gojosa oportunitat de nous aprenentatges.

La dona gaiàtica és dona de “manada” ramat. Sap que aquests són temps de cultiu de la sororitat circular per aconseguir que la força de la sanació individual es faci ferment que activi altres llevats. Té un profund compromís amb la Mare Terra i l’honra per sanar-la i sanar-se a si mateixa.

La dona gaiàtica és una guerrera pacifica de la Gran Mare i res la pot detenir en la defensa dels éssers vius i de la nostra llar, la Terra. Està compromesa en la sanació del femení planetari i promou la cultura de la Pau, el treball circular, la presa de decisions per consens, la consciència ecosòfica. Ha anat més enllà de les seves ferides personals i, escoltant la trucada de la Mare Terra, s’ha posat en peu de pau per les 7 properes generacions.