El Rei David va escriure en els Salms que quan una persona prega, hauria de sentir que és pobre. Què va voler dir amb això?

Quan ens acostem al Creador i demanem alguna cosa, no podem fer-ho des de la consciència de: “jo mereixo”.

En realitat, no mereixem res. Estem demanant prestades totes les benediccions que rebem, i totes elles ens poden ser arrabassades en qualsevol moment. De fet, no existeix res que mai hàgim fet per merèixer la vida que hem rebut del Creador. Hem guanyat el dret a despertar-nos un altre dia? Quins esforços vam fer ahir per l’aire que respirem en aquest precís moment? Per la salut que tenim? Per les amistats que atresorem?

És una paradoxa increïble: Quan sabem que no mereixem res, connectem amb la Llum i podem rebre-ho tot.