No existeix la mort. No ha existit mai! Tot és Vida i la seva eterna expressió i manifestació. L’anomenada mort és només el retir del cordó de plata donador de vida de la Presència “JO SÓC”. Això deixa el cos físic inactiu. Encara que els òrgans hi siguin com abans, els ulls no hi veuen, els sentits no senten i la intel·ligència s’ha retirat. El Èsser real és llavors alliberat d’aquest hàbitat i és lliure per entrar a Àmbits Superiors de Bellesa, Harmonia i Pau. L’individu passa d’aquest àmbit físic expressiu a una major llibertat.

L’anomenada mort és solament una oportunitat per descansar i per re-afinar les facultats de la consciència personal. Això ens allibera lo suficient com per rebre un influx de Llum i Força, que capacita a l’activitat externa de la ment per encarar novament el treball de l’experiència física. La identitat individualitzada és eterna. Quan la forma externa s’ha tornat massa discordant, la vida s’auto-allibera.

Només hi ha una cosa que sempre causa el que el món anomena mort, i això és la falta de suficient Llum Líquida als canals nerviosos. La Llum és el poder cohesiu que manté junts els àtoms que componen el cos de carn. Aquesta Llum Líquida és i ve únicament de la “Magna Presència” “JO SÓC”. La vestidura externa és el receptacle dins del qual aquesta “Presència” aboca La seva Llum, només per unir propòsit i ús constructiu. Quan aquest propòsit és obstaculitzat contínuament, la Llum és retirada i el cos de carn que ha de ser el Temple del Més Alt Déu Vivent, es desintegra.

El cos físic solament és una vestidura, i l’individu només es canvia de vestidura com qui canvia d’abrics amb els canvis d’estacions. Estant en un cos més fi després de la transició, l’home està molt més viu que abans.