11
Astènia primaveral.
Tema: SalutL’astènia es pot definir com una sensació de debilitat física i de cansament intens que experimenta la persona i que es manté durant mesos. Pot ser símptoma de malalties orgàniques o psicològiques, i pot estar provocada per factors externs, com l’estrès, la sobrecàrrega laboral, la hiperactivitat o el sobre-entrenament esportiu.
Durant la primavera, nombroses persones experimenten una sèrie de símptomes comuns de caràcter lleu, com la sensació de debilitat, de cansament, de falta de vitalitat i de forces, dificultat de concentració i trastorns de la memòria, trastorns del somni i alteracions de la gana de menjar. Malgrat la seva elevada incidència, l’astènia primaveral és de caràcter lleu i finalitza al cap de pocs dies. Encara que no existeixen motius d’alarma si els símptomes no són secundaris d’una malaltia, aquesta sensació de fatiga que acompanya durant gran part del dia, reduïx notablement la capacitat per a realitzar qualsevol tasca, pel que convé anticipar-se a la situació o combatre els símptomes.
La causa no està del tot clara i s’atribuïx al canvi climàtic (a nivell d’energies) i fins i tot als processos al·lèrgics tan freqüents durant aquesta època de l’any, per aquest motiu a aquesta síndrome se l’ha definit popularment com “astènia primaveral”. La incidència d’aquesta afecció s’ha multiplicat en les últimes dècades, i gairebé el 2% de la població sofreix en algun moment de la seva vida els efectes de l’astènia.
Davant els canvis d’estació és molt important cuidar el que mengem per a enfortir el nostre sistema immunològic. Alguns signes ens adverteixen que les nostres defenses es troben baixes: Els fumadors poden tenir mal de coll fent-se l’efecte d’estar agafant un refredat que al final no arriba, poden aparèixer pupes en els llavis, un cansament major de l’habitual, ferides que triguen a cicatritzar, dolors musculars sense haver fet exercici, debilitat del cabell i ungles, ………
Símptomes concrets de l’astènia primaveral:
.- Tristesa inexplicable.
.- Irritabilitat.
.- Falta de ganes de menjar.
.- Certa pèrdua de memòria.
.- Tensió arterial baixa.
.- To vital baix.
.- Absència d’interès sexual.
.- Mal de cap i malestar general.
.- Debilitat muscular per a fer qualsevol esforç.
.- Cansament.
Pautes bàsiques per a afrontar l’astènia primaveral:
.- Dormir tot el temps necessari.
.- Practicar exercicis de relaxació.
.- Fer exercici.
.- Seguir una alimentació a base d’aliments energètics: dàtils, fruits secs, plàtans, llegums, pastes, xocolata (amb mesura clar).
La revisió de l’alimentació és una condició fonamental perquè l’organisme extregui dels aliments els nutrients que necessita amb la finalitat d’estimular el sistema de defenses i combatre els símptomes, per tant serà interessant fer una neteja i repoblació de flora intestinal del sistema digestiu amb llavors de psíllium (Lepicol).
.- La dieta ha d’estar farcida de vitamines i minerals, nutrients que participen en funcions diverses del sistema nerviós i del immunològic, la deficiència dels quals té una relació directa amb el nostre estat d’ànim i de salut. En conjunt, la dieta pot ser marcadament vegetariana, encara que sense obviar els aliments d’origen animal. Abundaran les fruites, les amanides i les verdures combinades amb farinàcies tipus empedrats (arròs, pasta, llegum, patates…) o com ingredient dels plats de carn, peix o ous.
.- Els menjars al llarg del dia han de mantenir un ritme i un ordre. Interessa distribuir l’alimentació en 5 tomes. No poden faltar el desdejuni, l’esmorzar, el dinar, el berenar i el sopar.
.- L’esmorzar serà consistent i aportarà energia suficient per a poder mantenir el ritme de tasques que es presenten durant el matí. Les substàncies excitants com el cafè o el te es poden substituir pels equivalents sense cafeïna o per preparats solubles a força de cereals (malta, chicoria…). Els aliments com el pa o derivats (galetes, cereals, pa torrat, de motlle…) són bàsics i es preferiran els integrals que aporten més fibra i major densitat nutritiva. Una fruita fresca rica en vitamina C compensa part de les necessitats d’aquest nutrient, i es pot triar entre: taronja natural o en suc, suc d’aranja, mandarines, maduixes, kiwi o pinya. Si s’omet la fruita en el desdejuni, aquesta es reserva com aperitiu a mig matí.
.- Entre hores, es pot optar per aliments de major densitat en vitamines i minerals: fruites diverses, sucs d’hortalisses o de fruites, fruits secs, sandwich vegetals, macedònia de fruites i iogurt, batuts de fruita i llet, etc
.- Els dinars i els sopars estaran marcats per l’abundància del vegetals. Començar cada àpat amb un brou vegetal, un puré de verdures caldós o una amanida variada és una bona elecció. Els aliments proteics (carns, peixos,ous o tofu, seitàn i tempeh) no han de faltar almenys tres o quatre vegades per setmana, i poden ser el complement d’un menjar o un sopar equilibrat. Acabar o començar els àpats amb una ració de fruites és tot un encert. El cafè de la sobretaula troba un substitut més encertat en les infusions digestives o relaxants.
.- Els sopars seran més lleugers i es prendran almenys dues hores abans de ficar-se al llit, perquè la digestió no interfereixi amb el dormir, i aquest pugui ser reparador. Un sopar a força d’un brou vegetal o un puré claret, una amanida complerta juntament amb unes postres constituïx una alternativa saludable per a diversos dies. Es pot preparar una saborosa, exquisida i nutritiva amanida a força de: fulles d’enciams diversos, escarola, endívies, espinacs, herba dels canonges, ceba, cogombre, all picadet, pastanaga, remolatxa, tomàquet, espàrrecs, vegetals germinats… Quanta més varietat d’hortalisses i verdures inclogui l’amanida major és la riquesa nutritiva, i això es traduïx en major vitalitat i energia. Com complement de l’amaniment, el llevat de cervesa, les llavors de sèsam o altres complements dietètics, a més d’enriquir en vitamines i minerals els plats, proporcionen agradables sabors.
.- Mantenir el cos ben hidratat és fonamental per a contribuir al bon desenvolupament de les diferents funcions orgàniques. D’aquesta manera, s’afavoreix la funció renal i intestinal i l’organisme no es sobrecarrega de substàncies brutes Disposar d’una ampolla d’aigua en un lloc fresc i ben visible és la millor manera d’obligar-se a prendre la quantitat d’aigua necessària. Això es pot complementar amb infusions, i sucs d’hortalisses i fruites.
En determinades ocasions, el consum d’una dieta variada no és suficient, i cal recórrer a un aporti vitamínic o mineral complementari, sempre sota l’assessorament professional.
Complements dietètics per a l’astènia primaveral:
.- Gelea reial: actua com estimulant, tonificant i euforitzant, per això resulta molt eficaç en els estats de astènia, fatiga mental i física.
.- Pol·len: té propietats equilibradores, vigoritzadores i energètiques.
.- Llevat de cervesa: conté vitamines del grup B. Oligoelements: com el coure, fòsfor, ferro i manganès de gran ajuda en estats de fatiga i astènia.
Fitoteràpia per a l’astènia primaveral:
.- Guaranà (paullinia cupana): és una planta de la selva amazònica, el fruit de la qual és ric en calci, fòsfor, potassi i magnesi té propietats antidepressives i estimulants físiques i psíquiques.
.- Ginseng (panax ginseng): incrementa la vitalitat, l’activitat mental i enforteix l’estat físic (alerta doncs hi ha gent que li provoca taquicàrdies).
.-Gingebre (zengiber officinale): aquesta planta d’olor agradable i sabor picant té poder estimulant que produïx vitalitat i benestar.
.- Eleuterococo (Eleutherococus senticosus): és una planta d’origen siberià de la família dels ginseng, té un efecte estimulant, augmenta la memòria, la gana i prepara l’organisme per a resistir millor l’esforç.
.- Maca (Lepidium peruvianum): és un tubèrcul que es conrea en els Andes peruans. Pel seu alt contingut en ferro, fòsfor, calci i hidrats de carboni és un excel·lent vigoritzant i reconstituent recomanat en casos d’esgotament físic i psíquic.