Loading ...
19
Vegetarianisme.
Tema: Alimentació
Què és ser vegetarià?
Els principis i les normes del vegetarianisme no només són considerades com la millor garantia de salut i alimentació equilibrada, si no també com una filosofia i una postura global del individu en vers la vida.
Un vegetarià no és només un menjador d´enciams, si no que és una persona que tria un estil de vida que engloba totes les facetes quotidianes.
Així dons hi han dues raons principals per ser vegetarià, una per qüestions de salut i un altre per qüestions de consciència.
Es pot dir que el retorn a la alimentació vegetariana és un retorn a la Natura.
No solament vol dir que no cal matar cap animal per menjar-se´l, si no que va més enllà i a més a més es desaconsellen:
*) Els aliments en conserva i congelats.
*) Els aliments refinats, blanquejats, privats del seu valor nutritiu. (pa blanc, farina blanca, pasta blanca, sucre blanc, …… )
*) Els aliments industrials tractats químicament. (irradiats amb raigs gamma, additius).
*) Les begudes industrials ensucrades.
I s´aconsella:
*) La sal marina no refinada.
*) Cereals integrals (pa, farina, pasta, … ).
*) Fruita del temps o seca (no cal dir que amb pell).
*) Tots els olis vegetals de 1ª premsada en fred.
*) Tot tipus de verdures crues, cuinades al vapor o estofades (sempre que sigui possible sense pelar).
*) Mel, plantes aromàtiques.
*) Llegums.
*) Sucre de canya integral.
Per suposat que tots els productes han de ser biològics (els integrals i els sense pelar més).
Beneficis d´una dieta vegetariana:
.-) Disminució d´ingesta nociva de proteïnes i greixos.
.-) Augment considerable del consum de fibra.
.-) Digestions molt menys pesades.
.-) Es dorm millor, es necessiten menys hores de son.
.-) S´està molt més actiu (energètic).
.-) Avantatges de tipus moral o ètic, per motius animalistes o religiosos.
.-) Dieta més econòmica (carn, peix, marisc = car), (fruites, verdures, llegums, cereals = no tant car).
.-) Els processos d´obtenció dels productes vegetarians, son menys contaminants per el medi ambient.
Tipus de vegetarians (a grans trets):
Ovo-lacto-vegetarians (clàssics): Senzillament no mengen animals (ni carn, ni peix), però si els seus subproductes, ous, làctics, mels, …. etc.
Vegetarians estrictes vegetalians “veganos”: No mengen res procedent del mon animal.
Crudívors: Com els anteriors, però només aliments crus. Res que hagi passat per temperatura.
Macrobiòtics: Es basen en les energies del yin i el yang i els cinc elements dels aliments, però la seva dieta es aproximadament d´un 60% de cereals i la resta repartit entre llegums, algues, fruites i verdures. Contemplen l´ingesta esporàdica de peix com element equilibrador (proporció 7 a 1 i yin/yang).
Transició (d´omnívor a vegetarià):
Sobre tot ha de ser lenta, poc a poc, i mai brusca (el cos s´en ressent).
Les passes a fer són:
.-) Deixar les carns vermelles. (vedella, bé, porc, etc.).
.-) Deixar la carn blanca (aus, conill, etc.).
.-) Deixar el peix.
.-) Incrementar l´ingesta d´aliments integrals, crus, i proteïna vegetal. (tofu, seitan, tempeh, …… ).
.-) Deixar els productes industrials.
Possibles dèficits nutricionals:
Si es segueix una dieta ovo-lacto-vegetariana, no hi ha cap problema.
Si s´es molt estricte i falten coneixements nutricionals, a la llarga, poden faltar el ferro. la calç i la B12.
Això solament pot passar si es fan les coses sense coneixement de causa.
El ferro està a la soja, les llenties, el tofu, la quinoa, els cigrons, el julivert, a la majoria d’aliments vermells ……..
La calç es troba en quantitats molt interessants en el sèsam i a més als fruits secs, a les algues, al bròquil, als llevats, a les melasses, ……
La vitamina B12, es l´única que és escassa al mon vegetal, però l´alga espirulina n´es una font important.
Per tant, si se sap, no passa res de res, si no al contrari, un vegetarià te mols més números de estar ben alimentat que un convencional.
Vegetarians famosos:
Buda, Ovidi, Pitàgoras, Leonardo da Vinci, Einstein, Gandhi, Edison, Rouseau, Tagore, Tolstoy, Joan Baez, Kim Bassinger, Michael Bolton, Brigite Bardot, Montserrat Caballé, Chelsie Clinton, Tom Cruise, Dalai Lama, Peter Gabriel, Richard Gere, Martina Nabratilova, Peter Sellers, Carl Lewis, Reina Sofia i el més famós de tots el Bugs Bunny.
AIXÒ ÉS UN RESUM MOLT RESUMIT, QUEDO A LA VOSTRE DISPOSICIÓ PER A QUALSEVOL DUBTE O CONSULTA AL RESPECTE.
Tinc 15 anys, i m’agradaria molt començar una dieta ovolactovegetariana, la meva intenció era començar pas a pas i amb un seguiment mèdic.
Creus que m’hauria d’esperar uns quants anys a començar? (quan ja hagi acabat de crèixer)
Núria, estic molt content de que a la teva edat et preocupis per l’alimentació.
Referent a la dieta ovo-lacto-vegetariana et puc dir que sota el meu punt de vista és una dieta perfecte.
La idea que tens de introduir-te pas a pas és correcte, de fet és així com s’ha de fer.
El seguiment mèdic ja te’l discuteixo una mica i la raó és que la majoria de metges de dietes, de nutrició i d’alimentació naturista no en saben gaire, jo buscaria més aviat un naturòpata com jo (sense menysprear als metges, però en aquest cas es així).
Per l’edat que tens no hi ha d’haver cap problema, al contrari segur que et trobaràs molt millor. El que passa és que has de saber el que fas, doncs hi han tres premisses que s’han de tenir en compte i són: la varietat, l’integral i el cru.
Potser l’únic escull que pots tenir és que segurament tu no pots decidir quin menjar et fan a casa i a més això és un problema per la persona que cuina doncs ha de fer varis menús i no és operatiu.
Quedo a la teva disposició per qualsevol dubte o consulta al respecte tinguis.
Salut i una abraçada molt forta.
Hola, jo des dels quinze anys aproximadament he intentat ser vegetariana, però els meus pares no m’han deixat mai al·ludint una manca de nutrients i un llarguíssim etcètera sense fonaments de cap tipus. Fa aproximadament un any i mig vaig aconseguir que em deixessin suprimir la carn de vedella, i fa dos mesos que ja no menjo carn d’aus ni de mamífers, només peix. Igualment, la meva idea és portar una dieta ovolactovegetariana ja que els meus motius són més de tipus ètic que una mania (el peix m’agrada, però la carn i el pollastre no) ja que quan menjo no puc deixar de pensar que m’estic menjant un ésser viu, ara mort només per satisfer el nostre paladar. Sabut és de sobres que no és necessari ingerir carn ni peix per obtenir proteïnes, però els meus pares neguen que sigui així i a més la meva mare posa excuses del tipus: “Jo és que ja no puc fer més menús diferents!” quan li he explicat de sobres les meves intencions de fer-me el meu propi menjar -cosa que per altra banda ja faig sovint i per nassos- i en fi, que tot són obstacles. D’aquí menys d’un mes compleixo els divuit i avui li he comunicat a la meva mare la meva voluntat de seguir una dieta ovolactovegetariana tan si li agrada com si no, fent servir l’excusa de la majoria d’edat (que ja sé que no significa gaire res, però penso que si tinc l’edat de decidir a qui voto també tinc l’edat de decidir què menjo). La qüestió és que s’ha enfadat moltíssim i m’ha dit que ja ho parlarem amb el meu pare (més contrari al vegetarianisme que la meva mare) però que seguiré menjant peix tant sí com no. Com podria convènce’ls? Inclús tenen una amiga vegetariana, però sembla que el què pugui dir ella al respecte no els importa gens. M’agradaria portar el tema d’una manera pacífica, perquè sé que si es neguen totalment, jo, que també em nego totalment a seguir menjant animals morts, hi haurà un conflicte gros. Què em recomanaries tu? Com els hi podria explicar que per mi és molt important i que a més la dieta vegetariana és la millor de totes?
Moltes gràcies per avançat.
Hola Gina,
Lo més evident que es desprèn de la situació, és que hi ha una falta d’informació sobre el tema per part dels teus pares. Jo no crec que es neguin a deixar-te fer la teva senzillament per què si, si no que els hi manquen elements de judici i per lo tant es neguen a transigir.
D’alguna manera o altre, seria interessant que intentessin adquirir coneixement al respecte per poder obrar amb criteri, tan positivament com no. Lo fumut és que es tanquin en banda i et neguin el dret a decidir sobre la teva alimentació per què si.
Si és aquest el cas, que s’arriba a dir -el típic- “mentre estiguis aquesta casa faràs el que nosaltres diem” i es demostra una intransigència supina, no t’hi enfrontis doncs si que un conflicte gros no és interessant per a ningú.
Jo crec que, normalment com sempre, tens dues solucions:
1) Ja que a tu no et creuen ni a la seva amiga tampoc (ningú és profeta a casa seva), busca una persona entesa en el tema (jo m’hi brindo) perquè els hi expliqui o els informi. En aquest cas és imprescindible voluntat de saber i amplitud de mires per part del teus pares.
2) En el cas de que es tanquin en banda i no ofereixin cap escletxa per on palanquejar, hauràs de transigir en les teves aspiracions i mirar de poder-les realitzar per una altre banda, em refereixo a emancipar-te.
El que si que no et recomano és l’enfrontament radical, ja que és una pèrdua d’energia per ambdues parts i quasi bé mai porta enlloc. Tingues en compte que portar una dieta correcte però en un entorn amb mals rotllos tampoc és recomanable.
No sé si t’he ajudat en alguna cos, però quedo a la teva disposició per a qualsevol cosa en que et pugui ajudar.
Salut i una abraçada molt forta.
[…] és segurament la part més pràctica del llibre i en ella l’autor ens parla del vegetarianisme com una tècnica individual de noviolència, però també de la superació de la revenja i el […]
Volia saber si una dieta crudívora pot ajudar a un pacient de càncer a lluitar contra la malàltia. Moltes gràcies.
jo upose que si pero clar no estic segur
Bon dia Núria,
Sense cap mena de dubte, però sobretot aneu cap a l’alimentació ecològica.
Encara que sembli obvi i bàsic, però que mastegui bé.
Salut, i molta força.
Àngel
El Dalai Lama, va ser vegeteria, fins que ho passar malament, no recordu el que exactament (ho vaig llegir en una entrevista que li feien a l’India, Dharamsala, Dharamkot al monestir) i desde llavors quan viatge al Occident i menja en un restaurant demana carn o peix tambè. Diu que no es vegeteria estricte.
Els mateixos Indis vegeterians, menjen peix una vegada a la setmana.
Ser ovo-lacteovegeteria potser la no tan desequilibrada opcio de seguir la filosofia vegana, pero cal recordar que lo dolent es la calitat de la carn i els peixos, no els animals en si.
A nivell energetic, la carn representa el foc, i el peix l’aigua, aixi que si hi ha desequilibri, a part de que els fanatismes, es un desquilibri per ells mateixos.
I dir que Budha era vegetaria, aixo ja es passarse, perque cap dels presents avui dia, te el grau de autorealitzacio de conciencia com el Budha fa 2500 anys, ni com JesuCrist fa 2000, ni com QUetzalcoalt, ni com Paracelso…
Ojo, vui aclarar que no tingui receptes interesants, nutritives, ecologiques, biologuiques, depuratives, etc etc, pero sempre quedara aquesta mencança per molta espirulina que es prengui. No vui possar el crit al cel, pero crec que era Anemia el que lo va passar al Dalai.
El Dalai Lama, va ser vegeteria, fins que ho passar malament, no recordu el que exactament (ho vaig llegir en una entrevista que li feien a l’India, Dharamsala, Dharamkot al monestir) i desde llavors quan viatge al Occident i menja en un restaurant demana carn o peix tambè. Diu que no es vegeteria estricte.
Els mateixos Indis vegeterians, menjen peix una vegada a la setmana.
Ser ovo-lacteovegeteria potser la no tan desequilibrada opcio de seguir la filosofia vegana, pero cal recordar que lo dolent es la calitat de la carn i els peixos, no els animals en si.
A nivell energetic, la carn representa el foc, i el peix l’aigua, aixi que si hi ha desequilibri, a part de que els fanatismes, es un desquilibri per ells mateixos.
I dir que Budha era vegetaria, aixo ja es passarse, perque cap dels presents avui dia, te el grau de autorealitzacio de conciencia com el Budha fa 2500 anys, ni com JesuCrist fa 2000, ni com QUetzalcoalt, ni com Paracelso…
Ojo, vui aclarar que no tingui receptes interesants, nutritives, ecologiques, biologuiques, depuratives, etc etc, pero sempre quedara aquesta mencança per molta espirulina que es prengui.
Benvolgut Xavi:
Parlar de vegetarianisme junt amb el Dalai Lama i quedar-se merament en el terreny dels nutrients és una simplicitat supina. A part del pèssim rendiment nutricional, existeix un precepte que va més enllà de tot això i que tu no contemples, i és el “no mataràs”. Es necessita tenir una ment oberta per copsar el missatge d’aquest precepte.
Si us plau, si pots, envie’ns un link de l’entrevista. Cal ser curós a l’hora d’afirmar certes coses, sense ànim de polemitzar, però si llegeixes igual que escrius et queden moltes coses al calaix.
Dins els vegetarians hi ha tot un ventall de possibilitats -informa’t-.
Per el demés no acabo d’entendre bé el que ens vols transmetre.
De totes maneres moltes gràcies per la teva opinió, és una més.
Salut i una abraçada molt forta.
Àngel
Hola! Estic fent el meu treball de recerca sobre el vegetarianisme, i seria de gran ajuda que si ho sou responguéssiu aquesta enquesta: http://goo.gl/forms/j07ocoynSZ7A9lci2
Moltes gràcies!!!
Bona tarda,
Tinc 15 anys i vull en un futur ser vegetariana és per aixó que faig un traball de recerca sobre el vegetarianisme i necesito un profesional que respon fui a unes preguntes per al meu treball.
Moltes gràcies
Bona tarda Martina,
Pots escriure´m a angel@biosfera.cat i miraré d’ajudar-te amb lo que pugui.
Una abraçada.