Els que m’aneu seguint dia a dia i sou del meu pal, sabeu que aquestes porqueries ni les considero com aliments si no que tant sols les considero com lo que són: porqueries. Però com que al bloc hi entra gent, que ha començat fa poc a pensar en millorar la seva alimentació i encara no te prou elements de judici parlarem una mica dels light perquè en vagin tenint.

La paraula Light

Cap paquet de cigarretes light ens aclareix què tan light serà el emfisema que contraurem. Els que beuen llet light no solen preguntar què li falta a aquesta llet per ser més bona llet. Quan ens recomanen un llibre light, podem suposar que serà menys llibre que altres llibres, i potser acabarem concloent que aquest quasi-llibre és quasi-quasi una revista. O sigui que mig-fumo un mig-cigarro, mig-bec una mitja-llet, mig-llegeixo un mig-llibre i a sobre espero un premi per tantes mitges tintes.

Dietètic ven millor

Antigament es deia “dietètic”. Així, qui consumia productes amb aquesta etiqueta donava a entendre que estava sota un règim estricte que limitava greixos i calories. El producte no era lleuger; era de dieta. Una mena de penitència que acabava definint la dinàmica moral dels grassonets: tants Donuts, tanta culpa. Hi havia, és clar, els qui pràcticament vivien a dieta, però les seves vides estaven molt lluny de lluir bons tipets, ja que el sobreviure a dieta suposava la constant traïció dels propis propòsits: avui estem a dieta perquè ahir ens vàrem empatxar. (Per la meva gola, per la meva gola, per la meva gran golosia.) Fins que un dia va venir la moda light.

El mercat ofereix moltes alternatives de productes dietètics, i per triar les més adequades a les necessitats nutricionals de cada persona és necessari estar atent. Sens dubte que el rètol “dietètic” no significa res, a part d’un bon ganxo comercial.

Perquè un aliment sigui dietètic ha de contenir menys calories que el seu símil normal, però aquestes es poden reduir dels greixos o dels sucres presents, per tant, és diferent un producte hipo-gras d’un hipo-glucídic. Per exemple, un xocolata hipo-glucídica pot tenir menys sucre (i fins i tot res), però la mateixa quantitat de greix que una de normal, el que en molts casos suma les mateixes calories.

On trobar la veritat

Com l’objectiu és consumir menys calories en una dieta equilibrada, cal buscar els aliments que siguin reduïts en sucre i greix. Per assegurar-se això, la clau no està en la part davantera de l’embolcall, sinó en la de darrera, a la informació nutricional. Si un producte es vanaglòria de ser hipocalòric i no té aquesta dada, no se’l pot creure, perquè no informa sobre la seva qualitat de ser-ho.

Cal fixar-se en el escrit, on es descriu la quantitat de calories per gram. En general es detalla en una porció i en 100 grams. Habitualment també es compara amb el seu símil no dietètic per engrescar als compradors. Aquesta també és una dada útil, perquè si un iogurt light té 100 calories, no és tan light, ja que un de normal en té 170. Els més dietètics arriben als 78 o 80 calories, per tant, convé comparar entre les diferents ofertes.

Altra informació important és verificar quin percentatge d’energia correspon a greixos, perquè si aquest és molt alt i s’ingereix en abundància, la persona estarà creant un desequilibri nutricional d’altres substàncies, i si té problemes de colesterol, no estarà fent el correcte per el seu organisme. Per últim, alguns productes utilitzen només substituts per endolcir (aspartame, per exemple) i altres afegeixen una mica de sucre o fructosa per aconseguir un millor sabor, pel que tenen més calories. Aquest detall és especialment important en els diabètics.

Un començament Light i futur Pesat

Els aliments “light” es van introduir en el mercat com un autèntic descobriment que permetia gaudir dels plaers gastronòmics més pecaminosos i calòrics, fins i tot a aquelles persones sotmeses als absolutistes dictats de la dieta hipocalòrica. Però, no que ens enganyin, els aliments light no aprimen per només consumir-los, en el millor dels casos, engreixen menys. Lo light és lleuger. Les begudes, els aperitius, les postres, els dolços que s’etiqueten sota aquest epígraf anglosaxó contenen, teòricament, un 30 per cent menys de calories que els seus corresponents normals. La cultura del que és “light” ha generat una espècie de confusió universal. És completament incorrecte relacionar directament aquest tipus de productes amb la dieta.

Els aliments “baix en calories” o “sense sucre” no solucionen els problemes d’obesitat. Segons la normativa existent al respecte, un producte light ha de tenir un valor energètic d’un 30% inferior al de l’aliment de referència. A l’etiqueta han d’aparèixer les quilocalories que aporta i el percentatge concret d’elles que s’ha rebaixat. És bàsic llegir aquestes indicacions, ja que són l’única referència per conèixer si val la pena consumir un producte d’aquestes característiques o optar, per exemple, per la versió normal i prendre menys quantitat. Ningú no es pot dur a engany: els aliments per aprimar no existeixen. Tot el que es menja aporta alguna caloria a  l’organisme.

La denominació light indica que els aliments així anomenats tenen un nombre de quilocalories inferior als de la seva mateixa classe. Aquesta definició és fonamental, ja que quan comprem una xocolata light no estem adquirint un producte que no engreix, sinó un en que l’aportació calòrica és menor al d’una xocolata normal. Això mateix passa amb patés, margarines i maioneses, per exemple, les quals són lleugers perquè compten amb un major contingut d’aigua o carn magra.

En el cas dels refrescos i begudes gasoses, la denominació light sol fer referència a una aportació gairebé nul·la de quilocalories, i per tant, es podria parlar d’un producte dietètic en el sentit estricte. En quant als dolços, l’element que es retira és el sucre, substituint-lo per edulcorants, com el sorbitol (molt comú en els xiclets sense sucre), i el aspartame, cosa que encara empitjora el tema doncs molts d’aquests endolcidors químics tenen molt mala premsa en el mon naturista ja que són sospitosos de facilitar l’aparició de càncers.

Molt Light no és Light

La idea que molta gent té és que els productes “Light” aprimen o, com a màxim, no engreixen pràcticament res, i portats d’aquesta creença els consumeixen en quantitats excessives. El resultat d’això és sovint un increment de pes més gran que si haguessin optat per les versions no lleugeres de cada producte.

Creure que en eliminar el sucre s’elimina el problema, a més d’un error, pot contribuir a adoptar conductes fins i tot contraproduents. Els aliments amb la denominació “Light” tenen un nombre de calories per unitat de pes inferior als de la seva classe, “però en cap cas significa que no engreixen, confusió que fa que aquests aliments siguin consumits sense límit ni control, oblidant que no són aprimants “. Els productes” Light” tindrien algun efecte positiu per reduir la sobrecàrrega únicament si es consumeix en les mateixes quantitats que els equivalents sense aquesta qualificació, circumstància que generalment no es dóna. La introducció en el mercat de més de 5.000 aliments baixos en greixos, o sense greixos, en l’última dècada ha contribuït a l’epidèmia d’obesitat als Estats Units, segons l’Associació Americana del Cor (AHA).

El problema comença quan les persones creuen que poden menjar quantitats il limitades de galetes amb poc greix, iogurts congelats i dolços. Encara que aquests aliments contenen menys greix que les versions originals, solen tenir més sucre i fins i tot més calories. Sovint ens oblidem de limitar la quantitat quan un producte s’anuncia com baix en greix. L’escollir productes alimentaris frescos i rics en fibra permet a una persona el consumir grans quantitats amb poques calories, relativament, perquè produeix una sensació de sacietat.

En què es diferencien els Productes Light

Els aliments Light es caracteritzen per substituir en la seva composició determinats ingredients per altres que aporten menys calories però l’important és la ingesta calòrica total global en un període de temps no inferior a 15 dies. L’efectivitat del consum d’aliments Light, per al control de pes no està prou demostrada perquè, a més, en moltes ocasions, la reducció calòrica és insignificant.

D’altra banda, hi ha prou informació que relaciona una major ingesta de greix i un major pes corporal amb els consumidors habituals de productes Light. El factor psicològic pot influir també en que els consumidors d’aquests productes pensin que poden consumir una quantitat superior d’ells, el que produeix és un efecte contrari de major ingesta d’energia. El consell dels especialistes convencionals en salut arriba en una època en què els índexs d’obesitat no tenen precedent en els Estats Units i Europa. Encara que les persones han seguit el consell dels seus governs i reduït l’aportació de greixos durant els darrers 50 anys, es continuen engreixant.

Per Que?, Bàsicament, perquè l’oferta d’aliments rics en hidrats de carboni ha augmentat juntament amb els aliments Light, el consum augmenta dia a dia a causa de la publicitat enganyosa. Alguns nens de només 10 anys estan sent diagnosticats ara de diabetis de tipus II, coneguda amb anterioritat com diabetis de l’adult, ja que afectava a les persones en la dècada dels 40 anys i majors. És una paradoxa que requereix explicació: molt probablement el nombre total de calories en els aliments ha augmentat a mesura que disminueix el greix.

La Publicitat Light

Cada dia la televisió bombardeja als consumidors oferint una enorme quantitat de productes baixos en calories, anomenats light. La influència de la societat, notablement preocupada pel manteniment de la silueta i per la possibilitat de portar una alimentació sana, és la culpable d’aquest augment de l’oferta “lleugera”.

L’inconvenient d’aquesta espècie de boom és que pot provocar una certa confusió en el consumidor. El primer que aquest ha de tenir molt clar és què és exactament un aliment light. Els productes així anomenats són baixos en calories perquè han estat desgreixats o perquè se’ls ha reduït o tret una quantitat de sucres. És a dir, han patit una reducció o substitució d’alguns dels components dels productes tradicionals per aconseguir que tinguin una menor aportació calòric.

A més, si us hi fixeu, tristament en aquest tipus de publicitat sempre utilitzen la dona i la seva preocupació per la figura com a reclam per augmentar les ventes. Malauradament ho aconsegueixen, doncs si no aquest tipus d’anuncis desapareixerien i el que passa és el contrari cada vegada n’hi han més.

Maionesa Light versus maionesa tradicional

Els productes lleugers omplen de gust i varietat la dieta dels qui estan a règim i d’aquells que per raons de salut han de tenir cura especialment del consum de certs aliments. En aquest sentit, després de comptar amb la correcta informació sobre les propietats d’aquests aliments, consumir productes lleugers pot resultar una experiència gastronòmica saludable.

En el mercat hi ha una gran quantitat de productes Light o lleugers que venen preparats i llestos per menjar, que també poden combinar-se amb els productes naturals per reduir la ingesta calòrica. I com que els productes lleugers sempre han despertat suspicàcies, trobem que un dels factors que van en contra dels mateixos és la manca d’informació a les etiquetes. En aquest sentit, resulta d’interès que s’indiqui per què el producte és lleuger, a costa de quins nutrients, ja que un producte pot ser lleuger degut a la disminució d’un de sol o més nutrients-bàsicament carbohidrats, proteïnes i lípids-. És indispensable conèixer amb exactitud la seva composició per valorar-ho apropiadament en la dieta d’una persona que està a règim. Un altre factor en contra és el cost, ja que el preu de la majoria d’aquests productes és un 20 o 30 per cent més car que el de les presentacions originals.

La maionesa és una emulsió espessa formada principalment per oli vegetal, ou sencer o rovell d’ou, vinagre o suc de llimona i sal. El fet que la seva base sigui l’oli la converteix en una de les salses amb un contingut energètic molt elevat. La maionesa comercial conté aproximadament un 65% d’oli per pes. Aporta al voltant de 175 calories per cullerada sopera d’uns 25 grams, i a més de la seva aportació grassa destaca pel seu elevat contingut en colesterol, ja que l’ou és un dels seus ingredients.

La maionesa lleugera, per la seva banda, és un producte amb menys calories que la maionesa tradicional, perquè en la seva preparació utilitzen menys quantitat d’oli (entre un 25% i un 50% menys) i amb menys colesterol ja que conté menys ou, i en canvi, li agreguen fècula de blat de moro (maizena) per espessir. Una de les seves grans avantatges és aportar pràcticament la meitat de calories i fins a 5 vegades menys colesterol per cullerada amb respecte a la maionesa tradicional. No obstant això, la maionesa, inclosa la versió Light, està desaconsellada sempre que s’hagi de reduir l’aportació de greixos a través de la dieta, com passa en cas d’obesitat o de trastorns hepàtics, biliars i així mateix, es vigilarà el consum en cas de seguir una alimentació baixa en colesterol.

A QUE TOT AQUEST MON FA UNA MENA DE TUF D’ENGANY. LA MILLOR MANERA DE RESTRINGIR EL NÚMERO DE CALORIES ÉS MENJANT MENYS I MILLOR, A MÉS DE CREMAR-LES FENT EJERCICI.

SI TENIU DUBTES AL RESPECTE, QUEDO A LA VOSTRA DISPOSICIÓ PER RESOLDRE-LES, SI PUC.