Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


Diarrees:

paper-wc

La diarrea és una alteració dels excrements en quant a volum, fluïdesa o freqüència en relació anormal a la fisiològica, la qual cosa comporta una baixa absorció de líquids i nutrients, pot estar acompanyada de dolors abdominals, febre, nàusees, vòmits, debilitat o pèrdua de l’ gana y generalment sempre causa urgències per evacuar.

diarrea-02

En condicions normals, l’absorció intestinal és més gran que la secreció de manera que s’afavoreix a l’absorció, amb la qual cosa, en general, més del 90% del contingut que arriba al intestí és absorbit al llarg del tracte gastrointestinal. Si es produeixen canvis en el flux bidireccional, és a dir, si s’augmenta la secreció o es disminueix l’absorció, el volum que arriba al còlon supera la seva capacitat de reabsorció, amb el que apareix la diarrea.

La diarrea és una condició que pot ser un símptoma d’una lesió, una malaltia, d’una al·lèrgia, de la intolerància a certs aliments (fructosa, lactosa, gluten, …. ), malalties produïdes pels aliments o excés de vitamina C i és acompanyada generalment de dolor abdominal , i sovint nàusea i vòmit. Hi ha altres condicions que impliquen algun però no tots els símptomes de la diarrea, així que la definició formal de la diarrea implica la defecació de més de 200 g / dia.

Passa quan el còlon no absorbeix suficient fluid. Com a part del procés de la digestió, els diversos òrgans excreten grans quantitats d’aigua (entre 8 i 10 litres, en un adult de 80 kg), que es barreja amb l’aliment i els líquids ingerits. Així, l’aliment digerit és essencialment líquid abans d’assolir el còlon. El còlon absorbeix l’aigua, deixant el material restant com una femta semi sòlida. Tanmateix, si el còlon no funciona bé o s’inflama, s’inhibeix l’absorció de l’aigua, resultant en que els excrements són més aquosos.

La diarrea sovint és causada per infeccions virals però també pot ser el resultat de toxines bacterianes. En condicions sanitàries i amb aliments en bon estat i aigua potable, els afectats es recuperen d’aquestes infeccions virals en alguns dies o a tot estirar, en una setmana. Tanmateix, a individus mal alimentats o que viuen en condicions de poca higiene la diarrea pot conduir a una deshidratació greu i pot arribar a ser perillosa per a la vida si no es tracta a temps.
També pot ser un símptoma de malalties més serioses, com ara disenteria, colon irritable, còlera, o botulisme i també pot ser indicatiu d’una síndrome crònic tal com la malaltia de Crohn. Encara que els afectats de apendicitis generalment no tenen diarrea, és un símptoma comú d’un apèndix trencat. És també un efecte d’una contaminació greu per radiació. També pot ser causada pel consum excessiu de licor, especialment a algú que no menja prou aliment.

Diarrea aguda

Es pot definir com la diarrea que dura al menys 2 setmanes i també s’anomena gastroenteritis. Gairebé sempre s’ha presumit com contagiosa, encara que només una minoria de casos estan plenament comprovats. Sovint, el que es fa és tranquil·litzar al pacient, assegurar-se que rep quantitats adequades de fluid, i esperar a veure la seva evolució. En casos més greus, o on és important trobar la causa de la malaltia, es requerirà un cultiu de femta.
Els organismes més comuns trobats dins d’aquests cultius, són el Campylobacter (un organisme d’origen animal), la Salmonella (també d’origen animal), la Criptosporidiosi (origen animal) i la Giardia lamblia (que viu a l’aigua potable). El menjar en descomposició està associat amb infeccions de Salmonella. La Shigella (causant de disenteria) és menys comú, i generalment d’origen humà. El còlera és estrany en els països occidentals. És més comú en viatgers i es relaciona generalment amb l’aigua contaminada.
L’Escherichia coli és probablement una causa molt comú de la diarrea, especialment en viatgers, però pot ser difícil detectar amb la tecnologia actual. Els tipus d’E-coli varien de regió a regió i de país a país. Els virus, particularment els rotavirus, són comuns en nens (la diarrea viral es diagnostica malament, gairebé sempre per persones alienes a la pràctica mèdica). El virus de Norwalk és estrany.
Els aliments en descomposició, o amb toxines o verins poden causar diarrea. Entre aquestes toxines està la de l’estafilococ (sovint trobada en productes lactis que han estat en contacte amb alguna ferida infectada de les persones que han intervingut en la seva elaboració), i el bacil ciri (per exemple, l’arròs als restaurants xinesos).
Els paràsits i els cucs poden causar diarrea però gairebé sempre van acompanyats de símptomes com pèrdua del pes, irritabilitat, erupcions a la pell o frisança anal. El més comú és la cuc intestinal (es tracta més aviat d’un enuig que d’una malaltia greu). Altres cucs, tals com el causant de anquilostomiasis, la Ascaris, i la solitària són més significatius terapèuticament i poden causar pèrdua de pes, anèmia, malestar general i problemes d’al·lèrgia. La disenteria Ameba degut a la Entamoeba histolytica és una causa important de diarrea sagnant de viatgers i també, a vegades, en els països occidentals, i requereix un tractament apropiat i complet.

diarrea-01

ALIMENTS aconsellats en la DIETA de la diarrea

L’alimentació adequada és essencial per controlar la diarrea. S’aconsellen aliments que no posseeixin moltes fibres insolubles, doncs aquestes produeixen una sobreestimulació de l’intestí i augmenten la diarrea.
Igualment són adequats aquells aliments capaços de reposar la gran quantitat de líquids perduts i, sobretot, que siguin capaços de restaurar els minerals eliminats junt amb els líquids (sodi, potassi, calci i magnesi)

Entre els principals aliments adequats per a detenir la diarrea tenim:

L’arròs blanc: Ha estat utilitzat com un bon remei des de sempre per a detenir la diarrea. Una bona manera de aturar-la és un plat d’arròs bullit blanc amb una mica d’oli d’oliva. Igualment resulta molt adequat l’arròs amb llet per a la mateixa finalitat. També és força interessant beure llet (liquat) d’arròs.

La pasta no integral o el pa blanc: Igual que l’arròs resulten ideals per a detenir la diarrea.

Els plàtans: Són molt digeribles, exciten poc en còlon i contenen una quantitat molt elevada de potassi que es pot haver perdut amb els líquids eliminats.

Les pastanagues: Són bones reguladores intestinals, igualment capaços d’evitar el restrenyiment, com al mateix temps, per la seva riquesa en pectines, calmar la diarrea. S’utilitzen habitualment per treure la diarrea en els nadons. (Són molt aconsellables els biberons realitzats amb pastanagues bullides durant 90 minuts, ben triturades i passades pel colador)

Les pomes: Encara que sembli contradictori el seu alt contingut en pectines la converteixen en un bon regulador de l’aparell de l’intestí, de manera que es constitueix un laxant suau en casos de restrenyiment, especialment quan es menja a primeres hores del matí. Al mateix temps el valor absorbent de les pectines la fan ideal en casos de colitis, diarrea, gastroenteritis i en tots aquells casos en què es manifeste una defecació massa abundant i tova.

Les peres: En cas de diarrea, les seves propietats lleugerament astringents ajuden a superar-la, resultant una ajuda excel·lent per al tractament de la colitis.

Les groselles: Pel seu contingut en tanins, especialment les groselles negres, ajuden a detenir la diarrea. Especialment indicat el suc de groselles, veuren un “xupìto” cada dues hores fins que remeti l’episodi.

El iogurt probiòtic: L’intestí requereix la presència d’una sèrie de bacteris beneficiosos que són capaços de neutralitzar els bacteris perjudicials causants de nombroses diarrees. El iogurt és un aliment molt ric que, a més de proporcionar moltes proteïnes, calci i hidrats de carboni, és capaç de reposar la flora intestinal ajudant el creixement de bacteris beneficiosos. És especialment interessant el iogurt probiòtic, és a dir aquell que conté els següents microorganismes: Lactobacillus bífidus i Lactobacillus acidòphilus. També existeixen iogurts de soja amb bífidus per a qui no vulgui prendre làctics.

Els sucs: Els sucs de la majoria de les fruites i verdures són especialment recomanables per a la dieta de la diarrea. Són capaços de reposar l’aigua perduda i aportar les vitamines i els minerals necessaris. No s’ha d’oblidar que el pacient amb diarrea, a més d’ingerir aquests aliments, està obligat a beure molta aigua per evitar la deshidratació.

Menú típic per la diarrea

Les primeres 24 hores de diarrea intensa:
En cas de diarrees molt intenses pot no ser convenient prendre aliments durant les primeres 24 hores. El primer que hem de fer és tallar la diarrea. Per a això es pot realitzar la preparació següent recomanada per l’O.M.S.:
– Barregeu en un litre d’aigua bullida una culleradeta de sal amb 8 culleradetes de sucre. Beure’n mitja tassa cada 15 minuts. En total ha de beure un litre cada 2 hores. (En cas d’hipertensió consultar amb el terapeuta).

Passades les 24 hores:
Si s’ha frenat la diarrea, es pot realitzar la dieta següent:
Esmorzar: Una poma bullida, dues rodanxes de pa blanc. Infusió de fulles de sàlvia.
Dinar: Un suc de pastanagues. Infusió de fulles de sàlvia.
Dinar: Un plat d’arròs blanc, amb un rajolí d’oli d’oliva. Una poma bullida i dues rodanxes de pa blanc.
Berenar: Un suc de pera.
Sopar: Un plàtan. Una torrada de pa blanc amb melmelada de nabiu. Una infusió de camamilla.

En els dies posteriors:
Anar introduint a poc a poc altres aliments. En principi es poden introduir altres aliments com les patates o el iogurt. Els llegums han de coure’s molt bé perquè, en cas contrari, poden produir flatulències i diarrea. Les persones amb tendència a les deposicions toves haurien menjar amb molta prudència i sempre molt bé guisades.
¡Beure aigua en abundància! No beure cafè o begudes alcohòliques en els episodis de diarrea forta ja que les seves propietats estimulants afavoreixen la pèrdua d’aigua.

diarrea

ALIMENTS desaconsellats a la dieta de la diarrea:

Resulta desaconsellat menjar els següents tipus d’aliments:
Qualsevol tipus d’aliment que no sigui un dels esmentats anteriorment dins de les 24 hores primeres de l’episodi de diarrea.
Aliments rics en fibra no soluble donat que produeixen una sobreestimulació del còlon. Són especialment desaconsellat el segó, les prunes seques, i les fruites seques en general.
Aliments no tolerats per la persona. Les intoleràncies alimentàries són responsables de molts dels casos de diarrea.
Aliments dolços donat que augmenten massa el peristaltisme o moviment de l’intestí afavorint la diarrea.
Begudes dolces amb edulcorants artificials, com el manitol o sorbitol, que igualment estimulen l’evacuació De fet aquests tipus d’aliments són més verins que aliments per tant s’han  d’obviar sempre.
Begudes amb cafeïna (cafè, te, coles) contribueixen massa a l’eliminació de líquids. Hi ha una llegenda que recomana beure Coca Cola per parar les diarrees, si us plau és pitjor el remei que la malaltia.

VAL A DIR QUE COM TOT EN AQUEST MÓN, NI HI HA MAL QUE PER BÉ NO VINGUI DONCS UNA DIARREA PASSATGERA DE TANT EN TANT ÉS BONA JA QUE ES FA UNA NETEJA DE BUDELLS EXTRAORDINÀRIA. PER CERT AL ACABAR L’EPISODI SEMPRE S’HA DE FER UNA SUPLEMENTACIÓ DE FLORA INTESTINAL.

*****************************

I com element de distensió: com creus que és correcte posar el paper higiènic al porta-rotlles?

A) Que la fulla caigui per davant?

B) que la fulla caigui per darrera?

La teva resposta a: info@biosfera.cat

paper-wc-01

4 comentaris per a

Diarrees:

  • sarai |

    uf…com a element de distensió,penso que tots acabem posant el rotllo amb la fulla per davant perquè queda més maco.Però es possible que el correcte sigui posar la fulla per darrere, per una questió de que el paper queda més protegit de cara a bacteris, microorganismes externs?
    amb diarrea seria aconsejable no utilitzar paper?

  • josep |

    Si la paret és superneta, suposo que és millor que la fulla caigui per darrere. Però sens dubte és més còmode (perquè en aquest cas tens el paper més a la vora, i no has d’allargar el braç) que la fulla caigui per davant. Quan sabrem la resposta correcta? Friso!

  • joan aleix |

    Al meu parer depen del tipus de porta-rotlles que s’util·litzi, si és dels que tallen de forma automàtica el paper, aquest ha de sortir pel davant, ja que sino és així no el talla. Si el porta-rotlles és com el de la foto, sembla també més correcte posar-lo amb la fulla penjant pel davant per tal d’evitar que toqui la paret que pot no estar tot lo higiènicament neta que es podria esperar. De totes formes, he buscat un porta-rotlles semblant i he provat a tallar un trós de paper sense tocar el rotlle amb l’altre mà (per tal de no contaminar el que no s’utilitza) i sembla una mica més fàcil de fer si la fulla surt pel darrera. En dues paraules, veig possible argumentar a favor de les dues opcions.
    Decidiu el que decidiu segur que serà encertat.

  • alfred |

    normalment prenc un café amb llet i al cap de uns minuts he de anar al váter. per aixó necessito instruccions per que aixó no es torni a prodüir.
    mercés.

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web