Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


La spirulina, una alga molt interessant.

spirulina

Spirulina (o Arthrospira) és un bacteri que pertany al grup Cyanobacteria (anteriorment conegut com Cyanophyta o com a grup de les algues verd i blaves). Es tracta d’organismes unicel·lulars i foto autotròfics que tot i ser unicel·lulars s’agrupen formant tricomes o formes filamentoses.

spirulina-01

Realment es tracta d’organismes procariotes, i no d’algues com es creia anteriorment. Posseeixen una regió central, on es localitza l’àcid nucleic (una sola molècula d’ADN), una regió perifèrica que conté les membranes tilacoidals i diverses inclusions o estructures citoplasmàtiques, envoltada freqüentment per una capa de mucílag. Aquesta capa no és present entre les cèl lules que formen el tricomes. La paret cel·lular conté peptidoglucà i l’estructura i composició característiques dels bactèris Gram negatives. En el citoplasma es troben les inclusions (grànuls de polifosfat, glicògen i cinanoficina), els carboxisomes o cossos polièdrics, on hi ha la RBP-carboxilasa (Rubisco, el principal enzim responsable de la fixació fotosintètica de diòxid de carboni) i ribosomes.

spirulina-02

Usos i Hàbitat

La utilització de la spirulina per a l’alimentació no és una cosa nova, ja que existeixen evidències que els asteques les consumien procedents del Llac de Texcoco. Així mateix altres cultures de la zona del llac Txad, com els Kanenmbu, també incloïen en la seva dieta habitual spirulina en forma de galetes.
A Espanya la spirulina habita de forma salvatge al Parc Nacional de Doñana (Huelva) la població juntament amb altres Cianofites és la dominant en els primers mesos d’estiu desplaçant algues clorofites com a part del fitoplàncton principalment en la Laguna de Santa Olalla. Malgrat que aquest bacteri no és originari d’Espanya es creu que va arribar transportat per flamencs des de les llacunes volcàniques africanes en les seves migracions, ja que és en la seva superfície on creix amb major profusió, a causa de l’absència de competidors provocada per l’alcalinitat i salinitat de les seves aigües.
La humanitat coneix aquest bacteri des de fa segles, però és en la darrera meitat del segle XX quan comença a emprar-se industrialment. De fet el seu cultiu industrial no es va iniciar fins 1962 a la zona del Txad. Es tracta d’un cultiu idoni per a zones àrides en les quals la salinitat de l’aigua la fa no apta per al seu ús agrícola tradicional. Ara per ara la seva principal ocupació és per alimentació i majoritàriament es consumeix en cru en forma rajoles de spirulina premsada. De fet és molt fàcil trobar en els nostres supermercats a la zona de suplements dietètics. Les seves principals consumidors són els vegetarians degut a dues característiques: el seu elevat contingut en proteïnes d’alt valor biològic i el seu contingut en vitamina B12. També s’utilitza com a font de pigments com són la ficocianina o xantofil o d’àcids grassos poliinsaturats. Degut a l’alt contingut en proteïnes també s’ha estudiat el reemplaçament de proteïna de soja amb spirulina per alimentació animal, de fet el sobrenom de spirulina és “proteïna unicel·lular” o “single cell protein”. A més se sol utilitzar la spirulina com a aliment de peixos de fons.

spirulina-03

Característiques Nutricionals

Les seves característiques nutricionals són les següents (Abalde et al., 1995):

.- Proteïnes: al voltant d’un 65% en pes sec està format per proteïnes. El més important d’aquestes és la seva composició d’aminoàcids ja que no només conté tots els essencials sinó que a més la seva disponibilitat és molt alta, per exemple per a la lisina s’ha descrit un 85% de biodisponibilitat.

.- Hidrats de carboni: entre un 8 i un 14% principalment en forma de polisacàrids dels que els seus monòmers majoritaris són glucosa, galactosa, manosa i ribosa.

.- Lípids: aproximadament 6%, però tant la seva quantitat com composició varia en funció de les condicions de cultiu, principalment llum i nitrogen. Si la llum és escassa augmentarà el contingut de lípids com a reserva d’energia.

.- Àcids nucleics: el seu baix contingut en àcids nucleics fa de la spirulina un producte idoni per suplementació en pacients amb antecedents o predisposició a la gota, ja que en el metabolisme dels àcids nucleics es genera àcid úric.

.- Vitamines: al tractar-se d’organismes fotoautòtrofs té elevades concentracions de pigments, entre ells β-carotè, és a dir, pro vitamina A. A més, la spirulina és l’organisme no animal amb major contingut en vitamina B12 o Cianocobalamina. Tanmateix, només el 20% d’ella és absorbible per l’organisme. Tot i així, només 4g de espirulina aporta el 66% de les necessitats de B12.

.- Clorofil·la: és molt rica en clorofil·la. És el piment verd de les plantes que les deixa transformar la llum solar en nutrients i energia. Purifica la sang i afavoreix l’absorció del ferro. La clorofil·la també ajuda a la funció purificadora del fetge, essencial perquè l’organisme expulsi les substàncies tòxiques i residuals.

Principals aplicacions dietètiques:

.- Augmentar el rendiment en el treball, els estudis o l’esport.

.- Per reforçar les defenses del organisme.

.- En convalescències.

.- Durant i després del embaràs.

.- En la menopausa.

.- Per a la salut dels cabells, pell i ungles.

.- Per depurar l’organisme.

.- En cures de dejuni i purificació.

.- Per augmentar el benestar general.

.- Per a la regeneració després de grans esforços.

.- Com a recolzament en dietes d’aprimament.

spirulina-04

4 comentaris per a

La spirulina, una alga molt interessant.

  • VICKY |

    M`agradria saber la dosis recomanada per pendre

  • Angel Perera |

    Ja que la spirulina és purificadora, el millor és arribar lentament a la dosis òptima. Els primers dos dies: 1 comprimit al dia. El tercer i quart dia: 2 comprimits al dia. Els dos dies següents, 1 comprimit més respectivament, i a partir d’aquí 6 al dia, 2/2/2 esmorzar, dinar i sopar. És millor prendre-la abans dels àpats amb aigua i distanciar de l’hora d’anar a dormir per possibles alteracions de la son en persones molt sensibles. Al cap de una temporada de 3 ó 4 setmanes podem anar a la dosis de manteniment que és de 1/1/1 o sigui 3 al dia.
    Sempre parlem de comprimits de 300 mg.

    Una abraçada,

  • montse mas |

    Hola,
    Estic embarassada de 7 mesos i una mica baixa en ferro. Puc prendre espirulina. Amb quines dosis?
    Gràcies.

  • Angel Perera |

    Hola Montse,
    L’espirulina et pot anar bé, però pensant en termes d’energia oriental és molt expansiva -ajuda a depurar, a treure coses enfora- i tal qual estàs no interessa.
    Jo prendria Floradix en xarop 20 ml. dues vegades al dia, és un suplement de ferro orgànic i crec que t’anirà millor.
    Salut i que et vagi molt bé.

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web